El meu Cercavila, des de primera fila

Val a dir que aquest era només el meu tercer Cercavila i el primer cop ja vaig veure clar que la clau era anar molt ben disfressat i acompanyar als actors, i cridar i saltar tan com fos possible i incitar el major nombre de càntics, així que tan bon punt vaig saber que la cosa anava d'escocesos vaig recuperar la meva mítica gorra i vaig comprar teles i altres coses per fer una bona disfressa.


Un autèntic fill d'Escòcia

Així, a les 9 del dia esperat ja era a la universitat després de venir en metro directament vestit d'escocès però llegint un llibre per no passar vergonya de les mirades alienes. El Zuran i Mike Marine també es van currar la vestimenta i van estar a primera fila.


Dos tussinots i un random

Personalment, crec que tot plegat mereix un 8 sobre 10, i no arriba a la matrícula d'honor perqué després del relleu generacional que hi ha hagut aquest any a l'associació Telecogresca (organitzadors tant del festival com del Cercavila) es va apreciar una lleguera falta de lideratge, ja que el Saul (William Warras) era un personatge principal per primer cop i va començar bastant nerviós, i entre això i que no es van explicar clarament les regles que s'havien de respectar, el públic cantava quan volia (allargant considerablement les obres) i es desmadrava molt.


Mike Marine assaltant Biologia


"El Ariete Polla és la meva polla!"

De fet, va ser en una d'aquestes que jo vaig acabar fent un "calvo" pujat a la taula del professor (que no hi era) a una classe sencera d'Empresarials; corrent pels passadissos de la facultat, vaig topar amb un munt de gent que anava entrant en una aula on feien classe però no hi havia ningú de l'obra fins que va aparèixer el Penetrador demanant que sortíssim de l'aula amb molt males maneres, i sense preocupar-se si la gent li feia cas va pirar. En aquest instant d'incertesa, un energumen dels que més la liaven (rival meu en el concurs de Mister Telecos al dia següent) va començar amb "Improvisación, es la solución!" i, estant al costat de la taula, l'oportunitat de prendre el control era massa bona com per deixar-la passar. D'un salt em vaig plantar al damunt i mentre esperava el final de l'ovació per cridar "Hijos de Escocia!" la turba va reaccionar pel seu compte amb un "calvo, calvo!" i... bé, sóc un exhibicionista. Acte seguit ja va aparèixer l'Eli, una de les sacerdotesses per imposar ordre i recriminar-me l'escàndol, res a objectar. De totes maneres, he de dir que vaig ser dels molt pocs valents que anàvem sense calçotets, com mana la tradició escocesa.


Ventilació total

El "jaleo" va seguir per Arquitectura, on un "veterano" d'uns 28 anys que al primer minut del Cercavila ja anava com una cuba i fumadíssim, es va demanar amb tota la calma del món 2 whiskys amb cola i me'n va oferir un, que vaig rebutjar però algú altre aviat li va prendre. Més endavant, el personatge seria aclamat al ritme de "El Veterano, es la polla!" uns quants cops; amb el seu tamany i els seus crits era difícil passar desapercebut.


El Veterano i una SoCerdota de fons

Molt celebrada va ser també l'aparició de Jimmy Retrón, un malalt mental que habita les biblioteques d'Història i el Vapor Vell on sempre crida l'atenció amb els seus crits de boig i les malediccions i amenaces al Doctor Romeu del Crónicas Marcianas i la Nicola, entre altres personatges i coses. En aquest cas, demanava si sabíem de qui era un DNI que portava a la mà i resultava ser el seu; estava furiós perquè l'havia posat a la rentadora i el seu pare li havia dit que el podien portar a la presó si no el renovava. En un moment donat el vaig apartar de l'escena perquè s'estava exaltant massa i podia ser perillós, però ens va seguir igualment fins el final i no parava de mirar-me malament :-(


Que sabeu de qui és aquest DNI?
Auuuhhhhhhhhhh!!
Ppppppppprrrrrreeeeeeeeghhhhhhhhiiiiiiiaaaaaaaaa!!!

Cap a meitat de recorregut, l'eufòria i la improvisació van millorar l'actuació de Warras i Fornication, amb grans detalls com l'emparellament a Belles Arts del Penetrador i Cuarto de Libra; també l'última escena al Poli amb Inés besant l'ariet després que jo la fés sortir i abans que el Tomàs fos brutalment violat pel Penetrador van ser memorables.


La Inés entusiasmada despres de besar l'ariet, amb Warras i el Dr. Romeu a tope fins el final

Crec que puc estar especialment satisfet amb el meu paper, fins i tot una noia bastant absurda em va voler fer una foto al poli depsrés de preguntar-me de què anava tot allò i per què anàvem d'escocesos si érem catalans(?). De totes maneres, no devia ser perfecta la disfressa, ja que la professora d'ARiSO va trigar bastant a associar la banda vertical amb la faldilla (en escocès, kilt).

- Ja em semblava que anaves molt estrany - em va dir.

Per al proper any, que en principi serà el meu últim com a estudiant de l'ETSETB, tinc la intenció d'implicar-me encara més i, si és possible, prendre un paper protagonista, ja us ho explicaré.