Media vida

Vaja, qui ho havia de dir, repasso els arxius i veig que tot just fa un any anunciava la meva marxa a l'Índia. Un any, mitja vida. Ai, el monsó i les vaques sagrades, tot això que m'he perdut. Mesos vaig anar darrere el coordinador de Relacions Internacionals, fins que a les portes de les vacances d'estiu el vaig atrapar i em va dir que les coses estaven difícils i tal i qual ... i que no hi aniria. Els indis no em volien, el meu expedient era massa pobre per a ells, no era prou bo.

Sense marge de reacció, vaig demanar a l'eficient responsable que fes el possible per gestionar la plaça de Chile. Aviat em va posar en contacte amb un professor que realitzava la seva tesi a la meva universitat. I vaig marxar al Japó tan tranquil, convençut que cap als volts de novembre abandonaria Barcelona.

La tardor va arribar, sense notícies, i pel camí jo havia deixat la Carolina perquè m'agradava una altra noia. La idea era que si havíem de plegar quan jo marxés, avançar-ho un mes semblava una idea raonable, però les coses difícilment són tan fàcils com semblen. Havia oblidat la meva increïblement nefasta capacitat resolutiva amb el gènere femení i la maledicció que pesa sobre el meu sofà, i vaig fallar el que semblava un gol cantat a porteria buida.

Enyorant la companyia d'una i desitjant la d'una altra. Allargant les nits de festa i alcohol per despertar tan tard com fos possible. Tement l'arribada del diumenge, el pitjor dia de la setmana. Sol com un mussol. Sense rumb a la vida.

Vaig rebre l'any amb el cap dins d'una tassa de vàter i l'estómac devastat. El meu lloc de treball no m'oferia cap mena de motivació, però hauria volgut ser allí en lloc de "celebrar" el nadal. I seguia sense saber quan marxaria, ni tan sols era segur. Però això sí, amb la boca ben grossa anava anunciant una data i una altra.

Jugar totes les fitxes en una última mà desesperada i perdre una partida que s'ha allargat massa. Vagar pels carrers i els bars tot cercant un somriure fugisser, un clau roent al qual aferrar-se. Dipositar totes les esperances en un rostre desconegut. Oferir-se voluntari per a qualsevol missió fàcil.

I enmig de tanta desesperació, una llum resplendent. Un passat del qual no podia dir una sola mala paraula per molt que m'hi esforcés. La Carolina al rescat, en el moment més oportú.

Tornava a ser com abans, només que millor, i aleshores va arribar la carta, i el bitllet, i en Bocagrossa va ser lliure de les seves paraules.

Santiago de Chile m'espera. Per endavant, mitja vida, o més. L'aventura comença ara, anem-la a buscar!

Adéu, adéu a tots, adéu a totes. Adéu a tu, perquè t'adoro i t'estimo, i et trobaré tant a faltar que ploro mentre t'escric aquestes línies. Adéu a tu també, perquè m'agrades més del que voldria i segueixes en els meus pensaments. Adéu a vosaltres, que em llegiu. Adéu a vosaltres, dels quals no m'he acomiadat. Adéu a vosaltres, perquè no sabré amb qui riure i fer el jarto. Cuideu-vos molt.

Adéu, i a reveure.

El temazo del capde: This is the end

Sí, senyors, això és el final. El llarg partit ha acabat, el teló ha caigut i és hora d'abandonar l'escena... I així estic, recollint les meves últimes pertinences, al ritme del punk d'Anti-Flag.

[YouTube, 03:13]

300, 301, 302...

YouTube va ple de vídeos parodiant la pel·lícula 300, un cinta èpica com poques, que a mi em va fer sortir del cinema desitjant empunyar una llança i una espasa, untar-me el cos d'oli, deixar-me una pera com la del rei Leonidas I i llençar-me a morir al camp de batalla.

No sóc gaire amic d'aquest tipus de vídeos, doncs no m'agrada menystenir cap icona de la subcultura, però avui faré una excepció perquè fa dies que no poso vids i la veritat és que aquests dos que us ofereixo són de molta qualitat.

El tràiler de 300 fet amb LEGO

[YouTube, 02:52]

La reconquesta de Mallorca

[YouTube, 02:25]

Lluna plena per a mi

Ah, fantàstic. La meitat de la població activa pensa que estic fatal, a banda d'estar bé ells mateixos, cosa que celebro amb entusiasme. Si a aquest 50% hi sumem el meu vot en quart creixent, puc governar en majoria absoluta >:D Excel·lent, que diria en Montgomery Burns.

