13 juliol de 2013

Ronda dels Cims 2013: Un dia d'excursió per Andorra

fracàs: èxit del tot dolent, desastrós.
èxit: manera bona o dolenta de sortir algun afer, alguna empresa, alguna actuació, etc.
Mai hauria dit que la paraula èxit pogués tenir connotacions negatives; gràcies per il·luminar-me, Institut d'Estudis Catalans!

El meu objectiu a la Ronda dels Cims era creuar la meta dins del límit de temps i, a poder ser, sense arribar l'últim. No vaig cobrir ni la meitat del recorregut, per tant un suspens ben gros per a mi.

6 abril de 2013

UT les Fonts: Cursa de les Fonts

Ai, quin mal em feia tot, i quina son! De veritat ens estàvem llevant abans de les set del matí per sortir a córrer per tercer dia consecutiu? No sé qui va ser l'encarregat aquell dia d'encendre els llums, ni qui va posar el despertador, però tinc molt clar que sense ells jo hauria seguit dormint una llarga estona i no hauria arribat a la línia de sortida. Malgrat tot, abandonar el sac de dormir no va resultar tan penós com havia suposat, però vaig necessitar molt més temps de l'habitual per activar-me, i això que de sèrie jo ja trigo un colló.



30 març de 2013

UT les Fonts: Trail de les Fonts

Entre que vam anar al jaç al voltant de la mitjanit, que els roncaires van començar el concert aviat i que a quarts de cinc ja sonaven despertadors no vaig descansar una merda. Encara estava reunint forces per baixar la cremallera del sac de dormir que el @SergiKoala ja havia empaquetat les seves pertinences i marxava cap a la sortida, està clar que ser un guanyador requereix disciplina. A tres quarts de cinc, arbitràriament, una noia va decidir que ja estàvem tots desperts i va encendre el llum; malgrat no pertànyer a l'ètnia gitana, vaig ser força creatiu i generós en les malediccions que li vaig enviar mentalment.

28 març de 2013

UT les Fonts: La Nocturneta

Aquesta història comença amb una combinació a parts iguals de garreperia, precipitació i imprudència. L'últim dia de 2012 vaig sortir amb en @santitant, @pwitterpunk i @fastarrows a fer el recorregut de @LaNeorural, un circuit extraordinari dissenyat pel primer a tocar de Santa Maria de Martorelles. Entre una cosa i una altra, em va demanar en Santi que si tenia pensat fer alguna ultra aquest any, i quan vaig reconèixer que la Ultra d'Andorra feia temps que em ballava pel cap em va dir que m'ho mirés ràpid, que aquestes curses acostumen a pujar de preu amb el canvi d'any. Vaig oblidar el tema fins quarts de deu de la nit, i efectivament el dia següent l'IVA andorrà s'incrementava en un 5%, així que sense pensar-hi gaire em vaig inscriure a la Ronda dels Cims (170 km, 13000 m+); preu per preu, sabates grosses!



L'escena es repeteix uns dies després, el 6 de gener, matí en què veig força animació twittera al voltant de l'@UTlesFonts, amb en @marcsmpr, el @raulkoala i la @martamuixi confirmant la seva presència. I com el preu puja l'endemà i d'alguna manera he d'acumular quilòmetres per a Andorra, au, cop de targeta que sempre fa menys mal que treure bitllets de la cartera.

15 desembre de 2012

The Hobbit, or There and Back Again i una pel·lícula de merda que s'hi assembla de lluny (I)

Començaré la meva CRÍTICA anticipant que la trilogia fílmica del Senyor dels Anells em va semblar una puta merda per les nombroses divergències que hi havia respecte la història escrita per Tolkien; així com tampoc he vist en la vida una sola pel·lícula que sigui l'adaptació d'un llibre i li faci justícia. Vaig tornar a llegir El Hòbbit fa unes setmanes per poder rabiar amb criteri sobre la lliure interpretació que ja imaginava que el desgraciat de Peter Jackson hauria fet.

Pel que respecta al llibre, només puc dir que és una magnífica i original novel·la d'aventures més aviat destinada a un públic juvenil, i que si la llegeixes durant l'adolescència sempre en guardaràs un bonic record.

25 abril de 2012

L'últim ball

"No, no em deixis anar", respon al meu intent de separar les nostres mans. Ni tan sols obre els ulls, fa estona que se la veu esgotada, i en cosa de dos minuts el seu cos es convulsiona per primer cop. Somric en la foscor, comptant mentalment fins a tres abans de sentir les inevitables paraules, "estic desperta, de veritat". La beso i acarono la seva galta perquè pugui conciliar el son amb més facilitat. Es comença a remoure i finalment puc enretinar la mà. La llum dels fanals es filtra pel balcó i contemplo llarga estona les seves dolces faccions mentre dorm plàcidament, ja molt lluny meu.

21 novembre de 2011

Marató Pirata de Montserrat 2011

Montserrat és una muntanya diferent que actua d'imant per a penjats amb interessos molt diversos. Tan aviat s'hi reuneixen il·luminats que veuen ovnis en qualsevol llumeta que balla, com peregrins que adoren l'estatueta d'una senyora negra, o muntanyistes que recuperen corriols llarg temps oblidats. En el marc d'aquesta última categoria, el passat dissabte 19 es va celebrar la tercera edició de la gloriosa Marató Pirata de Montserrat (Memorial Claudi Cots). El qualificatiu pirata vol dir que es tracta d'una cursa sense inscripcions, dorsals, marques al recorregut ni classificació; i aquesta formidable iniciativa és responsabilitat del Koala's Team, un grup de llunàtics que per sobre de tot estimen la natura, la cervesa, el patiment i la gresca.