Tot i que a l'article anterior ja s'ha parlat dels guardonats a la 24 Hour Bigoti People 2.0, es tractava senzillament de la meva classificació personal i no vinculant. La vostra opinió m'interessa, hi ha molt en joc!
31 de desembre de 2007
La nit dels bigotis llargs
bigoti
[c. 1615; del cast. bigote, mot d'origen obscur, que podria procedir d'una frase germànica antiga bî God 'per Déu', frase deprecatòria atribuïda a estrangers germànics que devien usar aquest ornament facial]
m 1 [ sovint en pl ] 1 Pèl que neix sobre el llavi superior.
2 caure de bigotis Caure boca per avall.
3 clavar pels bigotis (alguna cosa a algú) Dir-la-hi a la cara.
4 fregar pels bigotis Exhibir pomposament alguna cosa davant algú.
5 llepar-se'n els bigotis Trobar-hi molt de gust.
Cada dia que passa, m'agrada una mica més consultar el diccionari. "Mot d'origen obscur", quina definició tan brillant! Per analogia, la 24 Hour Bigoti People 2.0 es converteix en una festa sinistra i fosca, maligna fins i tot. Hehehe, hahahaHA, muahahahaHAHAHAHA!
Ehem, disculpeu aquest petit instant de deliri. El cas és que sí, fosca ho va ser, com a mínim per a mi. Aquella mateixa tarda, una trucada d'un número desconegut va trastocar els meus plans. La meva ex-parella em volia veure. Pel sol fet d'agafar el telèfon ja estava condemnat, doncs si passava d'ella s'enfadaria amb mi perquè feia molt temps que no sabíem res l'un de l'altre, i si quedàvem era inevitable que la cosa acabés malament, passés el que passés. Vaig dir-li que sí, perquè jo també tenia ganes de veure-la i l'he trobada molt a faltar, encara que sabia que allò no em faria bé de cap de les maneres, a banda de perdre'm el sopar i les copes d'una festa que havia pregonat als quarte vents durant setmanes...
A les tres em plantava a la porta del Razz, desfet i a un pas del col·lapse emocional, després d'una nit de vi, petons i llàgrimes, de retrets i lloances. Si la pluja m'hagués sorprès a mitja caminada, m'hauria refugiat en alguna cantonada a sentir-me miserable i no hagués tingut forces per seguir endavant. Però allà m'esperaven molts amics, així que vaig fer el cor fort i em vaig eixugar els ulls i les galtes, sense poder-me desprendre, però, d'aquell regust salat que sempre acompanya els mals d'amor.
Al Zuran, li vaig dir que no es deixi pas escapar la Rosa, que estar amb algú que t'estima i a qui estimes val molt. Al Mike, que era un fill de puta per haver deixat la meva càmera al seu cotxe. I a alguns altres, que no em toquessin la polla. És el que té ser el burxador número u, que quan fas un pas en fals tothom se't llença a sobre :-S També corria per allí el Carles, inseparable company de fatigues, amb la seva encantadora Bruna i l'Adri.
La veritat és que va acabar sent una gran nit. Hi havia molts més bigotis del que esperava, i tots aquells que no en portaven lamentaven haver quedat en fora de joc. Bé, no tots, doncs l'impertorbable Guillem Agulló, ni oblit ni perdó, ni trampa ni cartró, assegura que mai en la vida es posarà una cosa tan ridícula a la cara. Que li vagi bé!
Per variar, la sala estava plena de telecos, i era impossible caminar cinquanta metres sense topar amb una cara coneguda, així que la nit va passar comentant-la amb uns i altres; discutint sobre qui tenia el millor bigoti; ballant; dient barbaritats a les més fresques; i treient a passejar una estona les castanyes, que dues o tres mestresses van tenir l'honor de tocar.
Entretant, jo, que sóc tafaner de mena, seguia atentament el desenvolupament dels esdeveniments amorosos de la jornada, centrats en la figura de la dona coneguda com Desmontadora per la seva ja llegendària frase "si vienes a mi casa, te desmonto". Doncs bé, les males llengües expliquen que va ser vista a primera hora de la nit arrossegant un pobre infeliç cap als lavabos i sortint-ne minuts després amb una victoriosa expressió a la cara.
- Ya ha caído el primero, ¡voy a por otro! - m'asseguren que va dir la nostra protagonista.
La següent víctima va ser un company de la universitat que té xicota. Molt malament, no només és intolerable enganyar la parella, sinó que a sobre fer-ho en aquestes circumstàncies resulta impossible d'entendre.
I a l'hora de tancar, el Willy sortia de la discoteca amb la mà agafada a la d'ella. Qüestionat posteriorment pels fets, no es troba en condicions de desmentir l'esdeveniment i assegura que no recorda res, que estava molt borratxo. Ai, els perills de l'alcohol!
Si no n'heu tingut prou, aquí estan totes les imatges de la nit.
[c. 1615; del cast. bigote, mot d'origen obscur, que podria procedir d'una frase germànica antiga bî God 'per Déu', frase deprecatòria atribuïda a estrangers germànics que devien usar aquest ornament facial]
m 1 [ sovint en pl ] 1 Pèl que neix sobre el llavi superior.
2 caure de bigotis Caure boca per avall.
3 clavar pels bigotis (alguna cosa a algú) Dir-la-hi a la cara.
4 fregar pels bigotis Exhibir pomposament alguna cosa davant algú.
5 llepar-se'n els bigotis Trobar-hi molt de gust.
Cada dia que passa, m'agrada una mica més consultar el diccionari. "Mot d'origen obscur", quina definició tan brillant! Per analogia, la 24 Hour Bigoti People 2.0 es converteix en una festa sinistra i fosca, maligna fins i tot. Hehehe, hahahaHA, muahahahaHAHAHAHA!
Ehem, disculpeu aquest petit instant de deliri. El cas és que sí, fosca ho va ser, com a mínim per a mi. Aquella mateixa tarda, una trucada d'un número desconegut va trastocar els meus plans. La meva ex-parella em volia veure. Pel sol fet d'agafar el telèfon ja estava condemnat, doncs si passava d'ella s'enfadaria amb mi perquè feia molt temps que no sabíem res l'un de l'altre, i si quedàvem era inevitable que la cosa acabés malament, passés el que passés. Vaig dir-li que sí, perquè jo també tenia ganes de veure-la i l'he trobada molt a faltar, encara que sabia que allò no em faria bé de cap de les maneres, a banda de perdre'm el sopar i les copes d'una festa que havia pregonat als quarte vents durant setmanes...
A les tres em plantava a la porta del Razz, desfet i a un pas del col·lapse emocional, després d'una nit de vi, petons i llàgrimes, de retrets i lloances. Si la pluja m'hagués sorprès a mitja caminada, m'hauria refugiat en alguna cantonada a sentir-me miserable i no hagués tingut forces per seguir endavant. Però allà m'esperaven molts amics, així que vaig fer el cor fort i em vaig eixugar els ulls i les galtes, sense poder-me desprendre, però, d'aquell regust salat que sempre acompanya els mals d'amor.
