Avui us ofereixo el vídeo d'un paio que ha estat als llocs més espectaculars del planeta i s'ha gravat a si mateix ballant amb el lema "On dimonis és en Matt?"... surrealista, oi? El cas és que això s'ho ha pogut permetre gràcies al patrocini d'una empresa de xiclets. Mai he entès gaire bé el funcionament del món publicitari i els diners que mou, però he de reconèixer que Adidas em mola més perquè "Impossible is nothing", i que si hagués de viure a Alemanya sens dubte compraria un telèfon de T-Mobile, però això ja és una altra història.
Tots els llocs que surten em semblen la crema, especialment la roca de Noruega, jo hi vull anar! Algú coneix alguna empresa interessada a patrocinar els meus striptease arreu del món?
22 d’octubre de 2006
16 d’octubre de 2006
PacMan
El llegendari Pacman, per cortesia de Google i els seus gadgets. Crec que no m'equivoco si dic que estem davant d'un dels videojocs més mítics de tots els temps, juntament amb Pong i Space Invaders, tots tres creats a la decada dels setanta. Aquests jocs van marcar l'adolescència d'una generació (especialment al Japó i els Estats Units), i ara tornen a estar de moda gràcies al retorn de la moda pop dels 80.
Home de l'any el 1982
Crec que és realment entretingut consultar les curiositats que la sempre instructiva Wikipedia ofereix respecte aquests temes:
Pong
Space Invaders
Pac-Man
En quant al joc, només un últim apunt referent a la seva influència social; en algun lloc vaig llegir que en el moment del seu llançament al mercat, algú va pronosticar el seu fracàs perquè veia impossible que la gent s'identifiqués amb un personatge que avança per una sala fosca menjant pastilles i escoltant una repetitiva melodia electrònica...
Instruccions:
Utilitza les fletxes direccionals per guiar el Pac-Man.
P - Pausar el joc
Q - Sortir del joc
M - Activar/desactivar el so
L - Alta o baixa qualitat gràfica
Home de l'any el 1982Crec que és realment entretingut consultar les curiositats que la sempre instructiva Wikipedia ofereix respecte aquests temes:
Pong
Space Invaders
Pac-Man
En quant al joc, només un últim apunt referent a la seva influència social; en algun lloc vaig llegir que en el moment del seu llançament al mercat, algú va pronosticar el seu fracàs perquè veia impossible que la gent s'identifiqués amb un personatge que avança per una sala fosca menjant pastilles i escoltant una repetitiva melodia electrònica...
Utilitza les fletxes direccionals per guiar el Pac-Man.
P - Pausar el joc
Q - Sortir del joc
M - Activar/desactivar el so
L - Alta o baixa qualitat gràfica
Temes:
jocs
15 d’octubre de 2006
Ridiculitzem-los
El passat dimecres algú del Govern (tothom assegura que la decisió no és seva) va decidir cancel·lar la reunió de ministres de vivenda prevista per al dilluns 16 a la ciutat de Barcelona. L'excusa són els possibles aldarulls que podrien causar les manifestacions ja convocades. La veritat és que els socialistes no volen encaixar un gol electoral. La lliçó és que Barcelona és la primera gran ciutat europea que anul·la una cita a nivell europeu per pressions externes. El resultat és un ridícul històric.
Així estava la plaça Sant Jaume durant l'última manifestació
Per assegurar que no ens tornin a posar com excusa, V de Vivenda ha decidit seguir endavant amb la convocatòria pacífica d'una seguda a la zona universitària, on s'havia de celebrar la cimera i, a més, realitzar una cassolada més tard a la plaça Sant Jaume:
Dilluns 16 d'octubre, 5 de la tarda: Metro Zona Universitaria (L3)
Allí realitzarem un acte simbòlic-reivindicatiu que evidenciï el "plantón" que ens han donat els senyors ministres.
Dilluns 16 d'octubre, 8 de la tarda: Plaça Sant Jaume
Ja que els senyors ministres no ens escolten, provarem sort amb els polítics. Porta quelcom per fer soroll.
Fins la vivenda, sempre!
Així estava la plaça Sant Jaume durant l'última manifestacióPer assegurar que no ens tornin a posar com excusa, V de Vivenda ha decidit seguir endavant amb la convocatòria pacífica d'una seguda a la zona universitària, on s'havia de celebrar la cimera i, a més, realitzar una cassolada més tard a la plaça Sant Jaume:
Dilluns 16 d'octubre, 5 de la tarda: Metro Zona Universitaria (L3)
Allí realitzarem un acte simbòlic-reivindicatiu que evidenciï el "plantón" que ens han donat els senyors ministres.
