Vacances, per fi!

Encara que jo vaig acabar els exàmens el dijous 16, l'últim examen de Telecos era el dia 23 i, per celebrar-ho, vam anar a la platja. Tots els presents a les fotos més el Zuran, que després aniria a vacunar-se i per això no vam coincidir a la platja, van dinar prèviament al Pato Pekín (també conegut com Pollo Feliz o Pato Pollo), el restaurant de la família de l'Ale, que s'ho va currar un munt i va convidar. Jo no hi vaig anar perquè no m'entusiasma el menjar xinès, però gratis m'hauria entrat de mequis, la pròxima vegada hauré d'estar més atent.


Suspendre Transmissió tampoc és tan greu

Quan vaig arribar vaig trobar l'Àlvaro commocionat perquè no hi havia autobusos cap a Florida 135 per a aquest cap de setmana, i el plà alternatiu era anar al KGB guiats pel Marc. La gràcia d'aquest local és que tanca a les 9 del matí i així pots gaudir del "morat" més hores. En qualsevol cas, a mi em feia una mica de pal anar a la Flori, tant per la distància com pel boicot que estava previst sobre la meva càmera de fotos. Per tant, vaig pensar que ja hi aniríem un altre any i vam anar a fer uns xuts. Em vaig posar a la porteria mentre Ale i Javi es dedicaven al "Uo, pásamela y te la devuelvo", però no va durar gaire perquè un paio de l'Ajuntament ens va fer fora al·legant que feia vent. Va ser una estona ben invertida, però, perquè al costat teníem un grup de quatre ties impressionants.

Aquests moments mereixen passar a la posteritat i vaig fer un parell de fotos, moment en què va aparèixer una random oferint-se per fer-nos una foto on poguéssim sortir tots, s'ho curra. Lògicament, aquest gest no era desinteressat; jo pensava que venia a tirar la canya, segurament al Javi, però va resultar que estava sola i volia anar a pixar, i ens va demanar que li vigiléssim les coses una estoneta.


Una random codiciant la morenor del "Maño"

Aquest cop no vam trigar gaire a plegar i anar cap a casa, perquè tots havíem de preparar la revetlla de Sant joan en major o menor mesura menys el Beto, ja que al seu poble no es celebra i encara té exàmens de la UB i volia aprofitar per dormir. Ell i jo vam anar a peu fins a Drassanes, i passant pel Moll de la Fusta vam veure un estand de Pink Fish que comptava amb un DJ, gogos i un pòdium on la penya rebia una llauna si es posava a ballar, sempre amb un estil lamentable. Aquesta paradeta donava la sensació de portar tota la tarda instal·lada; em va semblar una promoció bastant sorprenent, s'ha d'estar bastant malalt per prendre una beguda energètica a mitja tarda i "per la face". A més, he sentit a dir que són bastant nocives per a la salut.

Vam seguir endavant i, poc després, el Maño em diu:

- Oye, ahí delante no hay un hombre desnudo?

Per a la meva sorpresa, efectivament hi havia un tio en pilotes que es passejava tranquilíssimament davant l'al·lucinació col·lectiva. A mi em va fer gràcia, però l'Alberto es va tornar boig:

- Joder, es que me parece increible que la gente vaya así por la calle. Como puede ser que aún no lo hayan detenido!?


A la dreta de la imatge podeu veure gent flipant

La cara oculta de... Alberto "Maño" Lecina

El Beto és un amic de Telecos que no té cap problema a l'hora de proclamar als quatre vents les seves tendències polítiques: extrema dreta, catòlic, conservador, xenòfob i anticomunista, i evidentment està entusiasmat amb les recents manifestacions en contra dels matrimonis homosexuals i el moviment dels Papers de Salamanca. No us deixeu endur, però, per aquestes barbaritats, perquè és un "tio" de puta mare i una gran persona, i també heu de tenir en compte que ve de Barbastro, autèntica Espanya profunda on encara hi ha un monument descomunal en memòria del Caudillo.

Ahir vaig descobrir que té la boca una mica grossa, i que li podem aplicar perfectament allò de "perro ladrador, poco mordedor". Es va presentar al Campus amb la samarreta de la foto, que resa "muévete y cambiaremos el mundo" en els quatre idiomes oficials del país: castellà, basc, gallec i català. No cal dir que ell està en contra d'aquesta oficialitat i del que algun cop ha classificat com "nacionalsimos absurdos".


Ver para creer 

Quan es va veure atrapat, va assegurar que aquella samarreta era del seu germà (Alí, de nom àrab encara que ell no ho vulgui reconèixer), i que no s'havia fixat en què hi posava. Sí, sí... ara resultarà que se'n va de vacances al Tercer Món a ajudar els negres.

- Yo no tengo nada en contra de los negros, pero que se queden en su país y no vengan a verme - deia ahir quan l'acusàvem de pertànyer a Mans Unides.

No te n'avergonyeixis Beto, això et farà millor persona.

