29 de maig de 2006

Tramposos

La Guardia Civil ha detenido hoy al director del equipo ciclista Liberty Seguros, Manuel Saiz, y a Eufemiano Fuentes, que fue médico de diversos equipos ciclistas, en una operación contra el dopaje. La Policía ha efectuado seis registros y se ha incautado de diversos medicamentos y equipos para prácticas dopantes y de manipulación de la sangre. En el operativo también han sido arrestados el corredor profesional Alberto León, el director adjunto del equipo ciclista Comunidad Valenciana, José Ignacio Labarta, y José Luis Merino, responsable de un laboratorio de análisis clínicos.

No tinc el temps que voldria per dedicar-me a un tema que mereix un anàlisi molt detallat. Em fa mal que la reputació del ciclisme segueixi caient en picat, com també la seva cobertura mediàtica, excepte si hi ha un escàndol de dopatge, aleshores corren els rius de tinta, quin fàstic. Sobretot, perquè sembla que als altres esports no ho facin, algú recorda crítiques o sancions exemplars per Gurpegui, Guardiola, la Juventus de Zidane i el dopatge organitzat, els De Boer, el vídeo de Cannavaro...?


Jo segueixo creient en aquest esport i en alguns dels seus esportistes, però celebro que cacin i detinguin tants fills de puta (metges i directors especialment) com sigui possible.

Si hi esteu interessats, us remeto a la cobertura d'El Pais i el magnífic blog Ciclismo 2005 i també podeu llegir les cròniques de l'as (bastant sensacionalistes), però sota cap concepte heu de creure res del que diu el Marca, defensor del miserable Saiz i alineat amb el PP en la defensa dels seus equips protegits (Liberty Seguros i Comunitat Valenciana). Aquí teniu alguns dels millors articles del tema:

"Pregunta antes de escribir"
Manchados de sangre
Buscando a Klaus (desesperadamente)
Uno de los nuestros
Basso gana un Giro sin rivales
Novedades con Interviú y Manzano, ¡vaya panorama!

El director que hizo la 'peineta' al Tour
"Eufemiano era nuestro médico"
La bula del doctor
El silencioso papel de Labarta
La conexión internacional de Merino Batres
Sevilla admite al T-Mobile que ha visitado Zurbano, 92
Se acabó una larga impunidad

"Eufemiano cobraba 36.000 euros a uno que ya no está entre nosostros"
Así se dopa un ciclista

Per últim, un interessant article d'un periodista italià que també creu en un futur net:

El deporte de alto nivel, un mal ejemplo

Hace 13 años, en diciembre de 1993, la Agencia Antinarcóticos de Estados Unidos (DEA, siglas en inglés) ya había entendido que: 1) el dopaje se había difundido desde los atletas de alto nivel hasta los deportistas amateur; 2) el comercio internacional de fármacos dopantes crecía constantemente; 3) buena parte de este comercio ilegal lo gestionaba el crimen organizado; y 4) en la mayoría de los casos, las rutas que se utilizaban para el comercio de sustancias dopantes eran los mismos que se utilizaban para las drogas. Por este motivo, la DEA celebró una conferencia internacional en Praga adonde invitó a los organismos policiales y a las autoridades políticas de todo el mundo. Participaron 19 países. Entre los muchos ausentes estaba también España, y eso que según la DEA era uno de los países que más exportaba ilegalmente hormonas anabolizantes.

La conferencia no sirvió de nada. Ni la policía internacional -que hubiera tenido que crear una comisión de investigación para el dopaje-, ni la Organización Mundial de la Salud (OMS) -que hubiera tenido que controlar que la producción farmacéutica no generara superávit alguno para abastecer el mercado negro en el deporte- ni los 19 países que participaron -que hubieran tenido que adoptar una ley penal específica- hicieron algo. Así que, desde 1993 hasta hoy en día, los traficantes han seguido expandiendo su mercado, sin correr el riesgo de que alguien los descubriera.

