Adéu, Harry!

Quin fart de plorar, avui, en el tren cap a Osaka per veure el Tenjin Matsuri, però quin final mes èpic per a la saga!

And either must die at the hand of the other for neither can live while the other survives.

Sha na na

Aquesta cançó és, fins el moment, el tema estrella del nostre viatge. La posen a tot arreu i la cantant està tremenda, com totes les japoneses. Espero que us agradi!

Cap a on ix el Sol

Tinc una notícia bona i una altra de dolenta. Començarem per la primera, que és ...

(quina emoció, oi?)

... que avui marxo per un mes al Japó!

Visca!

Sí senyors, i tot gràcies al meu bon amic i habitual company d'estiu Carles López, altrament conegut com Frodo, que va saber convèncer el nostre amfitrió Futaro de la conveniència de la meva presència en l'expedició. A més d'ells, també hi seran el Carles Grau i el Pau Just (?).

Sóc un fanàtic d'aquest país, especialment del seu llarg període medieval, que he "estudiat" a partir de la meva afició als mangas de samurais. Moriria per veure'n un passejant amb l'espasa al cint pel centre de Tokyo :-D

El nostre pla contempla visitar tot el territori comprès entre la capital i el sud del país, on si tot va bé ens trobarem amb el genial Ale, "el hombre del ojo de mierda". Per poder arribar a tot arreu hem adquirit un passi de Japan Rail, així que novament passaré l'estiu muntat en un tren, però aquest cop seran magnètics i d'altíssima velocitat!

Aquesta és la ruta prevista

Tornant al fil principal d'aquest article, dir que la mala nova és que, com a conseqüència directa del viatge, s'aturarà l'activitat del blog durant tot aquest temps. Em sap greu trencar la meva ratxa de tres mesos publicant diàriament (en dia laborable) per primer cop des de la creació del blog, però el motiu s'ho val. No descarto escriure quelcom, ja es veurà. Si no, tranquils, que a la tornada tindreu notícies.

Així doncs, m'acomiado de tots vosaltres fins el 17 d'agost, i us desitjo a tots i totes unes molt bones vacances! Si heu visitat el Japó i teniu alguna recomanació, no dubteu a fer-me-la arribar!


MATERIAL EXTRA

Per no perdre el costum, aquí va un altre grotesc concurs de la televisió nipona. A veure si tenim sort i ens paren pel carrer a exercir de voluntaris :-D

Vist originalment a Crazy Japan.

No és follar, sinó menjar

El congressista per l'estat de Florida Bob Allen (casat i amb una filla), copresident de la campanya del candidat republicà John McCain, ha estat detingut després d'haver sol·licitat sexe oral a un policia que anava d'incògnit. L'agent va seguir l'acusat a dins dels lavabos públics d'un cèntric parc de Titusville (:-D quin nom tan ridícul) després d'haver-li semblat sospitosa la seva actitud, i aquí és on el polític li va oferir 20 euros a canvi d'una neteja de baixos.

Per si això fos poc, s'ha de tenir en compte que pertany al mateix partit que l'ultraconservador president Bush, i a sobre estava intentant aprovar una llei més estricta sobre la prohibició de tenir sexe en espais públics. Però clar, recordant com Bill Clinton va afirmar no haver tingut mai sexe amb Monica Lewinsky doncs aquesta només li menjava la polla, podem concloure que per als polítics dels Estats Units les mamades no compten.

La notícia completa, a El Mundo.

"¡Dale fuego, dale fuego!"

Quin puto golàs! Ara només resta que Argentina esclafi el Brasil de Robinho a la final.

Vier for Vendetta

     A l'atenció del fill de la grandíssima puta que aquesta passada nit m'ha fotut el seient de la bicicleta,

     Afortunadament per a tu, això mai no succeirà, però si algun dia t'enxampo agafaré aquest mateix seient i te'l fotré recte amunt. En contra de les convencions habituals, no començaré a introduir-lo per la tija, sinó per la part de seure. D'aquesta manera, descobriràs alhora quin plaer hi ha en el sexe anal i com de dolorós és morir per una hemorràgia amb el cul rebentat.


Per als que estigueu àvids de detalls, us diré que el robatori s'ha produït sobre una bicicleta vermella de marca METTA BIKE que cada nit aparco davant del Palau Reial i que posseixo des de fa més de 10 anys. Parlar de bicicleta és ser molt generós, doncs en realitat no és més que un tros de ferro amb rodes i, per acabar-ho d'adobar, el seient estava embolicat amb cinta adhesiva perquè la part encoixinada s'havia separat de la base. Recentment, a més, aquesta part encoixinada s'havia partit per la meitat de vella que era, i podia caure a terra cada cop que aixecaves el cul del seient.

