Halloween

La festivitat de Halloween té els seus orígens en el folklore celta i gaèlic, que avui celebra el Samhain, l'última collita abans de l'hivern. La creença popular diu que, en la nit del 31 d'octubre, els llaços entre el món dels vius i el dels morts són més febles que mai, de manera que els caiguts tornen a la vida per causar malalties i danyar els camps.

Per prevenir aquestes desgràcies, tot el poble es reunia al voltant de dues fogueres, alimentades amb els ossos del bestiar sacrificat per acumular reserves i poder passar l'hivern. Al voltant de les flames, màscares i danses rituals per tal de confondre els esperits i apaivagar la seva còlera. Entre les dues fogates, una via de purificació. I per tal d'unir tot el poble, s'apagaven tots els altres focs i les llars s'encenien novament amb la foguera.

Les carbasses, caramels i disfresses no són més que bajanades ianquis. Encara així, donen per a alguna imatge simpàtica.



Apa, aquesta nit feu bondat i procureu ser a casa abans de l'hora de les bruixes.

Viva Caligula

Caligula va ser emperador romà durant quatre anys, durant els quals va fer palès el seu sadisme, cosa que el va acabar portant a la mort a mans dels seus guardaespatlles. El seu tremendisme queda reflectit en una sèrie d'anècdotes d'origen incert que es poden llegir a la Wikipedia espanyola. Una de les més al·lucinants diu que llençava riqueses i tresors al carrer per tal que la gent s'amuntegués per agafar-los i, d'aquesta manera, morís esclafada.

L'aparició d'aquest personatge al blog ve motivada per la meva absència a partir de demà, ja que aquesta tarda me'n vaig de viatge :-D Per tant, us deixaré amb un joc d'allò menys educatiu protagonitzat pel sanguinari emperador perquè us pogueu entretenir en aquests dies sense escrits. El vostre objectiu serà netejar Roma de la corrupció que l'assola acabant amb tots els seus habitants.



Conduireu en Caligula a través dels set turons que envolten la ciutat de Roma matant tot aquell que es creui en el nostre camí fins que la ciutat sigui neta. Pel camí anireu acumulant una notable col·lecció d'armes (fins a 26!) per evitar caure en la monotonia. Per si això no fos poc, està clarament pensat per a dements amb la magnífica opció que et permet descarregar la teva psicosi cridant follament pel micròfon; si el teu desenfrenament està a l'alçada del de l'emperador, entraràs en mode rampage, durant el qual la fúria et donarà ales i la violència dels teus actes es multiplicarà. També és possible assolir aquest estat emborratxant-te a base de vi o matant molta gent en poc temps.



Un cop reunides totes les armes podràs entrar al palau, on t'espera una orgia en la qual podràs fornicar per davant i per Detroit amb tothom, indistintament del seu sexe.

El sistema de joc és d'allò més senzill, només cal estar atent a les lletres que apareixen sota la barra d'energia, que representen les tecles equipades amb un instrument de matar. La càrrega és lenta, però les imatges estan a l'alçada de l'espera.

Podeu jugar-hi anant a [adult swim]. Malalts, que sou uns malalts! :-D

Vist a El barón rojo.

"El perdón de Robinho"

Juanma Trueba es segueix superant i, de nou, ens regala una crònica antològica del partit d'ahir.

El partido de Robinho fue de cabo a rabo, porque si terminó con una explosión, empezó con otra. Casi a los dos minutos, el chico propició un gol que desacreditó al central griego Antzas, por si alguien pensaba ficharlo para el equipo del barrio.

Con todo, el Madrid puso a prueba a Nikopolidis, que es un buen portero que luce el dorsal 71 para responder a la intrigante pregunta de su edad: nació ese año. Con ver los temblores de su defensa se entienden las canas.

Schuster dio entrada a Higuaín por Salgado, que había quedado en evidencia en varias acciones y que atentó contra Raúl Bravo en una jugada de impotencia. Suerte que Raúl Bravo es tipo recio y las bombas sólo le hacen cosquillas.

El penalti, una patada clara y absurda, fue consecuencia de la desesperación de un pobre defensa. Van Nistelrooy transformó el penalti en un lanzamiento de Wilkinson y lo mandó al cielo y más allá.

