Un altre malnascut ha matat la seva esposa, cosa que és tristament habitual. Algú capaç d'agredir i torturar repetidament la seva parella sentimental mereix el mateix respecte que una caca de gos, com diria el molt espanyol Salva Ballesta. Persones fracassades que necessiten descarregar la seva ira contra algú més feble que saben que no es queixarà perquè els estimen, o els han estimat, o els tenen por, què més dóna. Pel camí, els fills acostumen a rebre una part important d'aquesta violència, contaminant les seves vides i ments des de ben petits.
Això és intolerable, però la rancúnia és difícil de combatre. Com es pot fer complir eficaçment una ordre d'allunyament? Massa complicat, és més fàcil prevenir-ho abans que succeixi, amb conscienciació social, amb manifestacions, amb educació a les escoles, amb condemnes públiques per part de polítics i persones influents de la societat civil, amb el despreci de les televisions i el rebuig de les persones properes a l'agressor.
Escric això després de reflexionar, perquè veig que no sóc tan diferent als botxins... la meva primera reacció seria penjar-los públicament dels collons davant de l'ajuntament, perquè els que tinguin idees similars prenguin exemple, però la violència només engendra violència.
26 de febrer de 2007
25 de febrer de 2007
Que se enteren esos holandeses de la peña del Pont Aeri!
Seguint una antiga tradició, els amics de l'escola vam organitzar un viatget per al mes de febrer. Aquest any, la destinació era, inevitablement, Delft, llogarret d'estada d'en Zuran en el seu Erasmus. De fet, la data va venir més motivada per una meravellosa oferta de Vueling (60 eurillos anar i tornar!) que no pas pel costum, cosa que va fer que el Roger, fumeta consumat, s'afegís a la nostra partida. Per la nostra banda, Guifré, Edgar i Rojo, després de les baixes del Martí per exàmens i el Dani per censura matrimonial.
El dia D (8 de febrer) a l'hora H (16:00) ens vam citar a cal Guifré perquè son pare s'ho curra i ens portava en cotxe. Vaig arribar puntualment (miracle), com també l'Edgar, que venia acompanyat per un jarto que s'ha pirat a la Xina sense saber una sola paraula de l'idioma, i amb la idea de viure com a professor de català... des d'aquí li desitjo molta sort, sospito que la necessitarà. A l'aeroport ens vam reunir amb el Roger i la Mire, més coneguda com Ma Nòvia, i ens vam preparar per esperar una bona estona, ja que el vol portava un retard de 90 minuts, encara que el paio de la facturació ens va voler animar.
- Tranquilos, que ahora el piloto acelera y gana unos minutos.
Els collons, al final van ser dues hores, i entre una cosa i l'altra quan vam recollir les maletes ja eren les 12 de la nit, la típica putada de pillar avions a mig dia, que acabes perdent una quantitat de temps demencial. El vol va transcórrer sense massa incidències, exceptuant un grup d'andalusos insuportables que no podien parar de cridar i fer conyes entre ells i amb una de les hostesses, també andalusa. El Roger dominava prou bé els seus nervis (no li agrada volar) excepte quan la Mire i jo comentàvem el bé que li faria un dit al cul, i el Guifré i l'Edgar parlaven de la NBA.
Ja a Amsterdam, hi va haver un moment cremós en què va semblar que l'Edgar havia perdut la maleta, però va acabar apareixent, encara que sí vaig poder veure una holandesa amb cara de pardal perquè la seva no havia sortit i les cintes ja s'havien aturat :-D El Zuran ens esperava prestament, i després de 3 petons, quatre fotos i un parell de col·legues que es va marcar el Zuran ens vam separar donat que la parella tenia hotel aquí.
L'Edgar revela la infame herència de l'Ale... el poder de la Sala Fuet!
Gràcies a la puntualitat de Vueling, quan vam arribar a Delft ja no circulaven tramvies, així que ens tocava patejar tres quarts d'hora. Com ja estic acostumat a aquest tipus d'engatillades, portava una maleteta amb rodetes, que a més fa quantitat de soroll i molesta al personal ;-D El Guifré i l'Edgar no van ser tan previsors i anaven carregats com mules, mentre a l'altra banda del carrer un jarto amb una pilona ben massissa es dedicava a rebentar vidres.
El cas és que les engatillades mai no vènen soles, i quan vam arribar a cal Zuran va resultar que els matalassos que ens havia promés eren de platja, inflables, i sense manxa! Per tant, la situació és la següent: A altes hores de la matinada, en els carrers deserts de l'habitualment tranquila Delft, un xiulet ofegat ressona amb insistència i reguralitat. Un observador neutral prou atent podria detectar-ne l'origen en un petit apartament a nivell de terra, on tres conspiradors esbufeguen amorrats viciosament als respectius matalassos de platja mentre un quart té la cara il·luminada per un generós somriure i es recrea amb la seva càmera de fotos...
Completament indignats
Malgrat tot, jo vaig sortir prou ben parat, ja que el de l'Edgar era una puta merda i per la nit es podia sentir com l'aire se n'escapava si es movia gaire. Fora d'això, el Zuran ens va acollir generosament en una ampla estança dominada per la presència d'un pòster del magnífic film The Godfather, i amb un bany tan gran com la pròpia habitació, la tassa del qual era un autèntic tron per a què els megalòmans puguin cagar a plaer; val a dir que algú baixet no tocaria de peus a terra. A part, ens va curtir a base de bé amb múltiples pastissos de xocolata i variants de natilles, i fins i tot va tenir la deferència d'apagar un infernal rellotge de paret el tic-tac del qual m'estava embogint.