Boig, tremend, foll, tarat, jarto... M'agrada que la gent pensi això de mi, és un paper fàcil d'interpretar que sempre està disponible, i acostuma a proporcionar gran diversió. Sí, estic fatal i sóc estrident i exhibicionista, i m'encanta.

Per cert, l'enhorabona als cinc votants que estan de lluna de mel ;) La vida és bella!

Multiplicant pasta

La Fundación Wikipedia ha recibido la mayor donación de su historia por parte de la Fundación Alfred P. Sloan que ha desembolsado 1,9 millones de euros. La donación se realizará en un plazo de 3 años a razón de un millón de euros por año.

Així, ens surt que tres anys a raó d'un milió anual és, aproximadament, u coma nou milions...

Esperem que, amb aquesta contribució, la Wikipedia repassi els seus articles sobre la multiplicació :P

[Vist a ELPAÍS.com]

Animalons

No és absolutament encantador? Una tortugueta d'una setmana i la seva mare de 70 anys, al zoo de Zürich.

La foto procedeix d'una de les fantàstiques galeries de l'agència Reuters, titulada Animals around the world.

Sí a les minifaldilles

Una clínica gaditana reduce el sueldo a las enfermeras que no llevan falda corta

Increïble, absurd i intolerable. Si jo fos el responsable, els apujaria el sou.

May the Force be with you

Aquí va una pregunta per als freaks de Star Wars. Creieu que Darth Vader podria volar gràcies al poder de la Força? La Guarnició Belga 501 de la Legió FanWars ho té bastant clar.



Em jugo qualsevol cosa que regulant el gas del globus es pot reproduir la seva mítica respiració xD

Si el voleu veure en algun esdeveniment organitzat per vosaltres, contacteu amb aquesta colla de grillats.

Periodisme de guerra

En aquells primers segons de despertar al matí, quan el meu son ha estat destorbat, els meus primers pensaments són negar la causa del so.

"Potser la porta ha donat un cop; potser un gat ha saltat sobre un cubell; potser ha explotat la roda d'un vehicle." Un munt de potsers... però la realitat normalment és la mateixa. És una bomba!

"Lleva't ara," em diré a mi mateix, "si no ets allí abans que la policia aleshores tens un problema." Sempre truco a un altre fotògraf, o al productor de Reuters Television, per confirmar, i odio sentir la resposta, "És una bomba, jo també ho he sentit." Però és la resposta que m'he acostumat a esperar.

Així comença When I Wake Up (Quan em desperto), l'últim article publicat al blog Photographers de l'agència de notícies Reuters. El text permet fer-se una idea de la crua realitat d'una professió que consisteix a retratar l'horror i la violència, guanyant-se les garrofes sent el primer i el millor a captar el dolor d'aquells implicats en el conflicte.

És només quan he arribat a l'oficina i arxivat les imatges que torno a mi mateix, i continuo amb la rutina de qualsevol persona normal. Em dic, "Hauria d'esmorzar, m'he de rentar les dents..." i coses així.

"Collons, que heavy", penso jo, "la penya està fatal." Faig clic i passo a la següent notícia.

El temazo del pont: Tristesse/Joie

Remescla de Rolf Honey sobre un tema original de la puteta francesa Yelle, que canta coses com "Vull veure't, en una pel.lícula pornogràfica, en acció amb la teva polla, en forma de patata o ben fregida, per saber-ho tot sobre la teva anatomia" :)

Per cert, la nana aquesta va actuar al Razz fa tot just una setmana i tornarà a ser a Barcelona pel Sónar el dia 20 de juny.

[YouTube, 04:39]

I com hi ha quatre dies de festa i jo me'n vaig de la ciutat i no tornaré a publicar fins dimarts, us podeu entretenir amb una cançó més d'aquesta gent:

A Cause des Garçons [YouTube, 02:48] Remescla electrònica d'un tema dels anys 80. El videoclip destaca per l'abundant presència de gamarussos francesos ballant tecktonik, una dansa que sembla estar molt de moda al país gal.

La Xina imposa ordre

Gràcies al genial Just Whatever he descobert l'origen d'aquest tipus d'imatges (foto sobre fons negre amb un títol i un missatge), popularment conegudes com motivacionals, i que es poden fer fàcilment amb l'eina Motivator. M'agrada. Molt. Penso que això es convertirà en una secció fixa del blog :)

Barcelona aturada!

La gent d'Improv Everywhere, especialistes en bromes multitudinàries dels quals ja vam parlar fa un temps, muntarà un dels seus números a Barcelona aquest proper divendres a les 15 hores a la Plaça Reial.

M'encantaria anar-hi, però demà surto de viatge, així que si algú va a "congelar-se" m'agradaria que m'expliqués què tal.

