El funcionament dels carrers a la ciutat de Santiago és un tema complex que sens dubte alguns antropòlegs trobarien digne d'un estudi amb profunditat.
Fa un temps comentàvem que la numeració entre dos edificis consecutius pot augmentar en una quantitat aparentment aleatòria, ja sigui del 23 al 45 com del 012 al 8 o del 147 al 199. Fins el moment, hem considerat la possibilitat que la diferència depengui del nombre d'habitatges de la construcció o de la seva distància, però totes dues hipòtesis han estat descartades fàcilment amb contraexemples. Seguirem investigant.
Un altre fenomen d'interès és la notable quantitat de carrers rectes que es tallen en una intersecció però reapareixen desplaçats deu o vint metres cap a l'esquerra o la dreta.
Per últim, l'absència d'un pla d'urbanisme es fa palesa quan un recorre al cercador Mapcity, que abans d'iniciar la consulta sol·licita saber en quina comuna es troba el carrer que desitgem trobar. En alguns casos, he arribat a obtenir fins a vint resultats! És lògic, tots els barris volen tenir una Santa Ana per on els seus habitats puguin passejar a gust.
No sé si aquestes absurditats són extensibles a tot Chile però, per si de cas, jo sempre dic als taxistes que em portin a Miguel Claro amb Miguel Claro al barri de Providencia.
3 comentaris:
Supongo que los españoles que crearon la ciudad estaban bajo la influencia de alguna fiebre local, o se habian tomado un par de vasos de Pisco...
Como una calle puede cruzarse con una calle que en realidad es la misma calle? Es un circuito?
Tan claro como la noche, oiga!
El problema, Francés, es que dos vasos de Pisco nunca son suficientes, para un chileno :P
La noche me confunde, Hugo.
Publica un comentari a l'entrada