Aquest és un post llarg sobre el meu feliç viatge amb la Carolina a l'Alhambra, si no teniu ganes de llegir espero que, com a mínim, gaudiu de les fotos i tingueu un bon pont com el vam tenir nosaltres.
Abans de sortir de viatge cap a Alemanya, el Zuran em va portar a
Altaïr, una llibreria especialitzada en viatges. Allí vaig descobrir que m'agraden els llibres de viatges, però la principal troballa van ser 2 llibres del mateix autor anomenats:
Places to go before you die i
Things to do before you die, em van fascinar. En total són 40 llocs sensacionals arreu del món que em moro de ganes de visitar. Per aquest motiu, la Carolina i jo vam aprofitar el pont de la Mercé per anar a Granada i visitar l'Alhambra. La meva experiència personal em diu que les festes de la Mercé són una puta merda: el millor que m'hi ha passat mai és
no assistir a un concert fantasma de
Café Quijano. Sembla que aquest any estaven especialment bé, però els meus plans eren molt millors.
Ens esperava un viatge en autocar absolutament infernal: Barcelona-Madrid i Madrid-Granada, que era 40 euros més barat que el trajecte directe. Per algun motiu, els autocars que surten de Madrid són molt més barats, però això és un altre tema. Hi havia un problema afegit que era el trasllat de les bicicletes, que s'havien d'embalar.
Un autèntic bunyol 
Me'n vaig encarregar personalment durant la tarda de dijous i després d'una hora llarga tenia un parell de paquets lamentables i impossibles de transportar. Afortunadament, amb l'ajut dels meus pares (que útils són, moltes gràcies!) i la paciència de la Caro vam aconseguir fer les coses a temps per pujar a l'autocar després de discutir amb un funcionari marroquí que es moria de ganes d'anar a casa i es va tornar boig perquè veníem mitja hora abans de tancar i el molt gandul ja havia fet la caixa!
- Oh, claro, ahora yo tiene que haser todo de nuevo. Vosotros me hundís. Es muy tarde ya, hay que vinir una hora antes, eh? Ahora todo trabajo no sirve de nada. Ahora otra factura y yo ya había serrado...
El viatge va ser molt tranquil, 14 o 15 "horetes" que vam passar dormint en la seva major part. Per cert, si mai aneu en bus a Madrid fixeu-vos en l'hotel increïble que hi ha al costat de l'estació sud.
Energia neta
Me lo pillo
De l'estació de busos a l'alberg i d'allí a l'Alhambra per treure les entrades que havíem reservat amb tres setmanes d'antelació. El que no sabíem és que el monument es troba al cim d'un turó de pendent més que considerable per pujar-lo en bici, i això ens va costar quantitats molt considerables de suor perquè a sobre vam agafar el camí més llarg. La resta de la tarda va transcórrer amb molta calma, vam prendre un gaspatxo al carrer Darro amb un poc de "guitarreo" espontani de fons i vam visitar l'Albaicín, un barri preciós i molt tranquil.
Aquí vam dinar
D'origen islàmic i amb el típic aspecte mediterrani de casetes blanques, carrers molt estrets, joventut hippy i gent adinerada que viu a les cases que l'Ajuntament està rehabilitant (amb fins especulatius, segons els okupes).
L'Alhambra vista des de l'Albaicín
La nostra guia parlava d'unes postes de sol sensacionals a la tardor, i realment ho són. En un punt anomenat "El Ojo de Granada" vam gaudir d'una magnífica vista de la ciutat mentre La Bola de Foc ens abandonava.
