L'ordre dels factors...

S'havien conegut en una llista de correu electrònic mirant d'organitzar una demostració gastronòmica del seu país comú i, malgrat no haver-se vist mai les cares, ella el va convidar a la seva festa d'aniversari. Per a ell va significar molt, doncs no portava ni una setmana a la ciutat i ho va passar d'allò més bé. La impressió que va causar, però, no va ser tan bona. Ella li va demanar per la qüestió independentista, i encara que no va voler mossegar l'ham va ser jutjat i condemnat per allò de que qui calla, atorga.

De totes maneres, al cap de poc temps van començar a sortir plegats sovint i es van fer molt amics. Ella es va embolicar amb un altre noi del grup, i ell es va convertir en mà dreta i confessor. Eventualment, va descobrir que hi havia una certa atracció mútua i va decidir que no volia cap mena de relació però que la faria seva abans que marxés del país.

Excitat pel seu nou rol de predador, va oblidar el pla de batalla i va jeure al seu llit parlant fins altes hores de la matinada. En tornar, un amic va veure massa miradetes de complicitat i els va preguntar si s'havien embolicat durant el viatge. Van saltar totes les alarmes. Havien comprat bitllets per viatjar sols a una illa paradisíaca i remota, i ella va emprendre un nou curs d'acció. Mails perquè sí, abraçades massa llargues, xats a deshora, passejades de bracet. Ell, piròman per naturalesa, l'acompanyava a casa i es quedava xerrant a la seva porta. Després deia a tothom que si passava res seria catastròfic, i procedia a contestar els missatges. Una nit, ballant amb ella, va patir una erecció. Només les noies que li havien agradat de veres havien estat capaces de provocar tal reacció amb la seva sola presència física.

Van pujar a l'avió, ella s'arraulí sobre la seva espatlla per dormir, i el cos d'ell va destinar una generosa quantitat de sang a reforçar els músculs de l'entrecuix. La primera nit, passejant per la ciutat, ella va començar a utilitzar artilleria pesada. Juguem a conèixer-nos millor, va dir. Es tracta de descriure l'altra persona amb tres adjectius. Dit això, el va agafar de la mà. No suportava les línies dialèctiques del tipus "en què penses?" o "explica'm alguna cosa". És més, les detestava profundament.

A la tenda de campanya, sols i sense possibilitat d'escapatòria, va tornar a aixecar el pal major. Feia dies que es moria de ganes de besar-la, però estava extremadament cansat. El més intel·ligent semblava esperar fins l'últim dia, però no creia que en fossin capaços, massa tensió sexual. Mentre pensava això, els seus ulls es tancaven sols. Finalment, es van adormir amb la mà d'ell a la seva esquena i ella acaronant-li els cabells.

Havia estat molt temps amb una noia que resultava insuportable quan bevia, i quan ella va començar a fotre-li canya al vi, va decidir que aquella tampoc seria la nit. El problema és que ella estava recorrent a l'alcohol per desinhibir-se, i quan es van quedar sols en els sacs de dormir va desencadenar l'ofensiva final. Ell, impertorbable, seguia mirant el sostre de la tenda mentre ella passejava els seus llavis per la seva galta. Es va rendir. Va canviar d'idea. Em sento incòmoda, saps? Ell va reflexionar durant deu llargs segons sobre si havia de contestar o fer-se l'adormit, i es va decantar per l'opció més problemàtica.

Durant dues hores van parlar de la conveniència de les relacions sexuals entre amics, doncs els dos es sentien atrets per l'altre. Ella, fervent admiradora de la pel·lícula Amélie, suggeria que podien gaudir d'una setmana d'intimitat i plaer i després oblidar-ho tot. Deixar-se emportar, deia, viure la vida. Ell, amic dels plans i les conspiracions, li va exposar clarament la situació. Set dies junts; petons, sexe i paraules dolces; amor; tornar i convertir-se en parella; de volta al seu país, haver de decidir sobre el seu futur. No volia una relació, de cap de les maneres, i menys dins del nucli dur del grup d'amics. Havia vingut a tenir sexe amb múltiples dones, i això pensava fer, encara que el primer intent hagués resultat un fracàs.

Per a ella, no hi havia res més important que l'amistat, i mai no hagués pensat que ell li agradaria. Si hagués previst aquesta situació, mai no hauria comprat el bitllet d'avió. Ell tampoc no havia calculat que les coses poguessin anar tan ràpid, però li va fer saber que ja podien parlar tant com volguessin, que estaven irremissiblement condemnats a embolicar-se abans del final de la setmana. En qualsevol cas, en tots els casos que havia considerat aquesta conversa tan incòmoda esdevenia després de i no pas abans.

Ella va dir que no, que de cap de les maneres, que havien de preservar aquella relació. Ell hi va estar d'acord. Acte seguit va dir que no veia per què havia de contenir-se si tenia ganes de besar-lo. Ell va anunciar que no tenia cap intenció de donar el primer pas. Seguia pensant en el vi. Si un noi passa de mi, jo passo el doble d'ell, va replicar la noia en una actitud del tot infantil. Un minut de silenci. Va pensar que el pitjor ja havia passat i va tancar els ulls. Ella va sortir del seu sac, es va estirar damunt seu, i els seus llavis van entrar en contacte.

Sabedor que ara sempre podria dir que no havia estat pas la seva culpa, va tornar el petó amb entusiasme, el mateix que mostrava el seu membre per sortir del pijama. Va lluitar frenèticament per sortir del sac i va dominar el seu cos petit amb facilitat. No eren els besos, els moviments ni els gemecs a què estava acostumat, però sentia la imperiosa necessitat de penetrar-la. La va despullar i va descobrir amb satisfacció que reaccionava exageradament als estímuls sobre els seus pits. En va prendre nota mental i s'hi va recrear. Petitons, com sempre li havien agradat. Va resseguir la seva pell delicada amb rumb sud i es va concentrar en la seva vagina. Ah, aquella olor tan penetrant, aquell gust tan particular. L'excitació havia xopat les seves calces, i va pensar que serien un excel·lent record, però estava massa calent com per pensar on amagar-les. Feia mesos que no menjava figues, i se'n va atipar.

Amb la lliçó ben apresa després d'anys d'estressants esperes, es va posar el condó per a la primera penetració. Una tenda de campanya no era el millor lloc del món per practicar sexe, i per molt que miraven d'allunyar-se'n, sempre acabaven amb els caps ofegant-se en una cantonada. Al cap d'una bona estona de saludable exercici, ella va dir que els primers cops sempre li costava assolir l'orgasme. Ho van deixar estar. Un altre empat a zero. Va decidir que no era bo per als debuts.

Encara seguien calents, però, i ella es va dedicar a remenar els malucs sobre el seu cos. Ja s'havia tret el preservatiu, i quan es va cansar de frenar els seus acostaments li va dir que necessitava masturbar-se. Urgentment. Ella va observar amb interès la familiaritat amb què ell descarregava sobre el seu ventre pelut i després procedia a fer desaparèixer el semen escampant-lo com si fos crema de mans. Va haver d'accedir a dormir plegats sota un mateix sac, i no va descansar gens.