Anatoly Karpov, gran mestre d'escacs i ex-campió del món, és el jugador que més tornejos ha guanyat al llarg de la història i que ha tingut la puntuació més alta en el rànking mundial. Va ser proclamat campió del món per primer cop l'any 1975 després que Bobby Fischer renunciés a la corona en vista que la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) es negava a acceptar les seves exigències. Va mantenir el títol durant 10 anys amb notables dosis de controvèrsia, sobretot en els seus enfrontaments amb Viktor Korchnoi, que s'havia exiliat de la Unió Soviètica.
En el seu primer enfrontament, disputat a les Filipines, Karpov va contractar un mag per hipnotitzar el seu rival, que va jugar totes les partides amb unes ulleres de miralls; aquest també va dir que pensava jugar sota la bandera pirata donat que el govern rus es negava a reconèixer-lo, i va reclutar dos membres d'una secta local que van intentar assassinar Karpov. També hi va haver polèmica amb els iogurts del campió, que presumptament contenien missatges secrets.
Tres anys després Karpov va tornar a guanyar al mateix rival, aquest cop coaccionat per l'arrest del seu fill, que s'havia negat a fer el servei militar.
Amb l'aparició de Garry Kasparov com a aspirant al títol mundial va acabar l'època de Karpov. El seu primer duel va durar 4 mesos i es va ajornar per a l'any següent després que el campió s'enfonsés psicològicament i hagués perdut 10 quilos en el transcurs de l'enfrontament. El resultat era de 5-3 favorable a Karpov, amb 40 taules! Un any després va perdre el títol, així com en els tres intents posteriors de recuperar la corona.
Doncs bé, així queda retratat aquest magnífic escaquista en la sensacional secció "Testimonios" de La Hora Chanante:
25 de novembre de 2006
Tecnologia punta
Per a aquells que creuen que a l'Àfrica no tenen ni puta idea de res, aquí va una bona tonyina, un telèfon que funciona amb energia solar i tecnologia GSM, per la qual cosa no necessita cables i es pot instal·lar en llocs tan pràctics com aquesta barca.
Hola!?
Personalment, opino que és ideal per fer bromes telefòniques als repartidors de pizzes a domicili :-D
La foto és autèntica, i si no ho creieu només heu d'anar al Llac Victòria (Uganda) i comprovar-ho amb els vostres propis ulls.
Hola!?
Personalment, opino que és ideal per fer bromes telefòniques als repartidors de pizzes a domicili :-D
La foto és autèntica, i si no ho creieu només heu d'anar al Llac Victòria (Uganda) i comprovar-ho amb els vostres propis ulls.
Temes:
curiositat,
tecnologia
21 de novembre de 2006
S'acosta la nostra hora
Aviat plantarem cara a l'enemic i direm el que pensem clar i en català. Aviat, molt aviat...
Vigileu amb els mitjans!
Vigileu amb els mitjans!
Temes:
graffiti
17 de novembre de 2006
A veeer, gañán!!!
He procurat resistir-m'hi durant molt temps, però finalment he estat presa del fenomen sociològic que és "La Hora Chanante". Per a aquells que no sapigueu de què parlo, es tracta d'un programa humorístic que emet mensualment Paramount Comedy del Canal Satélite. Aquest espai va saltar a la fama catapultat per l'èxit dels vídeos que algun fanàtic publicava al Youtube. Ahir el Víctor em va pillar per banda al messenger i em va pulir un sketch de "El Gañán", personatge que parodia el típic camperol de l'Espanya profunda, i que durant els primers programes era conegut com "El Paleto". El cas és que aquest vídeo em va sembla collonut.
Aquest paio em cau especialment simpàtic perquè "gañán" és una expressió que vaig utilitzar durant molt temps, i que segurament mereixiria un lloc al Diccionari de la Patilla, secció que algun dia he de ressuscitar. Si voleu veure més crema, podeu anar-los a buscar al Youtube o fiar-vos d'aquestes seleccions:
Gente Playera
Chanantemanía
I aquí teniu l'home que ha fet possible aquest article, a l'esquerra de la foto.
