Periodisme de guerra

En aquells primers segons de despertar al matí, quan el meu son ha estat destorbat, els meus primers pensaments són negar la causa del so.

"Potser la porta ha donat un cop; potser un gat ha saltat sobre un cubell; potser ha explotat la roda d'un vehicle." Un munt de potsers... però la realitat normalment és la mateixa. És una bomba!

"Lleva't ara," em diré a mi mateix, "si no ets allí abans que la policia aleshores tens un problema." Sempre truco a un altre fotògraf, o al productor de Reuters Television, per confirmar, i odio sentir la resposta, "És una bomba, jo també ho he sentit." Però és la resposta que m'he acostumat a esperar.

Així comença When I Wake Up (Quan em desperto), l'últim article publicat al blog Photographers de l'agència de notícies Reuters. El text permet fer-se una idea de la crua realitat d'una professió que consisteix a retratar l'horror i la violència, guanyant-se les garrofes sent el primer i el millor a captar el dolor d'aquells implicats en el conflicte.

És només quan he arribat a l'oficina i arxivat les imatges que torno a mi mateix, i continuo amb la rutina de qualsevol persona normal. Em dic, "Hauria d'esmorzar, m'he de rentar les dents..." i coses així.

"Collons, que heavy", penso jo, "la penya està fatal." Faig clic i passo a la següent notícia.