Merci i sort! :)

[Vist a VIDOblog.net]

Wikihistory

Wikihistory, de Desmond Warzel, és una divertida història curta de ciència ficció ambientada en un fòrum de l'Associació Internacional de Viatgers Temporals que evoluciona com si fos la Wikipedia, plagada de missatges i rèpliques intentant controlar l'entusiasme dels viatgers novells a l'hora d'anar enrere en el temps per tal d'assassinar Hitler.

At 02:29:17, SilverFox316 wrote:
All right; that's it. Having just returned from 1907 Vienna where I secured the expulsion of Hitler from the Academy by means of an elaborate prank involving the Prefect, a goat, and a substantial quantity of olive oil, I now turn my attention to our newer brethren, who, despite rules to the contrary, seem to have no intention of reading Bulletin 1147 (nor its Addendum, Alternate Means of Subverting the Hitlerian Destiny, and here I'm looking at you, SneakyPete). Permit me to sum it up and save you the trouble: no Hitler means no Third Reich, no World War II, no rocketry programs, no electronics, no computers, no time travel. Get the picture?

En anglès, entretinguda i ràpida de llegir. La trobareu a Abyss & Apex.

Voldria poder volar

Els Acudits de Mister Telecos: Enemic a la vista

- Almirall, quinze caravel·les aproximant-se!

- Una flota?

- No, senyor, floten totes.

[Vist a RuFadas]

Peluixos psicòtics

Els sociòpates i els desequilibrats també necessiten abraçar quelcom calent i tovet abans d'anar a dormir, sabeu? I si no tenen un cadàver recent a mà, poden recórrer a aquests sorprenents peluixos.



El creador d'això ha de ser un personatge fascinant. Aquest mico indica que a més de ser un assassí en potència, és ben boig :) L'imagino cosint, disfressat de Napoleó, i proferint rialles macabres sense parar en una habitació on el terra és cobert de caps de tela i peluixos desmembrats :P



Ah, oblidava comentar-ho. No ho compreu als vostres fills, si us plau.

Més, a la gloriosa Just Whatever.

Salta!

El meu germà petit està esquiant, la penya no va a classe, els més espavilats ja són de vacances, al metro no hi ha ni la seua puta mare, i tot perquè ja som a les portes de la setmana santa (així, en minúscules, perquè la religió oficial de l'estat em toca la polla). Jo encara no gaudeixo de la festa, i això em posa de mala lluna.

El Senyor Patilles patrocina Instants de divagació:

Oh, mala lluna! Quina expressió més curiosa i fascinant! Quina és la mala, la minvant o la creixent? Mmmm, ja tinc excusa per a una nova enquesta absurda. Ah, com m'agrada la llengua... Fantàstic, ja estic de bon humor ^_^

En aquesta vida hi ha gent molt avorrida, i encara que dono per descomptat que el lectorat d'aquest blog no destaca per aquesta característica, mai no està de més que algú et recordi dues o tres maneres de passar-t'ho bé. Ja sabeu, per allò que amb el pas dels anys un cada cop es troba més lluny de Peter Pan.

El cas és que he topat amb una web on han tingut la simpàtica idea de recollir fotos de gent saltant en els llits dels hotels, i hi ha imatges realment espectaculars.



Lamentablement, sóc un viatger de baix pressupost, i en el meu recent tour per la Unió Romanesa no vaig poder posar en pràctica aquesta diversió ja que els llits no haurien aguantat ni un sol bot. En aquella terra, la fusta és molt més útil si crema en una llar de foc o està afilada i algú la manega en una fosca cantonada.

I en la propera escapada m'allotjaré a casa del meu cosí, o sigui que no és cosa de destrossar-li l'habitació després de tanta amabilitat. Així que, si us plau, salteu per mi i pengeu les vostres fotos a Bed Jump :)

Putos coloms de merda

Tot càstig és poc per als imbècils que alimenten aquestes repulsives aus

[Vist al divertidíssim The FAIL Blog]

La mala educació

Un dels moments més desquiciants del viatge al Japó va ser el dia en què van tallar les línies de tren perquè hi havia un tifó brutal. Atrapats a l'estació de Fukuoka, contemplàvem bocabadats la fúria amb què la pluja queia des d'amunt, des dels costats i, fins i tot, des de terra.

Incapaços d'abandonar l'estació, vam decidir-nos a passar la nit allí, bevent amb una noia alemanya i fent-nos amics dels vagabunds.

El matí va arribar i l'huracà ja havia passat, però havíem anat a dormir tan tard i estàvem tan rebentats que no teníem cap ganes de llevar-nos, així que ens vam quedar tirats al terra durant hores, davant l'estupefacció, el fàstic i l'admiració de la gent que passava per allí. Els guàrides de seguretat van venir una vegada i una altra a intentar que ens aixequéssim, però l'autoritat no és un dels punts forts del país.

