OLIMP Dominator, poder absolut

A la pàgina portuguesa Nutrinow podeu adquirir aquest fabulós producte, que us atorgarà força sobrehumana amb els simples efectes secundaris d'un estrenyiment compulsiu. Si no em creieu, observeu atentament la foto i la cara de patiment del forçut.

La descripció resa "oblideu-vos del Red Bull!", així que compta amb la meva aprovació :-D Tot plegat, per només 0 euros. Aprofiteu l'oferta mentre duri!

Agraïments a Juan Carlos Nettero per l'enllaç.

Borbomania

A mode de felicitació per a la Casa Reial, em permeto rescatar aquest dibuix publicat per Gorka Limotxo amb motiu del naixement de la germaneta de Sofia.



Si el dibuix està titulat "COVA" és perquè en el seu moment es va barallar la possibilitat de batejar la infanta amb el nom Covadonga. Sóc totalment antimonàrquic, però això no hauria esta un nom, sinó una venjança. El cas és que aquesta originalitat ha estat novament considerada una possibilitat, com podreu veure si us entreteniu a llegir aquest fòrum de la infame revista Hola; són 25 apassionants pàgines sota el títol "APOSTAMOS POR EL NOMBRE DE LA NUEVA INFANTA?".

També cal citar els ja clàssics internautes astuts que intenten treure profit de l'ocasió acaparant dominis d'Internet que després es puguin vendre o utilitzar com a portals publicitaris. Així, algú va apostar pel cavall equivocat i ha malgastat 10 euros comprant la web covadongadeborbon.es, mentre que un obscur revolucionari pretén recaptar fons per a la Tercera República amb infantasofia.blogspot.com. Serà efectivament Sofia qui acabarà amb la injusta tradició monàrquica? Ja estic imaginant un muntatge fotogràfic amb el cartell de "El Último mohicano" reconvertit a "L'Últim Borbó" senzillament espectacular :-D

Agraïments a laMalla.net pels enllaços.

El Senyor dels Pans

Avui us presento l'altre gran triomfador de la nit de la FMEsta, l'Arno, gran campió dels concursos de pa Bimbo i, per tant, Senyor dels Pans, encara que no dels peixos, perquè això ja seria massa poder acumulat. El col·lega és capaç de cardar-se una llesca en 20 segons, i dues en poc menys d'un minut. Aquí va la primera:

Després d'autoproclamar-se "makina" (així, amb la tònica sobre la i), es va atrevir amb dues i se'n va sortir, encara que no tan bé com es presumia. Igualment, el seu excel·lent temps va ser celebrat amb grans càntics que ressonaren a les oïdes de tots els presents i difícilment seran oblidats.

Com també serà complicat passar per alt l'espectacular desplegament d'energia dut a terme per l'Arno la resta de la nit. Corrent amunt i avall, cantant una versió defectuosa de l'himne del Barça a ple pulmó, fent flexions (!), recitant el "God Save the Queen", i també inventant la seva pròpia cançó, que feia més o menys així:

Soy una makina, le le lerele, soy una makinaaaaaaaaa, lelele, soy un makinaaaaaaaaaaaa, le lere lelele lere

Algunes mostres més del seu poder les podeu trobar a la petita galeria de fotos d'aquella nit que tinc penjada a Flickr, i on l'estudiant Erasmus estrella d'aquesta temporada ens mostra la seva intimitat.

L'opinió que em vaig emportar de la nit i d'aquest nou col·lega va ser senzillament sensacional. Tant, que ja l'he convidat a desafiar-em el proper dia 9 de maig en el concurs de Míster Telecos 2007, estic convençut que serà un molt digne adversari. No us ho perdeu!

El Senyor del Flams

Tres gomets vermells per als que tiren canyes dessota el cel.
Set llesques de pa Bimbo per als Erasmus en llurs festes de merda.
Nou birres per als bascos que d'alcoholisme periran.
Un flam és per a Mike Marine, en son fosc cotxe
allà al Campus Mort on s'estén l'Ombra.
Un flam per guanyar-los a tots. Un per trobar-los,
un per reunir-los i, en les Tenebres,
tenir tots lligats al Campus Mort, on s'estén l'Ombra.

Així resa la llegenda gravada a foc sobre la Copa dels Flams, forjada en secret per Mike Marine a les sinistres Aules d'Estudi del Campus Mort. Aquesta és la Copa sobre la qual el Senyor Fosc (pel seu color de pell) mai no ha de posar les urpes o tots nosaltres estarem condemnats a menjar postres lactis fins a la fi dels nostres dies.

La Copa va ser robada, però en Mike sent com el crida i, mentre la busca, engoleix tot el que es creua en el seu camí. L'any passat va arrasar les festes d'Industrials i Telecos; també ho ha fet ja aquest any a Mates, doncs ell és el Senyor dels Flams i ningú gosarà destronar-lo. L'única esperança que resta a la humanitat és que Arno la Makina o la sagrada aliança d'ale i Chus, coneguts com "Los Gordos", s'atreveixin a desafiar-lo.

La Festa de Dia s'acosta, i amb ella la possibilitat que el Mike s'apoderi de la Copa. Observeu el terror que ens aguaita i agenolleu-vos en senyal de respecte, amb la vana il·lusió que el Senyor dels Flams es mostri clement i no us foti el berenar.

Cuatro ruedas tiene mi coche

Des de l'Alguna Pregunta més?, una còmica adaptació de la cançó "Sube que te llevo", la lletra de la qual ja vaig escriure fa un temps.

La Champions segueix

Florentino Pérez no el va voler fitxar per al Madrid perquè el seu nom sonava lleig, com la cara de Del Bosque. Avui, Kaká és el 10 de Brasil, l'ànima del Milan i fot golassos com aquest contra el Manchester United a les semis de la Copa d'Europa.

Amsterdam, vermell és el color

Aquest article és la cinquena part de la crònica del viatge a Delft per veure en Zuran. Si esteu perduts llegiu abans:
Que se enteren esos holandeses de la peña del Pont Aeri! (primera part)
From the Fucking Holland (segona part)
Fem-nos un canuto de White Widow, col·lega! (tercera part)
En memòria de Sigmund Freud (quarta part)

Finalment, visitàvem Amsterdam, la ciutat sagrada dels fumetes d'arreu del món, on "todo es tan legaaal" que comencen a salivar quan senten parlar d'ella. Conec un munt de persones que moren de ganes de venir aquí. Venir i fumar. Fumar fins rebentar. I enviar cartes plenes de droga als amics que s'han quedat a casa, o a la seva pròpia adreça.

A l'esquerra, un clar exemple del típic ionqui d'Amsterdam

Hi estic en contra, però puc entendre que algú consumeixi substàncies al·lucinògenes. El que em sembla intolerable és la compulsió amb què actuen la majoria dels aficionats al tema. De fet, alguns són capaços d'arribar a la reflexió que després de fumar-se cinc o més porros de diferents varietats de marihuana no són capaços de distingir què els entra per la boca. Probablement no reaccionarien si els fotessin una bona polla coll avall.

***** Apart sobre la droga *****

Escric "substàncies al·lucinògenes" a falta d'un terme més descriptiu, perquè no tota la merda que es fot la gent fa que vegi trols on abans hi havia arbres. Ampliant el significat, em vénen al cap els termes euforitzant, estimulant i relaxant, però això inclouria coses que no són "droga". Que què és "droga"? Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana:

Qualsevol substància que altera l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement i que sovint produeix dependència.

M'agrada, i em satisfà que permeti incloure el cafè, l'alcohol i les begudes energètiques a la categoria "droga". Parlant de begudes energètiques, us he dit mai com odio el Red Bull i la gent que en pren? Doncs l'odio infinit, però ja entraré en detalls més endavant.