Tot queda en família

Dice que tiene un primo, pero el primo es él.

- Joan Tardà, portaveu d'ERC al Congrés, comentant les declaracions d'en Rajoy

La ressaca del Mundial de F1

Del disgust, li han crescut grenyes :-D

I jo que creia que pescar era avorrit

Ignorant de professió

He traído aquí a diez de los más importantes científicos del mundo y ninguno me ha garantizado el tiempo que hará mañana en Sevilla. ¿Cómo alguien puede decir lo que va a pasar en el mundo dentro de 300 años?

- Mariano Rajoy, negant el canvi climàtic

No oblidem altres perles que aquest inútil ha deixat per a la posteritat:

Tengo la convicción moral de que fue ETA.

- De nou el MariANO, al respecte de l'11-M

Son como unos hilillos de plastelina.

- Apreciació molt lúcida de l'aleshores ministre sobre el pitjor vessament de petroli que mai hagi afectat la costa espanyola.

La soberana estupidesa d'aquest home no va passar desapercebuda per al nou apòstol del canvi climàtic, el senyor Al Gore, que a més d'alertar el món sobre el tema s'està omplint les butxaques de mala manera i fins i tot ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau (?):

Els ideòlegs de la dreta aturen qualsevol iniciativa que es prengui des del govern per lluitar contra el canvi climàtic.

Està clar, perquè aquestes iniciatives passen per reduir les emissions que produeixen les fàbriques d'aquests senyors que, com en Gore, també volen estar podrits de pasta.

I així ens va.

Censura intergalàctica

La imatge mostra una zona oculta en negre prop d'Orió al nou Google Earth Sky, una aplicació que permet explorar l'espai conegut mitjançant dades rebudes per telescopi.

"Per què està cobert?" Aquesta és la gran pregunta. De la mateixa manera que algunes zones de la terra no apareixen a Google Earth per motius de seguretat nacional, s'especula amb la possibilitat que un govern alienígena hagi forçat Google a amagar aquesta zona de l'espai on han construït il·legalment els seus palaus amb diners dels seus enganyats conciutadans extraterrestres.

Altres possibilitats que es barallen són les següents:

- Les naus en flames de què Roy Batty parlava a Blade Runner.
- El monòlit negre que els aliens van utilitzar a la novel·la "2001: Una Odissea a l'Espai" (quin gran llibre!) per contactar amb els humans.
- Un forat negre descomunal.
- Un Objecte Volador No Identificat.
- Un satèl·lit experimental capaç de fer volar pels aires tot el planeta.
- Una porta interestelar a l'estil Stargate.

Si voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, necessitareu instal·lar Google Earth i inserir-hi aquest paquet de coordenades.

Google afirma que senzillament es tracta d'un error en la recepció de les dades, però el cas és que realment existeix una zona de l'espai, encara que no aquesta, lliure d'estrelles, galàxies i, fins i tot, matèria fosca. Els astrònoms tampoc saben a què es deu aquest fenomen.

El temazo del capde: Heater

Aquesta és una cançó de Samim que no pot parar de sonar a Flaix FM i que m'agrada especialment. A més, com d'aquí una estoneta me'n vaig de festa, em serveix per motivar-me :-D

Celebrities: Ferran Adrià

Aquesta paròdia del cèlebre cuiner correspon al Muchachada Nui de la setmana passada. El tipus d'humor d'aquesta gent, creadors de La Hora Chanante, és bastant absurd, i difícilment són bons tots els gags del programa, però tenen alguns punts genials.

M'agrada molt aquesta imitació perquè ho enfoquen des del punt de vista de la grandíssima aixecada de camisa que són tots aquests restaurants de cuina sofisticada. En la meva opinió, qui cregui que val la pena pagar aquestes moreterades per menjar quatre merdetes és un flipat al qual li surten els diners per les orelles. Ara, que cadascú pot malgastar els seus calés com vulgui, però en un lloc d'aquests no m'hi veuran mai el pèl.

Yo estoy innovando la cocina a base de chorradas como pianos.