Tot això ho he recordat gràcies a aquesta foto que ahir em va enviar el Fu(e)taro, el nostre amic japonès que, avergonyit per la nostra lamentable imatge, va seure en una llunyana cafeteria fins que no ens vam dignar a aixecar-nos.



Comportar-se com un punky mola mil ^_^

Sense pèls a la llengua

- ¿Le molesta que el presidente de la Generalitat sea andaluz?

- Un andaluz que tiene un nombre en castellano, sí, mucho.

- Marta Ferrussola, pixant fora de test a TeleTaxi

Ionquis 2.0

Sóc un addicte a internet. Passo no menys de 10 hores al dia davant d'un ordinador, connectat, devorant informació. Sempre hi ha alguna cosa que encara no has llegit, un article que vas deixar per a més endavant, una pàgina que tenies pendent de visitar, un enllaç que sembla interessant. Per això, quan veig que a Boing Boing parlen d'un article titulat Why We're Powerless To Resist Grazing On Endless Web Data (~ Perquè no ens podem resisitir a l'interminable flux de dades de la web), necessito saber què em passa.

De la mateixa manera que els gats persegueixen incansanblement la llum d'un punter làser, doncs està en els seus gens caçar objectes petits i brillants com els ocells; els lectors del prestigiós blog polític d'Andrew Sullivan van votar en contra de la possibilitat de publicar comentaris al final de cada article. El motiu? Molts eren conscients que no haurien estat capaços de deixar de llegir les constants rèpliques i contra-arguments.

Les respostes a aquesta necessitat d'informació es poden trobar en una recent investigació de la University of Southern California. El doctor Irving Biederman va mostrar una sèrie de fotografies als subjectes sotmesos a proves per descobrir que preferien aquelles en què hi havia informació que necessitava ser interpretada (micos en un arbre o cases al llarg d'un riu), en front d'altres més uniformes (un pàrquing buit o una pila de llaunes de pintura buides).

En practicar un escàner cerebral als voluntaris, les fotos preferides van generar molta més activitat cerebral que les altres. Encara que de moment no està massa clar què signifiquen aquests resultats, una possibilitat molt probable és que estiguin relacionats amb un augment en la producció d'opiacis, uns neurotransmissors que generen plaer.

Per entendre'ns, topar amb informació nova i interpretable allibera una reacció química que ens fa sentir bé, de manera que encara en volem més. Això ens converteix, en certa manera, en ionquis de la informació.

A la vista d'aquestes revelacions, estic plantejant-me sortir de festa amb una pila d'interessants retalls de diari amagats a l'interior de la jaqueta, i vendre'ls pel mòdic preu de cinc euros cada cop que algun motivat em pregunti si tinc pastilles, farlopa, MDMA o alguna altra droga dura.

Gràcies a internet, passo tot el dia de subidón <|:P

L'article complet de Lee Powers, a The Wall Steret Journal.

[Vist a Boing Boing]

Poesia per a la pagesia

Bravo!

Bomba va!

Aquesta espectacular imatge correspon a l'assaig nuclear que l'Exèrcit Francès va dur a terme el 3 de juliol de 1970 sota el nom en clau Licorne. La bellesa de la destrucció és captivadora.





No són fongs al·lucinògens, però també col·loquen de mala manera :P



Les fotos són de Pierre J.

[Vist a haha.nu]

La llegenda Artúrica

Aquesta és la portada del llibre Castles in the Air, que finalment s'atreveix a revelar la veritat del que va succeir entre el Rei Artús (per què aquesta merda de nom, en lloc d'Artur?), la Reina Ginebra i Lancelot del Llac. No és que aquest últim seduís la Reina, sinó que el Rei la va rebutjar quan va descobrir que tenia... tres mans!

Aquest històric descobriment és obra i gràcia de Photoshop Disasters.

[Vist a Cuarto derecha]

Teniu fred, nenes?

Pecats 2.0

L'esglèsia catòlica segueix amb les seves històries i ara anuncia una nova llista de pecats socials que no em molestaré a reproduir, excepte en els seus punts més incongruents. A saber, a partir d'ara són noves vies per arribar a l'Infern el consum de drogues i l'enriquiment exagerat.

Interessant. L'alcohol està considerat una droga social, oi? Doncs apa, resulta que el vi de missa l'envia el diable. Això sí, em sembla fantàstic que els fumadors siguin condemnats al dolor etern.

En quant a la riquesa, com s'atreveix l'estat del Vaticà a parlar d'aquest tema, sent com és un paradís fiscal? Que potser algú ha vist mai el Papa passejant arreu amb roba humil? Per què no obre l'esglèsia la seva cambra de tresors i els reparteix entre els més necessitats?