Dilluns 16 d'octubre, 8 de la tarda: Plaça Sant Jaume
Ja que els senyors ministres no ens escolten, provarem sort amb els polítics. Porta quelcom per fer soroll.
Fins la vivenda, sempre!10 d’octubre de 2006
A la catalana
Avui he rebut un mail boníssim amb acudits sobre catalans, d'aquells que tant agraden per les Espanyes. La veritat és que a mi també m'han agradat molt, així que us deixo amb els millors:
Un catalán en su lecho de muerte susurra:
Montse, Montserrat...¿dónde estás, esposa querida?
Aquí estoy, esposo mío,... a tu lado.
Y mi hijo Josep... ¿dónde está?
Aquí estoy, padre... a su lado.
Y mi hija Mercè... ¿dónde está?
Aquí estoy, padre... a su lado.
Y mi hijo Jaume... ¿dónde está?
Aquí estoy, padre... a su lado.
Y entonces... ¿Qué coño hace la luz de la cocina encendida?
Un padre catalán le dice a su hijo:
Oye, hijo, ve a buscar el martillo a la casa de Jordi.
Llega a la casa del Jordi y le dice:
¡Jordi! mi padre dice si usted me puede prestar el martillo.
A la media hora vuelve el hijo y le dice al padre:
¡Padre, Padre! Jordi dice que no nos quiere prestar el martillo porque se gasta.
¡Jordi de mierda! -dice el padre- Bueno, pues ve a buscar el nuestro.
Temes:
humor
6 d’octubre de 2006
3 d’octubre de 2006
Herois de la imperfecció
No defallirem
El dissabte es va celebrar una manifestació en protesta per l'abusiu preu de la vivenda menys multitudinària del que cabria esperar, unes 15000 persones, i lligada ben curt per la policia; diversos furgons dels mossos seguien la cua de la desfilada a menys de 100 metres de distància.
Volverán banderas victoriosas
Jo vaig fer-hi una aparició testimonial, uns vint minuts. Em va agradar l'ambient, bastant proanarquista i festiu. La Carolina, però, no estava gaire pel tema i vam acabar comprant roba al costat de la mani, que desfilava pel carrer Pelayo. Una mica lamentable per part meva, tot plegat. A més, les botigues eren plenes de miserables com nosaltres que no reclamaven els seus drets.
El propi V assegurant-se que tot sigui a lloc
El cas és que era el seu aniversari (moltes felicitats, princesa!) i tampoc podia discutir-li la decisió, i d'aquesta manera feiem temps fins les deu, moment en què havia de començar "La revelación" de Leo Bassi.
Joves en lluita
Per als qui no sapigueu qui és, es tracta d'un actor-còmic-bufó-artista famós per haver menjat una presumpta merda en directe al mític Crónicas Marcianas. Si teniu una bona estona lliure, us recomano aquest vídeo del seu autobús turístic.
Leo Basi, la tonyina feta persona
Aquest home és un provocador nat, un mestre de la "rajada", i en aquesta obra s'encarrega de desmuntar les creences catòliques a partir de les irracionalitats del major best seller de la història, la Sagrada Bíblia. Estupideses com que Eva era una costella d'Adam, els 750 anys de Moisès, Jesús fent miracles per servir més "cubates" o el Déu sanguinari de l'Antic Testament, que convida els cristians a "passar pel fil de l'espasa tot habitant de Jericó". També té temps per als intel·ligents comentaris del Papa Benet 16è sobre l'Islam, i pel líder dels Legionaris de Crist (la branca més poderosa i fonamentalista de l'Opus), amagat al Vaticà des de fa 7 anys ja que la justícia mexicana el persegueix per abusos contra menors.
Sólo una foto por persona!
Tot això argumentat amb cites textuals i fet d'una manera molt intel·ligent i, sobretot, divertida, perquè aquest tio en sap un niu, de fer riure la gent. L'ovació amb què el va acomiadar el públic va ser estremidora, però encara guardava un últim as a la màniga i ens va treure al carrer a cridar com bojos per expulsar adrenalina i esforçar-nos al màxim en el combat contra la falsa perfecció que defensa l'església.