A l'esquerra, el Josep, Bigoti d'Or, amb el Lucas, autor del reportatge fotogràfic
D'esquerra a dreta, les bigotudes Inés, Laia, Maria, Aida i Eva
Bayo, Bigoti de Plata, amb la seva xicota
El Zuran, fent una exhibició de classe versió segle XIX
Al Zuran, li vaig dir que no es deixi pas escapar la Rosa, que estar amb algú que t'estima i a qui estimes val molt. Al Mike, que era un fill de puta per haver deixat la meva càmera al seu cotxe. I a alguns altres, que no em toquessin la polla. És el que té ser el burxador número u, que quan fas un pas en fals tothom se't llença a sobre :-S També corria per allí el Carles, inseparable company de fatigues, amb la seva encantadora Bruna i l'Adri.
Des de l'esq., un Juaka impagable, la Maria que no parava de xupar càmera (i a saber si alguna cosa més :-D), el Samir, i el Willy treient el cap com pot
L'Àlvaro, Bigoti de Bronze
Per aquí també apareixen en Tomeu i l'Àlex, i el Marlon i el Nico, que són els mariques que no porten bigoti
L'Àlex i el Chus, a qui aquestes ulleres queden com un guant
El Mike, així de lleig per haver-me deixat sense càmera
I finalment dono la cara, entre un Chus que no hi és tot i el fantàstic bigoti del Pol
La veritat és que va acabar sent una gran nit. Hi havia molts més bigotis del que esperava, i tots aquells que no en portaven lamentaven haver quedat en fora de joc. Bé, no tots, doncs l'impertorbable Guillem Agulló, ni oblit ni perdó, ni trampa ni cartró, assegura que mai en la vida es posarà una cosa tan ridícula a la cara. Que li vagi bé!
El de la pell fosca és en Joe, l'autèntic Príncep de Bel-Air i Senyor del Rap
Una mica d'amor, si us plau, senyoretes?
Per variar, la sala estava plena de telecos, i era impossible caminar cinquanta metres sense topar amb una cara coneguda, així que la nit va passar comentant-la amb uns i altres; discutint sobre qui tenia el millor bigoti; ballant; dient barbaritats a les més fresques; i treient a passejar una estona les castanyes, que dues o tres mestresses van tenir l'honor de tocar.
Aquesta preciositat em va dir que mai no l'havia besada un bigotut, i això no es pot pas tolerar
Foteu-li tonyina, pitus!
Entretant, jo, que sóc tafaner de mena, seguia atentament el desenvolupament dels esdeveniments amorosos de la jornada, centrats en la figura de la dona coneguda com Desmontadora per la seva ja llegendària frase "si vienes a mi casa, te desmonto". Doncs bé, les males llengües expliquen que va ser vista a primera hora de la nit arrossegant un pobre infeliç cap als lavabos i sortint-ne minuts després amb una victoriosa expressió a la cara.
- Ya ha caído el primero, ¡voy a por otro! - m'asseguren que va dir la nostra protagonista.
La següent víctima va ser un company de la universitat que té xicota. Molt malament, no només és intolerable enganyar la parella, sinó que a sobre fer-ho en aquestes circumstàncies resulta impossible d'entendre.
Aquí ja es podia veure el Willy ensumant el que li venia a sobre
I a l'hora de tancar, el Willy sortia de la discoteca amb la mà agafada a la d'ella. Qüestionat posteriorment pels fets, no es troba en condicions de desmentir l'esdeveniment i assegura que no recorda res, que estava molt borratxo. Ai, els perills de l'alcohol!
Sobre aquest moment d'homosexualitat, no tinc res a dir
Si no n'heu tingut prou, aquí estan totes les imatges de la nit.
Que el bigoti us acompanyi!
Temes:
col-legues
29 de desembre de 2007
El temazo del capde: Liberté
Cançó dels belgues Vive La Fête, genials ahir en el seu concert al Razz. La sala, per cert, oferia ahir una de les seves nits Dancing Queen, definides a la seva pàgina com "Festival Gay Hetero-Friendly". Jo no em vaig assabentar del tema fins la mateixa nit, però allà hi havia tants homosexuals que semblava la ciutat de Detroit. No tinc res contra els gays, però no veig la necessitat de fer festes a part perquè, que jo sàpiga, la resta de les nits de l'any no són festivals hetero.
Clar que, quan ets un crack, no importa quin tipus de nit sigui. Estava l'Àlvaro donant-ho tot amb una italiana preciosa que rondava pel nostre voltant, però sense obtenir resultats. Doncs bé, quan semblava que ja no havia de passar res, la noia posa un objecte a la mà del meu amic Alexandre i se'n va. En obrir el puny, el francès va descobrir un paper amb un número de telèfon. D'això, se'n diu saber-ne!
Clar que, quan ets un crack, no importa quin tipus de nit sigui. Estava l'Àlvaro donant-ho tot amb una italiana preciosa que rondava pel nostre voltant, però sense obtenir resultats. Doncs bé, quan semblava que ja no havia de passar res, la noia posa un objecte a la mà del meu amic Alexandre i se'n va. En obrir el puny, el francès va descobrir un paper amb un número de telèfon. D'això, se'n diu saber-ne!
Temes:
col-legues,
el temazo del capde,
opinió
28 de desembre de 2007
Bandera Negra
Si no pots esperar el moment en què arribi a la gran pantalla la propera entrega de la sèrie Pirates of the Caribbean (estiu de 2009, com a molt aviat), i abandonar-te al rom no et sembla la manera més adequada de sentir-te pirata, tinc la solució per a tu!
Esmorza com un filibuster cada matí. A l'abordatge, arrrrrr!
Ara seriosament, va, quina classe de gent tremenda compra una torradora pirata?
Preu: 35.00€
Regala-la!
Esmorza com un filibuster cada matí. A l'abordatge, arrrrrr!
Ara seriosament, va, quina classe de gent tremenda compra una torradora pirata?
Preu: 35.00€
Regala-la!
Temes:
curiositat
Supervivència dels més forts
Internet va ple d'una notícia que parla del rànquing oficial dels vídeos més populars de l'any a YouTube. Per molt que he buscat, no he aconseguit trobar la font original, i a tot arreu citen els tres mateixos vids. Un d'aquests ja el vaig veure a principis d'estiu, tornant de festa, i esperava amb expectació el que m'havien descrit com "tigres contra lleons contra hipopòtams contra cocodrils contra rinoceronts contra...".
Les imatges, captades casualment per un paio que estava de safari [del suahili safari 'bon viatge', de l'àr. safara 'viatjar'] al Parc Nacional de Kruger, a l'Àfrica del Sud, recullen l'enfrontament entre un ramat de búfals, un grup de lleones que estan de cacera, i un parell de cocodrils indignats després de veure interrompuda la seva becaina.