Ai, enemics del condó, quanta hipocresia...

[Vist a El Mundo]

Alt i clar

Han cobrado a fin de mes, supongo que estarán bien. Mal están los que no tienen para comer. Pero si tienes un buen vivir, sudas por la mañana y te diviertes eres un privilegiado. ¡Venga hombre! Si están mal anímicamente, pues que vayan a la construcción.

- Javi Clemente, sobre l'estat anímic dels jugadors del Murcia,
el seu nou equip

Bufaré, bufaré, i el vaixell tombaré!

Un captaire, descobrint que el vuitè brik de vi Don Simón estava de més

Un temporal procedent de l'Atlàntic ha assolat durant el passat cap de setmana el nord-oest de França, així com també les terres angleses de l'altre banda del Canal. Els forts vents, de fins a 130 quilòmetres per hora, han fet possible aquesta curiosa imatge.

Dos diligents gendarmes, intentant descobrir a quin graciós li poden adjudicar la major multa per aparcament il·legal de la història

88 metres d'eslora (llargària del buc d’una nau), i com s'ho fa per no bolcar?

[Vist a Batisfera]

La fogositat holandesa

Per què hauríem d'intentar evitar quelcom que, de fet, és impossible de prevenir, i a més no representa massa molèstia per a ningú i per a uns quants significa un gran plaer?

La frase és de Paul van Grieken, portaveu del districte d'Oud-Zuid d'Amsterdam, i refereix l'esborrany d'un nou decret segons el qual serà legal practicar sexe a l'aire lliure al parc de Vondelpark.

Això sí, serà imperatiu recollir els condons, s'haurà de fer lluny de les zones de joc dels nens; i seguirà estant multat deixar córrer lliurement els gossos, doncs està demostrat que molesten a la gent que pren el sol i als ciclistes...

Alerta, però, doncs aquesta llei no serà efectiva fins passat l'estiu, així que si visiteu la capital holandesa i passeu pel Barri Vermell amb les butxaques buides, penseu que encara haureu d'esperar un temps per poder descarregar lliurement la vostra excitació.

La fantàstica notícia, a Netherlands Info Services.

I ara, què? Doncs el mateix de sempre...

1. Zapatero ha guanyat
2. "Ellos" no tornaran, de moment
3. El vot útil arrasa IU
4. Espanya s'instal·la en un bipartidisme de mentiders i incompetents
5. Llamazares, completament oblidat pels mitjans, dóna una lliçó d'integritat anunciant la seva renúncia
6. Catalunya s'entrega al PSOE a través de la titella no-nacionalista que és el PSC
7. Dolors Anals ha guanyat un escó per al PP
8. ERC s'enfonsa (i seguirem sent un país de 2a)
9. El dissabte no vaig pensar a comprar xoriço i no vaig poder votar nul com era la meva intenció
10. Segueixo sent un demòcrata descontent, però encara no som alternativa

El temazo del capde: Dragon Ball Rap

El tema d'avui és obra de PoRtA, un rapper de Barcelona que, segons sembla, últimament està adquirint una certa popularitat. Les altres cançons que he escoltat d'aquest paio no m'han agradat, però aquest no puc parar de posar-la des de que la vaig descobrir el passat dimecres.

La lletra és tan freak i està tan currada que no he pogut evitar afegir-la :)

[YouTube, 01:58]

Yeah!
Perdonen, Kamehameha.
Después del tema del Tetris,
viene el Dragon Ball Rap.

Quien no haya seguido esta serie
es porque no tiene infancia.
Big Bang Attack.
Ataca desde el Planeta Namek.

Vegeta, Son Goku.
Rivalidades Saiyan.
Allarga't bastó!
Y es que en castellano ralla,
mola mas en catalán.

Prefiero núvol kinton,
el canvi de lloc instantani
al verlo me flipó

Son Goku, Goten, Krilin, Pan,
Trunks, Yamsha, Chaos y Ten Shin Han.
Son Gohan de niño me flipaba
en segundo nivel.

Satan no venció a Celula,
tampoco Videl.

Nadie Podía con Broly,
el super saiyan legendario.
Pedir la energía a todo el planeta
fue necesario pá vencer.

La bola Genki carbonizó a Majin Boo
y Freezer remodelado
cedió frente a la espada de Trunks.

Los Ozaru perdían el juicio,
se destrozaban ciudades,
se atraviesan edificios.

1! 2! 3! Fusión!!
La ocarina contenía
a Hildegan dentro de Tapion.

Las Bolas de Dragón
esparcidas por el mundo.
Teniendo radar y cápsulas,
habrá que poner rumbo.

