Els bitllets ja no són verds

Conrad Son és el rei del porno en català, encara que potser perquè és l'únic que s'hi dedica. Qui no ha sentit a parlar de les seves excursionistes calentes, sempre a punt per un "et menjaré la botifarra, nano"? Potser també recordareu la polèmica que hi va haver a la primavera de 2006 quan es va saber que havia rebut 10000 euros de la Generalitat per al doblatge de la pel·lícula que encapçala aquest article. Els diners públics es dediquen a coses tan lamentables i recauen en butxaques tan obscures que no crec que aquesta partida sigui la més desaprofitada de totes, així que no entraré a debatre el tema. No perdeu de vista, però, que la cinta està classificada com eròtica i no pas pornogràfica.

El cas és que ahir vaig saber que la notícia havia traspassat les nostres fronteres, ja que fins i tot un rotatiu tan prestigiós com The Daily Telegraph se'n va fer eco. L'article no és cap meravella. L'autor no es mulla, no s'explaia sobre el fet de subvencionar un film pujat de to com tampoc en el tema lingüístic. Cita crítiques de l'ABC i la Cope, i declaracions del propi director i la Generalitat, amanit amb breus referències a la dictadura franquista i a les tendències polítiques d'ERC. Per a algú que no sàpiga res de Catalunya, molt poc aclaridor, però no deixa de ser curiós.

Però aquí hi ha un tema que estem passant per alt. Per què en aquest sector hi ha tan poca competència? Què ha de passar perquè es normalitzi l'erotisme en català? El sexe ho és tot, no hi ha res més important, i en una activitat tan notable el més natural seria expressar-se en la llengua pròpia. Però això no és possible si se'n desconeix el vocabulari. Si renunciem al català en els moments més íntims, malament rai.

Des d'aquí proclamo, en veu ben alta, que m'agrada veure noies conilles, besar la seva figa, i que em facin una xucladeta a la cigala!

Dit això, anuncio que aquest és l'inci d'una campanya de promoció del vocabulari sexual en la nostra llengua, i celebro l'ocasió amb unes (presumptes) paraules de Carod Rovira en referència a aquest Pompeu Fabra modern que és en Conrad Son.

En Conrad Son és un home que no té pèls a la llengua, ni al cap. Però que no tingui pèls, no vol dir que no tingui llengua. La té i catalana!! I sap que una llengua normal ha de ser present en tots els àmbits, ha de ser capaç - si vol i pot- d'arribar a tot arreu i penetrar els forats més recòndits. La convivència de llengües -dues, tres- en un mateix punt pot ser, a més, una experiència enriquidora i apassionant. Com deia l'escriptor Joaquim Ros i Lasalas, Sense llengua no hi ha vida. Sense sexe tampoc. Llarga vida a la llengua i a la llibertat.

Bravo!

[Imatges de La mar no és blava]

[Les exxcursionistes calentes, enllaç per a descàrrega eD2K]

Agraïments al Marc per haver-me fet arribar l'article.