És de llarga durada, així que millor poseu-vos còmodes. Amb tots vostès, Battle at Kruger!
[08:27]
Les imatges, captades casualment per un paio que estava de safari [del suahili safari 'bon viatge', de l'àr. safara 'viatjar'] al Parc Nacional de Kruger, a l'Àfrica del Sud, recullen l'enfrontament entre un ramat de búfals, un grup de lleones que estan de cacera, i un parell de cocodrils indignats després de veure interrompuda la seva becaina.
És de llarga durada, així que millor poseu-vos còmodes. Amb tots vostès, Battle at Kruger!
[08:27]
Temes:
curiositat,
vídeos
Room 415
Aprofitant el Dia dels Innocents, i seguint la línia de l'any passat, ens remuntem al 20 de maig de 1998, aquell fatídic dia en què el Madrid va guanyar la Champions davant de la Juventus amb un solitari gol del menyspreable Mijatovic. Abans d'allò, però, el gran Butanito, o algú que s'hi feia passar, va intentar entrevistar el president de l'equip, Lorenzo Sanz.
La trucada és un autèntic despropòsit, i costa creure que sigui real, però amb els fums que gastava el senyor José María García no seria d'estranyar. Escolteu-ho amb atenció [05:50].
Agraïments al G, que a Stuttgart em va passar aquest genial arxiu.
La trucada és un autèntic despropòsit, i costa creure que sigui real, però amb els fums que gastava el senyor José María García no seria d'estranyar. Escolteu-ho amb atenció [05:50].
Agraïments al G, que a Stuttgart em va passar aquest genial arxiu.
Temes:
humor
27 de desembre de 2007
Per què mai ningú actua contra l'Esglèsia?
Puede haber menores que sí lo consientan (el abuso sexual) y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan. Esto de la sexualidad es algo más complejo de lo que parece.
- Bernardo Álvarez, bisbe de Tenerife, demanant a crits que algú li foti una pallissa
LEGO on the rocks
Després de finalitzar la construcció d'aquesta Estrella de la Mort inacabada, el més just sembla recompensar-se amb un bon whisky on the rocks, però per fer-ho bé del tot, què menys que procurar-se uns glaçons que també siguin peces de LEGO!
Tots dos artefactes pertanyen a la col·lecció d'objectes exclusius i difícils de trobar de la botiga LEGO. És important no abusar del whisky, doncs podríem acabar posant glaçons a l'Estrella i empassant-nos les peces!
Preu: 5.95€
Regala'l!
Temes:
curiositat,
freak
La vida secreta dels polítics
LA MEVA OFICINA; 10:30
- Eh, francés, qué te parece esto, eh? - qüestiona en J. B. després de llegir sobre les vacances d'en Sarko.
- Mmmmm... empieza por P y acaba por A, ja, ja, ja - opina el gal.
- Sí, es como si Montilla se fuera con Judith Mascó - remata indignat en J. B.
- Eh, francés, qué te parece esto, eh? - qüestiona en J. B. després de llegir sobre les vacances d'en Sarko.
- Mmmmm... empieza por P y acaba por A, ja, ja, ja - opina el gal.
- Sí, es como si Montilla se fuera con Judith Mascó - remata indignat en J. B.
Temes:
política
24 de desembre de 2007
Visca la llengua, garrulo!
Considero que el meu domini del català és molt notable, però utilitzo massa barbarismes espanyols a l'hora de parlar. Quan en sóc conscient i el mot s'ho val, m'agrada buscar la paraula més escaient en la nostra llengua. Aquesta és la troballa d'avui:
garrulo, la.
(Quizá de gárrulo).
1. adj. coloq. Dicho de una persona: Rústica, zafia. U. t. c. s.
Algú sabria dir com es tradueix? La resposta, més endavant.
sabatasses
[de sabata]
adj i m i f inv Toix, imbècil, ignorant. És un sabatasses.
sa_ba_tas_ses.
i també
toix
[1803; possiblement d'un ll. *tuscia, abstracte de tuscus 'dissolut, desvergonyit', formació anàloga a la de les parelles greix/greixa, gruix/gruixa; existeix també dialectalment la forma masculina toix amb valor també abstracte, que s'ha pogut convertir en adjectiu]
1 adj Esmussat, mancat de tall. Unes tisores toixes.
2 adj fig D'escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.
3 m Mena de rebaix, bisell o xamfrà que fa la mola en una eina de tall afilat quan l'esmola.
toix.
Com n'és de bell, el llenguatge! Aix, potser hauria d'haver estudiat filologia catalana.
Agraïments als recursos gratuïts de Diccionarios online, Gran Diccionari de la llengua catalana i Diccionario de la Real Academia Española.
garrulo, la.
(Quizá de gárrulo).
1. adj. coloq. Dicho de una persona: Rústica, zafia. U. t. c. s.
Algú sabria dir com es tradueix? La resposta, més endavant.
sabatasses
[de sabata]
adj i m i f inv Toix, imbècil, ignorant. És un sabatasses.
sa_ba_tas_ses.
i també
toix
[1803; possiblement d'un ll. *tuscia, abstracte de tuscus 'dissolut, desvergonyit', formació anàloga a la de les parelles greix/greixa, gruix/gruixa; existeix també dialectalment la forma masculina toix amb valor també abstracte, que s'ha pogut convertir en adjectiu]
1 adj Esmussat, mancat de tall. Unes tisores toixes.
2 adj fig D'escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.
3 m Mena de rebaix, bisell o xamfrà que fa la mola en una eina de tall afilat quan l'esmola.
toix.
Com n'és de bell, el llenguatge! Aix, potser hauria d'haver estudiat filologia catalana.
Agraïments als recursos gratuïts de Diccionarios online, Gran Diccionari de la llengua catalana i Diccionario de la Real Academia Española.
Temes:
diccionari
Preferències
Obrim l'última setmana de l'any amb un meme que arriba, com gairebé sempre ;-), des d'Eva Diari.
1. Estiu - hivern: M'agrada la calor; no m'importa suar; adoro la platja; em tornen boig les dones lleugeres de roba; m'encanta tenir temps de sobra per llegir llibres, sortir de festa i veure els amics; aniria permanentment en calça curta i, evidentment, no hi ha res com les vacances.
2. Sortir de festa - quedar-se tranquil a casa: No m'agrada estar a casa, i molt menys si és sol. Ara bé, si tinc un bon pla per al dia següent, puc fer bondat.
3. Fer matances del porc - ni parlar-ne, de matances: Només he assistit a aquest sanguinari espectacle una vegada, i em vaig quedar al·lucinat. Penso que tothom ho hauria de veure algun cop a la vida per entendre que quan un simpàtic porquet apareix envasat al súpermercat no és per art de màgia.