Abans de tornar a Amsterdam, un parell de definicions simpàtiques del diccionari anteriorment citat:

Porro: En l'argot de la droga, cigarret de cànem indi o de qualsevol altra droga fumadora.

Cànem: Droga extreta del cànem indi coneguda també amb el nom d'haixix i de grifa.

***** Fi de l'apart *****

A l'estació de tren vam topar amb un jarto d'aquells que a mi m'agraden, un home d'uns cinquanta anys amb la mirada perduda i tot el cos tremolant lleugerament, amb el qual em vaig posar a parlar. El paio em va explicar que havia estat a Sevilla (pronunciat [Zevia]) per la Expo, que jo no havia d'anar mai de putes perquè ell ho havia fet i aleshores sempre ho havies d'explicar a les teves parelles, que la puta li havia dit que la tenia molt grossa, que ell tenia la SIDA (moment en què la situació va començar a semblar-me menys divertida), que si anàvem a Amsterdam a fumar i que a Espanya es fumava una merda molt bona i que al Marroc encara més, que el seu germà tenia molta pasta i una escola i que a ell li agradaven molt els nens, cosa que em va empènyer a preguntar-li si era pederasta, però va negar enèrgicament.

Aleshores es va acostar una parella de polis a demanar-li els papers, així que em va dir que li aguantés una revista que portava mentre buscava la cartera. Mentre un dels polis li feia preguntes, l'altre va inquirir si m'estava intentant vendre l'esmentada publicació holandesa :-D



El viatge en tren va transcórrer amb el Zuran KO per la canya que li fot Rosa cada nit al llit, i el Rojo explicant tècniques molt avançades de seducció i els seus progressos. Com sempre, vam prometre ser els seus wings. Com sempre, no vam fer res de res. Només arribar, vam quedar-nos veient l'espectacle d'un humorista d'aquests que interaccionen amb un voluntari del públic al qual fan quedar en ridícul per divertir a la resta. Algun dia ho he d'intentar, fer riure la gent a costa d'una víctima sempre ha estat un dels meus forts. El tio ho feia prou bé, i com aquests xous acostumen a venir acompanyats de malabars o algun altre reclam que formi la primera rotllana, ell es dedicava a desempallegar-se d'un notable joc de cadenes. Jo estava encantat, i el Rojo també perquè així evitava fer turisme, cosa que detesta encara que assegura que li agrada viatjar, però el Zuran s'enrabiava perquè volia que ens moguéssim.



Jo em vaig veure sorprès per una ciutat completament oberta en diumenge, amb molta gent als carrers, que són un infern de vianants, ciclistes i tramvies. Inexplicablement, no vam veure cap accident, però em vaig quedar amb la certesa que al cap de l'any hi ha d'haver unes quantes morts a peus del tramvia, especialment fàcil resulta d'imaginar si un grup de turistes fumetes lloga bicis per desplaçar-se. Que idiotes són els fumetes.

Vam citar-nos tard amb el Roger expressament, doncs no teníem la menor intenció de passar el dia de coffee en coffee i fumo perquè em toca, i ens vam dedicar a voltar per la ciutat després de menjar en un McDonald's, ja que en aquests països no hi ha bars-restaurants ni entrepans. O menges a casa, o en un establiment de menjar ràpid, o en un bon restaurant.

El Guifré amb les seves clàssiques quatre cheese burgers

El Zuran flipant amb un cartell del festival Trance Energy, nom del seu antic programa de ràdio

Amsterdam és una ciutat bonica i colorida travessada per incomptables canals, i sembrada de botigues que utilitzen la droga i/o el sexe com a reclam. Valgui com a exemple una on et deixaven inhalar gratis ratlles de "Speed Powder". Com tantes grans ciutats, gaudeix d'una enorme zona verda, Vondelpark, on ens vam dedicar a fer el mico i gravar vídeos emulant Braveheart.

El Rojo fent el mico pel seu compte

Cap al tard, vam intentar entrar en un museu de fotografia, però estaven tancant i ens vam endinsar una mica per donar un cop d'ull, enfurint l'home que venia els tiquets, encara que no es va atrevir a obrir boca. Aquesta gent no està preparada per a la murrieria llatina, mai em cansaré de dir-ho. Tenen sort de viure en llocs freds i avorrits, perquè el dia que arribi una bona tropa de gitanos les passaran putes.

La cita amb el Roger era al punt de partida, i jo vaig aprofitar per anar a cagar mentre els esperàvem. M'hi vaig estar una vida, però quan vaig sortir encara no havien arribat i el Zuran treia foc pels queixals. El pobre no té cap mena de tolerància cap als retards. A mi me la pelava perquè sempre arribo generosament tard, i la fúria del Zuran sempre em produeix diversió, però passada mitja hora i en vista que no contestaven a les meves trucades vam moure'ns cap a unes botigues properes.

Tres quarts d'hora després de l'hora a què havíem quedat, em va trucar però no s'entenia res, i per últim va enviar un missatge dient que eren a la plaça. S'havien adormit després de veure unes pelis, i és fàcil deduir que també havien fumat i follat, cosa que va fer que no sentissin el despertador. El que passa és que el Roger és un tio molt divertit i sempre està rient, així que resulta complicat enfadar-se amb ell, fins i tot per a algú tan rabiós com el Zuran.


Ens vam encaminar cap el Red Light District aturant-nos a tots els sex shops que vèiem per tal d'aconseguir un oli de massatge per al Zuran, doncs jo li havia assegurat que no hi ha dona que es resisteixi al sexe després de lubricar-la a fons i tocar cada part del seu cos. Mentre ell decidia, la resta gaudíem de la sessió gratuïta de pel·lícules de porno dur i contemplàvem la varietat d'artefactes en venda, el més espectacular dels quals va ser sens dubte aquest dildo per practicar fisting.

Una de les màximes aspiracions del Roger venint a Amsterdam era menjar pastissos de marihuana, i novament ens va entaforar en un coffee shop. Aquest cop no era un tuguri tan demencial com el de Delft, però els bancs resultaven infinitament incòmodes. El Rojo es va deixar enganyar i va pujar al carro de les magdalenes de marihuana, juntament amb el Roger i la Mire.

I d'aquí al Barri Vermell, la mítica zona de prostitució legal d'Amsterdam. Abans d'entrar-hi, vaig oferir 20 euros per a qui pugés a follar-se una puta, doncs em semblava una justa inversió si es té en compte el material rajador que obtindria a canvi. Val a dir que anar de putes sempre m'ha semblat una activitat bastant lamentable, ja que no saps qui ha passat per allí abans que tu encara que pots suposar que ha estat gent bastant desagradable, el temps de l'activitat està limitat, no pots besar la dona ni tampoc practicar sexe oral amb comoditat per temor a possibles infeccions, i sobretot resulta trist que sigui l'únic recurs de gent que ha fracassat a l'hora de seduir una dona; activitat aquesta última que és el meu entreteniment favorit a l'hora de sortir de festa.


A l'hora de la veritat, però, va ser veure la primera de les putes i quedar-me totalment embadalit. Una mossa rossa preciosa, de proporcions meravelloses i cos espectacular i un somriure d'aquells que et desfan, doncs no era un simple gest de la cara, sinó un acte de simpatia, una invitació a conèixer-la i una magnífica carta de presentació. Aquella DONA escultural (així, en majúscules, perquè és el que es mereix tal monument) havia assolit la perfecció del cos, i la idea de despullar-la i practicar-li sexe durant hores (tantes com em permetés la meva targeta de crèdit :-D) és tot el que podia pensar. Bé, en això, i també en la meva xicota; com hauria volgut ser solter!


