Aquest vídeo és del mes de juny, i segur que molts ja l'heu vist, però l'acabo de descobrir en un top 10 de virals del 2009 i l'he de compartir perquè al darrere hi ha un munt de feina molt ben feta. Em sento tan identificat amb aquest comportament davant d'una data límit... :P
Fa poc vaig llegir al twitter d'@afontcu quelcom sobre una reunió de mònguers que em va cridar poderosament l'atenció. L'enllaç em va semblar bastant confús i no vaig encertar a endevinar si la cita era real o no, i com la meva capacitat d'atenció és molt limitada vaig passar a interessar-me per l'odisfera, un col·lectiu de bloggers rajadors dels quals el convocador de la reunió n'és un cap visible. D'aquí tampoc no vaig treure'n l'aigua clara, doncs no hi havia una entrada de la wikipedia explicant amb claredat i concisió de què anava el tema. I me'n vaig oblidar.
Aquesta tarda, però, he vist (novament via @afontcu) que en poques hores es feia la presentació de Jesucrist era marica. I allà m'he dirigit, sense saber massa bé si tot plegat era una reunió de bloggers, una trobada de jartos, una broma o què. Disculpareu la meva ignorància, però a mi el nom de Jair Domínguez no em diu res i em fa pensar en immigrants mexicans. M'ha sorprès sobre manera trobar una gentada a la llibreria Proa (a la sala no s'hi cabia) i famosos com l'Òscar Dalmau, que m'ha reconegut després d'haver passat moltes hores junts la setmana passada gravant El Gran Dictat, o el Toni Soler.
Ara que estic informat, puc dir que el tal Jair és guionista i té mala bava, i que odia al Jordi LP i, sobretot, al Manel Fuentes encara que desconec el motiu d'aquesta enemistat. La presentació ha estat divertida i m'ha fet pensar que hauria de començar a escoltar els programes de ràdio d'aquesta gent en lloc de posar estrelletes del itunes a la meva col·lecció musical.
El més destacat de l'esdeveniment, però, no té cap relació amb el llibre. Jo no sé perquè passejo amunt i avall carregat de tecnologia punta si després no penso a fer-la servir, així que us haureu de conformar amb un retrat robot del transformista que tant ens ha cridat l'atenció a tots. Sabates daurades d'alta (i neta) sola blanca, pantalons color beix apretadets, bossa també daurada a la mà (he oblidat incloure-la al dibuix :P), camisa de seda amb motius de flors i a sobre una espècie d'abric de pèls blaus que recordava al Goku en 4t nivell de super-guerrer. Però el pitjor encara no ha arribat, doncs la seva cara lluïa barba d'una setmana, llavis pintats de vermell intens, arracades ben grosses i daurades (com t'agrada l'or, nen), i dos parells d'ulleres posats; el de sota era estil secretària i el de dalt del tipus Arale. Tot plegat, absolutament grotesc.
Al seu costat hi havia un noi que no parava de somriure i que tenia tres o quatre cicatrius al rostre que feien pensar que algú havia tingut la bondat de fer-li una cara nova. Jo parlava d'ells amb un col·lega de les cartes i un de la uni que també eren allí, i aquest nano ha aixecat la seva copa en direcció a nosaltres i se'ns ha acostat. El seu altíssim tupè era encara més impressionant vist de prop. S'ha presentat com a Jesús, i aleshores les peces han començat a encaixar. Després de la xerrada, algú havia preguntat a l'autor si ja que Jesucrist era marica això volia dir que Maria Magdalena era un travolo. Probablement, aquest parell de desviats havien assistit a l'esdeveniment creient que era una xerrada en defensa de les llibertats sexuals. I per recordar tan feliç jornada, portaven uns calçotets abanderado que demanaven a la gent que els els firmessin. La meva dedicatòria ha estat "EM VAN AGRADAR MOLT LES CARTES ALS CORINTIS", encara que no tinc clar que aquesta part de la bíblia corregués a càrrec del prota principal.