El Víctor i el Javi, grans persones i aspirants a gañán
Aquest paio em cau especialment simpàtic perquè "gañán" és una expressió que vaig utilitzar durant molt temps, i que segurament mereixiria un lloc al Diccionari de la Patilla, secció que algun dia he de ressuscitar. Si voleu veure més crema, podeu anar-los a buscar al Youtube o fiar-vos d'aquestes seleccions:
Gente Playera
Chanantemanía
I aquí teniu l'home que ha fet possible aquest article, a l'esquerra de la foto.
El Víctor i el Javi, grans persones i aspirants a gañán
14 de novembre de 2006
Últim tren a Bellaterra
El passat dijous es va celebrava a la UAB la mare de totes les festes de dia, la mítica Festa de Bellaterra. Fina aleshores jo només hi havia anat en el meu primer any d'universitat, i em va semblar una puta merda. De totes maneres, aquell dia va passar a la posteritat pel llit que em van fer els col·legues del Boixeda. Resulta que em vaig passar una hora llarga explicant-los històries de com la Cobra i la seva família dormien sobre llits de punxes i encantaven serps, i quan vaig acabar no van tenir millor idea que adreçar-se a la Cobra per comprovar la veracitat de les meves paraules.
- Es que Lozano es un hijo de puta - va ser tot el que va dir.
Aquest conflicte es tancaria algun temps després amb un puny a l'estomac del Jaume. Tampoc oblidaré com ens vam colar en un magatzem per robar Aquarius i els 20 gots de plàstic dur amb què vaig tornar a casa perquè ja havien tancat la caseta on tornar-los, i cadascun valia vint duros de l'època!
Per diersos motius no vaig tornar-hi cap altre any, encara que l'únic cas que recordo amb detall és una famosa conversa telefònica amb en Zuran on rajàvem dels nostres amics del cole, que sí hi havien anat sense dir-nos res, i com jo administrava la meva ràbia contra ell intentant convèncer-lo que a ell li havien fet més el llit ja que les meves classes eren per la tarda i les seves pel matí :-D
Maño absolutament trasbalsat per la proximitat de la seva aventura a Boston
El cas és que el final de la meva època universitària i aquest any no podia faltar a la cita. Va ser un dia bastant divertit, sobretot per la sensacional conversa sobre les tendències homosexuals dels amics del Roger, grans aficionats de l'"avió", un joc que consisteix a aprofitar que els altres estan fumats per fotre'ls uns quants "pollazos" a la cara, tasca per a la qual és indispensable tenir el membre erecte. Aquests hàbits van dibuixar un curiós escenari units a la declaració de Vicen que, en cas de veure's forçat a encular un home o ser enculat, es deixaria penetrar sense dubtar-ho perquè la seva polla és sagrada, i per últim al seu elogi a les aptituds futbolístiques de Vector:
- Tienes el poder de un jabalí!
El panorama resultant era una perversió gay on un Vicen untat d'oli al vestidor es deixava penetrar per un senglar ja que els seus amics no havien entès el missatge amagat darrere l'elecció de deixar-se encular. El cas és que el Maño va arribar tard i no entenia les constants bromes sobre senglars, així que vaig deixar que ell mateix lligués caps.
- Tú cómo montarías una escena sexual con un jabalí y un pote de aceite lubricante?
- Pues... Me untaría la polla con aceite y me masturbaría enfrente del jabalí.
Aquesta resposta tan inverossímil va fer que ens moríssim de riure, sobretot perquè quan va dir "jabalí" va assenyalar amb el dit cap a l'Hèctor, que ja estava bastant picat per com s'havia vist implicat en el tema. El pobre Alberto encara estava agitat després de rebre la notícia que li han concedit una beca per anar a fer el projecte a Boston. A ell, al Jaume que marxarà al Perú, i al Javi que pot triar entre Oxford i Stockholm, felicitats i molta sort!