Els meus companys també al·lucinaven, malgrat no estar tan afectats com jo, que literalment havia perdut el nord. L'única persona que estava pitjor era el Rojo, que ni tan sols mereixia en aquells moments la qualificació de persona, doncs la magdalena de maria l'havia convertit en un miserable zombi mentre el Roger i la Mire seguien tan tranquils i anaven fent canutos. No era conscient de res del que passava al seu voltant, tot conseqüència de la seva voluntat d'experimentar amb la droga. El cas és que, drogats o no, ningú va aprofitar el meu descompte per gaudir dels seus serveis. Surrealista. El Guifré i l'Edgar van reconèixer recentment, sopant a casa meva, lamentar l'oportunitat perduda.

La resta dels aparadors, doncs les dones estan exposades com objectes en venda amb la diferència que es mouen, no eren ni molt menys tan espectaculars, i una sorprenent quantitat de prostitutes estava parlant per telèfon i/o consumint Red Bull, una abominable beguda que resulta nefasta per a la salut i en alguns països ha estat prohibida. Els consumidors de Red Bull em resulten absolutament despreciables, especialment si ho fan durant el dia i per la cara, com qui beu aigua.

La pròpia publicitat demostra com n'és de poc recomanable

En arribar al final del carrer, però, una altra meravella de la natura. Tan bella i sexualment explícita com la primera, però amb els cabells castanys. En la resta, eren idèntiques i igualment perfectes. Però aquesta tenia bastanta més clientela i no vam poder contemplar-la llargament.


El Zuran estava espitós per tornar a Delft perquè la Rosa pirava l'endemà a Valladolid a veure la família, i no parava de burxar perquè anéssim cap a l'estació de tren però sense dir clarament què li passava pel cap, i el Rojo anava desapareixent a cada cantonada, doncs seguia completament anul·lat. Jo insistia que tornéssim a veure la meravellosa dona del principi, i que ja que ningú anava de putes podíem entrar en una cabina a tocar-nos (individualment, per descomptat). A mi, com a mínim, m'hauria fet bé descarregar, però no hi va haver quòrum i em vaig haver de conformar amb l'acceptació de la primera proposta, que no és poc.

A totes aquestes, el barri estava plagat de negres que oferien droga insistentment i disposats a saltar a sobre del llest que s'atrevís a fer una foto amb flaix. Quina llàstima no tenir-ne records, però és que si busqueu amb Google tampoc no aconseguireu res, és una cosa que s'ha de veure en persona.

Amb la cara de "gañán"

Novament davant de l'èxtasi sexual personificat, bullia de cobdícia i luxúria i ella, experta en la seva feina, va veure en mi un client potencial i va obrir la porta per cridar-me "Come on, I fuck really good!". Tot seguit, em va picar l'ullet, va llençar un petó i es va tocar viciosament els pits. A aquelles alçades, ja havia entès la prostitució com una manera d'aconseguir dones que mai podries imaginar.

El Zuran seguia rabiant, però jo vaig preferir quedar-me amb la Mireia i el Roger veient la segona part del partit del Barça, i així tenir temps per pensar si canviava d'opinió sobre la meva fidelitat :-D


El Barça va guanyar i vam anar a fumar-la per celebrar-ho, com no. La veritat és que el bar estava bastant bé, ja que era d'estil àrab i et podies estirar sobre els coixins que cobrien el terra, i amb l'immens cucurutxo de patates fregides que ens acabàvem de fotre, resultava un combo sensacional. Llàstima que els coixins de l'entrada, des d'on es podia veure el carrer ja que també era un aparador (probablement un prostíbul reciclat), estaven ocupats, perquè eren el lloc més còmode i ample i amb millor vista.

Sense tenir idea dels horaris, em vaig plantar a l'estació després de fer l'última foto amb la meva estimada càmera i vaig tenir la sort d'agafar just l'últim tren. A Delft, més sort encara, ja que quan començava la patejada de mitja hora llarga que m'esperava fins cal Zuran vaig veure una bici ronyosa tirada per terra. La vaig aixecar, vaig posar bé la cadena i va resultar funcionar!

Pauçotada 2007

Agraciats amb un sol radiant i una temperatura excel·lent, dissabte passat es va celebrar a Can Bosch d'Anoia una calçotada regida per en Pau Pericas i a la qual van assistir els seus col·legues del barri, telecos, audiovisuals i Ràdio ART.

Malgrat transcórrer tot estupendament, tampoc hi va haver cap fet especialment destacable, però sí gent que s'ho va currar molt. A ells, aquesta petita secció d'agraïments:

- A Pau Pericas, per organitzar l'esdeveniment i renuir els queviures.
- A Mike Marine, per no separar-se ni un segon dels calçots i acabar amb un braç a la brasa.
- A Nacho, pero portar el seu equip de so i passar-se tot el puto dia punxant.

I prou. Les meves fotos estan disponibles a Flickr. Com sempre, els comentaris són benvinguts i celebrats.

Boris Nikolayevich Yeltsin (1931-2007)

El primer president de la Federació Russa va morir ahir per problemes de salut. Personatge polèmic i autoritari, va pujar al poder enmig d'una enorme popularitat, però no va saber reconduir el país després de la caiguda del comunisme, i durant el seu mandat la pobresa i la corrupció van créixer fins a cotes insospitades. En anunciar la seva dimissió el cap d'any de 1999, va demanar perdó públicament per no haver estat a l'altura del que havia promès.



Les seves imatges més recordades sens dubte seran el seu discurs dalt d'un tanc quan es va oposar al cop d'estat comunista de 1991, i les divertides escenes produïdes pels seus excessos amb el vodka. El seu estil de ball es sorprenentment similar al del Zuran imitant el Dani a Menorca i al "Tú quieres polla polla" :-D

Per a més detalls, llegiu el seu perfil complet a la fabulosa Wikipedia o un excel·lent recull de les seves excentricitats a El País.

Melilla fa pudor de podrit

El gerent de la campanya del PP a Melilla, Javier Lence, al responsable d'una impremta il·legal i clandestina:

"Te voy a meter en un sobre un... Un ejemplar de una cosa que quiero que me lo mires y me garantices que sale igual. Con el mismo tipo de papel y con la misma película en autocopiativo. Dime cuánto valdría tirar 1.000 y cuánto tiempo tardas en hacerlo... Quiero que me garantices que sale clavado"

"Destruye lo que te encargué. No esperes ni un minuto. Pero no te preocupes, que yo te pago lo haya que pagar"

sabíeu que es tractava d'una propietat privada, mostreu bona voluntat, i cap a casa.
Aquí intervé la Guardia Civil i descobreix que els impresos en qüestió són rèpliques dels que es fan servir per al vot per correu.

La jutgessa passa de tot, arxiva el cas i diu que:

No existía en los procesados la voluntad de "alterar conscientemente la verdad, ni de atacar la confianza de la sociedad tiene depositada en el valor de los documentos"

"Desconocía que las 1.000 solicitudes de voto por correspondencia fueran un documento oficial"

No resulta "acreditada ni probada la intención maliciosa de los procesados"

"Lo importante es la intención de alterar la verdad recaiga sobre extremos esenciales del documento en cuestión, circunstancia que no concurre en los presentes autos, en tanto que la eficacia de dichos documentos precisaba de la correspondiente utilización por personas individuales debidamente identificadas"

Ah, que els usuaris de les còpies s'havien d'identificar; i si també saben falsificar identitats "que salgan clavadas"?

Ah, que l'amic Javier no sabia que eren documents oficials; i quan va a votar com ho fa? Amb un mocador de paper? O potser imprimeix el nom del partit a casa?

Ah, que no volia "alterar conscientemente la verdad"; i per què treballava amb una empresa il·legal i clandestina?