En resum, que el lladre és doblement fill de puta pel fet d'haver furtat una cosa que és tan útil com una merda punxada en un pal.

La meva cara de satisfacció no es repetirà, seure sobre el quadre és brutalment incòmode!

Els Acudits de Mister Telecos: Príncipe soltero busca...

Esto es el Príncipe de Beukelaer que busca novia, y decide ir a ver a Blancanieves. Para comprobar si sería una buena esposa observa la reacción de ésta al verle el pene. El Príncipe se la enseña y Blancanieves dice:

- Diosss, vaya tranca, ¡¡qué folladas que nos cardaremos!!

El Príncipe, disgustado por la vulgaridad y la poca formalidad del lenguaje y modales de Blancanieves, se va y se dirige a casa de la Cenicienta, y también le enseña el miembro, a lo que ella responde:

- ¡Vaya polla, bate récords! ¡¡¡Seguro que chorrea como un surtidor!!!

Horrorizado de nuevo, se come un paquete de galletas rellenas de chocolate. Entonces marcha hacia la casa de Heidi dónde, al enseñarle sus partes, ella dice:

- Ohhh, ¡qué pequeño y bonito pajarito!

Y el Príncipe, alucinado por la bondad y dulzura de Heidi, se casa con ella. Una vez en la luna de miel, disfrutando de una noche romántica y tal, le pregunta:

- Oye Heidi, ¿por qué decías que mi pene era un pajarito?

- Hombre, porqué comparada con la de Pedro...

El tuning que mola

És o no és aquesta una manera espectacular de donar un gran valor afegit a un cotxe que altrament no seria més que ferralla?



A més, el signe de victòria que el Follet Tortuga (també conegut com Muten-Rôshi) fa amb la mà recorda a la campanya de publicitat del Citroën AX dels anys 90, on sortia un nen xinès fent aquest gest sota el lema "Genial!".

Potser la memòria m'està traint, doncs no he estat capaç de trobar cap imatge del nen en qüestió, que sí surt a la versió de l'Amazones, mentre que a l'anunci rodat a la Gran Muralla són uns camperols els que van de bon rotllo. No descarto que la seva felicitat no provingui del cotxe sinó del fet que acabin de menjar-se un gos, o bé que li estan veient les calces a l'agressiva conductora.

I ja que ha tornat a sortir el tema, aprofito per llençar, totalment per la cara, una enquesta que vaig fer la setmana passada i encara no havia publicat.

Com reaccionaries si un pit bull de grans dimensions estigués mossegant la teva mascota?
	Utilitzaria el mític truc de fotre-li un pal a la boca per tal que no la pugui tancar
	Xutaria un meló contra el seu cap com si fos el propi Mark Lenders
	M'arrencaria la samarreta a l'estil Hulk Hogan i m'hi llençaria a sobre
	Reuniria els veïns i organitzaria les apostes
	Sortiria corrent no fos cas que després em volgués mossegar a mi també
	Los pit bull son la escoria de la sociedá
	Organitzaria un concurs per a la televisió on un equip d'humans s'enfrontés a un de gossos en un seguit de proves absurdes
	Trucaria al gendre dels Tous perquè l'assassinés a sang freda
	Llençaria una piloteta perquè l'anés a recollir
	Li ensenyaria un bistec i el cardaria ben lluny, a veure si cola
Free polls from Pollhost.com

Transformers

L'any 1980, la companyia japonesa Takara va treure al mercat una línia de joguines anomenada Microman que consistia en una sèrie de vehicles i altres objectes com armes, que es podien transformar en robots humanoides. La idea va encantar a la gent del gegant Hasbro (segona companyia del mercat de joguines a nivell mundial), que va comprar els drets i es va disposar a seguir l'estratègia de mercat que tant èxit els havia donat amb la línia G.I. Joe: Un Autèntic Heroi Americà (amb aquest nom, és de suposar que el president Bush es tocava amb aquests ninots quan era petit). La tàctica de marketing comportava el llançament simultani d'una sèrie de còmics, una de dibuixos animats i una de figures d'acció.

