Presentació de Saviors of Kamigawa

Últimament he estat jugant molt poc a Magic, que ha estat el meu principal hobby els últims 8 anys. De fet, ja fa temps que penso en penjar les cartes, però abans m'agradaria jugar el meu últim Campionat Nacional. Així que em vaig acostar a les Cotxeres de Sants a les 10 del matí per intentar sumar uns puntets que m'apropin als 50 primers d'Espanya (que obtenen plaça per al Nacional), ja que ara mateix sóc el 65. Certament, segueixo sent un ludòpata, perquè el torneig coincidia amb la Cursa d'El Corte Inglés, prova que fa anys que no disputo per les meves lesions cròniques als turmells, i precisament aquest any estava en condicions de córrer però no hi havia temps per fer les 2 coses i vaig optar per la menys sana.

Pel camí vaig topar amb el Rojo i l'Aguilar, que també venien amb el temps just, segurament també els va costar llevar-se (jo vaig anar a dormir a les 3 i encara no era gaire persona). Vam arribar just per inscriure'ns i començar a construir les baralles, un gran avantatge de ser tan impuntual. Aquest cop hi havia menys gent que altres vegades, erem unes 100-150 persones, entre elles moltes cares conegudes: Ferran, Txetxu, Txep, Alfred, Furki...

Vaig rebre un pool de cartes bastant difícil de construir, tenia un verd espectacular, però de costos elevats, així que després de molta indecisió vaig acabar jugant blanc-negre amb un splash a 3 "chispas" vermelles. D'aquesta manera, la baralla estava més compensada, les criatures blanques em permetien corbar amb relativa facilitat i el negre em donava 3 removals més. A més, tenia un parell de bombes: Ocho Colas y Media i Kirin Infernal.

El torneig va ser entretingut, però novament em vaig notar molt tens durant les partides i massa afectat per les derrotes. Només em vaig enfrontar a dues cares conegudes i, com de costum, vaig perdre. Així és difícil sumar punts. També vull comentar que vaig esgotar els 45 minuts de temps reglamentari a 4 de les 8 rondes, perquè els meus rivals eren els típics fills de puta que juguen súper lent. Els 4 cops vaig començar perdent i vaig remuntar 3 enfrontaments, mentre que l'altre el vaig empatar, sempre als 5 torns extra. Al final, 16è amb 5-1-2 i un parell de sobres de premi, regular.

En quant a l'altra gent, el Rojo va començar 4-0 però després va implotar i se'n va anar a casa disgustat, i vaig sentir uns quants cops comentaris de l'estil:

- Ei Lozano, anem a la platja?

Això és perquè portava el meu uniforme "dominguero" preferit, xancletes de piscina i banyador. Més còmode, impossible. També vaig parlar una bona estona amb el Txep, que no parava de donar-me crema contra el Raul i que, per cert, vestia igual de cutre que jo.


Aquest era el meu material a la presentació