Ja sabeu, si algun cop us enxampen furtant en uns grans magatzems, heu de dir que no

Vendo costo del güeno

A sota, la transcripció amb les faltes d'ortografia marcades en negreta

Costo del gueno

Vendo costo de guena calídas ha chabale rollao y no venir lo menore.
Esperar al lao de la bentana de detras mí casa y en lo banco de asentarse.
no llamar la atensión o no su vendo na.
podei silvar o llamarme y sargo po la bentana (me llamo Marcos
vale 20 uros una barrita
ta bíen. planos

Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir un astut traficant d'haixix, un home de negocis sabedor dels beneficis d'una bona campanya de publicitat. El seu anunci és tan surrealista i està tan mal escrit que la policia catalana no sabia si era una broma, però pel que pogués passar van vigilar la zona i, efectivament, la gent seguia les seves instruccions.

A més, el tio té molt clar el seu target, ja que viu ben a prop del tituto :-D

cuanta crema, en ioc de tucà tan els cuyons am lo yudisi del once eme, pudrian trasmetra par la tele el daqet tiu, ca sagur ca mola mes parqe es un enrullat.

Bajandes de... Benet XVI

"L'infern, del qual es parla poc en aquest temps, existeix i és etern"

"La vida cristiana occidental és una vinya devastada per senglars"

Fantàstica iniciativa per recuperar creients. A qui no li ve de gust formar part d'un culte (per no dir secta) amenaçat per flames i senglars?

"No tengo ninguna respuesta para ustedes"

El títol d'aquest article és el nom que mereix el programa de TVE "Tengo una pregunta para usted", en el qual un polític (fins el moment ZP i Rajoy) s'enfronta durant dues hores a les preguntes del públic, que presenta una mostra ponderada de tendències polítiques, sexe i comunitat d'origen. Ahir vaig tenir l'ocasió de veure l'últim quart d'hora del programa, escoltant com el candidat del PP donava voltes i més voltes al tema principal de la pregunta que li havien fet, per acabar la seva intervenció sense oferir una resposta real. Si el membre del públic intentava protestar o portar més enllà la seva qüestió, intervenia el presentador, Lorenzo Milà, i passava el micro a una altra persona. "Vamos muy justos de tiempo", utilitzava permanentment com a excusa.

L'exemple més flagrant es va produir quan un home en caidra de rodes va preguntar què pensava fer per assegurar que es complissin les lleis que obliguen a adaptar els espais públics per a les persones discapacitades, ja que al propi plató de TVE no hi havia un bany que ell pogués utilitzar. Rajoy va contestar que al Parlament tampoc n'hi havia fins que un diputat del PP, també amb cadira de rodes, va ocupar un escó. I va prosseguir parlant de la igualtat d'oportunitats i tal i qual. El paio que havia fet la pregunta es va quedar amb cara de mala bava mentre el micròfon canviava ràpidament de mans, i tots tan tranquils.

Arribarà algun moment en què aquest país tingui un periodisme crític que acorrali els polítics i els obligui a donar respostes concretes? En qualsevol cas, jo canviaria el format del programa i enfrontaria el diputat de torn a una persona intel·ligent amb una bona bateria de preguntes, cara a cara, sense presentadors, telèfons ni publicitat que puguin ajudar a salvar els moments delicats, perquè altrament el xou no és més que un espai nou però insubstancial, que no permet treure res en clar.

El Gol de Messi

Era el 2-0 davant el Getafe a l'anada de les semifinals de la Copa del Rei, i mentre el Camp Nou embogia, els locutors s'omplien la boca parlant del gol de Maradona enfront d'Anglaterra als quarts de final del Mundial de Mexico l'any 86. Maradona? Sí, Maradona, juntament amb Pelé considerat millor futbolista de tos els temps, i probablement el pitjor exemple social per als fogosos aficionats argentins. Maradona és avui una joguina producte de les drogues. Messi és avui una màquina, un increïble jugador, però també producte de les drogues. Més concretament, de l'hormona del creixement, una substància prohibida a no ser que es disposi d'un permís mèdic especial. Aquest és el truc més antic del dopatge, fotre's merda amb el metge darrere cobrint-te les espatlles.

Algú recorda les acusacions de dopatge del diari Le Monde contra el Barça, el Valencia, el Madrid i el Betis? Els diaris van reaccionar amb fúria, esgrimint enveja francesa i altres arguments lamentables, i els clubs es van omplir la boca parlant de demandes.

Algú ha tornat a sentir parlar del tema? No, perquè no hi ha hagut cap demanda, perquè el periodista que va escriure l'article ha guanyat demandes a Lance Armstrong, també per acusacions de dopatge, i els advocats del gran ciclista americà no els podrien pagar el Barça i el Madrid junts. Mutis i a la gàbia, la premsa fent cobertura i els estaments internacionals passant olímpicament del tema. Als Mundials de la FIFA no hi ha controls de sang, només d'orina. A la Lliga espanyola, els clubs són avisats amb dues setmanes d'antelació que dos dels seus futbolistes passaran un control. A la UEFA Champions League, Oliver Kahn es nega a passar un control, agredeix l'encarregat, i només és sancionat amb un partit. A Italia, la Juventus té una trama de dopatge organitzat, i no passa res.

En el món de l'esport professional, les substàncies prohibides són una cosa habitual, tothom va al límit, sense pensar en les conseqüències que això representa per a la seva salut. La meitat dels futbolistes que van jugar a les ordres d'Helenio Herrera durant els anys 60 descansen avui prematurament sota una generosa cap de terra.

La pretensió d'aquest escrit no és atacar el futbol, que segueixo veient i jugant, sinó intentar que la gent obri els ulls. Algú entén el rendiment de la Real Sociedad, que la temporada 2002-03 gairebé guanya la lliga, l'any anterior no havia fet res, i des d'aleshores va de capa caiguda? Els miracles no existeixen.

"Hemos llegado al tiempo de la barbarie"

El diari El País publica avui una entrevista a l'escriptor José Luis Sampedro, de 90 anys, però d'una lucidesa envejable. Carrega contra la guerra d'Irak i la manera com els governs europeus es pleguen davant dels Estats Units, i també de la destructiva tasca opositora del Partit Popular, i reflexiona sobre la vida com només pot fer algú que sap que es troba al final dels seus dies. Ara que el meu avi també es troba en aquesta situació, m'emociono amb les persones que han arribat tan lluny en el camí de la vida, pensant en tot el que han viscut i quant diferents han estat les seves vides de la meva, i això dón un valor afegit a les seves opinions, per tota l'experiència acumulada.

Y pasa como cuando cayó el Imperio Romano, que viene una época de barbarie. Aquí estamos en plena barbarie.

¡La señora Rice viene a Europa a hablar con unos señores respetables, ministros de Gobiernos civilizados, y les dice con toda desfachatez lo que hace la CIA en sus territorios, y no pasa nada! Intolerable.

Aquí lo que hay ahora es un conflicto entre un Gobierno legítimo y una oposición que hasta ahora no ha hecho ni una propuesta positiva; su obsesión es simplemente denigrar al Gobierno establecido.

El comunismo no era lo contrario del capitalismo. Era un capitalismo de Estado. Ahora estamos en el tiempo de un despilfarro total.

La capacidad de adaptación del ser humano es infinita. Se podía ser feliz trabajando como esclavo en una finca romana. El hombre se adaptará.

Un amigo, ya en el último momento de su vida, se saludó a sí mismo. Yo me diría: "Bueno, no te has portado mal".

En memòria de Sigmund Freud

Aquest article és la quarta part de la crònica del viatge a Delft per veure en Zuran. Si esteu perduts llegiu abans:
Que se enteren esos holandeses de la peña del Pont Aeri! (primera part)
From the Fucking Holland (segona part)
Fem-nos un canuto de White Widow, col·lega! (tercera part)

Tornant del súper en formació de peloton, el Zuran va carregar les birres amb molta cura fins la porta de ca la Guadalupe, on s'ho va fer anar bé perquè caiguessin a terra i només trencar-ne una.

