El món és ple de "jartos"

Pujava ahir cap a la universitat des del metro a través de la facultat d'Empresarials, i miro cap als bancs de la placeta de ciment que hi ha a l'entrada, on un paio d'uns trenta i pico anys, calvet i vestit en xandall em torna la mirada amb un somriure de pallús, com si estigués colocat. Acte seguit, em diu clarament i en veu alta:

- Costo, maría, pastis!

Completament al·lucinat, vaig aixecar les celles amb sorpresa i no em van caure els dos ulls a terra de casualitat, encara que sí ho van fer els collons. La veritat és que no vaig poder respondre res, i no vaig assimilar del tot el missatge fins que vaig ser dins de la universitat. Mentrestant, el tio seguia tan tranquil al seu banc amb la cara de badoc i el somriure ionqui. Vull creure que no va vendre res en tota la tarda, però tal com està el país...


No és aquest paio, però serveix per a què us en feu una idea

Graffitis: La nena del Caos

Hola de nou, com últimament em costa molt posar-me a escriure perquè estic molt ocupat perdent el temps, he decidit que a partir d'ara augmentaré la freqüència de les meves publicacions però les faré més gràfiques, que per alguna cosa em passo el dia amb la càmera amunt i avall i sinó les meves fotos no les veu ningú. Per tant, reprenc l'abandonat tema dels graffitis amb la nena del Caos, que perfectament podria ser la germana del Chus, comandant en cap de les tropes del Caos. Per a aquells que no sapigueu de qui parlo:


El Chus i un subaltern no gaire caòtic

I per a tota la resta, la germaneta:


No entenc què plora amb una piruleta tan gran...


... sembla que els cubates la fan més feliç