4. Nadal - que no existís, el Nadal: Veure gent amb qui només coincideixo un cop l'any per repetir converses trivials, atipar-me de mala manera un dia rere l'altre, no fer res de profit, celebrar un esdeveniment inventat d'una religió en la qual m'han educat però no hi crec... A més, associo aquesta època amb una sèrie de daltabaixos sentimentals, així que Nadal no, gràcies.
5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard: Sóc de la ferma convicció que dormir és la pitjor manera de perdre el temps. Sis horetes de jaç, i a córrer!
6. Platja - muntanya: Una cala recondita als peus d'un penya-segat, a la qual només es pot accedir després de dues hores de bona caminada pel bosc.
7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe: Dels cotxes no en vull saber res, no sóc pas cap entusiasta del menjar i m'encanta fer exercici.
8. Ferrero Rocher - Mon Chéri: No m'agraden els bombons amb licor i, per contra, sí ho fan la crema d'avellanes, la senyoreta Preysler i la diligència del majordom Ambrosio.
9. Pare Noël - Reis Mags: Tot el que em proporcioni regals em va bé, però per tradició prefereixo el Tió.
10. Cinema de terror - comèdia: Comèdia romàntica o de testosterona (estil American Pie).
11. Alonso - anti-Alonso: Mort a Alonso, evidentment. Ah, i la Fòrmula 1 em sembla mortalment avorrida, ja que hi som.
12. Avió - vaixell: Si no fos per l'abissal diferència de velocitat, diria que vaixell, perquè la sensació d'enllaunament dels avions em desespera, i a les dues hores de vol ja m'he tornat completament boig.
13. Mirar una pel·lícula - veure el futbol: Uf, no sé, depèn massa del film i de la rellevància del matx.
14. Tenir un ca - un moix: Tinc al·lèrgia als gats. M'agradaria tenir un gosset petit, però em resulta més simpàtic un lloro.
15. Fer sobretaula - enllestir ràpid: Quedar-se comentant-la fins que faci falta, clar que sí.
16. Te - cafè: Un Lipton Ice Tea Red, si us plau. Es poden comptar amb els dits d'una mà les ocasions en què he begut cafè. Com la cervesa, entra a la categoria de productes socialment estandaritzats per la puta cara que em disgusten.
17. Xocolata blanca - xocolata negra: Negra amb avellanes, i si a mà tinc un got de llet i galetes o magdalenes, millor que millor.
18. Comprar en una gran superfície - en un petit comerç del barri: Confesso la meva adoració per la Fnac, i m'agrada que les botigues estiguin concentrades per guanyar temps. De totes maneres, no suporto que els venedors em vinguin a tocar la polla mentre estic triant i remenant. Si necesito res, ja ho demanaré, gràcies.
19. Reial Madrid - Barça: Sóc més antimadridista que culé.
Apa, l'encomano a la mestressa d'Un desig d'hivern... i L'EmiLi de Just Another Blog.
1. Estiu - hivern: M'agrada la calor; no m'importa suar; adoro la platja; em tornen boig les dones lleugeres de roba; m'encanta tenir temps de sobra per llegir llibres, sortir de festa i veure els amics; aniria permanentment en calça curta i, evidentment, no hi ha res com les vacances.
2. Sortir de festa - quedar-se tranquil a casa: No m'agrada estar a casa, i molt menys si és sol. Ara bé, si tinc un bon pla per al dia següent, puc fer bondat.
3. Fer matances del porc - ni parlar-ne, de matances: Només he assistit a aquest sanguinari espectacle una vegada, i em vaig quedar al·lucinat. Penso que tothom ho hauria de veure algun cop a la vida per entendre que quan un simpàtic porquet apareix envasat al súpermercat no és per art de màgia.
4. Nadal - que no existís, el Nadal: Veure gent amb qui només coincideixo un cop l'any per repetir converses trivials, atipar-me de mala manera un dia rere l'altre, no fer res de profit, celebrar un esdeveniment inventat d'una religió en la qual m'han educat però no hi crec... A més, associo aquesta època amb una sèrie de daltabaixos sentimentals, així que Nadal no, gràcies.
5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard: Sóc de la ferma convicció que dormir és la pitjor manera de perdre el temps. Sis horetes de jaç, i a córrer!
6. Platja - muntanya: Una cala recondita als peus d'un penya-segat, a la qual només es pot accedir després de dues hores de bona caminada pel bosc.
7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe: Dels cotxes no en vull saber res, no sóc pas cap entusiasta del menjar i m'encanta fer exercici.
8. Ferrero Rocher - Mon Chéri: No m'agraden els bombons amb licor i, per contra, sí ho fan la crema d'avellanes, la senyoreta Preysler i la diligència del majordom Ambrosio.
9. Pare Noël - Reis Mags: Tot el que em proporcioni regals em va bé, però per tradició prefereixo el Tió.
10. Cinema de terror - comèdia: Comèdia romàntica o de testosterona (estil American Pie).
11. Alonso - anti-Alonso: Mort a Alonso, evidentment. Ah, i la Fòrmula 1 em sembla mortalment avorrida, ja que hi som.
12. Avió - vaixell: Si no fos per l'abissal diferència de velocitat, diria que vaixell, perquè la sensació d'enllaunament dels avions em desespera, i a les dues hores de vol ja m'he tornat completament boig.
13. Mirar una pel·lícula - veure el futbol: Uf, no sé, depèn massa del film i de la rellevància del matx.
14. Tenir un ca - un moix: Tinc al·lèrgia als gats. M'agradaria tenir un gosset petit, però em resulta més simpàtic un lloro.
15. Fer sobretaula - enllestir ràpid: Quedar-se comentant-la fins que faci falta, clar que sí.
16. Te - cafè: Un Lipton Ice Tea Red, si us plau. Es poden comptar amb els dits d'una mà les ocasions en què he begut cafè. Com la cervesa, entra a la categoria de productes socialment estandaritzats per la puta cara que em disgusten.
17. Xocolata blanca - xocolata negra: Negra amb avellanes, i si a mà tinc un got de llet i galetes o magdalenes, millor que millor.
18. Comprar en una gran superfície - en un petit comerç del barri: Confesso la meva adoració per la Fnac, i m'agrada que les botigues estiguin concentrades per guanyar temps. De totes maneres, no suporto que els venedors em vinguin a tocar la polla mentre estic triant i remenant. Si necesito res, ja ho demanaré, gràcies.
19. Reial Madrid - Barça: Sóc més antimadridista que culé.
Apa, l'encomano a la mestressa d'Un desig d'hivern... i L'EmiLi de Just Another Blog.
Temes:
egocentrisme,
meme
22 de desembre de 2007
El temazo del capde: Where is my mind?
Cançó pertanyent a Surfer Rosa, el primer àlbum de llarga durada dels Pixies, banda americana de rock alternatiu que va fer carrera entre 1985 i 1993.
[03:46]
Tot just ahir la vaig escoltar amb la Caro, així que a ella va dedicada.
[03:46]
Tot just ahir la vaig escoltar amb la Caro, així que a ella va dedicada.