***** Apart sobre les bicis *****

Mai em cansaré d'admirar i exaltar la tradició ciclista urbana que hi ha al nord d'Europa. És un mitjà de transport net, barat, ràpid, saludable i eficient. Val a dir que els seus governs han potenciat molt aquesta cultura amb infinitat de carrils bici i senyalització adequada, llàstima que en aquests llocs la gent sigui tan freda i avorrida. Fins i tot un paio com el Zuran que renegava de les bicis ara les considera imprescindibles.

***** Fi de l'apart *****

Aviat van aparèixer els bascos i entre tots es van posar a cuinar. El Guifré i jo, fets pols, ens vam posar a dormir en unes butaques sensacionals, mentre el Rojo descobria que les noies coneixien gent del seu Erasmus a København. Aquí, Rosa va implotar perquè jo no tenia puta idea de les províncies de Castilla y León, la seva comunitat. No tinc problemes a l'hora de reconèixer la meva ignorància en el tema, i només vaig saber dir León. Afortunadament, l'Edgar va començar a repartir crema a tort i a dret i clar, com és una màquina, va petar tothom amb dades històriques de batalles, reis, províncies i municipis, a més de parlar del Valladolid, que està a punt de pujar a Primera Divisió i tal i qual. Una mica massa espanyol pel meu gust, tot plegat, però el Zuran diu que a ell també li va preguntar i tampoc tenia puta idea, així que no cal preocupar-se.

El sopar va ser majestuós, una recepta mexicana de frijoles i fajitas amb una carn i una salseta senzillament suculenta. De postres, natilles de vainilla, xocolata i plàtan, un producte tan comú als supermercats que sembla com si fos producte nacional, i que a mi m'encanta, més si està banyat en xocolata com va ser.

Com les coses mai poden sortir tan bé, acte seguit em va tocar pillar; el Rojo i jo vam dir que no sabíem quin joc era "el psicòleg", en què per fer de psicòleg és un requisit indispensable que no sàpigues de què va el tema, només et donen una vaga explicació. En el nostre cas:

- Nosotros tenemos una enfermedad y vosotros tenéis que descubrirla haciendo preguntas de respuesta sí o no.

Fàcil, no? El meu tren de raonament em va portar a planejar preguntes de l'estil "Te duele la cabeza?", que no havien de servir de res perquè aquests estaven decidint quina era la millor manera de fer-nos la vida impossible. En l'espera, el meu esperit competitiu m'inflamava i em posava a punt per petar el joc en un tres i no res. Adoro guanyar, sabeu? Em fa sentir poderós, intel·ligent i per sobre de la resta. Crec que no hi ha res que em satisfaci tant. Bé, potser sí, ser afalagat, però això també és com una mena de competició, només que ja has guanyat i ets a dalt del podi. M'agrada molt. De fet, només de pensar-hi m'omplo d'energia i sento la necessitat de deixar anar una diabòlica i sonora rialla.

Perdoneu aquesta interrupció paranoica i tornem al tema. Les respostes a les preguntes mèdiques van ser tan productives com "No, no, no...", seguides del típic consell engatillador com "Haz preguntas más personales". No vaig saber per on agafar-ho, no veia la relació amb la malaltia, i no sabia per on començar a preguntar als amics del Zuran que, de fet, em seguien sent uns complets desconeguts. El Rojo tampoc anava per feina, i durant una bona estona hi va haver llargs silencis d'un minut ben bo mentre intentàvem encadenar preguntes estúpides. Fins que vaig perdre la paciència.

Evidentment, ens estaven prenent el pèl, perquè ningú aparentava estar malalt ni res similar, així que vaig portar el joc al meu terreny favorit, el que més em diverteix i en el que millor em defenso: la conversa sexual més depravada, crua i explícita :-D Una característica important d'aquest entreteniment és assetjar a preguntes les dones, que sovint es veuen superades per la situació i donen informació interessant. Només n'hi havia dues, i una era la xicota del Zuran, així que vaig llençar la cavalleria sobre la dolça Lupita. Per a ella, especialment:

- Te depilas?
- Sí.
- ¡Psicólogo!

I en sentir això últim, tots es van canviar de lloc. Seguim.

- Te depilas?
- Sí.
- Te depilas el coño?
- ¡Psicólogo!

Moviment.

- Tienes coño?
- No.

Aquí és on tot em peta definitivament a la cara. Tothom riu, s'ho estan passant bé amb les meves preguntes, però jo no entenc res.

- Ah, pero sí te lo depilas?
- No.
- ¡Pero antes has dicho que sí!

No respon, només riuen. I així segueix la broma durant mooooolt temps. Ara tenen penis, ara no, ara han cagat durant el dia, ara no, ara són homes, ara dones. I això tots, no només Lupe. Realment no sabem res, perquè a vegades les respostes canvien després d'invocar el psicòleg, però d'altres no. Finalment decideixo que el joc ja no m'importa una merda, senzillament em dedico a recrear-me. Aquí teniu algunes de les preguntes més interessants:

- Quieres ser mi wing?
- Has eyaculado copiosamente?
- Tienes los pechos turgentes?
- Tienes miembro viril?
- Sabes hacer el helicóptero?

Aquesta última pregunta va anar seguida del següent aclariment:

Rojo: No, no, Iñaki, el helicóptero se hace de otra manera - i ho explica amb abundant i explícita gesticulació.
Iñaki: Ya, ya, habló la voz de la experiencia.

Més riures. Més preguntes.

- Usas consoladores?
- Un hermafrodita tiene el pene encima de la vagina?
- Has follado hoy?
- Tus amigos te proporcionan placer?
- Oíste a Zuran hacer 'plof' con un caca-magic?

He d'aclarir que el concepte "caca-magic" refereix als moments en què cagues i la caca ja no hi és quan mires entre les teves cames. Els bascos es dedicaven a escoltar per la porta quan els seus amics anaven de ventre, d'aquí la pregunta. Altres coses:

- Te has masturbado hoy?
- Te masturbaste ayer con tus amigos presentes en la habitación?
- Te has masturbado hoy con tus amigos en la habitación de al lado?
- Te has masturbado con tus amigos?
- Has masturbado a tus amigos?
- Te has masturbado alguna vez con tu tía (o tío) dormida frente al televisor?

Aquí tothom es va petar de riure i Iñaki va exclamar "No sé si alguien lo ha hecho, pero todos están mirando al mismo". I, certament, tots rèiem menys el principal implicat. L'Iñaki aquest era un tio molt graciós i col·lega, i estava plenament convençut que el Rojo i jo havíem descobert què passava feia estona i els estàvem vacil·lant. Res més lluny de la realitat, però el tio ho anava repetint.

En algun moment van entendre que ja no estàvem jugant, i van començar a donar pistes òbvies tipus "Pregúntame cómo me llamo", i va resultar ser que la "malaltia" era ser la persona de la teva dreta, i les invocacions al psicòleg es feien quan havies dit una mentida... Tots estaven contentíssims i s'ho havien passat d'allò més bé. Està clar, que et preguntin si t'has tocat i tal i poder respondre en nom de qui tens al costat és la crema, com també colar falsos psicòlegs. A veure, jo també havia rigut, però sense saber de què, i estava indignat de tan malament com ens havien explicat el joc. Des de quan és una malaltia creure que ets la persona de la teva dreta i a sobre anar canviant cada cop!?

El Guifré va dir que ell sabia que ens estaven tangant, però tampoc hi va donar massa importància, i com es trobava fatal i tenia unes dècimes de febre va suar del tema. Aquella nit es va allitar mentre ràjavem de Castella i les províncies.