La presència d'un Jaume hipermotivat sempre millora els ànims
Jo tenia examen a les 4 i no vaig sortir cap a l'Autònoma fins molt tard amb el Maño, que també està aprofitant aquest últim any per estrenar festes, ja que fa un mes va debutar a la Telecofarra. Va ser un curt viatge amb ferrocarril amenitzat per un brik de sangria i unes andaluses molt escandaloses que deixaven anar perles com:
- Xoxo, dónde vas!?
- Me da palo encontrarme a un tío que me estuve follando todo un mes, porque un día estaba borracha y le dije de todo.
Tot això mentre obrien ampolles de vi amb un tirabuixó que poraven de casa. Resulta que el tio que seia davant nostre (un veternao d'uns 30 anys) també tenia l'orella parada i estàvem rient del mateix, i vam acabar parlant de com preparar correctament la sangria.
Roger no perd el temps mentre Vector sembla una mica desorientat
Juanjo no és menys
Només arribar vam trobar una zona friqui (gran encert dels organitzadors) on projectaven "Harry and the Chocolate Factory" en versió original subtitulada. Us recomano molt el llibre en què està abasada la pel·lícula, quan era petit em va emocionar molt. Va faltar poc per quedar-nos allí a curtir l'anglès del Maño, i bé que li hauria vingut, perquè quan més tard el Thomas li va fer "una pregunta facilita" va petar per tots costats.
- When are you leaving?
- Ufff... In Barcelona - va contestar després d'un minutet pensant, amb la consegüent rialla per part dels presents.
- Ah, pues entonces es la otra que había pensado, en el siglo veinte.
Més riures, sobretot perquè ja estem al vint-i-u... Tonteries apart, allà estava absolutament tothom a excepció de Mike Marine (ocupat amb el Deuterio), Pau, Carles i Chus, que guardava repòs havent passat tota la setmana al llit amb febre. En la seva representació estava Peche, que últimament s'apunta a totes. També hi eren Uri Rave i la seva molt guapa xicota, que juntament amb alguns energúmens més portaven 17000 watts de so per muntar una rave demencial al primer descamapat que es creués al seu camí.
Però que bé!
La nova i empitjorada Eva Ionqui consumeix substàncies tòxiques desenfrenadament
L'assistència de gent era absolutament massiva, i els nostres estaven reunits a la zona techno on algú punxava amb molt bon criteri. El Jaume estava molt encès (com sempre últimament); l'Eva mamava (birra, no espereu miracles) i fumava compulsivament per intentar igualar el morat de la Cris i el seu xicot, que corrien per allí des de les tres del migdia; el Titu reunia gent com sempre amb el timbal; el Javi i la seva "ganga" de mallorquins prometien festa fins altes hores de la matinada; la Inés i el Thomas desapareixien durant hores fent que es disparessin els rumors sobre un (o més) Roxer; i la resta ballava o fumava petes. Molt a prop, feien nosa els nefastos FIBers que tan amics són de la Inés últimament.
Sempre buscant la millor companyia
Jo vaig socialitzar una estona i vaig fer les fotos de rigor per poder dedicar-me plenament a cobrar el meu deute històric amb Bellaterra, 20 gots de plàstic dur. Ara que treballo la meva necessitat econòmica no és tan gran com durant la passada primavera (motiu pel qual a casa del Chus hi ha uns mil gots que no vam poder tornar), però gaudeixo massa amb aquests diners guanyats de manera fàcil i, sobretot, a costa de l'estupidesa de la gent que els deixa oblidats. Em pregunto si també van deixant euros abandonats a qualsevol racó quan el dia no és festiu. Amunt i avall del Campus, regirant papereres i fosques cantonades, caminant amb la vista fixa al terra, vaig anar sumant fins la xifra esperada. Més d'una persona es va girar sorpresa davant la meva torre de gots, proferint exclamacions d'adimració que m'omplien d'orgull. Fins i tot una noia amb una càmera de vídeo em va voler entrevistar, ja que mai havia conegut un recolector de gots.
