Un cop més, Espanya cau al Mundial. Un cop més, després de vendre eufòria. Un cop més, amb un Raul lamentable. Un cop més, sense tiki taka... En fi, més que res em fa mal que hagi estat contra França, un equip de jubilats. I a sobre sembla que l'Aragonés renovarà! Jo em quedo com Julen Lopetegui:
28 de juny de 2006
26 de juny de 2006
Hristo Stoitchkov: el que pisó
Sensacional elogi del gran Stoitchkov en un no menys recomanable article d'El País:
"El mejor futbolista de la historia del balompié búlgaro. Y el más gamberro. Por lo que hizo en el Barça, consagrarse, y por llevar a su selección al cuarto puesto en Estados Unidos 94. Pero de manera peculiar. Lideró la concentración a su manera, por delante del seleccionador. Los jugadores fumaban, bebían, apostaban a las cartas hasta la madrugada. Vida insana pero sensación en el campo. Éxito y gloria de unos pendencieros que, libres de ataduras, casi ganan un Mundial.
Repitió 'modus vivendi' en Francia 98, aunque sin fortuna. Se fue a quemar la noche parisina con Lubos Penev dos días antes de jugar contra España. Llegaron como si tal cosa por la mañana al hotel, en el sur de París, y con su estilo chulesco de matones de barrio (con cariño) pasearon por el jardín. Stoitchkov tiró a la piscina a Lechkov, móvil incluído. Pero ni le tocaron un pelo. Era el 'boss' total. Iban a echarlos directamente y a no actuar frente a los de Javi Clemente. Pero el peso del líder, la pasión de Hristo, pudo con directivos y técnicos. Jugaron. Aunque como si no. 6-1 para España, eliminada no obstante por el cante de Zubizarreta contra Nigeria.
Pero el estrellato lo alcanzó Hristo con el pisotón a Urízar Azpitarte en un Barça-Real Madrid de Supercopa en 1990. Es decir, cumplió el sueño más radical de un barcelonista, darle al árbitro por ir con el Madrid. Eso lo acercó aún más a su afición. Recibió una sanción de dos meses.
Sus antecedentes en el CSKA ya fueron interesantes. Abrió la espita de una monumental tangana ante el Levski, el clásico local. Tanto se dieron en aquella final de Copa del 85 que la Federación, en un país todavía comunista, sancionó por varios meses a los jugadores implicados y a él a perpetuidad (la mecha la prendió, claro, Hristo, luego indultado por sus facultades futbolísticas que necesitaba la Selección) y hasta les cambió el nombre a los clubes, por Sredets y Vitosha, algo así como si al Madrid y al Barça les llamaran Chamartín y Ciudad Condal por mandato gubernamental.
Ahora es seleccionador búlgaro. Sin mucho éxito. Montó un banco (sí, de los de pasta) con su 'hermano' Penev en Sofía. Cuando llegó al Barça, se pulió la ficha en tres meses. Tuvo que pedirle un adelanto a Núñez. Y cuando el Oporto fichó a Kostadinov, su rival en Bulgaria, le esperó en el aeropuerto de El Prat para llevarlo de tiendas y pagarle vestuario a la última y no el clásico terno de la 'nomenklatura'. Único.
"El mejor futbolista de la historia del balompié búlgaro. Y el más gamberro. Por lo que hizo en el Barça, consagrarse, y por llevar a su selección al cuarto puesto en Estados Unidos 94. Pero de manera peculiar. Lideró la concentración a su manera, por delante del seleccionador. Los jugadores fumaban, bebían, apostaban a las cartas hasta la madrugada. Vida insana pero sensación en el campo. Éxito y gloria de unos pendencieros que, libres de ataduras, casi ganan un Mundial.
Repitió 'modus vivendi' en Francia 98, aunque sin fortuna. Se fue a quemar la noche parisina con Lubos Penev dos días antes de jugar contra España. Llegaron como si tal cosa por la mañana al hotel, en el sur de París, y con su estilo chulesco de matones de barrio (con cariño) pasearon por el jardín. Stoitchkov tiró a la piscina a Lechkov, móvil incluído. Pero ni le tocaron un pelo. Era el 'boss' total. Iban a echarlos directamente y a no actuar frente a los de Javi Clemente. Pero el peso del líder, la pasión de Hristo, pudo con directivos y técnicos. Jugaron. Aunque como si no. 6-1 para España, eliminada no obstante por el cante de Zubizarreta contra Nigeria.