- Es que en serio Edgar, no sé ni dónde está Cuenca - vaig dir jo.
- Castilla - La Manchaaaaaaaaaaaaaa - va exclamar el Guifré amb el seu últim alè.

I d'aquesta manera va expirar, i va començar a fer uns sorollets molt estranys com si estigués morint de veres.

El Show d'en Pats resolt

Existeix una fantàstica web, Quiz Your Friends, on pots crear els teus propis tests. Això ofereix inimaginables possibilitats per a algú amb inventiva, sentit de l'humor i memòria. Jo només en conec l'aplicació com a examen d'anècdotes per als amics, però si ets un orco i vols fer un examen d'història, endavant.

Fa gairebé dos anys, el Jaume els va posar de moda, i ara torna a la càrrega amb la segona part de "La Gran Jartada", disponible al seu blog. Com aleshores, jo he secundat la proposta amb el meu propi test, centrat en històries de la meva (llarga) carrera universitària, així que si no heu compartit hores amb mi a la UPC, difícilment encertareu gran cosa. El cas és que avui us ofereixo la solució completa i detallada. Si encara no l'heu fet i voleu intentar-ho, aquesta és la vostra última oportunitat; responeu abans de veure les respostes!

Enfronta't a El Show d'en Pats o segueix endavant si vols entendre el perquè de tot plegat.

1. Què fan aquests tres energúmens cantant "The Kids Aren't Alright"?

a) Es preparen per Operación Triunfo

FALS! Cap de nosaltres ha tingut mai aquesta intenció.

b) Estan emetent en directe el programa de Ràdio ART "Estem com cabres!"

FALS! El vídeo està gravat a l'estudi de Ràdio ART, jo estic com una cabra i l'Arnau és una cabra (a partir de la mitjanit), però no estàvem emetent res ni ha existit mai aquest programa.

c) Programen una versió del popular Trivial carregada de preguntes de ciclisme increïblement difícils

CERT! Aquest era el projecte final de l'assignatura PAST (Programació Avançada per a Sistemes de Telecomunicació), i efectivament estàvem programant en Java un Trivial que personalment vaig omplir de preguntes de ciclisme.

d) Celebren que han acabat el primer curs d'Enginyeria de Telecomunicacions

FALS! Això va ser a finals del segon curs.

Curiositat: El Javi, que va gravar el vídeo, ha fallat!

Encerts: 10/17

2. En quines circumstàncies es va produir aquesta foto?

a) Celebraven que Juanjo i Peche s'acabaven de follar junts a la puta més cremosa del Barri Vermell

FALS! Van pensar a fer-ho, com jo, però no es van atrevir.

b) La policia els acabava d'arrestar perquè anaven fins les celles de matuja i afgano

FALS! Anaven fins les celles de matuja i afgano (excepte el Zuran), però a Holanda és legal.

c) En Zuran volia deixar constància que els que l'havien visitat no eren uns randoms sinó amics seus

CERT! Els amics Erasmus del Zuran van al·lucinar perquè presumptament aquest grup l'havia vingut a veure però no van estar junts més que una estona. L'Albert volia un record fotogràfic de l'estada per no quedar com un pallús entre els seus nous amics.

d) Aprofitant l'avinentesa, Maikel Mur va cobrar 5 euros a cadascú per sortir amb ell en una foto

FALS! Maikel Mur cobra 5 euros per viatjar amb ell en el seu cotxe.

Encerts: 14/17

3. Què està passant a la foto?

a) L'Àlvaro està penetrant el Patxi analment

FALS! Tot i ser a Sitges, entre ells no hi va haver cap contacte homosexual (fins on jo sé, clar).

b) L'Àlvaro està intentant escanyar el Patxi perquè jo l'odio i li ho he demanat

FALS! No li ho vaig demanar.

c) Són uns primos i s'acaben de trobar enmig del Carnaval de Sitges

CERT! Sempre fa gràcia trobar gent coneguda.

d) L'Àlvaro està intentant que el Patxi begui de la seva mescla infumable

FALS! El clan de Número 4 ja li havia quillat suficient líquid com per estar generós.

Curiositat: El Zuran ha estat l'únic pallús que ha fallat!

Encerts: 16/17

4. Què és això?

a) El famós testicle de la llegenda, que despulla tota dona que toca

CERT! És l'arma de seducció definitiva de l'Àlex. Sempre que l'ha tret a passejar, ha triomfat. Fins on jo sé, ha succeït en una única ocasió, però l'espectacularitat del mètode suggereix que difícilment serà oblidada aquella nit.

b) Uns calçotets Abanderado bruts

FALS! No són Abanderado sinó Calvin Klein.

c) El protagonista de "El Señor de los Pasillos 2 - El Retorno del Rave"

FALS! L'Àlex va protagonitzar el telón "El Señor de los Pasillos 1 - La Comunidad del Pasillo". La segona part girava al voltant d'Uri Rave.

d) Uns pantalons esguerrats després de visitar un club gay

FALS! L'Àlex no visita clubs gays.

Curiositat: Aparentment, la foto no es veia en el test, així que aquells que l'hàgeu fallat us podeu puntuar sobre 9.

Encerts: 10/17

5. Quina de les següents acusacions d'homosexualitat és falsa?

a) Frodo va entrar al "Cuarto Oscuro" de la discoteca més gay de Berlin perquè seguia un amic de l'Elena

CERT! L'amic de l'Elena sabia perfectament on l'estava conduint.

b) L'Ale s'apuntaria a anar a un bar d'ambient

CERT! Fa anys, desconeixent el significat de l'expressió "bar d'ambient" va afirmar que anar-hi li semblava una bona idea.

c) En Pats ha estat dins del bar Eagle, on s'ha d'anar vestit de pocero, motero, policia...

FALS! Només he estat a la porta, vestit de carrer.

d) Unes estrangeres van preguntar-li al Pau on era el seu xicot, referint-se al Galí

CERT! El Pau ho va desmentir en lloc d'aprofitar l'avantatge tàctic que suposa que una dona et prengui per homosexual.

Curiositat: L'Ale ha fallat intentant amagar les seves tendències! Aquesta és la pregunta menys encertada. Aparentment, tothom creu que jo visito bars gays :-(

Encerts: 3/17

6. L'Hernán, millor cambrer de la història del Polimenú...

a) ha estat substituït per un cambrer que serveix amb gran diligència i del qual el Guarch és un gran fan

FALS! El seu substitut no és gens diligent, i el Guarch l'odia.

b) ha tocat el cul de l'Eva en més d'una ocasió

CERT! Durant una llarga temporada la va assetjar sexualment i verbal.

c) va néixer al llac Mashuko, a l'illa de Hokkaido

FALS! En un ring piramidal situat sobre aquest llac es va produir un dels combats més espectaculars de la sèrie d'anime MúsculMan. El cambrer de la pregunta va néixer a l'Equador.

d) sempre que apareix per la Telecogresca va de coca fins les celles

FALS! Sempre que apareix per la Telecogresca va d'alcohol fins les celles (fins on jo sé...).

Curiositat: L'Eva i el Guarch han fallat! I molta gent ha contestat que l'Hernán és un cocainòman.

Encerts: 6/17

7. Què no és cert sobre Miquel Garrich?

a) Va enganyar el Güell sobre l'horari d'un examen final i aquest li volia cremar la moto

CERT! El Miquel no ho va fer intencionadament, encara que ell sí va assistir a l'examen (sospitós, oi?).

b) Era el líder original dels Chio

FALS! El líder original dels Chio era l'Arnau Güell, i potser perquè l'envejava en Mike el va enganyar sobre l'horari d'un examen final.

c) No té el trofeu d'un concurs de flams que va guanyar perquè en Miquel Mariner el va recollir abans

CERT! Es va inscriure sota el nom de Mike Marine, però l'inepte que el va apuntar va confondre el nom, i a l'hora d'entregar el trofeu va resultar que hi havia algú amb aquell nom.

d) Va estar a punt de convertir-se en família política de Sumeo

CERT! El seu germà va sortir amb ella durant un temps.