Temes:
el temazo del capde
21 de desembre de 2007
L'amenaça de l'espai exterior
Les Línies de Nazca són uns dibuixos fets sobre el desert de Nazca, al Perú, que daten de l'any 200 abans de Crist. Aquestes figures s'escampen per una àrea de 500 quilòmeters quadrats, i el fet que només es puguin distingir des de l'aire fa que molts llunàtics creguin que el seu origen és extraterrestre.
Si encara es conserven després de tant temps és degut al microclima imperant a la regió, doncs és una de les zones més seques del planeta, amb una temperatura estable de 25ºC i on el vent és un fenomen completament desconegut.
Personalment, penso que per collons hi ha d'haver vida en algun altre punt de l'univers per qüestions de probabilitat, com així ho demostra l'Equació de Drake. Si aquesta vida fos intel·ligent, i tan tecnològicament avançada com per viatjar fins al nostre planeta, dubto que no fossin capaços de deixar-nos res millor que uns dibuixets a terra, com si es tractés de nens jugant a la platja.
Està clar, però, que aquesta és només una opinió personal, i gent tan respectable com Nobutaka Machimura, "número 2" del govern japonès, va afirmar després de veure les Línies de Nazca que:
Personalment, estic completament convençut que existeixen els OVNIs, doncs no veig cap altra explicació per a aquest fenomen.
Donat que la Constitució Japonesa és pacifista per evitar que es repeteixi l'entusiasme que van demostrar durant la Segona Guerra Mundial, el text no permet l'existència d'un exèrcit nacional, sinó que s'han de conformar amb unes Forces d'Auto Defensa d'elit que només poden intervenir si el país es troba amenaçat per una altra nació. Per tant, en Nobutaka vol reformar el text per tal que també es pugui reaccionar a una ofensiva extraterrestre, com passa a les pel·lícules de Godzilla. Amb exemples com aquest, no dubto que la iniciativa tirarà endavant :-D
Temes:
curiositat,
Japó,
política
20 de desembre de 2007
Immigració
Viatjar als Estats Units d'Amèrica no és cosa de broma, doncs el Departament d'Immigració el composa una colla de gent d'allò més competent i perspicaç que traballa amb el màxim zel. Sigui quin sigui el motiu de la visita, és necessari complimentar un absurd qüestionari que inclou preguntes com:
Sí, evidentment, sóc un perill públic i porto el cul carregat de plutoni per fer-los volar a tots vostès pels aires. A més, de petit espiava les companyes de classe quan es canviaven abans d'entrar a la piscina...
El qüestionari, però, no és el tema d'avui, encara que una lectura més extensa és molt recomanable. El cas que ens ocupa és el d'una jove islandesa que arribava als EUA en un viatge de plaer i a la qual van fer la vida impossible. Heus ací el principi de la seva història:
Durante las últimas veinticuatro horas he experimentado probablemente la más grande humillación a la que he sido jamás sujeta; he sido esposada y encadenada, privada de sueño, comida y agua, y confinada en un lugar sin que nadie conozca de mi paradero; presa. Ahora estoy tratando de entender todo esto, descansar, y revisar los hechos que comenzaron tan inocentemente...
M'agradaria traduir el text sencer al català, però seria una tasca d'allò més feixuga. Per tant, us remeto a les versions en anglès o en espanyol. Val la pena que estigueu previnguts si mai heu de viatjar cap als dominis del senyor Bush.
Està o ha estat mai implicat en actes d'espionatge o sabotatge; o en activitats terroristes; o de genocidi; o entre 1933 i 1945 va estar involucrat, d'alguna manera, en les persecucions associades amb l'Alemanya Nazi o els seus aliats?
Sí, evidentment, sóc un perill públic i porto el cul carregat de plutoni per fer-los volar a tots vostès pels aires. A més, de petit espiava les companyes de classe quan es canviaven abans d'entrar a la piscina...
El qüestionari, però, no és el tema d'avui, encara que una lectura més extensa és molt recomanable. El cas que ens ocupa és el d'una jove islandesa que arribava als EUA en un viatge de plaer i a la qual van fer la vida impossible. Heus ací el principi de la seva història:
Durante las últimas veinticuatro horas he experimentado probablemente la más grande humillación a la que he sido jamás sujeta; he sido esposada y encadenada, privada de sueño, comida y agua, y confinada en un lugar sin que nadie conozca de mi paradero; presa. Ahora estoy tratando de entender todo esto, descansar, y revisar los hechos que comenzaron tan inocentemente...
M'agradaria traduir el text sencer al català, però seria una tasca d'allò més feixuga. Per tant, us remeto a les versions en anglès o en espanyol. Val la pena que estigueu previnguts si mai heu de viatjar cap als dominis del senyor Bush.
Temes:
curiositat,
humor,
política
19 de desembre de 2007
24 Hour Bigoti People 2.0
Aquest divendres, un esdeveniment sacsejarà els ciments de la nit barcelonina. Més val que estigueu preparats.
[07:30]
[07:30]
Temes:
col-legues,
vídeos
18 de desembre de 2007
Una feina ben feta
Aquests treballadors estan netejant el carrer després d'haver instal·lat una sèrie de pilons de ferro per evitar que els vehicles aparquin davant de l'edifici.
Han complert tan bé amb la seva funció que ja no podran treure la seva furgoneta :-D
...
Ara bé, mirant la imatge amb una mica d'atenció es pot apreciar que la pilona situada a la cantonada inferior dreta resulta sospitosa. No està perfectament alineada amb la que té a l'esquerra, i la rajola sobre la qual es troba no sembla que hagi estat manipulada recentment, a diferència de les bases dels altres pilons.
El veredicte determina que la foto ha estat trucada, però si fos de veritat hauria estat molt divertit :-D
[Vist a pagog!]
Temes:
humor
17 de desembre de 2007
Arracada per a on!?
Aquesta és una nova proposta de regal, obertament desagradable i només indicada per a gent molt degenerada.
El producte consisteix en un PENDIENTE DE ARO CON DELFIN COLGANTE PARA EL OMBLIGO O EL ANO. Sincerament, qui cony pot voler posar-se una arracada al forat del cul, i quins obscurs motius el poden empènyer a fer tal cosa?
D'altra banda, el lloc resulta tan poc vistós que només n'imagino la "utilitat" en una platja nudista o bé en els instants previs a l'acte sexual, però clar, en aquests moments una fotesa com aquesta no té massa importància ni influència, com a mínim per a mi.
De totes maneres, em vaig proposar oferir idees originals sense cap mena de restricció, així que això està plenament a l'ordre del dia. Si us va el tema, ja me'n fareu saber els motius.
Preu: 6.89€
Regala'l!
El producte consisteix en un PENDIENTE DE ARO CON DELFIN COLGANTE PARA EL OMBLIGO O EL ANO. Sincerament, qui cony pot voler posar-se una arracada al forat del cul, i quins obscurs motius el poden empènyer a fer tal cosa?
