La nit de divendres més absurda

15 de maig de 2009

Complint amb una de les meves més sagrades tradicions de l'estada a Chile, em llevo abans que la resta d'ocupants de la casa i el primer que faig és encendre el portàtil. La segona cosa és remenar fins el fons el rebost de la família, ja que tenen una pila de cereals diferents i estic disposat a posar-me les botes. Mentre endrapo fruita i tasses de llet, la primera a aparèixer és la Bella Dorment, que justifica amb la borratxera la seva prematura desaparició de la nit anterior. Al cap d'una estona, el Matt i la Katy, que no pot parar de renegar dels dos tremends que les van acompanyar.

Ella hi va anar més que res per vetllar per la seguretat de la seva amiga, i es va trobar amb una hora de vídeos de motoristes cremant pneumàtics que la va fer anar a estirar-se en un llit. Després es va despertar amb un dels paios ben enganxat a ella i mossegant-li el coll amb tanta insistència que assegura que creia estar al costat d'un vampir. Mentrestant, l'altre seguia parlant amb la de la papada i ella podia escoltar tot el que deien; sembla que el col·lega estava intentant impressionar-la amb la seva gran força. I left my handprint on a steel door after punching it because I was so mad (Vaig deixar la marca de la meva mà en una porta d'acer després de colpejar-la amb el puny perquè estava molt rabiós). La Katy va riure tant que l'altre va callar tot ofès, i jo també em parteixo el cul mentre m'ho explica, perquè m'hauria encantat escoltar un idiota així dient aquestes bajanades. La nostra acollidora i grassa amfitriona prefereix oblidar aquests lamentables esdeveniments.

Ens reunim de nou amb l'Emily guapa, preciosament vestida amb rosa roba d'esport, i la noia mexicana, per anar a fer una petita caminada fins Termination Point. La Katy avui ja no pateix tant perquè la seva amiga li ha proporcionat unes elegants Crocs. Durant el camí em dedico a fer conyes una vegada i una altra sobre cops de puny, portes d'acer i begudes energètiques. De fet, no he parat d'ençà que m'han explicat la història, i quan anem tots tres en cotxe el Matt em dirigeix una de les millors coses que m'han dit per aquí. Do you remember what we talked the day of the sauna? Well, you are getting really funny (Recordes el que vam parlar el dia de la sauna? Bé, doncs estàs començant a ser realment divertit).

Un drac?

Ser graciós mola, perquè no hi ha res millor que riure, i de la mateixa manera que burxo els amants dels pneumàtics cremats, també em regalo amb l'Emily, les seves trucades fins esgotar la bateria i totes les bromes que es va perdre la nit anterior. Seguint amb el qüestionari rutinari, pregunto a la mexicana la seva opinió sobre els veïns del Canadà. Finalment, una mica de suc, i és que la pitjor persona que ha conegut en la seva vida té aquesta nacionalitat.







Les vistes són magnífiques, i el dia és idèntic a l'anterior, cosa que s'agraeix, ja que la zona no és tan boscosa i en cas de bon temps hauríem patit massa sota el sol. Arribem al final després de passar per una sèrie de refugis construïts d'aquella manera, amb detalls tan inversemblants com una hamaca sostinguda pels quatre extrems, i un bastó amb una pedra de sílex lligada amb una corda en el més pur estil de llança prehistòrica. Les noies volen una foto totes tres ben juntetes i faig servir la frase estrella per fer somriure de manera natural els retratats just abans d'una captura. Oral seeeeeeex! Riuen i flipen, i a continuació el Matt em fa una foto amb elles amb el lema Creepy spaniaaaaards (espanyols jartos) :P









Amb el temps una mica just, passem per la casa a recollir les coses i deixem el cotxe a casa del seu propietari, que està en un estat tan lamentable com el vehicle, i acompanyo el Matt i la Katy en el vehicle de l'Emily guapa fins l'estació del ferry. Entro a mirar els horaris dels propers dies i la mossa se'n va, deixant-me abandonat davant la sorpresa de tots. Mala puta. Així no em queda altre remei que voltar pel diminut centre de la ciutat, que no té res a oferir doncs els museus ja han tancat, i passo per la botiga on treballa l'Emily grassa a esperar que acabi el seu torn i em torni a la casa.

Està cansada després de passar la nit en companyies perilloses i avui no pensa sortir a fer res, i em quedo penjat com un xoriç en una escena totalment surrealista. Sopant pizza amb ella i sons pares en una nit de divendres per després veure dues pel·lícules seguides tots juntets al sofà, quan hauria d'estar tirant una canya que no donarà resultats ni de miracles o acampant en alguna banda amb la mexicana. Com a mínim, una de les pelis és The Wrestler, que fa temps que volia catar.