Escapa!

El meu amic Jaume m'ha enviat avui un correu que contenia un joc d'allò més interessant, un joc que pot posar en perill els meus estudis com abans ho van fer PC Fútbol, Buscaminas, Magic i Grand Theft Auto. És molt senzill però extremadament addictiu, ja que cada cop que et maten penses allò de: "Merda, si ja ho tenia!"... i així pots passar hores amb el conte de "Va, aquesta i plego", però et seguiran matant i seguiràs jugant. Si esteu segurs del vostre autocontrol o teniu molt temps lliure, us deixo amb el joc.

La primera sessió m'ha portat a 24.125 segons, ja em direu com us ha anat. Per últim, vull dedicar aquest article a tots els ludòpates de les antigues recreatives, a tots aquells que són capaços d'estar enganxats durant hores a un joc absurd amb l'única motivació de superar el seu propi rècord. Moltes gràcies al Jaume i al creador de Escapa!


Supera'm si pots!

Superioritat

Dissabte passat tocava Madrid-Barça i qualsevol persona amb uns mínims coneixements futbolístics era conscient que el Barça arribava en un estat de forma i moral netament superior al de l'equip blanc... però no fins al punt que es va veure durant el partit. La veritat és que jo no havia vist mai un partit de futbol així, amb un equip (el Barça) atacant i dominant la pilota constantment i el seu rival (el Madrid) absolutament incapaç d'encadenar més de tres passades ni iniciar una jugada amb un mínim criteri. Tots els jugadors del Barça mereixen un excel·lent per la seva actuació i dels "merengues" només salvaria Robinho i Sergio Ramos per voluntariosos i Casillas perquè com sempre va estar immens.


Impotència total

Si us el vau perdre us recomano que intenteu aconseguir-ne una gravació perquè gaudireu molt, sobretot amb les nombroses ocasions i els golassos del Barça (0-3 final, Eto'o i 2 de Ronaldinho), sobretot el segon del nou Pilota d'Or del futbol europeu que em va recordar molt a aquell mític gol de Ronaldo contra el Compostela.


Va por ti, Beken!

Jo vaig veure el partit a un bar de Barakaldo, ja que estava passant el cap de setmana a Euskadi per disputar el GP Bilbo de Magic. El meu torneig va ser un fracàs rotund, 4-3, però em vaig retirar a temps pel partit. La resta del cap de setmana va estar molt bé, en part gràcies a la concurrència del bar que us comentava, una colla de bascos tremendíssims.


Que soy del Hospi, nen!

De fet, tres energúmens destacaven sobre la resta; no podien parar de cridar motivats per la borratxera que portaven i l'alegria de veure perdre l'odiat equip de la capital. Un d'ells vestia la samarreta del Chelsea amb el dorsal de Del Horno i era especialment pesat, aquí van algunes de les frases més celebrades:

Yo cuando tengo que ver fútbol veo al Chelsea, porque el fútbol es un deporte de hombres y así lo juegan en Inglaterra. Allí si te caes es porque casi te parten la pierna, en cambio en la italiana y en la liga de los españoles todos son unos maricones.

Yo hay días en que soy más antimadridista que del Athletic, y fíjate que no hay nadie que sea más del Athletic que yo!

Yo sé que en Madrid me odian por ser vasco y del Athletic, pero yo les odio más a ellos y si hace falta me los cargo

Me han dicho que a la abuela de Ronaldinho se la folló un marinero de Portugalete (poblet basc), por lo que le podemos fichar.

Oye, no sabreis si Eto'o tiene algún pariente vasco por ahí?

Amb aquestes fintes podria haver jugat el partit

I un dels seus amics no es va quedar curt retenint-me 5 minuts llargs quan jo intentava abandonar l'establiment:

Encantado de conocerte tío. Si tenéis cualquier problema en Bilbo, lo que sea, me llamáis y os lo arreglo (...) Es que los catalanes sois la crema tío, y sé de lo que hablo. Yo he vivido allí, he tenido novia allí, me he enamorado y he follado allí, y también me he metido "tripis", y no pocos, eh! Unos 28 por lo menos!

Per acabar-ho d'adobar, van convidar el més ionqui del nostre grup a fotre's una ratla al lavabo per la face, però no eren els únics eufòrics, ja que les bocines i trompetes van sonar per tota la ciutat fins la una de la matinada.