- Es tu hobby o un trabajo? - va ser la seva gran pregunta.
La resposta correcta és la sempre polèmica opció "totes les anteriors". Lamentablement, la gent a qui es tornaven els gots no eren tan idiotes i no em van deixar tornar una pila tan gran (i això que en aquell moment només eren sis), però amb la inestimable col·laboració del Maño i el Peche me'n vaig sortir.
En aquells moments ja havia acabat oficialment la festa i la música estava xapada, així que la gent es va anar retirant esglaonadament, i jo em vaig poder sumar amb l'Ale al cotxe del Thomas i la Inés, no sense abans desfer-nos d'una Eva que amagava vòmits i va estar a punt d'obrir-se el cap saltant sobre una caixa de plàstic que va cedir sota els seus peus per a gran diversió de la pròpia Inés i la Cris. El que s'ha de veure...
Tota la tonyina
- Es que Lozano es un hijo de puta - va ser tot el que va dir.
Aquest conflicte es tancaria algun temps després amb un puny a l'estomac del Jaume. Tampoc oblidaré com ens vam colar en un magatzem per robar Aquarius i els 20 gots de plàstic dur amb què vaig tornar a casa perquè ja havien tancat la caseta on tornar-los, i cadascun valia vint duros de l'època!
Per diersos motius no vaig tornar-hi cap altre any, encara que l'únic cas que recordo amb detall és una famosa conversa telefònica amb en Zuran on rajàvem dels nostres amics del cole, que sí hi havien anat sense dir-nos res, i com jo administrava la meva ràbia contra ell intentant convèncer-lo que a ell li havien fet més el llit ja que les meves classes eren per la tarda i les seves pel matí :-D
Maño absolutament trasbalsat per la proximitat de la seva aventura a Boston
El cas és que el final de la meva època universitària i aquest any no podia faltar a la cita. Va ser un dia bastant divertit, sobretot per la sensacional conversa sobre les tendències homosexuals dels amics del Roger, grans aficionats de l'"avió", un joc que consisteix a aprofitar que els altres estan fumats per fotre'ls uns quants "pollazos" a la cara, tasca per a la qual és indispensable tenir el membre erecte. Aquests hàbits van dibuixar un curiós escenari units a la declaració de Vicen que, en cas de veure's forçat a encular un home o ser enculat, es deixaria penetrar sense dubtar-ho perquè la seva polla és sagrada, i per últim al seu elogi a les aptituds futbolístiques de Vector:
- Tienes el poder de un jabalí!
El panorama resultant era una perversió gay on un Vicen untat d'oli al vestidor es deixava penetrar per un senglar ja que els seus amics no havien entès el missatge amagat darrere l'elecció de deixar-se encular. El cas és que el Maño va arribar tard i no entenia les constants bromes sobre senglars, així que vaig deixar que ell mateix lligués caps.
- Tú cómo montarías una escena sexual con un jabalí y un pote de aceite lubricante?
- Pues... Me untaría la polla con aceite y me masturbaría enfrente del jabalí.
Aquesta resposta tan inverossímil va fer que ens moríssim de riure, sobretot perquè quan va dir "jabalí" va assenyalar amb el dit cap a l'Hèctor, que ja estava bastant picat per com s'havia vist implicat en el tema. El pobre Alberto encara estava agitat després de rebre la notícia que li han concedit una beca per anar a fer el projecte a Boston. A ell, al Jaume que marxarà al Perú, i al Javi que pot triar entre Oxford i Stockholm, felicitats i molta sort!
La presència d'un Jaume hipermotivat sempre millora els ànims
Jo tenia examen a les 4 i no vaig sortir cap a l'Autònoma fins molt tard amb el Maño, que també està aprofitant aquest últim any per estrenar festes, ja que fa un mes va debutar a la Telecofarra. Va ser un curt viatge amb ferrocarril amenitzat per un brik de sangria i unes andaluses molt escandaloses que deixaven anar perles com:
- Xoxo, dónde vas!?