Actualmente, en el mundo, el volumen anual de tráfico de fármacos y sustancias dopantes alcanza los 20.000 millones de dosis, que equivalen a alrededor de 20-25 millones de consumidores habituales. Para entender las dimensiones de este fenómeno espantoso, hay algunos ejemplos significativos:

- El año pasado la policía surafricana se incautó, en una sola operación, de 12 toneladas de esteroides anabolizantes, el equivalente a cientos de millones de dosis.

- En el mismo periodo las autoridades rusas descubrieron y cerraron cerca de Moscú una fábrica clandestina capaz de producir 200.000 dosis de hormonas anabolizantes cada dos horas.

- No menos importante era la capacidad de producción de las fábricas clandestinas descubiertas y cerradas en España entre 2004 y 2005.

- Ucrania produce y vende al exterior máquinas para empaquetar las hormonas anabolizantes.

- Las policías de Jordania y Emiratos Árabes Unidos han interceptado varios millones de dosis de esteroides anabolizantes de Europa del Este destinadas a los países árabes del Golfo Pérsico.

- En un almacén farmacéutico en Nicosia (Chipre) fueron robadas, en una sola noche, 4.650.000 ampollas de eritropoyetina (por un valor de alrededor de 300 millones de dólares) destinadas al mercado negro de Europa Occidental.

- La policía de Bélgica consiguió decomisar sólo un envío, de una decena efectuados, de hormonas anabolizantes que llegaban de Inglaterra. Eran 550 kilos de fármacos muy caros, por un valor superior a los 200 millones de euros. Por lo tanto, el total anual de esa ruta de tráfico era de 2.000 millones de euros.

La fuente principal de este enorme comercio ilegal son las fábricas clandestinas distribuidas por todo el mundo, mas hay dudas de que, en realidad, detrás de ellas se escondan algunas multinacionales farmacéuticas responsables de la sobreproducción mundial (con respecto a las necesidades reales de los enfermos) de la hormona del crecimiento y de la eritropoyetina.

El principal canal de tráfico es la venta por Internet. El segundo son las importaciones ilegales de fármacos dopantes que luego se venden en los gimnasios. Además, el dopaje se difunde a través de recetas falsas y a través de aquellas farmacias (alrededor del 3-4% del total) que no piden siquiera recetas médicas. Son extremadamente relevantes (y especialmente odiosas) también las ventas de fármacos dopantes que las multinacionales farmacéuticas consiguen hacer pasar por fármacos terapéuticos a través de una propaganda engañosa. Es significativo el ejemplo del consorcio suizo Serono que, hace pocos meses, ha sido condenado por un tribunal estadounidense a pagar 704 millones de dólares por haber comercializado con engaño el Serostim (un fármaco carísimo a base de hormona del crecimiento) presentándolo como coadyuvante para el SIDA. En realidad, una cantidad enorme de Serostim acabó en el mercado negro del deporte y en los gimnasios y, aún más grave, provocó más interés dentro del crimen organizado, que activó un mercado paralelo de Serostim falsificado. El principio activo necesario para su producción fue comprado en China y Europa del Este.

No hay dudas de que esta difusión enorme ha sido provocada por el mal ejemplo en el deporte de alto nivel. Además, debido al retraso con el que las instituciones deportivas internacionales (in primis el COI presidido por Juan Antonio Samaranch pero también el COI de ahora) han desarrollado nuevos métodos para detectar el dopaje en los controles de orina, su uso se volvió más fácil. El COI ha hecho cosas peores, como en 1993, cuando encargó y financió al profesor italiano Francesco Conconi (que estaba implicado en las prácticas dopantes de centenares de atletas ganadores de medallas olímpicas, mundiales y europeas) para poner a punto un método de detección de la eritropoyetina en la orina. El profesor Conconi hizo creer durante cuatro años que estaba cerca de concluir su investigación, hasta que, en 1997 admitió que había fracasado. Sobre el papel de este médico y de su relación con el COI y con las empresas farmacéuticas se podrían citar muchas más anécdotas que empeorarían aun más el papel de las instituciones deportivas internacionales.