D'altra banda, el lloc resulta tan poc vistós que només n'imagino la "utilitat" en una platja nudista o bé en els instants previs a l'acte sexual, però clar, en aquests moments una fotesa com aquesta no té massa importància ni influència, com a mínim per a mi.
De totes maneres, em vaig proposar oferir idees originals sense cap mena de restricció, així que això està plenament a l'ordre del dia. Si us va el tema, ja me'n fareu saber els motius.
Preu: 6.89€
Regala'l!
Temes:
curiositat,
sexe
14 de desembre de 2007
El temazo del capde: Me Llaman Mala Persona
Avanço el cap de setmana, doncs surto de viatge a Stuttgart a fer el freak, i us deixo amb una cançó d'Académica Palanca, políticament molt incorrecta però que té la seva conya.
[05:23]
Estudieu atentament la lletra, perquè no té pèrdua.
[05:23]
Estudieu atentament la lletra, perquè no té pèrdua.
Temes:
el temazo del capde
Els Acudits de Mister Telecos: Cara de pòquer
Què passaria en una partida del joc de cartes per excel·lència entre camaleons?
[Vist a El pito doble]
[Vist a El pito doble]
Temes:
acudits Mr Telecos
13 de desembre de 2007
Lliçó de sexe oral
En els moments de passió, per a un home, poques coses hi ha a l'alçada d'una bona estimulació bucal de l'òrgan genital masculí. I elles ho saben.
[00:27]
[00:27]
12 de desembre de 2007
Dormir com un soc
Ni això és un article de moda, ni aquests senyors tan curiosos són els Caçafantasmes o homes anunci de Michelin, com tampoc es protegeixen de la radioactivitat ni estan exhumant cadàvers d'extraterrestres. No, aprofitant que s'acosta aquesta apologia del consumisme que és el Nadal, he decidit iniciar una sèrie d'articles per proposar regals originals i, alhora, inversemblants.
Per a avui, el Selk Bag, un sac de dormir revolucionari. Segons el fabricant, el moviment i el comfort són els principals obstacles als quals nosaltres, la majoria dels usuaris de sacs de dormir, ens enfrontem. Això s'ha solucionat dotant el sac d'extremitats per on reposaran còmodament braços i cames, però per què us ho d'explicar si tot queda claríssim en aquest magnífic vídeo.
[01:42]
És d'esperar que amb tanta cremallera i tant tiki taka hi hagi també una obertura a l'entrecuix que permeti acoblar el sac amb el de la parella :-D Ara que, veient les imatges, es diria que el paio no necessita res més en aquest món per ser feliç que el Selk Bag i el telèfon mòbil.
Preu: 99.00€
Regala'l!
Temes:
curiositat,
vídeos
Need for Speed
Aquesta és la cara de satisfacció que va posar l'altre dia Michael Schumacher, el set cops campió del món de F1, quan va arribar a temps a l'aeroport per agafar un avió. El motiu de tal alegria és que acabava de comprovar que està totalment preparat per a la disputa del títol mundial de taxistes temeraris. Taxistes? Sí, heu llegit bé, doncs resulta que amb l'excusa d'anar just de temps es va posar al volant d'un d'aquests vehicles.
Puc imaginar la situació, totalment d'anunci. El paio atura un taxi, obre la porta del conductor i, tot treient-se les ulleres de sol (Louis Vuitton, com a mínim), li deixa anar:
- Necessito el seu cotxe, sóc Michael Schumacher - acompanyant les seves paraules del somriure enlluernador que tenen aquells que es deixen la pasta de la vida en un bon blanquejat dental.
I el taxista, que està a punt de tenir un orgasme, canvia de seient com pot. L'escena de conducció que segueix ha d'estar a l'alçada de la genial comèdia francesa Taxi.
Agraïments a en Pol per enviar-me aquesta curiosa notícia.
Temes:
altres esports,
curiositat
11 de desembre de 2007
La font humana
Mai no us he trobat en una situació en què us vindria de gust rentar-vos les mans però no hi ha cap sortidor a la vista? El protagonista d'avui no té problemes d'aquesta mena.
[02:28]
La seva habilitat per reomplir l'ampolla m'ha deixat astorat, com també la seva capacitat d'anar expulsant l'aigua a voluntat. De fet, sospito que aquest paio potser no és un Homo sapiens sapiens, sinó que podria ser un creuament d'humà amb llama i camell, cosa que explicaria la seva gran habilitat a l'hora d'escopir, i la petita gepa que té a l'estòmac la funció de la qual, imagino, és fer de dipòsit :-D
Inevitablement, aquest vídeo m'ha evocat el record d'aquell tremendíssim japonès que bevia aigua...
[Vist a Boing Boing]
[02:28]
La seva habilitat per reomplir l'ampolla m'ha deixat astorat, com també la seva capacitat d'anar expulsant l'aigua a voluntat. De fet, sospito que aquest paio potser no és un Homo sapiens sapiens, sinó que podria ser un creuament d'humà amb llama i camell, cosa que explicaria la seva gran habilitat a l'hora d'escopir, i la petita gepa que té a l'estòmac la funció de la qual, imagino, és fer de dipòsit :-D
Inevitablement, aquest vídeo m'ha evocat el record d'aquell tremendíssim japonès que bevia aigua...
[Vist a Boing Boing]
Temes:
curiositat,
vídeos
10 de desembre de 2007
Amazon.com ven urani!
He descobert el que, sens dubte, serà el regal nadalenc de la temporada a l'Iran. Aquí teniu la traducció de l'anunci:
Preu original:
Preu: $22.95
Mostra radioactiva de mena d'urani (Mena: Mineral que és utilitzat com a primera matèria per a extreure'n algun metall). Útil per a la calibració de comptadors Geiger. Exempta de llicència. La mida de les menes és variable. Enviat en un contenidor de metall etiquetat com el de la foto.
AVÍS! Inici d'una Secció de Text Soporífera
Informació d'enviament: Sempre treballem amb el compliment de la Secció 13 de la part 40 de les regles de la NRC i les regulacions del Servei postal especificades a 49 CFR 173.241 sobre els límits d'activitat amb materials de baixa radiació. L'objecte serà enviat d'acord amb els límits d'activitat del Servei Postal especificats a la publicació 52.
zzz, ZZZ, zzz... desperteu!
Els minerals radioactius són només per a ús científic i educatiu.
...
Així sense pensar-hi massa, un ús d'allò més educatiu seria un paio anat de l'olla explicant-li a un altre sonat com fabricar una bomba bruta amb urani. Complint l'altra possibilitat, puc imaginar un científic boig fabricant un DeLorean DMC-12 capaç de viatjar en el temps amb combustible radioactiu. Ei, però només són idees, no em feu gaire cas.
Si us ha semblat que aquesta és la culminació del descontrol de la venda per internet, puc afegir la història real d'un amic íntim, no un col·lega del cosí d'un company de classe del meu germà, que va comprar un exèrcit de formigues mutants a la seva germana. No cal dir que les van haver d'incinerar degut a la seva inusitada voracitat.