- Me da palo encontrarme a un tío que me estuve follando todo un mes, porque un día estaba borracha y le dije de todo.
Tot això mentre obrien ampolles de vi amb un tirabuixó que poraven de casa. Resulta que el tio que seia davant nostre (un veternao d'uns 30 anys) també tenia l'orella parada i estàvem rient del mateix, i vam acabar parlant de com preparar correctament la sangria.
Roger no perd el temps mentre Vector sembla una mica desorientat
Juanjo no és menys
Només arribar vam trobar una zona friqui (gran encert dels organitzadors) on projectaven "Harry and the Chocolate Factory" en versió original subtitulada. Us recomano molt el llibre en què està abasada la pel·lícula, quan era petit em va emocionar molt. Va faltar poc per quedar-nos allí a curtir l'anglès del Maño, i bé que li hauria vingut, perquè quan més tard el Thomas li va fer "una pregunta facilita" va petar per tots costats.
- When are you leaving?
- Ufff... In Barcelona - va contestar després d'un minutet pensant, amb la consegüent rialla per part dels presents.
- Ah, pues entonces es la otra que había pensado, en el siglo veinte.
Més riures, sobretot perquè ja estem al vint-i-u... Tonteries apart, allà estava absolutament tothom a excepció de Mike Marine (ocupat amb el Deuterio), Pau, Carles i Chus, que guardava repòs havent passat tota la setmana al llit amb febre. En la seva representació estava Peche, que últimament s'apunta a totes. També hi eren Uri Rave i la seva molt guapa xicota, que juntament amb alguns energúmens més portaven 17000 watts de so per muntar una rave demencial al primer descamapat que es creués al seu camí.
Però que bé!
La nova i empitjorada Eva Ionqui consumeix substàncies tòxiques desenfrenadament
L'assistència de gent era absolutament massiva, i els nostres estaven reunits a la zona techno on algú punxava amb molt bon criteri. El Jaume estava molt encès (com sempre últimament); l'Eva mamava (birra, no espereu miracles) i fumava compulsivament per intentar igualar el morat de la Cris i el seu xicot, que corrien per allí des de les tres del migdia; el Titu reunia gent com sempre amb el timbal; el Javi i la seva "ganga" de mallorquins prometien festa fins altes hores de la matinada; la Inés i el Thomas desapareixien durant hores fent que es disparessin els rumors sobre un (o més) Roxer; i la resta ballava o fumava petes. Molt a prop, feien nosa els nefastos FIBers que tan amics són de la Inés últimament.
Sempre buscant la millor companyia
Jo vaig socialitzar una estona i vaig fer les fotos de rigor per poder dedicar-me plenament a cobrar el meu deute històric amb Bellaterra, 20 gots de plàstic dur. Ara que treballo la meva necessitat econòmica no és tan gran com durant la passada primavera (motiu pel qual a casa del Chus hi ha uns mil gots que no vam poder tornar), però gaudeixo massa amb aquests diners guanyats de manera fàcil i, sobretot, a costa de l'estupidesa de la gent que els deixa oblidats. Em pregunto si també van deixant euros abandonats a qualsevol racó quan el dia no és festiu. Amunt i avall del Campus, regirant papereres i fosques cantonades, caminant amb la vista fixa al terra, vaig anar sumant fins la xifra esperada. Més d'una persona es va girar sorpresa davant la meva torre de gots, proferint exclamacions d'adimració que m'omplien d'orgull. Fins i tot una noia amb una càmera de vídeo em va voler entrevistar, ja que mai havia conegut un recolector de gots.
- Es tu hobby o un trabajo? - va ser la seva gran pregunta.
La resposta correcta és la sempre polèmica opció "totes les anteriors". Lamentablement, la gent a qui es tornaven els gots no eren tan idiotes i no em van deixar tornar una pila tan gran (i això que en aquell moment només eren sis), però amb la inestimable col·laboració del Maño i el Peche me'n vaig sortir.