En Italia, tras las denuncias que yo mismo he hecho, la Fiscalía ha empezado algunas investigaciones sobre las actividades del profesor Conconi y sobre las irregularidades del laboratorio anti-dopaje de Roma (que durante años no ha buscado las hormonas anabolizantes en la orina de los futbolistas profesionales). A finales de 2000 el Parlamento italiano aprobó una ley penal contra el dopaje que está dando óptimos resultados: casi cada semana los carabinieri y las demás fuerzas del orden descubren nuevos casos de tráfico de productos dopantes en los que está involucrada la mafia, sobretodo la camorra napolitana. Por este motivo la Dirección Nacional Antimafia (con la que llevo colaborando tres años) ha creado una sección a parte para el dopaje.

Trece años después de la Conferencia de Praga hay que preguntarnos si todavía queda tiempo para luchar contra el dopaje o si es demasiado tarde para hacerlo. En mi opinión, todavía es posible declarar la guerra al dopaje, para parar el desarrollo de este fenómeno y para reducirlo dentro de cuatro-cinco años. Para conseguirlo, los Gobiernos tienen que asumir sus responsabilidades, tal como lo ha hecho José Luis Rodríguez Zapatero. La difusión del dopaje es un atentado contra la salud pública. Hay que acabar con él como con las sustancias estupefacientes, pero también hay que obstaculizar su camino a través de proyectos preventivos y educativos, dirigidos sobretodo a los jóvenes.

Está claro que los primeros que utilizan los nuevos fármacos dopantes son los profesionales y luego, a través de una red de médicos deportivos deshonestos, éstos llegan a los deportistas amateur. Esta cadena de malos ejemplos no se romperá hasta que los Gobiernos no abandonen sus nacionalismos y dejen de proteger a sus falsos campeones. No solamente las dictaduras han protegido sus joyas deportivas, también lo han hecho los gobiernos democráticos por intereses políticos. Hay que superar, de una vez por todas, la idea de que encabezar un medallero olímpico signifique honor y prestigio para un país. El honor y el prestigio de un país se miden a través de las oportunidades lúdicas ofrecidas a los niños y los adolescentes.


Alessandro Donati es experto en la lucha antidopaje y miembro de la Comisión Olímpica Nacional Italiana y de la Dirección Nacional Antimafia.

23 de maig de 2006

El meu Cercavila, des de primera fila

Val a dir que aquest era només el meu tercer Cercavila i el primer cop ja vaig veure clar que la clau era anar molt ben disfressat i acompanyar als actors, i cridar i saltar tan com fos possible i incitar el major nombre de càntics, així que tan bon punt vaig saber que la cosa anava d'escocesos vaig recuperar la meva mítica gorra i vaig comprar teles i altres coses per fer una bona disfressa.


Un autèntic fill d'Escòcia Posted by Picasa

Així, a les 9 del dia esperat ja era a la universitat després de venir en metro directament vestit d'escocès però llegint un llibre per no passar vergonya de les mirades alienes. El Zuran i Mike Marine també es van currar la vestimenta i van estar a primera fila.


Dos tussinots i un random Posted by Picasa

Personalment, crec que tot plegat mereix un 8 sobre 10, i no arriba a la matrícula d'honor perqué després del relleu generacional que hi ha hagut aquest any a l'associació Telecogresca (organitzadors tant del festival com del Cercavila) es va apreciar una lleguera falta de lideratge, ja que el Saul (William Warras) era un personatge principal per primer cop i va començar bastant nerviós, i entre això i que no es van explicar clarament les regles que s'havien de respectar, el públic cantava quan volia (allargant considerablement les obres) i es desmadrava molt.


Mike Marine assaltant Biologia Posted by Picasa


"El Ariete Polla és la meva polla!" Posted by Picasa

De fet, va ser en una d'aquestes que jo vaig acabar fent un "calvo" pujat a la taula del professor (que no hi era) a una classe sencera d'Empresarials; corrent pels passadissos de la facultat, vaig topar amb un munt de gent que anava entrant en una aula on feien classe però no hi havia ningú de l'obra fins que va aparèixer el Penetrador demanant que sortíssim de l'aula amb molt males maneres, i sense preocupar-se si la gent li feia cas va pirar. En aquest instant d'incertesa, un energumen dels que més la liaven (rival meu en el concurs de Mister Telecos al dia següent) va començar amb "Improvisación, es la solución!" i, estant al costat de la taula, l'oportunitat de prendre el control era massa bona com per deixar-la passar. D'un salt em vaig plantar al damunt i mentre esperava el final de l'ovació per cridar "Hijos de Escocia!" la turba va reaccionar pel seu compte amb un "calvo, calvo!" i... bé, sóc un exhibicionista. Acte seguit ja va aparèixer l'Eli, una de les sacerdotesses per imposar ordre i recriminar-me l'escàndol, res a objectar. De totes maneres, he de dir que vaig ser dels molt pocs valents que anàvem sense calçotets, com mana la tradició escocesa.