Encerts: 9/17

8. Què no és cert sobre els primers anys de carrera?

a) En Massagran anava a classe de TC amb una barra de pa de quart a una mà i un espetec a l'altra

CERT! En una ocasió, va compartir el seu esmorzar amb mi. No cal dir que érem els "notes" de classe.

b) El Guarch sortia de festa amb els Chio i es recolzava en una columna comptant conyets frescos

CERT! El Roger té un dibuix que ho reflecteix clarament. Lamentablement, sembla haver-se perdut per sempre.

c) La jaqueta Alpha Industries de Raul Pastillas va ser patejada pel Jaume seguint ordres del Heavy

CERT! El Jaume estava completament dominat pel Heavy, que sempre donava ordres i mai les executava, no fos cas que alguna cosa sortís malament.

d) El Jaume li va fotre un "puñeto" a la Cobra perquè aquest es va ficar amb la seva xicota Ester

FALS! La Cobra li va fotre un "puñeto" al Jaume perquè aquest el va increpar pel seu sobrenom, estava molt nerviós i havia tingut un molt mal dia (i encara eren les 9 del matí!)

Encerts: 12/17

9. Quina parella d'esdeveniments no va succeir durant un context temporal proper?

a) L'apogeu dels "telones" i el bateig del peu de la Inés com a "pie reductor"

CERT! El dit petit del peu de la Inés és minúscul i encongeix tot allò que toca, segons diuen, i el seu bateig es va produir durant les festes del Pilar de fa uns anys. Al mateix temps, jo anotava furiosament tots els "telones" inventats. Aquell manuscrit encara corre per casa meva.

b) En Pats es va liar amb Alba Carda-li i Alba Carda-li li va fer una fel·lació espectacular al Pau

CERT! La fel·lació va ser 24 hores abans de liar-se amb mi, així que si ella no es va rentar la boca en aquell període de temps es pot considerar que li he xupat la polla al Pau. En el moment de besar-la, jo no sabia què havia estat fent la nit anterior. En aquest moment, preferiria no haver-ho sabut mai.

c) En Carles li va clavar un boli al Jaume i el Maño només vestia en xandall

CERT! En Carles li va clavar un boli al Jaume perquè aquest l'havia estat emprenyant llarga estona seguint ordres del Heavy, que no va rebre (comenceu a entendre la idea?). El Maño encara no havia sortit de Barbastro, i fins els 20 anys mai no va vestir uns pantalons texans.

d) Es va firmar el Pacto i Edu DJ aprovava les assignatures per mèrit propi i sense copiar

FALS! Edu DJ mai ha aprovat les assignatures per mèrit propi.

Encerts: 7/17

10. Sobre aquests fets succeïts durant vacances d'estiu, què és una mentida?

a) L'Ale va demostrar ser un gran admirador del ciclista Vinokourov, de Kazakhstan com en Borat

CERT! Durant el viatge a Alemanya que vam fer el Marc, en Zuran, l'Ale i jo, hi va haver interminables converses de ciclisme, moltes de les quals van girar al voltant d'aquest ofensiu ciclista de l'est.

b) El Zuran i l'Ale van passar uns dies romàntics a Salou. El Caos no hi va anar per no molestar-los

FALS! El Zuran i l'Ale van passar uns dies a Salou, i creien que només serien sols durant un dia. El Caos no hi va anar perquè els feia pal, malgrat anunciar per telèfon que pujarien el dia següent en repetides ocasions.

c) El Galí va tornar a Espanya fent autostop en camió després de visitar Ljubljana

CERT! Va passar 24 hores en companyia de dos camioners andalusos.

d) El Roger veia com els seus amics, fumats i beguts, es fotien pollazos entre ells

CERT! Es tracta d'un "joc" conegut com l'avió que practiquen habitualment. El Roger assegura que ell només mira.

Curiositat: L'Ale i el Zuran han fallat! Serà que sí va ser íntim i romàntic?

Encerts: 5/17

El juego de las mentiras

Genial article de Juan Carlos Escudier a El Confidencial sobre els atemptats de l'11-M, que mira més enllà de la picabaralla entre els dos principals partits espanyols, més preocupats a cobrir-se de merda que a governar i fer avançar el país. Té tota la raó, perquè a banda dels familiars de les víctimes, algú ha pagat pel que va passar?

Problemes de sobrepes

Burlar el sistema

Ahir vaig anar a la Fnac a tornar una guia turística que havia comprat dimecres passat, una sensacional maniobra que em va permetre viatjar ben informat i després recuperar els meus calés :-D Em sembla que a la secció de devolucions m'hi veuran bastant sovint. El llibre era sobre la Provença, regió que vaig visitar amb la Carolina durant l'últim cap de setmana de la Setmana Santa.

Seguint amb la filosofia de l'estalvi i la gratuïtat, vam contactar amb un noi d'Avignon (Apiñón, que diria el Rojo) a través de Couch Surfing, una web on la gent ofereix allotjament a casa seva. Literalment, es tracta de "surfejar sofàs", anant de casa en casa i dormint on et deixin.

En Matt, el nostre amfitrió, s'ho va currar molt, i això que al principi no les teníem totes, sobretot la Caro. Donat que viu a Morières-lès-Avignon, un poblet a 10 quilòmetres de la ciutat, ens va venir a buscar en cotxe amb un amic seu després que nosaltres arribéssim en autobús. Feia cara de ser simpàtic, i el seu col•lega era tan obert com ell perquè acte seguit vam anar a l'estació de tren a recollir a una noia que venia de Lyon i que havia conegut a través de meetic, una web d'aquestes per trobar parella.

Entre l'anglès macarrònic d'en Matt, el bon espanyol de la Patricia i que el seu amic Thomas sabia una mica de tot (no parava de demanar tapes en perfecte espanyol i sense accent!), i la lleugera comprensió del francès que nosaltres teníem, ens anàvem comunicant. Ens va portar a ca seva, ens va donar la seva habitació perquè hi dormíssim, i van començar a aparèixer amics seus per la casa, molt agradables tots, mentre el tio anava traient ampolles d'un vi rosat molt bo i whisky. Com això últim venia al seu perfil, li vam regalar una ampolla de Cardhu 12 anys que el va deixar encantat, i em va portar a l'ordinador per traduir online que "estic molt content de rebre-us". Jo no tant, perquè van començar a sortir gats de darrere de cada porta, fins a quatre, i jo sóc al•lèrgic al seu pèl!

Aviat vaig començar a moquejar i tenir conjuntivitis, i durant el sopar vaig sentir un bloqueig a la gola que va acabar traduint-se en un vomitat a les 3 o les 4 de la matinada. Quin èxit, no? Al matí següent, directes al supermercat a per Zyrtec. Ell ens tractava com si fóssim cosins desapareguts, quan el que realment volíem era visitar la seva regió, així que va muntar una barbacoa tot prometent que després faríem una visita en cotxe a Les Baux de Provence, una bella localitat de la zona. El cas és que el cotxe no era seu sinó de l'amic, que no tenia cap ganes de conduir. Igualment, s'ho va currar i va pagar una compra de més de 100 euros, negant-se a agafar els 50 que jo li oferia insistentment, fins i tot els hi vaig posar a la butxaca i me'ls va tornar!

No va ser un mal dia, vam visitar Avignon, que mola molt, i vam prendre molt sol, ja que feia un clima espectacular, no com el que tenim aquí des de fa bastants dies. Per al dia següent vam ser previsors i ens vam informar dels horaris d'autobusos i trens, i vam voltar per Arles, important plaça romana de l'antiguitat amb un coliseu ben conservat reconvertit a plaça de toros, pràctica que sorprenentment és molt popular al sud de França. De fet, celebraven La Fèria (festa major) i semblava Sevilla, perquè a tot arreu servien sangria i paella.