En aquells moments ja havia acabat oficialment la festa i la música estava xapada, així que la gent es va anar retirant esglaonadament, i jo em vaig poder sumar amb l'Ale al cotxe del Thomas i la Inés, no sense abans desfer-nos d'una Eva que amagava vòmits i va estar a punt d'obrir-se el cap saltant sobre una caixa de plàstic que va cedir sota els seus peus per a gran diversió de la pròpia Inés i la Cris. El que s'ha de veure...
Tota la tonyina
Temes:
col-legues,
festes universitàries
7 de novembre de 2006
4 de novembre de 2006
Telecofarra 2006: Quin soparet!
La Telecofarra, festa d'homenatge als "matxaques" que fan possible la Telecogresca, es va tornar a celebrar al velòdrom per quart any consecutiu, encara que no van aconseguir els permisos fins la mateixa tarda de divendres.
Aquest any, la festa estava marcada per les absències: Marc, Zuran i Elena (para toda la vida, tío) a l'estranger d'Erasmus; Àlvaro, Chus i Maikel Mur a Amsterdam perquè són uns primos i no es van catar de la coincidència de dates; i Carles, perquè suda de tot (em sento en dret d'amonestar-lo públicament després del poc interès demostrat). En aquestes circumstàncies, vaig aprofitar la baixa assistència per convocar un sopar previ a ca meva amb la tranquilitat de saber que no em destruirien la casa.
Amb l'ajut del Guarch, vam preparar una mica de tot: pà amb tomàquet i embotit, pasta al pesto, pizza ultradopada amb formage de cabra i una amanida "tota la tonyina special". El Jaume, el Lucas i l'Àlex van arribar més o menys a l'hora, però vam trigar molt a començar perquè la Inés no apareixia i tampoc contestava el telèfon. Finalment, es va presentar amb més d'una hora de retard i sense mòbil; l'excusa, que s'havia deixat el Thomas dalt de Montjuïch (?). Tan surrealista com sona, va arrencar la moto deixant el pobre Thomas a terra i no ho va descobrir fins 15 minuts després, tot i que havien estat "parlant" tot el descens, però la Inés creia que ell no contestava perquè estava enfadat. Per postres, només ho va saber perquè va veure que el motorista del costat la mirava amb una cara molt estranya (la que posaria qualsevol quan algú parla sol sense portar paquet a la moto).
El fet que la història fos tan bona i que ella vingués realment guapa (llàtima que no surt a cap foto) van fer que perdonéssim un retard tan demencial. Després del sopar, una bona ronda de caipirinhes, per les quals el Guarch va demostrar un desmesurat apreci que el va portar a servir-se xupitos de cachaça (infumable aiguardent de canya de sucre) i sucre quan no quedaven més llimes. Si per ell hagués estat, hauríem passat la nit a ca meva mamant cocktails.
Ja a la festa, vam trobar un Thomas bastant en forma i que no estava tan enfadat com la Inés temia; el grup de Maño que havien sopat alguna porqueria per més de 20 euros quan al meu menjador el menú era només de 5.5 euros; Pau punxant temazos com Scatman's World i Freed from Desire amb l'inestimable suport de Barrio; Ale, que ara estudia Humanitats (?); Javi i els seus mallorquins; Bávaro, Dafnis i Munitis; el Deuterio; Cris i Nacho; i Eva i el seu Barrio, als quals només va veure Guarch i va dir que eren els més gitanos.
Com sempre, la nit va passar amunt i avall, encara que aquest any no vaig interaccionar gens amb la gent de la facultat convidada, Psicologia, més aviat em vaig dedicar a parlar amb tremendos de la uni com Charlie Llenyataire, Javi Malo i alguns mallorquins de primer, recollir alguns gots, i codiciar amb Guarch. Junts vam ser testimonis d'un megapique entre Berzas i el seu xicot, i després un altre entre Miss Q0, Sidonie (l'ex) i l'actual (un primo absolutament inoperant, una autèntica vergonya per als homes).