No ho intenteu a casa

A França s'ha desfermat la polèmica a causa de la primera campanya publicitària en què participa el triomfador mediàtic del Mundial de Rugby, Sébastien Chabal. De fet, l'anunci de la companyia elèctrica i de gas Poweo és tan irresponsable que ja ha estat retirat d'antena i segurament aviat desapareixerà també de YouTube, així que no perdeu l'ocasió de veure'l. A mi em fa molta gràcia :-D

Per als que no sàpiguen francès, el primer rètol diu "D'on treu Sébastien Chabal tota la seva energia?", el segon "L'energia positiva. Poweo" i, per últim, el text que avança ràpidament pel peu de la pantalla recomana la instal·lació de panells de protecció en les preses de corrent.

Gràcies al francès Alexandre Sanmartin per fer-me arribar aquesta perla.

A la porra!

Si algun periodista se m'acosta, el mataré.

- Vegeta, minuts abans de començar el Gran Torneig de les Arts Marcials que és interromput pels sequaços d'en Babidi

El Gat de Cheshire

- Em podries dir, per favor, quin camí hauria d'agafar? - va preguntar l'Alícia.
- Això depèn en gran mesura d'on vulguis anar - digué el Gat.
- No em preocupa massa...
- Aleshores no importa quin camí emprenguis.
- ...sempre que arribi a alguna banda - afegí n'Alícia com a explicació.
- Oh, això segur que ho aconseguiràs - va dir el Gat -, sempre que caminis prou estona.

DJ Mariano

Avui em torno a fixar en la desagradable gentussa del PP, encara que aquest cop és per riure a costa seva, que realment és per a l'única cosa que serveixen. En un petit homenatge al gran Paco Pil, Mariano Rajoy propugna la hispanitat al ritme del mític tema Viva la Fiesta.

A Mayor Oreja, Menor Cerebro

En una entrevista al diari La Voz de Galicia, el polític basc del PP es desmarca amb les següents declaracions sobre el franquisme:

- ¿Por qué le cuesta tanto al PP condenar el franquismo?

- Porque eso forma parte de la historia de España. Yo no lo he condenado, yo elogio y alabo la transición democrática. ¿Cómo voy a condenar lo que, sin duda, representaba a un sector muy amplio de españoles?

- Por esa misma lógica, tampoco condenará el nazismo o el estalinismo, porque muchos alemanes y soviéticos los apoyaron.

- En la guerra hubo dos bandos y en el nazismo sólo uno.

- En el franquismo sólo hubo un bando que reprimía.

- También hubo dos, porque el franquismo fue la consecuencia de una Guerra Civil en la que hubo dos bandos. No es lo mismo que el régimen nazi, donde había un solo verdugo.

- Entonces, dejando al margen la Ley de la Memoria Histórica, ¿no considera pertinente condenar el franquismo?

- No, por muchas razones. ¿Por qué voy a tener que condenar yo el franquismo si hubo muchas familias que lo vivieron con naturalidad y normalidad? En mi tierra vasca hubo unos mitos infinitos. Fue mucho peor la guerra que el franquismo. Algunos dicen que las persecuciones en los pueblos vascos fueron terribles, pero no debieron serlo tanto cuando todos los guardias civiles gallegos pedían ir al País Vasco. Era una situación de extraordinaria placidez. Dejemos las disquisiciones sobre el franquismo a los historiadores.

Sobren els comentaris.

SPAM: Penis enlargement

Avui he rebut un correu sobre el ja clàssic tema d'allargament de la titola que m'ha fet molta gràcia. Deia així:

     Wish its was not so small

     A Little d.i.c.k , Is your partner happy? .

     www.kbgetz.com?

Traduït:

     Tant de bo no foss tan xica

     Una p.o.l.l.a Petita , està contenta la teva parella? .

L'enllaç condueix a Elite Herbal - No.1 For Penis Enlargement, i ja hi ha més de 700000 homes satisfets arreu del món :-D

Els Acudits de Mister Telecos: Deures de Llengua

- Papa, papa, a l'escola m'han demanat que per a demà expliqui la diferència entre potencialment i realment.

- Doncs pregunta-li a ta mare si aniria al llit amb un altre home per un milió d'euros.

I així ho fa el nen:

- Mama, aniries al llit amb un home que no fos el papa per un milió d'euros?