Raditz murió junto a Goku,
Vegeta se cargo a Nappa.
Gohan lo tuvo crudo
con los Guerreros de Plata.

La fuerza aumentaba
a no sé cuantos Kilis.
Vegeta dejó controlarse por Babidi

Cor Petit y Krilin
se convirtieron en Piedra
por Dabra y el gran saiyan-man se rebela.
Pelea contra los terroristas que hay en la ciudad.

Dragon Ball Rap,
Boojack.
Per mi Bola de Drac.

Bienvenidos sean siempre
a la sala del tiempo,
donde un día real
allí es un año de entrenamiento.

Los androides surgieron
del Doctor Gero.
En los torneos casi siempre
Goku quedaba primero.

En los cielos se apalanca
siempre Yajirobai.
Me hacía gracia ver llegar
sobre un tronco a Tao Pai Pai.

Turles y la fruta del poder.
Garlic Junior
se hizo grande
en un momento, joder.

Alubias mágicas!?
Nah,
mongetes màgiques.

Kaio Shin, Vegetto,
el resultado de Pothara.

Con la Ayuda de Paikun,
fusión de Goku y Vegeta.
Janemba no pudo compararse
al poder de Gojeta.

Gotrunks en Tercera
era un vacilón.
Cuando alguien perdía la vida,
lo resucitaba Sheron.

Oolong, Bulma, Pooar, Dende.
Todo en un papel,
el máximo poder
se quedó en el cuarto nivel.

Fuerzas especiales?
Ginyu cambia de cuerpo,
Dodoria, Zarbon, Recoom.
Todos acabaron muertos.

Cooler, Baby.
Dragones de cada estrella.
Bardok hizo lo posible
por defender su planeta.

Dragon Ball,
Dragon Ball Z,
es arte.

Dragon Ball GT,
sea el que sea LO PARTE!!!

Si us ha molat, el proper dimecres 12 actuarà a la Fnac de Diagonal Mar a les 19 hores. Més info a la seva pàgina oficial.

RIP, Gary

Click per ampliar

La tira còmica d'avui del genial xkcd també homenatja el difunt Gary Gygax. A continuació, una traducció a la qual faríeu bé de no recórrer.

- LA MORT?
- A L'APARELL.

- SÓC EL CAP. ON ETS? NO HAS APAREGUT PER L'OFICINA EN DIES!
- HE ESTAT RETINGUT.

- QUÈ HA PASSAT?
- SAPS QUAN ALGÚ MOR, QUE PODEN DESAFIAR-ME A UN JOC PER LA SEVA ÀNIMA?
- CLAR, PROCEDIMENT ESTÀNDARD.

- BÉ, DONCS NO HAVÍEM COMPTAT AMB AQUEST PAIO. AIXÒ POT DURAR UNA MICA.
- AFEGEIXO EL PALADÍ AL MEU BÀNDOL.
- OH, JESÚS, ESTÀ TREIENT UN ALTRE LLIBRE DE REGLES.

Jocs de Rol

Llegeixo a Microsiervos que ha mort el cocreador de Dungeons & Dragons, el joc de rol més exitós de tots els temps, al qual lamentablement mai no he tingut ocasió de jugar. De fet, les meves úniques partides han estat en l'univers d'El Senyor dels Anells, en una època en què era un complet fanàtic de la Terra Mitjana. Bé, també vaig jugar un cop a Star Wars, però en menys de quinze minuts vaig aconseguir que el Director de Joc donés per acabada la partida després d'haver-lo burxat insistentment per les nombroses incongruències que mostrava la seva història :P

Aquelles tardes de diversió sempre acabaven amb algú morint de forma completament absurda, ja fos destruint-se el peu amb la pròpia maça per culpa d'una mala tirada de daus, quedant empresonat en la seva forma de llop per no saber com desfer la transformació, o caient en un pou de lava després d'ensopegar per calçar unes botes massa gastades. Clar que també podia passar que un grup d'aficionats derrotés un poderós drac encadenant un seguit de tirades miraculosament altes. Però en general els fracassos sempre donen peu a més bromes.

Així que, en homenatge a Gary Gygax, us ofereixo el relat de la tarda en què més he rigut en tota la meva vida, cosa que no és poc, ja que sóc de riure molt fàcil.

El meu germà petit veia Doraemon a tot volum mentre arrasava amb les Petit Écolier del rebost de cal Barreneche. La germana d'aquest passejava amunt i avall pel menjador lluint una samarreta tan magníficament ajustada que el món semblava a punt d'explotar. Els que podien desviar els ulls d'aquell cant de sirena acabaven de perfilar els detalls dels seus personatges. Jo, en el paper de Director de Joc, organitava les notes de l'aventura mentre contenia la bava. I aleshores va aparèixer el Riqui, el trinxeraire pre excel·lència del curs, que no sabia ni tan sols quantes cares tenia un dau de 20, però volia jugar.