La puesta que manda
Amb les bicis aparcades, vam pujar en bus fins l'Alhambra a punt per la visita nocturna als Palacios Nazaríes. La veritat és que el nivell d'acabats que llueixen els murals de totes i cadascuna de les parets és impressionant, i va ser una sort poder-los contemplar durant la nit, ja que hi ha menys gent i xivarri, cosa que et permet gaudir del relaxant fluir de l'aigua mentre els teus ulls es perden en els interminables mosaics, que són tan rics en detalls minúsculs que arriben a marejar. Vam passar una hora visitant els Palaus i em van causar una gran impressió, són realment bells i espectaculars, és una feina artesanal absolutament colossal i digna d'admirar. Ja a la ciutat, vaig menjar un excel·lent entrepà a "Casa de Todos", un bar a tocar de la Plaza Central que tenia la carta d'entrepans més gran que hagi vist en la meva vida. Motivat per tastar coses, vaig demanar l'espacial de la casa que era tota la tonyina: llom, salsa picant, maionesa, pèsols, pebrots i algun ingredient més que ja he oblidat; senzillament sensacional i si mai aneu a la ciutat us recomano que hi feu una paradeta.
Durant el dia està a petar
Havíem comès la temeritat de sortir de l'alberg sense jersei i, com feia molt fred, vam entrar a un local on servien unes caipirinhes molt bones. El seu secret: un rajolí de "Pulco" (ai, aquells mítics 43 amb pulco...) per augmentar la quantitat de líquid i fer-les més gustoses. Les begudes estaven al punt, llàstima que la taula veïna estava ocupada per un exèrcit de vikings que no paraven de riure molt sorollosament com morses. A les 3 i després d'una segona ronda vam tornar a l'alberg a tota velocitat per no morir de fred, aquí es va començar a notar l'encert de les bicis.
El dia següent vam visitar la catedral de bon matí i ens vam trobar una munió de gitanes que intentaven regalar-te una branqueta d'alguna planta absurda. No ens vam aturar a escoltar-les però segur que et curaven contra un munt de malediccions. Més tard vam arribar a l'Alhambra en bici, aquest cop pel camí curt i hi vam passar tota la tarda fins que van tancar. L'encert de la visita nocturna ens va permetre visitar els Palaus amb molta calma, i després ens vam perdre pels jardins (amb picnic i becaina inclosos) i pel Generalife tot esperant la posta de sol. A continuació, un petit set fotogràfic:
Pels temps dels temps
El camí d'entrada ja és magnífic
Observeu el nivell de detall
Bellesa
Algú m'ho tradueix?
Sota un cel tan estrellat
El mític Pati dels Lleons
La veritat és que és un lloc espectacular i ideal per anar-hi amb la parella.
Va estar molt bé
Durant el dia vam veure diverses parelles fent les fotos del casament allí, i a la sortida hi havia un punky tocant la mítica cançó de les bodes amb una harmònica mentre el fotògraf ho filmava tot i la parella feia com que avançava cap a l'altar.
Vam tornar a les bicis i les vam deixar a la Plaza Central per anar a fer un tomb pel barri gitano a la recerca d'un local on hi hagués flamenco genuí. La veritat és que la zona està massa venuda al turisme i vam veure coses tan increïbles com un patriarca que fa res ens parlava súper gitano ("Ay payo, vente a la fragoneta que te vendo unos malacatones!"), es dirigia a un autobús de japonesos en perfecte anglès per cobrar-los una entrada escandalosa per l'espectacle. No vam trobar res purament gitano, excepte una boda on no ens van deixar entrar. Vista la situació, vam voltar un poc per l'Albaicín i vam acabar en un bar on feien tes i pipes de sabors, i ens vam instal·lar estupendament: jo llegint el PAIS del dia i la Caro fent una pintura que li va sortir molt bé.
Les bicis van resultar un èxit
Aquest descans ens va venir molt bé i vam tornar al centre amb ganes de caminar, per descobrir que a Granada hi ha moltíssima vida nocturna: 9 o 10 grups de "botellón" a cada plaça i carrer, amb la gent molt més mudada que a Barcelona, encara que també vam trobar un petit reducte punky. Aquella nit vaig sopar un saborós shawarma amb formatge i vam acabar de nou al local de les caipirinhes.
Casa okupa molt ben posada
Tot programat
L'últim dia el vam dedicar a voltar pel centre contemplant una fireta de menjar casolà i comprant algun record per a la família, però tot a peu mirant de cansar-nos una mica per poder dormir al llarg viatge de tornada.