[Vist a la imprescindible Vaca.mu!]
Temes:
curiositat
8 de desembre de 2007
El temazo del capde: Dangerous Power
Josh Gabriel i Dave Dresden són dos DJs i remescladors de San Francisco especialitzats en trance progressiu i house. Aquesta cançó pertany al seu primer àlbum, publicat l'any passat. A partir dels 3'55", m'entren unes ganes de festa que fan pràcticament impossible que no em posi a ballar-la :-D
[06:30]
[06:30]
Temes:
el temazo del capde
7 de desembre de 2007
Temps enrere
Aquest és un meme que ja em van passar fa dies l'Albert d'Un Cel Vermell i també l'autora d'Un desig d'hivern.
1. Jo, 10 anys enrere. Desembre de 1997. 4t d'ESO. Sóc absolutament incapaç d'associar cap record rellevant a aquella època. Mai no havia besat una noia, no tenia amigues, no sortia de festa. Al pati de l'escola, jugava a futbol o Magic, i els caps de setmana transcorrien amb monotonia un rere l'altre. Era un random de puta mare.
2. Jo, 5 anys enrere. Tornava de la universitat en metro llegint el diari, com cada dia, quan la persona que seia davant meu me'l va arrencar de les mans. Furiós, vaig cercar amb la mirada l'origen de tal atreviment, i el meu cor es va aturar per uns instants...
Carol.
Carol!?
LA Carol!
En el meu camí tornava a aparèixer el meu amor platònic d'adolescència, amb l'inevitable record d'aquell estiu màgic a Formentera al final del qual no em vaig atrevir a confessar-li els meus sentiments, cosa que sempre m'havia retret. Seguia sent preciosa. Jo venia de suspendre el segon parcial de Física 2 i m'havia de jugar la permanència a la carrera als exàmens de gener. No me'n veia capaç, però al costat d'ella allò era irrellevant.
Mai no vaig aconseguir que fos la meva parella com hauria volgut, pertanyíem a dos móns completament diferents, però amb ella vaig aprendre a mostrar el meu afecte, a entendre una mica les dones, i em vaig treure de sobre el major problema de tots, la virginitat. Ella em va canviar per sempre i em va dotar d'una desaforada confiança en mi mateix que fins el moment desconeixia.
Gràcies!
3. Jo, 1 any enrere. Passava el pont a Marrakech amb pares i germans. És aquesta una ciutat fascinant a la qual m'agradaria tornar amb més llibertat d'acció, i absolutament recomanable per a una visita en parella. En l'aspecte personal, seguia sortint feliçment amb la Carolina i la cosa feia cara d'anar per llarg, doncs encara no se m'havien creuat els cables per anar a fer el Projecte Final de Carrera ben lluny d'aquí.
4. Jo, ahir dimecres 5. Encara no del tot recuperat de la febre sobtada que em va assaltar dimarts per la tarda, seguia expulsant brutals ventositats que van causar pànic entre els companys de feina. Per la nit, vaig sopar amb els amics del cole en un bar on la cambrera em té el cor robat, però encara no m'he atrevit a demanar-li el telèfon.
Després vam anar a fer uns mojitos, moment en què el meu estómac va dir prou una altra vegada. Tot i així, em vaig reunir amb els amics de la uni, però a la porta d'Enfants vaig veure que aviat petaria tot i vaig tornar a casa a corre-cuita per passar una entretinguda horeta assegut a la tassa del vàter.
5. Jo, avui dijous 6. Enfundat amb el sagrat maillot blanc de punts vermells que distingeix el millor escalador del Tour de França, m'he fet a la carretera després d'haver parlat amb el Senyor Roca un parell de cops més, en termes no gens amistosos. Tornant de Sant Cugat, les forces m'han abandonat i si he pogut acabar l'etapa ha estat perquè quedar-me tirat enmig del Tibidabo no era una perspectiva massa atractiva. La resta del dia l'he passat a l'habitació equipat amb el uniforme de dominguero.
6. Cinc cançons de les quals em sàpiga la lletra. Aquesta és una cosa que no se'm dóna gens bé, i tendeixo a inventar-me més de la meitat de les paraules, però amb aquestes sempre podré:
Billy Joe, d'Agua Bendita
Al Amanecer, de Los Fresones Rebeldes
Basket Case, de Green Day
El del Medio de los Chichos, d'Estopa
Inici de Càstic al Fetge, de Brams
7. Cinc llocs ideals per visitar. Vull recórrer el món sencer, però si hi ha una sèrie de localitzacions imprescindibles, són aquestes:
Nova Zelanda
L'Índia
La Gran Muralla de la Xina
L' Himàlaia
El Pol Nord
8. Cinc coses que m'agrada menjar.
Pizza
Xocolata
Macarrons amb xoriço
Shawarma
Gelat
9. Cinc joguines preferides.
Lego
Caballeros del Zodiaco
Game Boy
Jocs de taula
Cartes
10. Cinc distribucions de GNU/Linux preferides. No em molestaré a intentar esbrinar si aquest últim punt formava part del meme original, però em sembla totalment fora de lloc i per la cara, doncs no té absolutament res a veure amb el temps enrere (ni endavant, ja que hi som). Només he treballat amb Ubuntu, per cert.
Això és tot. Passo la tasca a l'EmiLi de JustAnotherBlog, que en el seu moment va manifestar el seu interés pels memes. Com sempre, que l'agafi qui vulgui i ens faci saber la seva història.
1. Jo, 10 anys enrere. Desembre de 1997. 4t d'ESO. Sóc absolutament incapaç d'associar cap record rellevant a aquella època. Mai no havia besat una noia, no tenia amigues, no sortia de festa. Al pati de l'escola, jugava a futbol o Magic, i els caps de setmana transcorrien amb monotonia un rere l'altre. Era un random de puta mare.
2. Jo, 5 anys enrere. Tornava de la universitat en metro llegint el diari, com cada dia, quan la persona que seia davant meu me'l va arrencar de les mans. Furiós, vaig cercar amb la mirada l'origen de tal atreviment, i el meu cor es va aturar per uns instants...
Carol.
Carol!?
LA Carol!
En el meu camí tornava a aparèixer el meu amor platònic d'adolescència, amb l'inevitable record d'aquell estiu màgic a Formentera al final del qual no em vaig atrevir a confessar-li els meus sentiments, cosa que sempre m'havia retret. Seguia sent preciosa. Jo venia de suspendre el segon parcial de Física 2 i m'havia de jugar la permanència a la carrera als exàmens de gener. No me'n veia capaç, però al costat d'ella allò era irrellevant.
Mai no vaig aconseguir que fos la meva parella com hauria volgut, pertanyíem a dos móns completament diferents, però amb ella vaig aprendre a mostrar el meu afecte, a entendre una mica les dones, i em vaig treure de sobre el major problema de tots, la virginitat. Ella em va canviar per sempre i em va dotar d'una desaforada confiança en mi mateix que fins el moment desconeixia.