- Per descomptat!

- Papa, papa! Ha dit que sí.

- Molt bé, ara pregunta-ho a la teva germana.

- Maria, et ficaries al llit amb un home per un milió d'euros?

- Clar que sí!

- Papa, papa, també ha dit que sí!

- Doncs aquesta és la diferència, potencialment tenim dos milions d'euros, però realment només tenim un parell de putes.

El temazo del capde: Maka Fushigi Adventure

Si no ets capaç de reconèixer aquesta cançó es que o bé ets molt jove o bé la teva infància va ser un infern.

Amb les noies de Tokyo Brass Style, anem-la a buscar!

La foquinha

El noi que porta la pilota al cap és un tal Kerlon (això és un nom!?), de 19 anys i jugador del Cruzeiro brasiler. A la imatge el podem veure duent a terme la seva jugada especial, la foquinha o driblatge de la foca.

Evidentment, el nom ve de la similitud que té aquest toc de cap amb les entretingudes activitats que fan les foques al circ. La gràcia de la jugada és que, donada la gran habilitat del jugador, resulta imposible aturar-lo si no és que ell solet deixa caure la pilota. La solució? Fer-li falta.

Però clar, quan algú es regala d'aquesta manera, convé recordar-li que faria bé de no tornar-se a passar de llest. En aquest partit contra l'Atlético Mineiro, per exemple, Kerlon és placat i a l'instant tots els jugadors rivals es llencen a sobre seu per recriminar-li la sobrada:

Segons he llegit, al Brasil el futbol és més una forma d'expressió individual que una forma de col·lectivització, una batalla de voluntats per escapar de la pobresa, i això fa que aquesta floritura s'entengui com una provocació imperdonable. En qualsevol cas, el tio ja sap a què s'exposa, i segur que quan ho intenta és per provocar una falta prop de l'àrea o fins i tot un penal i, veient com les gasten per allà baix, segur que la targeta també ve inclosa.

Les Torres de l'Oblit

Aquesta novel·la apocalíptica de George Turner transcorre a Melbourne a mitjan segle XXI. El sistema econòmic mundial s'ha enfonsat per culpa de la falta de previsió i els llocs de treball escassegen degut a la creixent automatització dels processos. Això fa que una immensa part de la població quedi condemnada a l'atur per sempre més, vivint apinyada en condicions lamentables als gratacels que s'han edificat als suburbis per tal d'encabir-los a tots. Ells són els infra, l'escoria de la societat que subsisteix amb el subsidi que els dóna l'estat i per als quals no hi ha cap esperança, només veure el sol un dia més.

En un món completament diferent, viuen els supra, la classe alta que lluita per mantenir el seu estatus trepitjant a qui faci falta, doncs l'únic que saben dels infra és a través de la televisió, que els presenta com una colla de porcs, lladres, assasins i violadors. Perdre la feina o fer una pregunta de més significa que s'ha acabat la teva sort i la dels teus, doncs l'estat ho controla tot i el teu mode de vida ve dictat per la teva capacitat econòmica.

Per sobre de tot això, el govern fa mans i mànigues per mantenir el país en funcionament a través de la corrupció, la desinformació i el servei secret. Malgrat tot, saben que estan condemnats, ja que el creixement demogràfic insostenible i els intents per controlar el clima han desequilibrat el cicle de les estacions, i només és qüestió de temps que algunes parts del planeta resultin inhabitables, de manera que els rumors sobre una "selecció" forçada, una gran purga, estan a l'ordre del dia. Quan tot acabi de petar, el món serà per als infra, acostumats a aprofitar-ho tot i aconseguir més amb menys, i per aquest motiu s'entrena una elit d'"homes nous" que hauran de decidir com encarar el sinistre futur, en un "i més difícil encara!" per a la raça humana.

Tot això es reflecteix en les peripècies d'una família supra que cau en desgràcia i s'ha de traslladar a la Perifèria, una zona sense llei que marca la frontera entre les dues classes. El xoc cultural resulta aclaparador, i cadascú ho viu de manera diferent. Aquest és un dels punts més interessants del llibre, ja que cada capítol està narrat per un personatge diferent, i com la història abarca un llarg període de temps es pot observar com aquests canvis afecten les seves idees i personalitat.