Pero el estrellato lo alcanzó Hristo con el pisotón a Urízar Azpitarte en un Barça-Real Madrid de Supercopa en 1990. Es decir, cumplió el sueño más radical de un barcelonista, darle al árbitro por ir con el Madrid. Eso lo acercó aún más a su afición. Recibió una sanción de dos meses.
Sus antecedentes en el CSKA ya fueron interesantes. Abrió la espita de una monumental tangana ante el Levski, el clásico local. Tanto se dieron en aquella final de Copa del 85 que la Federación, en un país todavía comunista, sancionó por varios meses a los jugadores implicados y a él a perpetuidad (la mecha la prendió, claro, Hristo, luego indultado por sus facultades futbolísticas que necesitaba la Selección) y hasta les cambió el nombre a los clubes, por Sredets y Vitosha, algo así como si al Madrid y al Barça les llamaran Chamartín y Ciudad Condal por mandato gubernamental.
Ahora es seleccionador búlgaro. Sin mucho éxito. Montó un banco (sí, de los de pasta) con su 'hermano' Penev en Sofía. Cuando llegó al Barça, se pulió la ficha en tres meses. Tuvo que pedirle un adelanto a Núñez. Y cuando el Oporto fichó a Kostadinov, su rival en Bulgaria, le esperó en el aeropuerto de El Prat para llevarlo de tiendas y pagarle vestuario a la última y no el clásico terno de la 'nomenklatura'. Único.
Temes:
futbol
25 de juny de 2006
17 de juny de 2006
Telecogresca 2006, minut a minut
Aquesta és la crònica fotogràfica de la meva nit a la Telecogresca, la millor festa universitària de la ciutat i probablement del país.
Vaig arribar molt d'hora al Fòrum i vaig passar molta estona sense el meu grup però gaudint igualment de l'ambient, trobant coneguts i col·legues, i saludant grups d'energúmens i motivats que m'aclamaven en reconèixer el flamant Mister Telecos. De fet, només arribar vaig sentir com algú deia darrere meu:
- Mira, ese es Mister Telecos!
Em vaig girar i el que parlava era un tio que no havia vist en la vida que anava amb la seva xicota. Els vaig somriure i el tio em va saludar efusivament amb el dit polze en alt.
01:25 - A la carpa VIP amb el Víctor (merci per colar-me!) i Pau Bofill, profe de telecos
02:07 - L'Hernán, veteranísimo, un any mes a la Gresca
04:11 - Sembla que aquesta nit l'Eva està fàcil...
04:12 - ...com el Marc...
04:15 - ...i el Chus, pecholobo!
04:20 - Mike i Patxi (i Mur de fons)
04:20 - Ese Caos!
04:22 - L'Àlvaro i jo, a Cuenca
04:22 - Pasen y vean
04:23 - L'Àlvaro (que no millora) i el Marc (torna aviat!)
04:23 - Un dit sorprenentment llarg a la recerca d'alguna interessada
05:36 - El mític Ojo Brazo tirant de palmes i "gitaneo"!
05:37 - El Tomàs donant-ho tot com mai
05:39 - El jarto de l'esquerra va ser candidat a Mister Telecos, l'altre és un jarto vulgar i corrent
05:40 - Gallegator
05:43 - El Zuran (amb motxilla, pah!) i David aka Falso Tomas liant-la
05:47 - Xavi Cubatas anant a per més gasolina
06:04 - El més tremendo de la festa, no podia ni baixar les escales
06:08 - Una petita concessió artística, prop meu hi havia un grup fent bombolles de sabó
06:21 - Francesco Farfa encara punxant a trenc d'alba
06:22 - La Inés, bastant catxonda
06:23 - El segon més tremendo de la festa
06:23 - Luisito donant-ho gairebé tot (després de la telecodida no li quedava gran cosa), genial amb la "M" del Monstre Buuuuuuu
06:27 - El Maño, que amb aquesta camisa escala al tercer lloc de més tremendo de la festa
06:28 - Jartoooooooooooooos!
06:28 - Si això dura gaire més, el Jaume no acabarà bé
06:29 - El Jon d'electrònica amb la mandíbula a París (i només d'alcohol)
06:31 - DJ Farfa quedant-se amb un petit record
06:32 - Ese DJ sí se enrolla
06:33 - El public en vol més
06:41 - Fins l'any que ve, Telecogresca!