El procés de creació d'un personatge acostuma a ser una feina feixuga, doncs hi ha molts paràmetres a triar i mil maneres de repartir els punts, i realment era una tocada de crostó haver-ne de fer un de nou just quan anàvem a començar. Així que, carregat de malícia, el vaig assessorar sàbiament per fer-ne més via i aviat vam enllestir un guerrer prou convencional, excepte en l'elcció de la raça. És ben sabut que a la gent li agrada adoptar un paper amb el qual es pugui identificar, així que no va costar gaire convèncer-lo per a ser un orc xD



Criatures violentes, estúpides i malvades, els orcs mai no es relacionen amb els humans, i si el llibre permetia crear personatges així era per jugar amb un bàndol de dolents, no pas per mesclar-los amb el clàssic grup d'aventurers: mag, lladre, guerrer, explorador... El cas és que li vaig vendre la moto que era un orc reformat i tal i qual, i el Riqui va acceptar encantat. Només quedava triar el nom, i en aquell moment em va sobrevenir un rampell d'inspiració... Gorkamunya!

Mhahahahaha!

MHAHAAHAHAHAHA!!

Rwahahahahaha!!!

RWAHAHAHAHAHA!!!!

HAHAHAHAHAHA!!!!!

BWHAHAHAHAHAHA!!!!!!

I vinga riure com foll, vaig estar cinc minuts sense poder parlar mentre els altres em miraven divertits amb cara d'incomprensió, contagiats de la meva rialla diabòlica. Quan finalment em vaig controlar, només vaig ser capaç de pronunciar una paraula.

GORKAMUNYA!

Mhahahahaha!

MHAHAAHAHAHAHA!!

Rwahahahahaha!!!

RWAHAHAHAHAHA!!!!

HAHAHAHAHAHA!!!!!

BWHAHAHAHAHAHA!!!!!!

Tornem-hi a ser, i així cada cop que algú pronunciava la santa paraula durant toa la tarda. Penso que els veïns devien trucar al Vaticà reclamant un exorcista amb urgència, convençuts que a l'edifici s'estava duent a terme una Missa Negra de la pitjor mena.

La partida començà al centre d'un poble emmurallat, amb un noble que s'acosta al grup d'aventurers i els ofereix 10 monedes d'or a canvi de recuperar un artefacte situat en unes ruïnes properes. Un clàssic, vaja. Havent escoltat això, el grup delibera una estona i decideix unànimement assassinar el noble i robar-li el que porti a sobre, convençuts que anava carregat de quartos ja que jo l'havia descrit com un personatge de bon aspecte i cara vestimenta. Els vaig recordar que es trobaven al bell mig de la vila, i que estaven a la vista de tothom, especialment dels arquers i guàrdies que custodiaven les muralles. Fent cas omís de les meves advertències, procedeixen a partir-lo per la meitat, ni tan sols van mirar de matar-lo en un racó discret.

Els informo que algú ha donat l'alarma, de manera que una patrulla de 50 soldats ben equipats amb armadures i espases es dirigeix prestament cap a ells. Què feu? El Riqui es puja dempeus a la cadira i crida ben fort. Desenfundo l'espasa i corro al seu encontre! Els altres celebren la seva valentia i fugen en sentit contrari.

L'orc Gorkamunya (HAHAHAHAHAHAHAHA!) es planta davant dels guerrers i, tal com aixeca el braç per descarregar el primer cop, és trinxat per tres espases alhora. Els altres també van ser abatuts, doncs viatjar en companyia d'orcs assassins no és senyal de ser benintencionat, precisament.

L'aventura no havia durat ni mitja hora, però a dia d'avui encara ric quan hi penso ^_^

Gràcies, Gary Gygax (i Riqui)!

Extra: Algunes famoses últimes paraules, en castellà i en anglès.

Pirates!

Després d'una setmana de tenses votacions (res a veure amb el tema Obama-Hillary, això ha estat molt més dur), els filibusters, amb un sol vot de diferència, han acabat emportant-se el gat a l'aigua, suposo que per alimentar els taurons. Ha, ha, ha, avui m'he llevat gracioset ^_^

L'eina que ofereix Blogger per a les enquestes és una mica una puta merda a l'hora de veure els resultats, així que aquí els teniu en detall.

Ninjas! 8 (33%)
Pirates! 9 (37%)
Mmmm, paletes? 5 (20%)
No puc decidir, molen massa! 2 (8%)

En total, 24 vots i un 98% escrutat... Estimats senyors de Google, no temin tant els decimals, no els faran cap mal.