D'aquesta manera va néixer el 1984 la mítica sèrie Transformers, que aquí vam gaudir amb la sempre inestimable traducció al castellà feta a Sud-amèrica. Les dues faccions enfrontades, Autobots (els bons) i Decepticons, abandonen el seu planeta natal, Cybertron, per la falta de recursos i energia i acaben estavellant-se a la Terra després d'una tangana monumental a l'espai. Les naus van a petar en un volcà, on els robots es passaran 4000 anys dormint fins que aquest entra en erupció. En despertar, els entranyables Decepticons, a les ordres del malvat Megatron, estan decidits a apoderar-se de tots els recursos terrestres per tornar al seu planeta, mentre que els Autobots d'Optimus Prime prenen part a favor de la humanitat sense perdre de vista la lluita per la supremacia de Cybertron.

El camió més estimat de tots els temps

A partir d'aquí, festival. En un principi, els Decepticons es situen al capdavant de la guerra, però en la batalla decisiva i quan tot sembla perdut, Optimus Prime apareix per fer una escabetxina al més pur estil Carmageddon i batre els malvats robots en retirada, encara que això li acabarà costant la pròpia vida (Noooooooooo!! Trauma infantil assegurat). Al bàndol contrari també hi ha relleu a les posicions de lideratge via una traició que acaba amb Megatron i els seus sequaços més íntims flotant per l'espai.

Com la sèrie no era més que un producte de marketing, no hi ha un final clar, sobretot servia per introduir les noves joguines de la línia Transformers, com els Constructicons, Insecticons o Dinobots, que en ocasions forçaren aliances entre Autobots i Decepticons per fer front a les noves amenaces.

El capo dels dolents

El cas és que jo no recordo massa de la sèrie a part del mític trailer vermell que tots hem volgut conduir, Optimus Prime (quants camioners d'avui en dia ho són gràcies a aquesta sèrie?), i la súper pistola en què es convertia Megatron, que també tenia molt poder acumulat gràcies al bazooka que portava incorporat. En quant a les joguines, no tinc massa clar que arribessin al nostre país, doncs ara mateix no recordo haver-ne tingut cap ni tampoc els meus amics. També és inoblidable el seu opening, que per cert en cap moment diu Optimus Prime, com molts dels seus seguidors cantussejavem alegrement:

The Transformers! More than meets the eye.

Autobots wage their battle to destroy the evil forces of the Decepticons.

The Transformers! Robots in disguise.

The Transformers! More than meets the eye!

The Transformers!

Us deixo amb la versió original d'aquest gran tema i el primer capítol de la sèrie.

I, si aneu sobrats de temps per perdre, el combat que acaba amb la mort de Prime i el seu emocionat comiat. Abans que us suïcideu, però, us aviso que molt més endavant a la sèrie seria reconstruït per substituir el seu també caigut successor, Rodimus Prime. I sí, Megatron també reapareix, encara que sota el nom de Galvatron.

Que no t'aixequin la camisa!

El teu fill petit es fot el teu whisky escocès de 12 anys d'amagatotis? Els companys de pis et buiden la Xibeca una nit rere l'altra? No t'agrada compartir el granitzat en el punt més calorós de l'estiu? Et dóna pel cul que la gent begui a morro de la mateixa ampolla que tu? Ets un maleït porc cobejós que odia compartir?

Doncs això és el que necessites a la teva nevera. Un fabulós tap-candau perquè ningú més begui a costa de la teva butxaca!



Si realment ets així de miserable i el vols comprar, aquí trobaràs aquest sensacional producte pel mòdic preu de 30 castanyes.

Camperols desquiciats

Llegeixo a El País el següent titular, Un hombre muerde a un perro hasta matarlo. Em crida l'atenció i clico sobre la notícia.

... un granjero chino mordió hasta la muerte a un fiero perro que estaba atacando a su querido cachorro ... primero intentó ahuyentar al perro lanzándole sandías ... al no lograrlo, el granjero se lanzó sobre el perro, clavándole los dientes en el cuello y matándole finalmente.

Brutal! Síndries? Quina classe de malalt mental intentaria tombar un gos a cops de síndria? Vull dir, si tens síndries a mà (perquè són síndries, en plural, potser en va llençar 4 o 5), segur que també pots abastar una aixada o qualsevol altra eina de cultiu. O un garrot, un bastó, o una branca, qualsevol cosa abans que una síndria! Ni que sigui un roc o una poma (posats a tirar de fruita), més manejable com a projectil.