Gràcies!
3. Jo, 1 any enrere. Passava el pont a Marrakech amb pares i germans. És aquesta una ciutat fascinant a la qual m'agradaria tornar amb més llibertat d'acció, i absolutament recomanable per a una visita en parella. En l'aspecte personal, seguia sortint feliçment amb la Carolina i la cosa feia cara d'anar per llarg, doncs encara no se m'havien creuat els cables per anar a fer el Projecte Final de Carrera ben lluny d'aquí.
4. Jo, ahir dimecres 5. Encara no del tot recuperat de la febre sobtada que em va assaltar dimarts per la tarda, seguia expulsant brutals ventositats que van causar pànic entre els companys de feina. Per la nit, vaig sopar amb els amics del cole en un bar on la cambrera em té el cor robat, però encara no m'he atrevit a demanar-li el telèfon.
Després vam anar a fer uns mojitos, moment en què el meu estómac va dir prou una altra vegada. Tot i així, em vaig reunir amb els amics de la uni, però a la porta d'Enfants vaig veure que aviat petaria tot i vaig tornar a casa a corre-cuita per passar una entretinguda horeta assegut a la tassa del vàter.
5. Jo, avui dijous 6. Enfundat amb el sagrat maillot blanc de punts vermells que distingeix el millor escalador del Tour de França, m'he fet a la carretera després d'haver parlat amb el Senyor Roca un parell de cops més, en termes no gens amistosos. Tornant de Sant Cugat, les forces m'han abandonat i si he pogut acabar l'etapa ha estat perquè quedar-me tirat enmig del Tibidabo no era una perspectiva massa atractiva. La resta del dia l'he passat a l'habitació equipat amb el uniforme de dominguero.
6. Cinc cançons de les quals em sàpiga la lletra. Aquesta és una cosa que no se'm dóna gens bé, i tendeixo a inventar-me més de la meitat de les paraules, però amb aquestes sempre podré:
Billy Joe, d'Agua Bendita
Al Amanecer, de Los Fresones Rebeldes
Basket Case, de Green Day
El del Medio de los Chichos, d'Estopa
Inici de Càstic al Fetge, de Brams
7. Cinc llocs ideals per visitar. Vull recórrer el món sencer, però si hi ha una sèrie de localitzacions imprescindibles, són aquestes:
Nova Zelanda
L'Índia
La Gran Muralla de la Xina
L' Himàlaia
El Pol Nord
8. Cinc coses que m'agrada menjar.
Pizza
Xocolata
Macarrons amb xoriço
Shawarma
Gelat
9. Cinc joguines preferides.
Lego
Caballeros del Zodiaco
Game Boy
Jocs de taula
Cartes
10. Cinc distribucions de GNU/Linux preferides. No em molestaré a intentar esbrinar si aquest últim punt formava part del meme original, però em sembla totalment fora de lloc i per la cara, doncs no té absolutament res a veure amb el temps enrere (ni endavant, ja que hi som). Només he treballat amb Ubuntu, per cert.
Això és tot. Passo la tasca a l'EmiLi de JustAnotherBlog, que en el seu moment va manifestar el seu interés pels memes. Com sempre, que l'agafi qui vulgui i ens faci saber la seva història.
Temes:
egocentrisme,
meme
5 de desembre de 2007
Clar i Català
La manifestació de dissabte és en cert sentit un "me cago'n cony", un "ja n'estem farts", un "què coi s'ha cregut aquesta gent" per dir-ho en un llenguatge més de l'avi i una mica meu.
- El Molt Honorable Jordi Pujol, en una entrevista a El Món a RAC1
Podeu escoltar les seves paraules buscant "Jordi Pujol" a l'arxiu del programa.
Amb aquesta gent no anem enlloc
Cerca de allí, una señora de unos 70 años trata de convencer a un joven de que Zapatero ha sido "valiente negociando". "Ay, señora, a sus años y qué engañada está; qué pena". "No hijo, el iluso eres tú, ¿o te crees que Aznar no negoció con ETA?". "Claro que sí, pero es que yo estoy en contra de Aznar, yo estoy con la Guardia Civil", recalca orgulloso el joven.
Extracte d'El País sobre la concentració d'ahir a la Puerta de Alcalá per condemnar l'últim atemptat d'ETA.
Extracte d'El País sobre la concentració d'ahir a la Puerta de Alcalá per condemnar l'últim atemptat d'ETA.
Temes:
política
Sobre bombes i petroli
Iran era perillós. Iran és perillós. I Iran serà perillós si tenen els coneixements necessaris per crear una arma nuclear.
- George W Bush, a la seva, després de la publicació d'un informe del servei d'intel·ligència nordamericà segons el qual Iran va abandonar la investigació d'armament nuclear l'any 2003
4 de desembre de 2007
Tu tens el poder, estalvia energia
[00:45]
Aquest anunci correspon a la campanya You have the power. Save Energy. que el govern victorià (Austràlia) està duent a terme per encoratjar els seus ciutadans a estalviar energia a la llar i, d'aquesta manera, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (greenhouse gases, en anglès) i reduir l'impacte del canvi climàtic.
Cada globus negre que apareix a l'anunci representa 50 grams de gasos d'efecte hivernacle. Cada casa victoriana en genera dotze tones (240000 globus) a l'any. Aquests gasos són els que fan possible la vida en el nostre planeta, doncs en la seva absència la temperatura mitjana cauria dels 15º actuals als -19º, però des de la Revolució Industrial la seva concentració atmosfèrica s'ha disparat. De seguir així, els casquets polars aviat se n'aniran en orris, amb conseqüències imprevisibles.
El canvi climàtic està esdevenint ARA i tu pots fer alguna cosa al respecte.
[Vist a Microsiervos]
Per una tele sociata
Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores [Catalunya Ràdio i TV-3].
- Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament,
en una entrevista a el Periódico
en una entrevista a el Periódico
3 de desembre de 2007
Sí, sí, provant. Se me sent? Provant, 1, 2, 3! Poooolla, pooollaa , hola?
A Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio hi ha algun becari que no acaba de dominar massa bé la publicació de notícies.
Ho podeu llegir en el seu emplaçament original (mentre no descobreixien l'error).
Novament, en Josep Maria Balasch ha estat el meu corresponsal a la xarxa de xarxes.
Ho podeu llegir en el seu emplaçament original (mentre no descobreixien l'error).
Novament, en Josep Maria Balasch ha estat el meu corresponsal a la xarxa de xarxes.
Temes:
curiositat
1 de desembre de 2007
El temazo del capde: Cualquier Otra Parte
La primer cançó que ha sonat aquesta nit en el moment de la nostra triomfal entrada a Razzmatazz ha estat aquesta obra mestra de Dorian. Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaale!
[04:01]
[04:01]
Temes:
el temazo del capde
Subscriure's a:
Missatges (Atom)