Una lectura entetinguda i que enganxa per la humanitat dels seus protagonistes, i especialment recomanable per als tremendistes com jo, doncs la fi s'acosta i cal estar preparat.

Ja són ganes

La professió d'aquest jove? Ciclista, evidentment, per la disfressa.

El seu nom? Roberto Traficante :-D

El seu palmarés encara és verge, però en seguirem l'evolució atentament.

¿Qué tal... con el tifón?

Aquesta va ser la primera frase que ens va deixar anar la mare del Futaro quan ens vam trobar a Osaka, i es referia al cicló que ens va deixar tot un dia incomunicats a Fukuoka, ja que les línies de tren estaven tallades per causa del vent huracanat i la pluja horitzontal. La gent, però, no obria boca i seguia amb la seva vida com si res no estigués passant.

Aquí les coses no van així, perquè no estem acostumats a aquestes tempestes tan violentes sorgides del no res. Qualsevol que visqués el xafec que ahir va assotar Barcelona entre les 6 i les 7 de la tarda en deu ser conscient. Personalment, el vaig contemplar al·lucinat des de la terrassa del bar de la universitat, sense la menor intenció de moure'm cap al metro fins que no acabés la festa.

Esperem que això no es converteixi en un fet habitual, perquè podríem acabar com aquest paio que s'hi va deixar el cotxe i, gairebé, la vida:

Agraïments al Chus per aquestes humides imatges.

Proposta d'esmena al carnet per punts

Davant d'aquestes reveladores imatges, crec que s'hauria d'elevar una proposta de llei al Parlament per tal que el repostatge passi a formar part del temari susceptible de caure a les preguntes de l'examen teòric del carnet de conduir. Així mateix, tots aquells inútils que no saben què fer amb una bona mànega entre les seves mans sens dubte mereixen perdre una bona carretada de punts.

Felicitats, borratxo!

Avui compleixo 25 anys, i passaré el dia acompanyat per una molesta nebulosa mental causada per un imprudent consum d'aigua de València. La foto, doncs, servirà per recordar-me que per a demà toca una forta dosi d'exercici per purificar el cos i la ment. Sempre que es castiga el cos és important posar-hi remei. Beu amb moderació, és la teva responsabilitat!

El temazo del capde: Micromanía

Em comenten que aquesta ha estat una de les cançons de l'estiu. Jo, la veritat, no l'he sentida mai en cap local ni ràdio, però és certament enganxosa. L'absurditat de la lletra no té pèrdua, com tampoc les mestresses que apareixen al videoclip.

Per als més malalts, he trobat un blog amb abundant informació sobre la cantant, la italiana Tata Golosa.

Dedicat a la Maria, que em va fer descobrir aquesta jartada.

Ig Nobel Prizes 2007

Des de l'any 1991, la revista Annals of Improbable Research (Annals de la Recerca Improbable) aprofita la coincidència d'aquestes dates amb l'entrega dels prestigiosos premis Nobel per fer pública la llista dels guanyadors dels premis Ig Nobel. Aquests s'otorguen a deu experiments reals que primer facin riure i, després, pensar, i el seu nom és un joc de paraules entre el mot anglès ignoble (innoble) i el nom del cèlebre Alfred Bernhard Nobel.

Aquí va la llista dels vencedors d'aquest any per categoria.

MEDICINA: Brian Witcombe de Gloucester, UK, i Dan Meyer d'Antioch, Tennessee, USA, per la seva penetrant anàlisi mèdica "Empassar-se espases i els seus efectes secundaris".

FÍSICA: L. Mahadevan de la Harvard University, USA, i Enrique Cerda Villablanca de la Universidad de Santiago de Chile, per estudiar com s'arruguen els llençols.

BIOLOGIA: Prof. Dr. Johanna E.M.H. van Bronswijk de la Eindhoven University of Technology, The Netherlands, per censar tots els àcars, insectes, aranyes, pseudoescorpins, crustacis, bactèries, algues, falgueres i fongs amb els quals compartim els nostres llits cada nit.