Resulta que no se'n va sortir i es va llençar sobre el gos, però tornem a analitzar la situació. El ca agressor estava tot ocupat fotent-li queixalades al gos petit, així que devia estar bastant distret. Per tant, si el nostre fabulós protagonista (per a mi, l'heroi del dia) va fracassar amb els seus llançaments, es perqué no va aconseguir fotre-li la síndria al capdamunt o bé perquè el gos va resistir tranquilament els impactes. Sí, sí, impactes, novament en plural. Si es tracta de la segona opció, el gos en qüestió devia ser una bèstia d'animal, cosa que fa encara més surrealista la idea de buscar un enfrontament cos a cos.

I si realment no tens cap arma a mà, no és més fàcil fotre-li una bona patada? S'han de tenir molt poques llums per anar a pel coll del quisso, o bé ser un expert en lluita grecoromana. Generalment, un gos és una massa de músculs, i el coll no és precisament el seu punt feble, així que la potència que requereix una mandíbula per mossegar fins la mort se'm fa descomunal. Si a la premsa diu que van estar lluitant 10 minuts! No sé, l'única persona que sóc capaç d'imaginar practicant aquestes activitats és el Tiburón de la saga James Bond.

Rosegadors desquiciats

El Llibre dels Conills Suïcides: Petits Conills Que Senzillament Ja No Volen Viure Més és una obra d'Andy Riley (al qual pertanyen tots els drets d'imatge, que no tinc cap problema a fer desaparèixer, no fos cas que em volguessin empaperar), un recull de vinyetes o històries curtes en què un seguit de conills s'esforcen a trobar maneres creatives de morir.

Aquí en teniu alguns exemples:







Val a dir que el llibre va ser tot un èxit i se'n va fer una segona part, en la mateixa línia que la primera.



Si us ha molat, en aquesta pàgina trobareu una col·lecció més extensa dels retorçats plans d'aquests petits mamífers psicodepressius que inclou històries curtes. A mi m'agrada especialment la paròdia de Terminator que hi ha al final de tot.

Agraïments al meu company de feina Hugo Brás da Costa per proporcionar-me aquestes simpàtiques vinyetes.

Els Acudits de Mister Telecos: 1.000 euros

Un hombre se va a dar una ducha justo después que su esposa termina de hacerlo. En ese preciso instante, suena el timbre de la puerta. Después de algunos segundos de duda, ambos deciden que irá a abrir ella, así que se envuelve en una toalla, va, abre la puerta y se encuentra con el vecino de al lado de casa. Antes que ella pronuncie una palabra, el vecino le dice:

- Le doy 1.000 euros si deja caer la toalla al suelo.

Ella piensa unos segundos, se decide, deja caer la toalla y se queda en cueros frente al vecino que, después de unos segundos, mete la mano en el bolsillo, saca 1.000 euros, se los entrega, da media vuelta y se va.

Aún confundida, cierra la puerta rápidamente, se envuelve otra vez en la toalla y vuelve al baño a secarse el pelo. Cuando llega, su marido le pregunta quién había tocado el timbre.

- El vecino de al lado - dice ella.

- ¿Te devolvió los 1.000 euros que le presté?

A la Xina no es perd el temps

Mestres en l'art de la còpia i la falsificació, a Shanghai ja es ven la imitació del iPhone de 4GB per la mòdica suma de 200$, bastant més barat que els 499$ que costa l'original.

Fixeu-vos en els detalls, com que a la pantalla no hi diu iPhone sinó tPhone, i que el logo de la poma que hi ha a la part posterior de la carcassa té la cua orientada cap a l'esquerra mentre que en el logo d'Apple mira cap a la dreta.

El que no tinc gens clar és que funcioni com ho ha de fer, però així ho espero, doncs seria una bona patada a la boca de tots els fanàtics seguidors de l'empresa de Forrest Gump. Us deixo amb una demostració del material.

El llegat de Tetris

El 1984, Alexey Pajitnov va crear aquest senzill joc, que saltaria a la fama mundial l'any 1989 amb la sortida al mercat de la consola Game Boy, doncs Nintendo va tenir l'encert d'acompanyar cada exemplar de la petita portàtil amb una còpia del Tetris.

Lamentablement per al creador, sota el govern de l'URSS no tenia dret a reclamar l'autoria del joc i va trigar temps a rebre la justa recompensa per una obra que avui en dia ja és un clàssic. Recentment, el portal 1UP el va incloure en la seva llista dels 50 videojocs més influents de la història.

Aquesta petita introducció històrica no és més que una excusa per colar un vídeo més dels increïbles concursos de la televisió japonesa. En aquest cas, es tracta d'un Tetris on les peces són els concursants.