A totes aquestes, a Madrid li van posar una bomba al camerino, i el tio es va haver de pensar si seguia amb les funcions. Afortunadament, fins el final d'Octubre podem gaudir d'ell.
InterRail 2006 3.0
I finalment ens vam reunir amb el Rojo, que es va menjar un llit i va passar la primera tarda sol a Venècia, temps que va aprofitar per conèixer unes quantes mosses i deixar-se regalar un reproductor mp3. El Rojo no és gens amic del turisme entès com donar voltes per una ciutat intentant conèixer-la, ell ho anomena "turismo de gratis", i com a sobre ja havia estat a la ciutat dels canals, ens va fer una visita accelerada d'unes 6 hores i amb la motxilla a l'esquena! Val a dir que ell, un cop més, portava un equipatge precari concentrat en una motxilla escolar.
Venècia em va agradar molt, encara que és excessivament turística i molt cara, i gairebé em pego amb un vell que no volia que anés sense samarreta.
- Tú no haces caso a un hombre de 76 años y el pelo blanco? Tú estás loco! - em deia -. I will call the police!
Per la tarda ens esperava l'Andrea, un italià que vivia al pis del Jordi durant la seva estada d'Erasmus a Copenhague, un tio molt simpàtic i còmic que ja vaig conèixer allí. També s'allotjarien a casa seva un grup de dues saragossanes i una riojana, ja que l'Amaya (de Zaragoza), era la xicota d'un altre dels integrants del pis a Dinamarca i es coneixien bastant. Les tres noies no estaven malament, però la primera impressió que en vam tenir va ser la bandera espanyola que portaven a la motxilla, i això no va millorar gaire quan la Estefanía va defensar el boicot als productes catalans "porque me han contado que en Catalunya hacéis cosas muy malas" (?). No pregunteu perquè no vam aconseguir arrencar-li quines eren aquestes coses.
Aquella nit vam anar a una festa que feien els amics de l'Andrea, però el rollo era molt heavy metal i no estava gaire animat, així que tot es va reduir a un parell de copes, algunes fotos i una intensa conversa sobre piercings on el Rojo va confessar que en portava un fals, cosa que les va deixar al·lucinades. No vam trigar a tornar a la casa i jo vaig estar parlant fins tard amb l'Ana, que es va mostrar molt receptiva al cachondeo, les vacil·lades i, perquè no dir-ho, també les bromes de polles. Ja de retorn, em va dir que a les seves amigues de la Rioja els vaig encantar a través de les fotos, i que la Estefanía estava convençuda que aquella nit havia passat alguna cosa entre nosaltres.
Al dia següent vam canviar per complet la nostra ruta inicial i vam anar directes a Carfú, illa grega de la qual ja ens havien parlat els de Santander i que les noies ens van vendre com una orgia permanent; òbviament, ens va semblar una destinació excel·lent. Així que vam fer nit a Florència, un lloc també molt bonic i car, i sembrat de polis fills de puta que no et deixen dormir al carrer. Vam sortir per la nit a veure com estava el pati, però no va ser res de l'altre món, el més destacable va ser la imitació que el Rojo, enmig del carrer, va fer de l'aventura del Carles a Panorama, i les meves primeres "nueces". Si no sabeu de què parlo, mireu aquí.
I a aquestes alçades del viatge, el Carles ja estava acostumat als meus "és que estic boníssim!" cada cop que teníem un mirall a mà. Per tant, em prenc la llibertat de dedicar-me aquesta fantàstica cançó:
Castpost opina que sóc guapíssim
5a etapa - Venezia
El Rojo no pot parar de fer gestions ni per saludar
Bienvenutti!
Alguna cosa els ha cridat l'atenció
És una japo lerda que ha caigut a l'aigua
Guiris a patades
Us sona?
Sense un barret estàs perdut, fot una calor de cal déu
Súpercol·legues
Súpermític
Costa, però es pot trobar carrers deserts
Molt bona tarda i benvinguts al Pont... Aeri!
Putos Vaporettos
La penya més xunga de Venècia
Está el barrio que parece una pesadilla
Un altre canal preciós
Bufón
Roba estesa, ooooooooohhhhhh, que maco!
Un dominguero
Dos domingueros
Un Banco de España
Frodo fent de "llongueras" un altre cop
Un quisso que volíem adoptar
Molt buit, no?