Ventilació total Posted by Picasa

El "jaleo" va seguir per Arquitectura, on un "veterano" d'uns 28 anys que al primer minut del Cercavila ja anava com una cuba i fumadíssim, es va demanar amb tota la calma del món 2 whiskys amb cola i me'n va oferir un, que vaig rebutjar però algú altre aviat li va prendre. Més endavant, el personatge seria aclamat al ritme de "El Veterano, es la polla!" uns quants cops; amb el seu tamany i els seus crits era difícil passar desapercebut.


El Veterano i una SoCerdota de fons Posted by Picasa

Molt celebrada va ser també l'aparició de Jimmy Retrón, un malalt mental que habita les biblioteques d'Història i el Vapor Vell on sempre crida l'atenció amb els seus crits de boig i les malediccions i amenaces al Doctor Romeu del Crónicas Marcianas i la Nicola, entre altres personatges i coses. En aquest cas, demanava si sabíem de qui era un DNI que portava a la mà i resultava ser el seu; estava furiós perquè l'havia posat a la rentadora i el seu pare li havia dit que el podien portar a la presó si no el renovava. En un moment donat el vaig apartar de l'escena perquè s'estava exaltant massa i podia ser perillós, però ens va seguir igualment fins el final i no parava de mirar-me malament :-(


Que sabeu de qui és aquest DNI?
Auuuhhhhhhhhhh!!
Ppppppppprrrrrreeeeeeeeghhhhhhhhiiiiiiiaaaaaaaaa!!!
Posted by Picasa

Cap a meitat de recorregut, l'eufòria i la improvisació van millorar l'actuació de Warras i Fornication, amb grans detalls com l'emparellament a Belles Arts del Penetrador i Cuarto de Libra; també l'última escena al Poli amb Inés besant l'ariet després que jo la fés sortir i abans que el Tomàs fos brutalment violat pel Penetrador van ser memorables.


La Inés entusiasmada despres de besar l'ariet, amb Warras i el Dr. Romeu a tope fins el final Posted by Picasa

Crec que puc estar especialment satisfet amb el meu paper, fins i tot una noia bastant absurda em va voler fer una foto al poli depsrés de preguntar-me de què anava tot allò i per què anàvem d'escocesos si érem catalans(?). De totes maneres, no devia ser perfecta la disfressa, ja que la professora d'ARiSO va trigar bastant a associar la banda vertical amb la faldilla (en escocès,
kilt).

- Ja em semblava que anaves molt estrany - em va dir.

Per al proper any, que en principi serà el meu últim com a estudiant de l'ETSETB, tinc la intenció d'implicar-me encara més i, si és possible, prendre un paper protagonista, ja us ho explicaré.

Què és el Cercavila (edició 2006)?

La majoria dels estudiants de Barcelona saben que la facultat de Telecomunicacions de la UPC celebra la Telecogresca (ja van més de vint-i-cinc edicions) i que aquesta és la crema. El que molts desconeixen, però, és que el dimarts de la mateixa es celebra sens falta El Cercavila de Telecos ("El Cercavila se hace, pase lo que pase!"), que consisteix a promocionar la gresca a la pròpia facultat i a altres del Campus Sud; la gràcia és que la promoció es fa amb una petita representació festivo-grotesca-teatral que cada any té una temàtica diferent.


