Marató Pirata de Montserrat 2011

Montserrat és una muntanya diferent que actua d'imant per a penjats amb interessos molt diversos. Tan aviat s'hi reuneixen il·luminats que veuen ovnis en qualsevol llumeta que balla, com peregrins que adoren l'estatueta d'una senyora negra, o muntanyistes que recuperen corriols llarg temps oblidats. En el marc d'aquesta última categoria, el passat dissabte 19 es va celebrar la tercera edició de la gloriosa Marató Pirata de Montserrat (Memorial Claudi Cots). El qualificatiu pirata vol dir que es tracta d'una cursa sense inscripcions, dorsals, marques al recorregut ni classificació; i aquesta formidable iniciativa és responsabilitat del Koala's Team, un grup de llunàtics que per sobre de tot estimen la natura, la cervesa, el patiment i la gresca.

Ultra Trail du Mont Blanc 2011 (4a part): Més enllà del quilòmetre cent

Aquest és el bunyol de mapa que hi ha a la sortida del control de Champex

Desperto en algun moment sentint sorolls i creient que em roben la jaqueta, i com em va costar una pasta opto per amagar-la amb mi, sota la manta. Sona el despertador, no han estat les dues hores de son més reparadores de la meva vida, però no em trobo pitjor que quan em vaig estirar a dormir i em puc aixecar i caminar sense majors problemes, i això ja és molt més del que esperava. Surto a esmorzar i em quedo bocabadat quan em fixo que el @marcsmpr està assegut en una taula del control; jo l'havia vist avançar-nos moltes hores abans! De sobte recordo que quan em vaig acomiadar de la Teresa ella em va dir que amb una mica de sort coincidiria amb ell o el Baldiri quan despertés i li vaig dir que de què parlava, que el Marc ens havia passat feia molt i ella va flipar. Així que la ment em va jugar una altra mala passada, quines coses.

Ultra Trail du Mont Blanc 2011 (3a part): La segona nit

Quinzè sector: Arnuva (km 94.6) - Grand Col Ferret (km 98.9, +768 m)

Jo voldria seure i abandonar la mirada a l'horitzó una estoneta, però la Teresa té pressa per seguir sense que hi hagi temps per refredar-nos i iniciar la pujada amb l'última llum del dia. Això últim no té massa sentit perquè el cel ja és de color blau fosc i els dos hem tret el frontal de la motxilla, però li faig cas i per primer cop en moltes hores passo de llarg d'un control sense recolzar el cul en alguna superfície dura.

Primers compassos de la interminable ascensió al Grand Col Ferret, foto de Petzl sport

Ultra Trail du Mont Blanc 2011 (2a part): Quan surt el sol, surt per tothom

Setè sector: Les Chapieux (km 50) - Col de la Seigne (km 60.4, +1006 m)

A la sortida de l'avituallament hi ha un punt de control on hem d'ensenyar el telèfon, jo mostro el meu que està apagat i així seguirà tota la cursa, en podria haver portat un de joguina i així estalviar uns quants grams de pes! El @marcsmpr arriba just quan jo marxo, a contracor perquè allí dins hi havia una basca amb un cul rodonet que m'hauria encantat tenir de guia, però encara no és moment de fer aturades innecessàriament llargues.

Ultra Trail du Mont Blanc 2011 (1a part): Després del vent, la neu

Aquesta és la crònica de la meva participació a l'Ultra Trail du Mont Blanc 2011, una cursa que dóna la volta al Massís del Mont Blanc en 166 km partint de Chamonix i amb un desnivell acumulat de 19000 metres. Els millors corredors del món hauran acabat abans que passin 21 hores, els vulgars mortals com jo estem condemnats a lluitar per no superar el límit màxim de 46 hores. L'allau d'inscripcions provoca un sorteig per poder gaudir d'una de les 2300 places a la línia de sortida.

Pròleg

Un any enrere, el matí previ a l'Ultra Trail du Mont Blanc vaig despertar enmig d'un diluvi que va acabar suposant la cancel·lació de la cursa per la covardia dels organitzadors. Aquest cop, el cel es presenta net de núvols i les perspectives són optimistes. Havent esmorzat, però, un francès que comparteix habitació amb el @marcsmpr es presenta dient que ha rebut un SMS informant que la sortida serà endarrerida fins les 23 o les 24 per evitar una tempesta, quan originalment estava prevista per a les 18:30. Un altre cop amb la mateixa merda? Costa de creure. A més, a internet no hi ha cap mena de confirmació oficial al respecte, és increïble que estiguem a l'any 2011 i encara hi hagi gent que no entengui que la web és el principal canal d'informació.

NB Minimus Trail Fail: ja no estic impressionat

8 d'agost de 2011

Decidit a fer una prova de llarga durada per veure si puc anar amb aquest calçat a l'Ultra Trail du Mont Blanc, el meu gran objectiu des de fa anys, pujo a l'autobús que m'ha de portar a Llavorsí deixant les Asics Trabuco a casa, no fos cas que abans de sortir m'entrés la por i acabés agafant unes sabatilles conegudes. Així doncs, a les 5:30 del matí del segon dilluns d'agost vaig partir del càmping de Graus per intentar completar la Porta del Cel en menys de 24 hores. Per aquells que no sàpiguen de què va la cosa, es tracta d'un recorregut d'alta muntanya de 65 km i 11000 metres de desnivell acumulat.

NB Minimus Trail: segones i terceres impressions

2 d'agost de 2011: 9.37 km, +350 m, 56'48"

El dia després de la primera sortida amb les minimus vaig córrer descalç per la part mullada de la platja i vaig notar un dolor força intens al bessó esquerre, de manera que vaig decidir descansar una mica abans de tornar-les a provar, i la segona sortida la vaig fer quatre dies després de la primera. L'única variació en el recorregut és una volta menys al Guinardó a canvi d'arribar fins el Parc Güell, i les sensacions són pràcticament les mateixes si bé vaig una mica més lent perquè estic carregant la ronyonera amb un parell de bidons d'aigua de 600 ml cadascun.