Tot i que vaig fer campanya activa en favor dels letals ninjas, els pirates també em desperten gran simpatia. No en va, durant una setmana al mes, em converteixo en el pirata Barba-Roja xD

Així doncs, aquesta nit toca celebrar la victòria amb una bona ampolla de rom!

Fifteen men on the dead man's chest
Yo-ho-ho, and a bottle of rum!
Drink and the devil had done for the rest
Yo-ho-ho, and a bottle of rum!

Altres articles relacionats amb la pirateria:

Bandera Negra
Piratas del Caribe
Pirates of the Caribbean: At World's End

No sap, no contesta

Extracte d'una entrevista a Mariano Rajoy feta pel diari El País:


P. Era duro con usted (un editorial del Finantial Times). Le leo una frase: "Mariano Rajoy, un líder sin brillo, no ha conseguido salir de la sombra de José María Aznar, ex presidente del Gobierno, y ha estado en connivencia con una histérica campaña de la jerarquía católica que pone en tela de juicio la legitimidad del Gobierno". Viene a decir que el PP no se ha librado aún de su lastre franquista.

R. La sensación de lo que me dice es como si se hubiera publicado hace años. Alguien que publica algo así en 2008... A lo mejor podría tener más justificación en el pasado. Un editorial de hace unos años, perdido en el tiempo, no adaptado a su tiempo.

P. Es el periódico de la élite financiera y empresarial europea.

R. Eso no quiere decir que no pueda equivocarse.


Dóna gust poder llegir, de nou, com un periodista li fot canya a un polític a la cara. Diria que no veia res similar des de la gresca entre Montilla i Xavier Sala i Martín, i és una llàstima que això no es publiqui en portada.

Si teniu temps i ganes, la interminable entrevista, al complet.

Posseïts per la informàtica

Brillant col·lecció de graffitis geek a Royal Pingdom.



[Vist a Microsiervos]

Al mal temps, bona cara

Foto obra d'Hidalgo PLS.

[Vist a Parejita LifeStyle]

La Jerarquia Infernal

La meva formació en una escola jesuïta va incloure un munt d'hores d'avorrida catequesi i delirants interpretacions dels evangelis. Temps perdut. No crec en cap déu, i molt menys en verges embarassades. Maria era una fresca, infidel i, a sobre, mentidera.

A qui volen enganyar, parlant de leprosos, pans i peixos? Si es centressin en el miracle de l'aigua i el vi, i el sacerdot repartís la copa entre la concurrència, segur que guanyarien una pila d'adeptes. El més intolerable, però, és que mai no ens parlessin de la rebel·lió de Satanàs i els àngels caiguts, concepte que va inspirar J.R.R. Tolkien en l'enfrontament entre Melkor, el mestre de Sauron, i Eru, el creador de la Terra Mitjana.

L'Antic Testament està carregat de violència i acció, amb un déu que arrasa ciutats per caprici, i uns Genets de l'Apocalipsi sempre a l'aguait. Si la Bíblia és el major best seller de tots els temps, per molta merda que publiqui Dan Brown, és per aquests textos, i no per les aventures d'un comunista insurrecte. I no ens en parlen mai :(

El cas és que ahir vaig acabar la lectura de El Pescador de Demonios de Steve Redwood, una interessant i divertida novel·la que ofereix un punt de vista alternatiu a la creació. Els protagonistes són un Sant Pere astut i corrupte que viatja a l'Infern amb l'objectiu de manegar el Judici Final; i un Satan noble i orgullós que mai no ha oblidat el vell somni de governar el Cel per retrobar-se amb el seu amor platònic, Eva. La galeria de personatges secundaris inclou una pila de simpàtics habitants de l'Infern i uns quants perdedors del Cel.

I resulta que al col·legi mai no es van molestar a explicar-nos que Llucifer i Belcebú no eren la mateixa persona! Així que vaig recórrer a l'autèntic Totpoderós i Omnipresent per trobar-me amb aquest curiós resultat.

Francament, no penso que el bigotut sigui mereixedor d'una comparació en la que surt afavorit de mala manera. Esperem que aviat es corregeixi aquest error i una nova Google bomb el relacioni amb alguna expressió més encertada, com aquesta:

[AFFNHMALF]

José María Aznar

Que durs són els dilluns

El temazo del capde: Chasing Cars

Bonica cançó del grup Snow Patrol que forma part de la banda sonora de la sèrie Grey's Anatomy que, veient les imatges, deu ser un drama de l'òstia.

[YouTube, 04:27]

Bon cap de setmana!