Posted by Picasa

En anys anteriors, la gloriosa generació del Doctor Polla, GruMete I-Saca i la Sirena Maligna s'havien disfressat d'indis, pirates, metges, Equipo A... deixant el llistó molt alt. En aquest any de transició la responsabilitat requeia sobre les espatlles de Nacho i Saul de Gresca, que han optat per una línia continuista de polles i "cachondeo" a costa del gènere femení i els homosexuals amb un considerable èxit en la seva recreació de
Braveheart. La idea general és que els anglesos (o sigui, l'Ajuntament) ens han fet fora del Sot del Migdia (tradicional emplaçament de la Telecogresca) i hem d'apoderar-nos del Fòrum comandats per William Warras i Clifford Nication, que compten amb el totpoderós Ariete Polla per tombar qualsevol obstacle.


Tot just fa una any Posted by Picasa

A partir de les 10 del matí, i després de repassar el guió, la comitiva surt de la Plaça del Mig i ataca 3 o 4 aules de primer de Telecos i la FIB (encara commocionats pel succés de la Sala Blanca) al crit de "No nos mires, únete!" i el clàssic "De aquí para allá sois todos maricones!" que separa l'aula en dues faccions (i que per cert els "novatos" no comprenen bé, s'ha de córrer d'un bàndol a l'altre per treure'n màxim rendiment i diversió). Després, reagrupament a la plaça i aprovisionament de líquid i saqueig al "colmao" abans de visitar els bars d'Econòmiques, Arquitectura, Industrials, Biologia, Menjadors Universitaris i Belles Arts. Ja no s'entra a les aules perquè les altres facultats no reaccionen massa bé davant l'aturada sobtada de les seves classes (ells s'ho perden). A continuació, el guió bàsic del
show:


El Clan MacArra Posted by Picasa

William Warras - Hijos de Escocia! Los ingleses nos han expulsado del Sot y para buscar una nueva tierra veo que se han reunido hoy los mejores clanes: McRib, Big Mac, MacArra, Cuarto de Libra...
Públic (a cor) - "Cuarto de Libra, era maricón!"
W. W. - Pero tenemos una arma secreta para entrar en el Fórum, verdad Clifford Nication?
Clifford Nication - Claro que sí William, claro que sí, con el ariete polla podemos derribar cualquier muro, sobretodo si lo comanda... el Penetrador!
P. - "El ariete polla, es la polla!" i/o "El Penetrador, es un follador!"


Clifford Nication a Belles Arts Posted by Picasa

Comentar que l'ariet en qüestió era una polla artificial de 1,5 metres d'alçada i 0,5 de diàmetre (mesures aproximades) i que el Penetrador (molt ben caracteritzat), que havia d'accionar l'artefacte, anava encaputxat i encadenat per contenir la seva fogositat.


Al ataquerl! Posted by Picasa

C. N. - Lo que pasa es que el penetrador anda un poco pollicaido porque los ingleses se han follado a todas nuestras guarras.
P. - Ese inglés, que hijoputa es!

Ara s'agafa una noia del públic, normalment per voluntat popular regida per crits com "Esa rubia, qué buena está!" o "La de verde, la de verde!"

W. W. - Por favor chica, reanima al ariete con un casto y puro beso.


Això és de puta mare, col·lega! Posted by Picasa

Tal qual, la noia acostuma a resistir-se però finalment s'ajup i pateix una considerable humiliació davant dels seus amics (encara que s'emporta una entrada per a la Telecogresca a canvi). L'única que es va negar a besar l'arma fàl·lica va ser acomiadada amb el càntic "Esa rubia, era inglesa!" per cortesia d'un servidor (adoro iniciar amb èxit càntics absurds entre una multitud enfervorida :-) ). El cas és que després d'això l'ariet no reacciona.

W. W. - Que las socerdotisas lo animen!
P. - "So cer-do-tas, so gua-rro-tas!"


So-Cerdotas-So-Guarrotas! Posted by Picasa

En aquest moment entren les dues sacerdotesses i fan un ball considerablement eròtic per entrar en trànsit i busquen un noi entre la multitud tot olorant els posibles candidats. Finalment, l'escollit és portat al centre de l'escena on el Penetrador es treu la caputxa i surt corrent al seu encontre per empalar-lo violentament per darrere. Realment, cap dels candidats s'esperava la violència que va emplear el Penetrador, molt celebrada pels clans escocesos. Acte seguit, l'ariet passava de la posició de repòs a l'erecció (tot i que el mecanisme va fallar bastant durant el dia).