El dia D (8 de febrer) a l'hora H (16:00) ens vam citar a cal Guifré perquè son pare s'ho curra i ens portava en cotxe. Vaig arribar puntualment (miracle), com també l'Edgar, que venia acompanyat per un jarto que s'ha pirat a la Xina sense saber una sola paraula de l'idioma, i amb la idea de viure com a professor de català... des d'aquí li desitjo molta sort, sospito que la necessitarà. A l'aeroport ens vam reunir amb el Roger i la Mire, més coneguda com Ma Nòvia, i ens vam preparar per esperar una bona estona, ja que el vol portava un retard de 90 minuts, encara que el paio de la facturació ens va voler animar.
- Tranquilos, que ahora el piloto acelera y gana unos minutos.
Els collons, al final van ser dues hores, i entre una cosa i l'altra quan vam recollir les maletes ja eren les 12 de la nit, la típica putada de pillar avions a mig dia, que acabes perdent una quantitat de temps demencial. El vol va transcórrer sense massa incidències, exceptuant un grup d'andalusos insuportables que no podien parar de cridar i fer conyes entre ells i amb una de les hostesses, també andalusa. El Roger dominava prou bé els seus nervis (no li agrada volar) excepte quan la Mire i jo comentàvem el bé que li faria un dit al cul, i el Guifré i l'Edgar parlaven de la NBA.
Ja a Amsterdam, hi va haver un moment cremós en què va semblar que l'Edgar havia perdut la maleta, però va acabar apareixent, encara que sí vaig poder veure una holandesa amb cara de pardal perquè la seva no havia sortit i les cintes ja s'havien aturat :-D El Zuran ens esperava prestament, i després de 3 petons, quatre fotos i un parell de col·legues que es va marcar el Zuran ens vam separar donat que la parella tenia hotel aquí.
L'Edgar revela la infame herència de l'Ale... el poder de la Sala Fuet!Gràcies a la puntualitat de Vueling, quan vam arribar a Delft ja no circulaven tramvies, així que ens tocava patejar tres quarts d'hora. Com ja estic acostumat a aquest tipus d'engatillades, portava una maleteta amb rodetes, que a més fa quantitat de soroll i molesta al personal ;-D El Guifré i l'Edgar no van ser tan previsors i anaven carregats com mules, mentre a l'altra banda del carrer un jarto amb una pilona ben massissa es dedicava a rebentar vidres.
El cas és que les engatillades mai no vènen soles, i quan vam arribar a cal Zuran va resultar que els matalassos que ens havia promés eren de platja, inflables, i sense manxa! Per tant, la situació és la següent: A altes hores de la matinada, en els carrers deserts de l'habitualment tranquila Delft, un xiulet ofegat ressona amb insistència i reguralitat. Un observador neutral prou atent podria detectar-ne l'origen en un petit apartament a nivell de terra, on tres conspiradors esbufeguen amorrats viciosament als respectius matalassos de platja mentre un quart té la cara il·luminada per un generós somriure i es recrea amb la seva càmera de fotos...
Completament indignats
Malgrat tot, jo vaig sortir prou ben parat, ja que el de l'Edgar era una puta merda i per la nit es podia sentir com l'aire se n'escapava si es movia gaire. Fora d'això, el Zuran ens va acollir generosament en una ampla estança dominada per la presència d'un pòster del magnífic film The Godfather, i amb un bany tan gran com la pròpia habitació, la tassa del qual era un autèntic tron per a què els megalòmans puguin cagar a plaer; val a dir que algú baixet no tocaria de peus a terra. A part, ens va curtir a base de bé amb múltiples pastissos de xocolata i variants de natilles, i fins i tot va tenir la deferència d'apagar un infernal rellotge de paret el tic-tac del qual m'estava embogint.
Temes:
col-legues,
Delft,
viatges
22 de febrer de 2007
Anys i anys, per molts anys!
Tal dia com avui de l'any 2005 la Carolina i jo vam començar a sortir junts. T'estimo, princesa!
Temes:
aniversaris,
Carolina
20 de febrer de 2007
Un bebé de butxaca
Una criatura que va néixer amb el tamany d'un bolígraf després de menys de quatre mesos de gestació i ha aconseguit sobreviure. Acollonant!
[Llegir la notícia completa a El País]
[Llegir la notícia completa a El País]
Temes:
curiositat
15 de febrer de 2007
Makiners com que bufa el vent, cantem tots una cançoneta!
MPM - Sube que te llevo
Sube que te llevo!
Cuatro ruedas tiene mi coche
Cuatro pastillas me como esta noche
A mi me gustan las pastillas
rojas, verdes y amarillas
Y si un cuartito no coloca
enterita y a la boca
A ponerse, a ponerse,
que luego todo son risas
Que buenas, que ricas,
que están las pastillicas!
Sube que te llevo!
Cuatro ruedas tiene mi coche
Cuatro pastillas me como esta noche
A mi me gustan las pastillas
rojas, verdes y amarillas
Y si un cuartito no coloca
enterita y a la boca
A ponerse, a ponerse,
que luego todo son risas
Que buenas, que ricas,
que están las pastillicas!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)