Back when I was young, single and stupid, and IBM employed a young, single, beutiful, female database guru, I sent her a romantic poem written entirely in SQL. The SQL worked but required an unusual database structure.
I was a bachelor once and wondered what to do with telephone numbers that had no name attached.
A través del magnífic Sucede.es he topat amb un tumblr que està ple d'imatges divertides i adorables. Val molt pena donar-li un cop d'ull.
Consuming Omega 3 helps increase the amount of natural lubricant in females.
Apassionant vídeo sobre les plantes que van inspirar un llibre sencer de l'insigne Charles Darwin. Haureu de seguir l'enllaç perquè no YouTube no permet exportar-lo. Producció de la BBC, una televisió pública com cal, a veure si algun dia n'aprenen una mica a TVE.
"Fffffzzzzz! Fffffzzzzz! El soroll procedeix s'un arbust, d'on de cop emergeixen un cap i una mà. I a la mà un trepant, que és el causant del so." La història que està sent narrada amb tot luxe de detalls no és gaire fidel al que va passar anys enrere, però és una rajada de primer nivell i el grupet riu encantat. Arraulits en un portal del carrer d'Espalter, buscant recer en aquesta nit tan freda, conversen animadament dos enemics que busquen destruir-se l'un a l'altre, i la xicota d'un d'ells i el seu admirador número u, i també el narrador, que no sap què fer amb la seva vida a banda d'embolicar la troca per generar una mica de diversió imprevisible.
La història ha acabat i les últimes rialles s'apaguen, i just quan la propera rajada és a punt de veure la llum, algú la interromp. "Fuera de mi portal, que lo voy a regar." Intervenir sobtadament en una conversa aliena és un acte de summa impertinència, i la figura que s'aproxima amb pas insegur des de la Rambla del Raval sembla bastant familiaritzada amb la mala educació. Un rostre demacrat amb les galtes caigudes corona unes encongides que d'aquí uns anys seran acompanyades per una bonica gepa. No el recordaries pas per la seva roba gastada però probablement sí per les mans calloses, grans com un pa de pagès. "Fuera, que esto no es bonito, que vayáis a hacer el botellón a vuestra casa". Intentem fer-li entendre que no estem embrutant res , que tot el nostre incivisme passa per beure alcohol al carrer. "Largo, que voy a regar! Que no quiero que una niña baje y vea esto."
Una nena? A les tres de la matinada? En l'improbable cas que surti de casa a tan altes hores i no sigui perquè els seus pares la volen entregar a una xarxa de prostitució infantil, segurament tampoc no li agradarà gaire veure els ulls enrojolits d'un veí que ha begut massa, com tampoc les recurrents interrupcions dels servesa-bier ni les dones negres que recorren la Rambla cercant diners a canvi de sexe sense èxit, doncs el fred i les patrulles de policia han buidat els carrers. "Que sí, que hay mucha gripe A." Sembla que un dels efectes secundaris de la malaltia de moda és l'insomni.
Ja ha entrat a l'edifici i segueix remugant mentre trampeja amb un armari que hi ha al principi de l'escala. És especialment insistent amb la inversemblant amenaça del reg, que com a molt es pot traduir en un cubell d'aigua llençat des de la finestra o en el mateix home baixant de casa seva amb una fregadora. Però no, l'edifici és de construcció recent i inclou equipaments de neteja industrial. De sobte, un raig d'aigua a tota pressió enfosqueix el color dels carrers. "Qué, queréis ir a casa fresquitos?" Qui ho havia de dir, mànegues d'aigua als portals per combatre el botellón. El senyor Hereu estaria orgullós d'un ciutadà tan cívic.
No lo dudé ni un segundo. Había leído esto en los libros y sabía que un día me podía suceder. Hice exactamente lo que he leído en todas partes. Tienes que hacértelo encima. No hay que pararse.
No puedo olvidar al asesino Pinochet tomando la comunión.