QUÍMICA: Mayu Yamamoto de l'International Medical Center of Japan, per desenvolupar una manera d'extreure vanillina -- fragància i gust de vainilla -- dels fems de vaca.

LITERATURA: Glenda Browne de Blaxland, Blue Mountains, Australia, pel seu estudi de la paraula "the" -- i les moltes maneres en què aquesta causa problemes per qualsevol que intenti posar les coses en ordre alfabètic.

The és l'equivalent als nostres articles determinats el/la/els/les.

PAU: The Air Force Wright Laboratory, Dayton, Ohio, USA, per instigar la recerca i desenvolupament d'una arma química -- anomenada "bomba gay" -- que faria que els soldats enemics fossin sexualment irresistibles entre ells.

NUTRICIÓ: Brian Wansink de la Cornell University, per explorar l'aparentment il·limitada gana dels éssers humans, alimentant-los amb bols de sopa sense fons i que es reomplen a sí mateixos.

ECONOMIA: Kuo Cheng Hsieh, de Taichung, Taiwan, per patentar un dispositiu, l'any 2001, que captura els lladres de bancs llençant-los una xarxa a sobre.

AVIACIÓ: Patricia V. Agostino, Santiago A. Plano i Diego A. Golombek de la Universidad Nacional de Quilmes, Argentina, per descobrir que el Viagra ajuda els hàmsters a recuperar-se del jetlag.

Per a més rialles, aquí hi ha una llista completa dels guanyadors de passades edicions, entre els quals m'agradaria destacar André Geim i Sir Michael Berry per la levitació magnètica de granotes (enllaç directe al vídeo).

La subscripció a la revista costa 25 dòlars l'any, i podeu llegir aquesta entrevista al seu fundador si no us acabeu de decidir.

The Jackpot Sound

Avui divendres 5 d'octubre, a les 22 hores, els amics de The Jackpot Sound fan un concert gratis a La Farinera del Clot juntament amb Conjunto Musical. El seu bon rotllo no us decebrà pas!

Si voleu saber més sobre ells, dirigiu-vos a la seva pàgina.

Rigor periodístic

El diari As (del qual, per cert, sóc un lector regular) il·lustrava amb aquesta imatge la seva crònica del partit que la passada jornada va enfrontar l'Atlético de Madrid i l'Osasuna al Vicente Calderón.

Si s'observa amb detall el públic (no cal massa concentració, no us espanteu), es pot veure que hi ha gent que surt repetida. El motiu d'aquest muntatge tan barroer se m'escapa, però és que a sobre el text pretén reforçar la idea d'un camp ple:

El detalle: Gran entrada en el calderón

Domingo a las cinco de la tarde como toda la vida, buen tiempo y un Atleti en racha. Por una vez, la afición, que nunca falla, tenía todas las razones del mundo para acudir al Calderón y, por supuesto, no falló. 50.000 espectadores llenaron las gradas y su equipo respondió con una victoria contundente. Los pitidos de hace un par de semanas están olvidados.

Hi havia realment algú al camp? I si La Liga de las Estrellas no ha existit mai? I si això no és el primer cop què passa? I si tota la informació està manipulada fins aquests nivells?

Apa, paranoics, allibereu la vostra imaginació! :-D

Gràcies a en Josep Maria Balasch per haver-me fet arribar la notícia publicada a laMalla.net.

"Lluitarem fins el final"

Una vez cometí un error. No recuerdo qué, pero me mandaron al corredor de la muerte. Me dejaron encadenado en la posición de rodillas y me dijeron que bajara la cabeza. Yo me arrodillé, pero en lugar de bajar la cabeza me quedé mirando al guardia. Me molieron a palos hasta que la agaché.

Aquest és un extracte d'un interessant reportatge sobre la situació de la dissidència sota l'opressió del règim dictatorial de Myanmar.

Digueu-me alarmista

Aquest estiu s'han registrat temperatures de 22 graus centígrads a l'Àrtic.

El pol ha perdut una quarta part de la seva superfície d'ençà 2005.

Amb la tendènica actual, l'Àrtic podria quedar sense gel tan aviat com l'any 2020.

Encara hi ha algú que cregui que això del canvi climàtic és un conte de bruixes? Sí? Doncs que s'ho faci mirar.

Tot això no és invenció meva.