A fora del velòdrom, la festa no va ser tan crema com altres anys, l'absència del Caos es va notar, com també la presència d'alguns randoms del mus capitanejats per Esteban el Facha. Sigui com sigui, va estar bastant bé entre els cotilleos amb Guarch i Maño, i l'aparició d'Ale per pronunciar la frase de la nit:
- Uo, creo que me he liado con la hermana de Galí.
Després d'això, tothom "creia" que s'havia follat a la primera tia bona que passava. Però a partir d'aquí poca cosa més, només algun "abucheo" a Pau per quedar-se a recollir i no baixar a liar-la (jo no el vaig veure gens durant la nit) i una tornada en metro amb Maño molt dura perquè als dos ens costava horrors mantenir-nos desperts. Afortunadament, cadascú va aconseguir baixar a la seva parada.
Titu honorant el petit xef
Els picadors de gel per excel·lència
Guarch salivant davant la ronda de caipirinhes que ens espera
El Jaume i l'Àlex, que comencen la nit disposats a tot
El "veterano" és un doble d'Aguiló i amic del germà de la Bibi, xicota del Saul (a la meva dreta)
Javi i el seu grup de mallorquins fumetes i fumats
Otra copa, pues?
Clasudos
La meva cara de desquici em sorprèn a mi mateix i tot; en desconec el motiu
Jaume acaparant protagonisme mentre THomas i Mireia intimen
Aparició de Nacho al mòbil mentre el Maño intenta intimar amb mi
Un grup de jartos amb els quals sí vaig intimar
El mític Rafa Nadal, que entre torneig i torneig es treu telecos i surt de festa
Lucas amb una basca espectacular i un basc bastant random
Els 3, amagueu les criatures!
Jandro, amic de mini Guiem (l'il·luminat del primer pla) excepcionalment violent
Guiem rebent una dosi de violència
Observi's la lluita per no perdre la posició i aparèixer a la foto
Els mallorquins, que no paren, amb Patxi i Poli Malo, màxims exponents de la Puta Sema, i l'atractiva xicota d'aquest últim
Javi intentant aniquilar Jandro abans que mati algú
Jaume sent víctima d'un "mus" o "montón"
Jaume sent patejat
Jaume sent burxat
Inés intentant cobrar-se la dent que Jaume li va quillar a Mallorca
Aquest any, la festa estava marcada per les absències: Marc, Zuran i Elena (para toda la vida, tío) a l'estranger d'Erasmus; Àlvaro, Chus i Maikel Mur a Amsterdam perquè són uns primos i no es van catar de la coincidència de dates; i Carles, perquè suda de tot (em sento en dret d'amonestar-lo públicament després del poc interès demostrat). En aquestes circumstàncies, vaig aprofitar la baixa assistència per convocar un sopar previ a ca meva amb la tranquilitat de saber que no em destruirien la casa.
Amb l'ajut del Guarch, vam preparar una mica de tot: pà amb tomàquet i embotit, pasta al pesto, pizza ultradopada amb formage de cabra i una amanida "tota la tonyina special". El Jaume, el Lucas i l'Àlex van arribar més o menys a l'hora, però vam trigar molt a començar perquè la Inés no apareixia i tampoc contestava el telèfon. Finalment, es va presentar amb més d'una hora de retard i sense mòbil; l'excusa, que s'havia deixat el Thomas dalt de Montjuïch (?). Tan surrealista com sona, va arrencar la moto deixant el pobre Thomas a terra i no ho va descobrir fins 15 minuts després, tot i que havien estat "parlant" tot el descens, però la Inés creia que ell no contestava perquè estava enfadat. Per postres, només ho va saber perquè va veure que el motorista del costat la mirava amb una cara molt estranya (la que posaria qualsevol quan algú parla sol sense portar paquet a la moto).