Vaig arribar molt d'hora al Fòrum i vaig passar molta estona sense el meu grup però gaudint igualment de l'ambient, trobant coneguts i col·legues, i saludant grups d'energúmens i motivats que m'aclamaven en reconèixer el flamant Mister Telecos. De fet, només arribar vaig sentir com algú deia darrere meu:
- Mira, ese es Mister Telecos!
Em vaig girar i el que parlava era un tio que no havia vist en la vida que anava amb la seva xicota. Els vaig somriure i el tio em va saludar efusivament amb el dit polze en alt.
01:25 - A la carpa VIP amb el Víctor (merci per colar-me!) i Pau Bofill, profe de telecos
02:07 - L'Hernán, veteranísimo, un any mes a la Gresca
04:11 - Sembla que aquesta nit l'Eva està fàcil...
04:12 - ...com el Marc...
04:15 - ...i el Chus, pecholobo!
04:20 - Mike i Patxi (i Mur de fons)
04:20 - Ese Caos!
04:22 - L'Àlvaro i jo, a Cuenca
04:22 - Pasen y vean
04:23 - L'Àlvaro (que no millora) i el Marc (torna aviat!)
04:23 - Un dit sorprenentment llarg a la recerca d'alguna interessada
05:36 - El mític Ojo Brazo tirant de palmes i "gitaneo"!
05:37 - El Tomàs donant-ho tot com mai
05:39 - El jarto de l'esquerra va ser candidat a Mister Telecos, l'altre és un jarto vulgar i corrent
05:40 - Gallegator
05:43 - El Zuran (amb motxilla, pah!) i David aka Falso Tomas liant-la
05:47 - Xavi Cubatas anant a per més gasolina
06:04 - El més tremendo de la festa, no podia ni baixar les escales
06:08 - Una petita concessió artística, prop meu hi havia un grup fent bombolles de sabó
06:21 - Francesco Farfa encara punxant a trenc d'alba
06:22 - La Inés, bastant catxonda
06:23 - El segon més tremendo de la festa
06:23 - Luisito donant-ho gairebé tot (després de la telecodida no li quedava gran cosa), genial amb la "M" del Monstre Buuuuuuu
06:27 - El Maño, que amb aquesta camisa escala al tercer lloc de més tremendo de la festa
06:28 - Jartoooooooooooooos!
06:28 - Si això dura gaire més, el Jaume no acabarà bé
06:29 - El Jon d'electrònica amb la mandíbula a París (i només d'alcohol)
06:31 - DJ Farfa quedant-se amb un petit record
06:32 - Ese DJ sí se enrolla
06:33 - El public en vol més
Les fotos acaben aquí, però la festa va seguir al bar més gitano de la Mina amb el clan italià, l'iraní-bomba, la penya d'electrònica i el Chus. Ens vam fotre uns entrepans "lomoqueso" espectaculars amb abundant oli i tomàquet mentre els més curtits ho regaven amb unes volldams.
La tornada va ser boníssima, rient com desquiciats després de passar a esmorzar una mica més per un Consum on Xavi Cubatas va fer una aparició espectacular després d'haver-se perdut al metro. Impossible de descriure, només puc dir que les caixeres ens van cridar l'atenció de l'escàndol que feien les meves diabòliques. El que més m'agrada de tornar de festa és veure la gent que acaba de començar el dia i va a treballar, i casualment vaig trobar el Guifré que anava a l'academia de Medicina.
Un any més , una telecogresca sensacional, encara que el Sot del Migdia donava un ambient més familiar, però crec que el Fòrum és més atractiu per als que no són de telecos. Finalment, vaig anar a dormir a les 10:32 després d'adormir-me llegint un llibre mentre cagava.
La tornada va ser boníssima, rient com desquiciats després de passar a esmorzar una mica més per un Consum on Xavi Cubatas va fer una aparició espectacular després d'haver-se perdut al metro. Impossible de descriure, només puc dir que les caixeres ens van cridar l'atenció de l'escàndol que feien les meves diabòliques. El que més m'agrada de tornar de festa és veure la gent que acaba de començar el dia i va a treballar, i casualment vaig trobar el Guifré que anava a l'academia de Medicina.
Un any més , una telecogresca sensacional, encara que el Sot del Migdia donava un ambient més familiar, però crec que el Fòrum és més atractiu per als que no són de telecos. Finalment, vaig anar a dormir a les 10:32 després d'adormir-me llegint un llibre mentre cagava.
06:41 - Fins l'any que ve, Telecogresca!
Temes:
col-legues,
festes universitàries
Subscriure's a:
Missatges (Atom)