El Penetrador fent de les seves Posted by Picasa

C. N. - Pero que es esto Penetrador!?
P. - "El Penetrador, era maricón!"
W. W. - No pasa nada, porque podrán quitarnos el Sot, pero nunca podrán quitarnos...
P. - ...LA TELECOGRESCA!


El TramVia "pilla" un any més Posted by Picasa

I amb això acabava la representació, aleatòriament interrompuda per càntics populars de l'estil "Warras, Warras!" en homenatge al nostre líder i "Esca, Esca, Telecogresca!" o "Eco, Eco, Eco, Somos de Telecos!", com també clàssics de l'estil "Arquitectura, me la pone dura!" o noves invencions meves (no és per dir, però molt exitoses): "Esa(s) arquitecta(s) nos la(s) ponen recta(s)" i "Las de Bellas Artes, nos tocan las partes!"

1 de maig de 2006

Primavera universitària

A l'universitat, malgrat ser l'avantsala dels exàmens finals, la primavera és una època sensacional. Torna la calor i les hores a la terrassa del bar són delicioses, els pantalons curts surten de l'armari, ja es pot anar a la platja i les noies van lleugeres de roba. Per si això no fos poc, és la temporada de les festes de dia a les facultats, esdeveniment molt recomanable si mai no heu anat a cap. Bàsicament és com anar a una discoteca però a l'alire lliure i enmig d'una universitat, al jardí o a les aules depenent de les instalacions. L'ambient és sensacional, sobretot quan es tracta de la pròpia facultat, ja que conèixer tota la gent quan surts de festa és un èxit.

Divendres passat tocava anar a arquitectura i, encara que no és una de les meves favorites, ho vam acabar passant molt bé, i és que la novetat d'una Aula Techno va causar furor. Sí, sí, tal qual ho heu llegit, hi havia una aula buida de taules i cadires on un bon DJ feia de les seves, fins i tot havien empaperat amb colors els fluorescents per fer joc de llums!

Arquitectura és sempre un dels punts forts del cercavila de Telecos, que entra a l'edifici al crit de "Arquitectura me la pone dura!" (Marc i Jaume, teniu molta raó i això s'ha de normalitzar a "me la posa dura"). Ja cap al final de la festa i en un moment de màxima eufòria vaig recórrer a aquest himne mentre m'agafava el paquet i, davant la presència d'una mossa bastant cremosa, vaig convertir-ho en "Esa arquitecta me la pone erecta!" per gran satisfacció dels presents.

La propera setmana us cito a tots a les facultats de Biologia (dijous 4, festa de dia fins les 21 h), i Informàtica i Industrials (divendres 5, festes de dia fins les 3 h i 5 h, respectivament). Us deixo amb les millors imatges d'arquitectura:


L'inútil que ens havia de fer la foto es va equivocar de botó Posted by Picasa

A arrel d'aquesta foto he de dir que costa molt trobar algú capaç de fer una bona foto quan ho demanes pel carrer, els típics randoms no tenen puta idea de fer servir una càmera digital.


Fals Pats i jo Posted by Picasa

Per al meu profund disgust, aquell dia el meu aspecte era molt similar al del tristament cèlebre OsciloBlaster, anomenat així perquè quan va arribar a Telecos no feia sinó vacil·lar que havia construït un oscil·loscopi amb les peces resultants de desmuntar una Playstation i una Sound Blaster. És bastant "primo" i tot sovint resulta extremadament pesat, com durant la festa, que no vam parar de creuar-nos i no podia deixar de dir-me: "Integra't tiu, que jo ja estic borratxo!".


Thomas i un altre fals Posted by Picasa

Ara és Thomas qui surt amb el seu doble, el David d'Electrònica, encara que cap dels dos en surt malparat.


Ossstieee! Posted by Picasa


Jaumol preparat per entrar en acció Posted by Picasa


Marc i Zuran moradissims sense motiu aparent Posted by Picasa

I en aquesta última imatge el Marc i el Zuran demostren un cop més la seva habilitat innata per a les cares "jartes", un tema abundant en imatges que potser abordaré algun dia.