Aquella nit la vam passar jugant a Nintendo Wii, una consola que m'encanta pel seu realisme; jugant a tennis contra un amic d'en Matt, es va lesionar a l'espatlla :-D Després de catar les bitlles i el beisbol vam recórrer a clàssics com Super Mario World, que mític! Mentrestant, la Patricia estava súper humiliada perquè el Thomas suava de la seva cara, i no parava de venir a dir-me "Estoy triste, no tengo amigos". I a mi què m'expliques? Finalment, ell va intentar follar-se-la i ella es va posar a plorar dient que no era una puta. Realment, passar 3 dies a casa d'algú pensant que us liareu i segurament tindreu sexe i que passin de tu ha de fer bastant mal, i això que ella no estava malament, però era molt lerda.

L'últim dia ens van tornar a tangar dient que aniríem a Les Baux, perquè el Thomas es va fer el longuis novament mentre la Patricia seguia trista, estreta i sense amics. La poca disponibilitat de transports que hi havia en festiu va fer que ens quedéssim a Avignon, visitant-la exhaustivament i dinant bé i amb calma. La tornada en bus, com sempre, un conyàs amb parada extra d'una hora inclosa per auxiliar un altre autobús de la mateixa companyia que havia fet pana.

En resum, un cap de setmana estrany, però innovador i molt barat, no vam fer tot el turisme que hauríem volgut i vam conèixer més gent del que esperàvem. La segona part, quan en Matt vingui a Barcelona.

Fem-nos un canuto de White Widow, col·lega!

Aquest article és la tercera part de la crònica del viatge a Delft per veure en Zuran. Si esteu perduts llegiu abans:
Que se enteren esos holandeses de la peña del Pont Aeri! (primera part)
From the Fucking Holland (segona part)

L'última cosa que pots esperar quan estàs de viatge amb el Rojo és que ell es desperti abans que tu. Doncs bé, en un gir dels esdeveniments absolutament imprevisible, no només es va llevar el primer, sinó que va sortir a donar una volta, al més pur estil Marchán. Si sé això és perquè el paio no va prendre's cap molèstia per no fer soroll, i quan va tornar un temps després es va posar a córrer cortines i obrir finestres... bé, ho va intentar, perquè a fora fotia molt fred i nosaltres volíem seguir dormint.

De totes maneres, el mal ja estava fet i la son trencada. Vam saquejar el rebost d'en Zuran mentre esperàvem que arribés i encengués l'ordinador, del qual no volia donar la contrasenya... què hi amagarà? Heu de saber que l'Albert havia passat la nit al llit de la Rosa per tal de no dormir amb el Rojo, i que probablement aquest secretisme informàtic està relacionat amb fotos d'ell i la seva xicota en postures indecents; ja ho esbrinarem algun dia.

El Zuran va arribar, va renegar de la pudor que feia ca seva i el saqueig patit pel seu menjar, i ens va espavilar per anar a recollir el Roger i la Mire a l'estació de tren. Allí, vam saber que a ell li havien clavat 10 euros per un shawarma la nit d'arribada, un preu absolutament incomprensible i injustificat, com la decisió de pagar-lo, cosa que va fer perquè no havia demanat quant valia de la gana que tenia.

Acabades les lògiques burles, i posats al dia d'allò que havia succeït, tots plegats vam començar un tour per Delft sense cap mena de rumb ni criteri, doncs el Zuran és el pitjor guia que mai hagi caminat sobre la Terra; si algú pensa que aquest hauria de ser el Rojo s'equivoca, puc testificar a favor seu per la fabulosa manera en què em va mostrar Venezia. En Zuran no sap res del lloc on viu, tot edifici alt, antic o amb una torre és invariablement l'ajuntament o l'església, i es queda tan ample. No és que jo tingui una gran inquietud pel tema, tampoc, però m'agrada saber què estic veient i poder explicar-ne alguna cosa quan torno a casa.

En la nostra ruta aleatòria vam tenir ocasió de donar un cop d'ull al mercat, on un munt de paradetes oferien menjars olorosos i atractius, cosa que ens va fer entrar la gana... i vam acabar en un shawarma del costat (evidentment, no vam permetre que el Roger triés el lloc) on feien unes pizzes turques espectaculars.

Raúl Pastillas consumint la major creació del Roger

Ja abans de dinar el Roger estava bastant pesat amb la idea d'anar a un coffee shop a fumar matuja, i va seguir insistint amb l'ajuda de la molta pluja que havia començat a caure, forçant-nos a buscar refugi. Vam entrar en un bastant proper on no hi havia jartos però sí sonava una sessió de tralla bastant important. Com era d'esperar, el Roger va ser l'únic a consumir, però amb els porros el van ajudar la Mire i el Rojo, que sempre ha estat un fumeta en potència que no ha anat a més perquè diu que no li produeix cap efecte. Les seves sorpreses no s'havien acabat, i també es va comprometre a fotre's una magdalena de marihuana amb ells a Amsterdam.

Aquesta matuja és de puta mare, col·lega!

El temps no millorava, i vam canviar de bar per reunir-nos amb Guadalupe i Rosa, a la qual el Zuran seguia saludant amb discreció i sense massa contacte físic. En aquest nou garito, ens vam fotre fins les celles de xocolata calenta amb nata, i el Guifré i jo vam guanyar una partida de poker amb daus per parelles en una apretada final contra un Rojo convertit novament en "Señor Teórico" que va desquiciar totalment el seu company Edgar.

No era tard però la nit havia caigut, i la Mire i el Roger van fer cap a l'estació de tren mentre nosaltres ens dirigíem al supermercat després d'haver estat generosament convidats a sopar per les amigues d'en Zuran. Els del súper estaven bastant espitats perquè era l'hora de tancar, però vam tenir temps per comprar una quantitat absurda de birres i alguna cosa més.

Ciudadanos de segunda

Així es titula un documental produït per El Mundo TV i emès el passat cap de setmana per Telemadrid. Es tracta d'un monogràfic sobre l'escolarització i la retolació en català, insinuant que els ciutadans que no el parlen estan discriminats i que el castellà és una llengua amenaçada a Catalunya.

Aquesta argumentació revela un greu problema de base, i és que hi ha gent que es nega a acceptar que Catalunya és diferent d'Espanya, que tenim una història, una cultura i una llengua diferents. Això és un fet, i implica que algú que ve a viure aquí necessita, com a mínim, entendre el català. No importa que el nostre país sigui Espanya, la realitat social és diferent de la que es pot trobar a Castella, Andalusia o Astúries, i qualsevol persona ho pot veure. Si, un cop assimilat aquest concepte tan evident, aquesta persona no té la voluntat d'integrar-se aleshores és millor que agafi les maletes i marxi a una altra banda. És una regla bàsica d'educació respectar els costums del teu amfitrió.

El documental és òbviament tendenciós, com cal esperar del seu origen, però no estaria de més una certa ètica periodística i estalviar-se escenes tan lamentables com la que suggereix que els estudiants catalans desconeixen l'existència de diccionaris de llengua espanyola o que són vigilats als patis per verificar que parlin en català.

Gràcies a l'Arnau Guarch per facilitar-me aquest material.

Patxiiiiiiiiiii!!!!!!!!

Avui, per cortesia del magnífic YouTube, recupero per a tots vosaltres el mítc anunci d'Euskaltel que retrata la llegendària brutalitat del poble euskaldun. Penso que va ser una de les primeres campanyes de la companyia i, en el seu moment, tot un èxit. A mi, com a mínim, em segueix fent molta gràcia.