Sigueu lliures i feliços, per sempre!

La propaganda soviètica i republicana sempre m'ha cridat molt l'atenció pels seus estil gràfic i contingut, de llarg molt més atractius que la merda amb què els polítics ens bombardegen avui en dia, on inevitablement prima el candidat sobre la idea. El cas és que avui he topat amb un blog rus on cada dia es comenta un pòster de l'extinta URSS i, com m'ha agradat, us el recomano.

Això sí, no us ho creieu massa que aquests comunistes també eren una bona colla de fills de puta.

Mentida

En Cataluña se os respeta y se os quiere.

- El President Montilla, baixant-se els pantalons davant d'en Felipe i la Leti

Tota la sort

I knew that I was going to die. The idea at that point is to try not to take a lot of people with you.

Bob Robertson, pilot comercial afectat de mal d'altura, volava a 250 peus (76.2 metres) quan un dels motors del seu avió va explotar "sense raó aparent". Massa lluny de l'aeroport i de la platja, es va decidir per una petita parcel·la de gespa al costat de la Interestatal 95 com a lloc ideal per morir sense liar-la massa. Val a dir que, des d'aquella alçada, el lloc on volia prendre terra tenia el tamany d'una cadira.



Amb la cara que posa a la foto sobren les paraules, però així narra ell el seu afortunat aterratge:

I was shocked I survived, there was nothing left of the airplane, nothing except me and the seat. Everything else was debris. There was no pain, but I realized my injuries were severe.

Estava al·lucinat per haver sobreviscut, no quedava res de l'avió, res tret del seient i jo mateix. Tota la resta era ferralla. No sentia dolor, però vaig notar que les meves ferides eren greus.

Enllaç a la notícia original. Vist a Microsiervos.

Terrorisme d'estat

22 de juliol de 2005. Un ciutadà brasiler, Jean Charles de Menezes, és abatut a trets per Scotland Yard al metro de Londres. En una ciutat immersa en la paranoia després dels atemptats perpetrats per Al-Qaeda el 7 de juliol del mateix mes, l'individu va cometre l'error de saltar les barreres sense pagar el bitllet i sortir corrent quan els agents de l'ordre li van donar l'alto. El van haver de matar, perquè la seva actitud era sospitosa. Aquesta, però, és només la versió oficial, la mentida oficial per ser més exactes.

El dia anterior, hi va haver a la capital anglesa quatre atemptats fallits, i algun policia va creure que el rostre de De Menezes es corresponia amb la foto d'un dels terroristes. Després de donar l'alerta, el van seguir pel carrer, a l'autobús i, per últim, al metro. Allí, convençuts de la seva intenció de posar una bomba, el van immobilitzar de bocaterrossa i van descarregar set bales contra el seu cap i una a l'espatlla. Eren projectils de punta buida, dum-dum, munició expansiva prohibida per la Convenció de Den Haag (L'Haia). El rostre va quedar irreconeixible, i l'home no va tenir l'oportunitat d'articular una sola paraula en la seva defensa.

La policia no va poder evitar la filtració de les declaracions dels testimonis presents al vagó de metro, i aviat va quedar clar que no hi havia hagut cap correguda, i encara menys cap tipus d'advertència.

Avui comença el judici per aquest cas, però no contra els assassins, sinó contra Scotland Yard per infringir la Llei de Seguretat i Higiene, que estableix que s'ha de vetllar per la seguritat dels teus empleats i també d'aquells que no ho són. És de suposar que si el vagó de metro hagués quedat net, ni tan sols s'haurien presentat càrrecs.

A partir d'ara, serà qüestió de prendre-s'ho amb calma a l'hora d'agafar el metro, sobretot si venim de la platja i ens ha tocat una mica el sol.

Si voleu saber més sobre el tema, us recomano que consulteu Justice4Jean, la pàgina des de la qual la familia del malhaurat electricista du a terme la campanya per intentar que es faci justicia.

¿Morir qué es?

Morir es acabar. Lo que estoy haciendo es prepararme para morir. No necesito el perdón del enemigo porque le he dado su merecido antes de morirme.

- Arturo Pérez-Reverte, en una entrevista en què analitza la seva llarga carrera