Del torneig, només felicitar el Txetxu per "no renunciar" en cap moment i arribar al Top 8 entre 950 jugadors malgrat la seva derrota contra el francès Olivier Ruel, líder de la classificació del Player of the Year, un tipus gens de fiar que es presenta a les partides amb una lletja butifarra o "corte de mangas".


El Txetxu veu com la partida s'escapa davant l'atenta mirada d'Elton John

Telecofarra 2005: Els Jartos

Amb aquest article pretenc fer un acostament diferent a la FarmaTelecoFarra, el principal reclam de la qual és la seva barra lliure. Per a mi és una festa on em puc fotre un parell de copes (o tres) sense pagar un puto duro, ja que aquells que vam treballar a la TelecoGresca anterior tenim l'entrada gratuïta; en canvi, la gent que ha pagat 15 euros sent la necessitat de consumir tant alcohol com sigui possible per amortitzar el valor de l'entrada. Aquest procediment, bastant habitual per la senzilla raó que tot el que és gratis desperta en nosaltres la veu de la cobdicia, no és molt sensat en aquest cas perquè l'ambient de festa impedeix pensar en el preu addicional que representa per al nostre organisme cada copa més enllà de la tercera o la quarta. Així, a avançades hores de la matinada els inconscients comencen a anar fatal, i jo us els vull mostrar perquè entengueu el poder de saber quan heu de deixar de beure, perquè com deia la Bienhechora:

Cierra tus oídos a la voz de la codicia y convertirás un regalo para uno en un regalo para muchos

Primer K.O. de la nit, amb el corresponent "urbano" dirigint el trànsit


El president del club de rol, em va assegurar que va passar la meitat de la nit amb els pantalons baixats


Un menys, al de blanc només li falta punxar-lo amb una branca com si fos una caca de l'Arale


No es coneixen de res, però tenen desgràcies en comú: l'alcoholisme...


...i uns amics molt fills de puta


Has d'estar fatal per dormir al costat del teu vòmit


Es va despertar a l'últim moment per dir-me "Qué, de cachondeo, no?"


Un exaltat intenta destruir el Coche del Caos


Eva devastada per l'alcohol

El Diccionari de la Patilla: Tonyina

Quan jo anava a l’escola el meu programa de ràdio favorit era l’absolut líder d’audiència de la seva franja horària (de 21 a 23 h): El que més trenca, produït i dirigit per Oriol Carrió i DJ Piyuli. Eren 2 hores de música makina i hardcore, acompanyades de brutals bromes telefòniques i els inevitables mails i trucades de l’audiència, però el moment estel•lar del programa era, sens dubte, la mini sessió de mescles. Durant mitja hora, el DJ Piyuli es posava als plats i ens regalava la millor música del món. El programa tenia moltes cunyes mítiques (eslògans pre-gravats que sonen a tots els programes) i les millors eren les de la sessió, sobretot aquella que deia:

- Fot-li tonyina, Piyuli!

Per tonyina s’entenia “tralla”, música dura i ràpida que em feia aixecar de la cadira i fotre’m el festival tot sol a l’habitació, “la discoteca en casa” que diria el Xavi “Espectro” Martínez.

Al Sant Ignasi hi havia uns quants addictes al programa: Vladi, el citat Xavi, Zuran, Sergi, Botet, Rojo i jo mateix, i sempre comentàvem el programa de la nit anterior entre classes, les bromes, els millors temes, si algú de nosaltres havia enviat mails, traficàvem amb gravacions clandestines i els més motivats cantaven les cançons més tremendes a capella interpretant veu, melodia i bass; aquests radicals eren el Zuran, el Xavi i el Vladi i, curiosament, els dos primers avui en dia reneguen dels seus gustos passats.

Com sembla inevitable, també ens comunicàvem amb el vocabulari propi del programa. Així, la paraula tonyina es va a associar amb coses bones, fortes i exagerades, ens servia per definir fets grandiosos i sobredimensionats, i probablement espectacular sigui la millor paraula per definir-la. Bo o dolent, quelcom tonyinós mai et deixarà indiferent.


DJ Zuri i Xavi Patilles emulant els seus ídols

Escolta això, m'acaben d'explicar una tonyina que fliparàs.

Ja veuràs, aquesta cançó és tota la tonyina.

Quanta tonyina, el Samir acaba d'amenaçar la bibliotecària amb llençar-la per la finestra!