Espai patrocinat per Pont Aeri
6a etapa - Padova
Amaya, Estefanía i Ana
Ana i Frodo fent el primo
El Rojo lligant a piñón
A la festa dels italians
El que salta sobre el Rojo és l'Andrea, el nostre benefactor
Chico Martini
L'Andrea ens acomiada
L'únic i inimitable Súper Mar Salada
7a etapa - Firenze
El Rojo amb el tussinot de Florència
Tussinu Racing
Venècia em va agradar molt, encara que és excessivament turística i molt cara, i gairebé em pego amb un vell que no volia que anés sense samarreta.
- Tú no haces caso a un hombre de 76 años y el pelo blanco? Tú estás loco! - em deia -. I will call the police!
Per la tarda ens esperava l'Andrea, un italià que vivia al pis del Jordi durant la seva estada d'Erasmus a Copenhague, un tio molt simpàtic i còmic que ja vaig conèixer allí. També s'allotjarien a casa seva un grup de dues saragossanes i una riojana, ja que l'Amaya (de Zaragoza), era la xicota d'un altre dels integrants del pis a Dinamarca i es coneixien bastant. Les tres noies no estaven malament, però la primera impressió que en vam tenir va ser la bandera espanyola que portaven a la motxilla, i això no va millorar gaire quan la Estefanía va defensar el boicot als productes catalans "porque me han contado que en Catalunya hacéis cosas muy malas" (?). No pregunteu perquè no vam aconseguir arrencar-li quines eren aquestes coses.
Aquella nit vam anar a una festa que feien els amics de l'Andrea, però el rollo era molt heavy metal i no estava gaire animat, així que tot es va reduir a un parell de copes, algunes fotos i una intensa conversa sobre piercings on el Rojo va confessar que en portava un fals, cosa que les va deixar al·lucinades. No vam trigar a tornar a la casa i jo vaig estar parlant fins tard amb l'Ana, que es va mostrar molt receptiva al cachondeo, les vacil·lades i, perquè no dir-ho, també les bromes de polles. Ja de retorn, em va dir que a les seves amigues de la Rioja els vaig encantar a través de les fotos, i que la Estefanía estava convençuda que aquella nit havia passat alguna cosa entre nosaltres.
Al dia següent vam canviar per complet la nostra ruta inicial i vam anar directes a Carfú, illa grega de la qual ja ens havien parlat els de Santander i que les noies ens van vendre com una orgia permanent; òbviament, ens va semblar una destinació excel·lent. Així que vam fer nit a Florència, un lloc també molt bonic i car, i sembrat de polis fills de puta que no et deixen dormir al carrer. Vam sortir per la nit a veure com estava el pati, però no va ser res de l'altre món, el més destacable va ser la imitació que el Rojo, enmig del carrer, va fer de l'aventura del Carles a Panorama, i les meves primeres "nueces". Si no sabeu de què parlo, mireu aquí.
I a aquestes alçades del viatge, el Carles ja estava acostumat als meus "és que estic boníssim!" cada cop que teníem un mirall a mà. Per tant, em prenc la llibertat de dedicar-me aquesta fantàstica cançó:
Castpost opina que sóc guapíssim
5a etapa - Venezia
El Rojo no pot parar de fer gestions ni per saludar
Bienvenutti!
Alguna cosa els ha cridat l'atenció
És una japo lerda que ha caigut a l'aigua
Guiris a patades
Us sona?
Sense un barret estàs perdut, fot una calor de cal déu
Súpercol·legues
Súpermític
Costa, però es pot trobar carrers deserts
Molt bona tarda i benvinguts al Pont... Aeri!
Putos Vaporettos
La penya més xunga de Venècia
Está el barrio que parece una pesadilla
Un altre canal preciós
Bufón
Roba estesa, ooooooooohhhhhh, que maco!
Un dominguero
Dos domingueros
Un Banco de España
Frodo fent de "llongueras" un altre cop
Un quisso que volíem adoptar
Molt buit, no?
Espai patrocinat per Pont Aeri
6a etapa - Padova
Amaya, Estefanía i Ana
Ana i Frodo fent el primo
El Rojo lligant a piñón
A la festa dels italians
El que salta sobre el Rojo és l'Andrea, el nostre benefactor
Chico Martini
L'Andrea ens acomiada
L'únic i inimitable Súper Mar Salada
7a etapa - Firenze
El Rojo amb el tussinot de Florència
Tussinu Racing
Temes:
col-legues,
InterRail,
viatges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)