Anècdotes de... el Mercat de Sant Antoni

Aquest diumenge passat em vaig acostar al Mercat a fer una mica de "trapis" amb les cartes de Magic i a comprar algun còmic manga endarrerit. El matí va transcórrer amb absoluta normalitat, però quan ja havia plegat i anava cap a casa, em vaig creuar amb un ànec. Sí, a mi també em costava de creure, vaig mirar cap enrere i encara hi era, no havia agafat cap insolació.

L'ànec anava pel carrer tan trànquil com qualsevol altre vianant, i no vaig entendre que es tractava d'una mascota fins que la noia asiàtica (tremenda) que caminava davant seu es va girar per donar-li ordres:

- Cho, cho, nieeee!

Aquests crits es van repetir un parell de cops més mentre jo seguia el meu camí, però no podia treure'm l'ànec del cap, la situació era tan absurda que vaig donar mitja volta i vaig treure la càmera de fotos per retratar-los mentre creuaven el carrer.


Molt educat, això sí, creuant pel pas zebra 

Tot seguit, la noia el va portar a la font a beure aigua, talment com si fos un gos. I de la mateixa manera que jo els seguia sense perdre detall, tothom que passava pel carrer es quedava mirant aquella estranya parella. Alguns nens fins i tot es van atrevir a acostar-se per tocar la criatura. Al meu costat hi havia una parella d'avançada edat molt interessada pel tema:

- Lo que hay que ver - deia la dona -, un pato como mascota. Estos chinos están locos, y luego se los comen.
- Pues a mi me parece de puta madre - va contestar el marit -, si hay gente que tiene un conejo en casa un pato es lo mismo. Mira, me parece que le compraré uno a los niños, me ha caido simpático.

O sigui que estigueu atents, perquè això pot convertir-se en una nova moda, però si voleu saber la meva opinió, jo no us ho recomano, perquè aquella parella no es va quedar fins al final. Resulta que la noia es va cansar de fotre crits (a un volum bastant elevat, tot sigui dit) i va agafar l'ànec en braços per portar-lo fins a casa, quedant tota xopa perquè la bèstia sortia de la font.


La noia (bastant fresca, per cert) fent bugada 

Nou look

Com és habitual, aquest any he seguit amb la meva tradició de rapar-me a l'acabar el curs. Aquest cop, però, he aprofitat per desfer-me de la barba que he lluït els últims sis mesos perquè no em semblava gaire estival.

Amb aquesta seqüència podreu observar el meu canvi d'imatge:


Abans de començar 


Després de passar per la perruqueria 


A punt per a l'afaitada 


Aquest és el resultat final 

El canvi és considerable, fins i tot a algú li ha costat reconèixer-me, i l'opinió generalitzada és que tinc cara de nen. De fet, un dels motius per deixar-me barba era no semblar-ho tant (i afaitar-me menys, òbviament). Jo estic satisfet amb el meu aspecte, però a la Carolina no li agrada gens, o sigui que és possible que aviat torni a lluir pèl a la cara.

Més tests de Telecos

L'última notícia m'ha arribat a través d'un correu del Marc:

"Neeengs!!!

és una realitat que els quiz estan d moda. la penya no pot parar de fer-ne i jo no puc parar de petar-los. q crema...

l'última perla prové de la ment dl sempre cremós mike marine, a veure què us sembla"

Doncs efectivament, sembla que la gent no té res millor a fer en exàmens i tothom s'ha deixat endur per la febre dels tests, o com diria l'Eva:

- Ah Pats, por cierto, ayer hice tu cuestionario. Muy bueno.

I perquè no sigueu els únics "primos" que no saben de què parla la gent al Poli, aquí us poso tots els enllaços que necessiteu visitar (si encara no ho heu fet):

My First Quiz 2, by Inés. Player to Beat: Pats (80)
Sobrassada Variada, by Kunta. Player to Beat: Pats (90)
El Quiz Més Jebi, by Kunta. Player to Beat: Shaum!! (100)
Més Tonyina, by Zuran. Player to Beat: Kunta (100)
Ale's Quiz, by Wang La. Player to Beat: Zuran (80)
La Gran Jartada, by James. Players to Beat: Ale, Kunta, Pats i Zuran (80)
Test Pinfloid, by Javez. Player to Beat: Pats (90)
Mike Marine and Uni, by Mike Marine. Player to Beat: Pats (100)
Motelogia, by Pats. Players to Beat: Beakman, Charly, Kunta i Maño (80)
El Més Yonki, by Pau. Player to Beat: Shaaaaum (100)
Uni I, by Zuran. Player to Beat: Beakman (90)
CazaYetisIntermediateQuiz, by Jaume. Players to Beat: Brugus de Ferr, Salvatore i Trabucomibuko (80)


Això és el que necessito, que s'acabi ja! 

