Sí, senyors, això és el final. El llarg partit ha acabat, el teló ha caigut i és hora d'abandonar l'escena... I així estic, recollint les meves últimes pertinences, al ritme del punk d'Anti-Flag.
Hehe, doncs no exactament, yourwinterwish, més aviat estic palplantat a la porta de l'habitació, amb les mans a la cintura i rumiant on fotre tot el que no m'emporto. Però el cap segueix el ritme amunt i avall, això sí.
Celebro que t'agradi, kena. D'altra banda, puc ajudar-te a comprendre quelcom? :)
Hey patilles!!!! K fort, k te'n vagis.....bueno sempre me'n recordaré d'aquell dia en la festa d'arquitectura on ens vas fer pujar a un carro, a partir d'aquell dia m'han passat tantes coses....JAJAJAJAJAJAJA. Espero que sigui on siguis que vagis, tant a Xile com a Alaska, coneguis gent com tu, que t'ofereixin moments com els que he viscut jo...la vida està plena de sorpreses i pel poc que et conec m'he donat compte que tu estàs disposat a viure-les totes. Espero que puguis veure paisatges únics i de la terra (Matagalls- Montserrat), disfrutar experiències (Japó) i olorar aquella “eau de barba de patilles” (la que tant t'agrada)!!!!
La veritat és que pujar a telecos ja no serà el mateix, pk quan estava avorrida pensava,,,,,a veure si està el patilles i em ric amb les seves "cremes" JAJAJAJAJA
La veritat, és que penso: jo què fa 1 any que el conec i li escric això.....però pensa que seràs un dels protagonistes de les meves històries universitàries que els explicaré als meus fills i nets. “Hi havia un noi k portava un peluix de tanga”
Bueno és una pena que aquesta telecogresca no estiguis...les meves amigues tenien ganes de veure com la liaves i la liaveu, però he descobert que en la pàgina de la telecogresca hi ha un pedazo reportatge, per tant unes imatges valen més que mil paraules, encara que l’esperit patilles en plena acció mai podrà ser capturat per cap imatge.JAJAJAJAJAJAJA
Estic seguríssima que t’adaptaràs molt bé...només et demano una cosa segueix explicant-les pel blog.
bueno...jo que tenia ganes de dir-te adéu cara a cara (t'hem agafat cariño patilles!!), però el divendres vam pujar especialment per dir-te adéu però no hi eres.... que hi farem.
Quin greu no haver-nos vist, però just aquell dia no vaig passar a dinar :(
Les notícies estan garantides. Moltíssimes gràcies pel vostre suport, aquests comentaris m'han fet molta il·lusió.
Penseu que aquell dia a arquitectura res no hauria estat possible si no haguéssiu tingut el valor de pujar en el carro de la compra que uns jartos us oferien. Mentre hi hagi gent com vosaltres, sé que no m'hauré de preocupar per la bona salut de les festes universitàries ;)
6 comentaris:
Recollint pertinences? Doncs ho deus fer a un ritme vertiginós si ho fas al ritme de la música.
Salut!
ains
però...
mm
argjd...
?
(la cançó mola mall)
Hehe, doncs no exactament, yourwinterwish, més aviat estic palplantat a la porta de l'habitació, amb les mans a la cintura i rumiant on fotre tot el que no m'emporto. Però el cap segueix el ritme amunt i avall, això sí.
Celebro que t'agradi, kena. D'altra banda, puc ajudar-te a comprendre quelcom? :)
patillas!!!
anda q ya te vale!te vas mañana ya no?pues q sepas q la carina y yo subimos el viernes para despedirnos y nada!no te vimos!
pero bueno q espero q te vaya super bien por santiago de xile y na...aber si tenemos noticias tuyas de tanto en tanto,n?
enga un abrazo...q te exaremos muxo d menos!
q sera de una fiesta d dia sin el mejor mister telecos de la historia...y na d cercavil.la ni telecogresca...ains...
Hey patilles!!!! K fort, k te'n vagis.....bueno sempre me'n recordaré d'aquell dia en la festa d'arquitectura on ens vas fer pujar a un carro, a partir d'aquell dia m'han passat tantes coses....JAJAJAJAJAJAJA. Espero que sigui on siguis que vagis, tant a Xile com a Alaska, coneguis gent com tu, que t'ofereixin moments com els que he viscut jo...la vida està plena de sorpreses i pel poc que et conec m'he donat compte que tu estàs disposat a viure-les totes.
Espero que puguis veure paisatges únics i de la terra (Matagalls- Montserrat), disfrutar experiències (Japó) i olorar aquella “eau de barba de patilles” (la que tant t'agrada)!!!!
La veritat és que pujar a telecos ja no serà el mateix, pk quan estava avorrida pensava,,,,,a veure si està el patilles i em ric amb les seves "cremes" JAJAJAJAJA
La veritat, és que penso: jo què fa 1 any que el conec i li escric això.....però pensa que seràs un dels protagonistes de les meves històries universitàries que els explicaré als meus fills i nets. “Hi havia un noi k portava un peluix de tanga”
Bueno és una pena que aquesta telecogresca no estiguis...les meves amigues tenien ganes de veure com la liaves i la liaveu, però he descobert que en la pàgina de la telecogresca hi ha un pedazo reportatge, per tant unes imatges valen més que mil paraules, encara que l’esperit patilles en plena acció mai podrà ser capturat per cap imatge.JAJAJAJAJAJAJA
Estic seguríssima que t’adaptaràs molt bé...només et demano una cosa segueix explicant-les pel blog.
bueno...jo que tenia ganes de dir-te adéu cara a cara (t'hem agafat cariño patilles!!), però el divendres vam pujar especialment per dir-te adéu però no hi eres.... que hi farem.
BON VIATGE PATILLES!!!!
Ariana, Carina!
Quin greu no haver-nos vist, però just aquell dia no vaig passar a dinar :(
Les notícies estan garantides. Moltíssimes gràcies pel vostre suport, aquests comentaris m'han fet molta il·lusió.
Penseu que aquell dia a arquitectura res no hauria estat possible si no haguéssiu tingut el valor de pujar en el carro de la compra que uns jartos us oferien. Mentre hi hagi gent com vosaltres, sé que no m'hauré de preocupar per la bona salut de les festes universitàries ;)
Un petonàs, guapes, ens veiem l'any vinent!
Publica un comentari a l'entrada