El fet que la història fos tan bona i que ella vingués realment guapa (llàtima que no surt a cap foto) van fer que perdonéssim un retard tan demencial. Després del sopar, una bona ronda de caipirinhes, per les quals el Guarch va demostrar un desmesurat apreci que el va portar a servir-se xupitos de cachaça (infumable aiguardent de canya de sucre) i sucre quan no quedaven més llimes. Si per ell hagués estat, hauríem passat la nit a ca meva mamant cocktails.
Ja a la festa, vam trobar un Thomas bastant en forma i que no estava tan enfadat com la Inés temia; el grup de Maño que havien sopat alguna porqueria per més de 20 euros quan al meu menjador el menú era només de 5.5 euros; Pau punxant temazos com Scatman's World i Freed from Desire amb l'inestimable suport de Barrio; Ale, que ara estudia Humanitats (?); Javi i els seus mallorquins; Bávaro, Dafnis i Munitis; el Deuterio; Cris i Nacho; i Eva i el seu Barrio, als quals només va veure Guarch i va dir que eren els més gitanos.
Com sempre, la nit va passar amunt i avall, encara que aquest any no vaig interaccionar gens amb la gent de la facultat convidada, Psicologia, més aviat em vaig dedicar a parlar amb tremendos de la uni com Charlie Llenyataire, Javi Malo i alguns mallorquins de primer, recollir alguns gots, i codiciar amb Guarch. Junts vam ser testimonis d'un megapique entre Berzas i el seu xicot, i després un altre entre Miss Q0, Sidonie (l'ex) i l'actual (un primo absolutament inoperant, una autèntica vergonya per als homes).
A fora del velòdrom, la festa no va ser tan crema com altres anys, l'absència del Caos es va notar, com també la presència d'alguns randoms del mus capitanejats per Esteban el Facha. Sigui com sigui, va estar bastant bé entre els cotilleos amb Guarch i Maño, i l'aparició d'Ale per pronunciar la frase de la nit:
- Uo, creo que me he liado con la hermana de Galí.
Després d'això, tothom "creia" que s'havia follat a la primera tia bona que passava. Però a partir d'aquí poca cosa més, només algun "abucheo" a Pau per quedar-se a recollir i no baixar a liar-la (jo no el vaig veure gens durant la nit) i una tornada en metro amb Maño molt dura perquè als dos ens costava horrors mantenir-nos desperts. Afortunadament, cadascú va aconseguir baixar a la seva parada.
Titu honorant el petit xef
Els picadors de gel per excel·lència
Guarch salivant davant la ronda de caipirinhes que ens espera
El Jaume i l'Àlex, que comencen la nit disposats a tot
El "veterano" és un doble d'Aguiló i amic del germà de la Bibi, xicota del Saul (a la meva dreta)
Javi i el seu grup de mallorquins fumetes i fumats
Otra copa, pues?
Clasudos
La meva cara de desquici em sorprèn a mi mateix i tot; en desconec el motiu
Jaume acaparant protagonisme mentre THomas i Mireia intimen
Aparició de Nacho al mòbil mentre el Maño intenta intimar amb mi
Un grup de jartos amb els quals sí vaig intimar
El mític Rafa Nadal, que entre torneig i torneig es treu telecos i surt de festa
Lucas amb una basca espectacular i un basc bastant random
Els 3, amagueu les criatures!
Jandro, amic de mini Guiem (l'il·luminat del primer pla) excepcionalment violent
Guiem rebent una dosi de violència
Observi's la lluita per no perdre la posició i aparèixer a la foto
Els mallorquins, que no paren, amb Patxi i Poli Malo, màxims exponents de la Puta Sema, i l'atractiva xicota d'aquest últim
Javi intentant aniquilar Jandro abans que mati algú
Jaume sent víctima d'un "mus" o "montón"
Jaume sent patejat
Jaume sent burxat
Inés intentant cobrar-se la dent que Jaume li va quillar a Mallorca
Temes:
col-legues,
festes universitàries
Subscriure's a:
Missatges (Atom)