Al·legacions al test de Motelogia

Després de rebre un allau de queixes sobre la tercera pregunta del meu test, i sent jo mateix conscient que l'enunciat és molt enganyós, he decidit acceptar dues respostes com a correctes. Per tant, les persones següents veuen la seva nota incrementada en un punt:

Heva, Wark, Alberto Barbastro, Jordi Barceló, Keko i Zuran

A partir d'ara, considereu que enlloc de dir "L'amant actual de Malata és:" la pregunta 3 és "Amb qui manté relacions Malalta actualment?". Espero que pogueu disculpar el meu error i us sentiu satisfets amb aquesta rectificació, encara que faci tanta pudor al departament de Xarxes de Telecos.

Et veus amb cor d'enfrontar-te a la meva prova?

Reulta que el Zuran també ha fet un qüestionari, aquest cop sobre la fauna de la uni i jo estava convençut que el petaria... Lamentablement, no ha estat així i m'ha fet molta ràbia, especialment perquè el Marc ha fet més punts que jo.

Així que, ja a punt d'anar a dormir, he decidit crear-ne un només a l'abast dels més orkos, els que passen més hores al pis 2 de la Ferraté, aquells qui gaudeixen amb el "marujeo" universitari, els que passen olímpicament dels exàmens per votar un rànquing absurd, la gent a qui una diabòlica alegra la tarda, els petats que visiten el colmado fins a quatre cops en un dia. En fi, perquè ens entenguem estic parlant del nucli dur de... La Foundation.

Si et sents un dels elegits, enfronta-t'hi aquí.


Seràs capaç de superar el repte? 

Ja sóc electrònic?

El dilluns va ser la gran prova, per tercer cop em vaig presentar a l'examen final d'Arquitectura de Xarxes i de moment me n'he sortit prou bé amb 6.15 i 4.52 als tipus test. A veure com van els problemes, espero poder-me oblidar aviat i per sempre més de les maleïdes ones, i convertir-me en un adorador del silici.

Adéu Telecos!!!


Amb el Paint es poden fer meravelles! 

Una bona manera de perdre el temps

El Jaume, que és un orko dels grossos i molt aficionat a Star Wars, m'ha enviat recentment un mail per participar al qüestionari que ha creat sobre la famosa saga galàctica (res a veure amb el Madrid) i hi podeu participar fent clic aquí. Es fa molt ràpid, i si saps que et defensaràs bé sempre fa gràcia veure't per sobre dels teus col·legues.

El mateix mail va ser enviat a tots els amics (de 5 anys) de la meva generació de Telecos. I el Pau, potser per alliberar part de la tensió a què ens sotmenten els exàmens, es va quedar atrapat a la mateixa pàgina fent un altre qüestionari: El Més Yonki. Les preguntes estan repartides a parts iguals entre tecnicismes de diverses drogues i conyes mítiques de la uni, segurament massa vançades per a la gent de fora.

Com veieu, jo també en sé una estona, de perdre el temps, són les 12 en punt i Espanya acaba d'empatar amb Bòsnia al minut 96 de joc, quin escàndol, jo ja veia la derrota i estava a punt de dedicar un comentari al Guifré, un amic meu que és d'allò més nacionalista. Mala sort nano, hauràs d'esperar fins que facin el ridícul al Mundial.


Si realment no teniu res a fer, millor aneu a sobar-la, encara que no fa falta tenir aquest color tan "xungo" 

Teoria avançada: El Club

El Club és un concepte que he estat desenvolupant durant molt temps amb els meus amics Zuran, Rojo, Guifre i Dani, i que intenta descriure els principis de la pressió popular que envolta la pèrdua de la virginitat masculina. En certs aspectes és molt similar a la famosa pel·lícula El Club de la Lucha: els membres del Club són anònims i es troben a tots els punts del planeta, un lligam de simpatia i competitivitat els uneix, no existeix un centre de reunions ni hi ha cap òrgan directiu amb poder de decisió i, com no, LA PRIMERA REGLA ÉS NO PARLAR DEL CLUB.

Tot home entra a formar part del Club quan compleix els 18 anys si encara no ha mantingut relacions sexuals. Fins aquest moment, a ningú importa que l'únic contacte que mai has tingut amb una vagina sigui el moment del teu naixement, és molt probable que la majoria dels teus amics també es trobin a la casella de sortida. Però quan arribes a aquesta edat, el tema es converteix en una urgència i ja no pots proclamar obertament la teva inexperiència. De fet, tot sovint es torna obsessiu el desig d'aconseguir sexe (i tu, què estàs disposat a fer?) només per poder dir aquesta frase tan màgica:

- Avui he follat!

I potser la sortida del Club es tornarà una lluita contra el rellotge: quant més temps hi passis dins, més "primo" ets. Aquesta és una filosofia que et pot empènyer a prendre decisions de les que després et penediràs. La sortida del Club és, realment, el punt d'estudi més interessant i la nostra postura oficial (a dia d'avui) és que hi ha quatre maneres d'abandonar-lo: la porta, la finestra, el clavegueram i la porta de servei.

De moment haureu de treure les vostres pròpies conclusions perquè és molt tard i jo estic d'exàmens, però aviat acabaré la meva exposició. Mentrestant, seria interessant que deixessiu les vostres opinions a través del botó comentaris que hi ha al peu de l'article. Fins aviat!


Mai s'ha de defallir