Galápagos

L'escriptor americà (no m'agrada fer servir aquesta paraula per referir-me als ciutadans dels EUA, però alhora em desespera que no hi hagi un gentilici per a aquest país) Kurt Vonnegut no és un autor convencional en el món de la ciència-ficció. Fins el moment he llegit dues obres seves; en ambdues es dedica a jugar amb el temps com si es tractés de peces de LEGO, i no precisament perquè la temàtica dels llibres sigui de viatges temporals. Utilitzant un dels personatges com a fantasma, el fa coneixedor de tots els esdeveniments i el converteix en un narrador omniscient que es dedica a passejar amunt i avall pels fils de la història, revelant fets passats i futur desordenadament. Tot i que el lector sap ben aviat com acabarà el llibre, no sap ben bé per què ni la manera exacta en què encaixaran les peces del trencaclosques, i és això el que el manté enganxat, d'una forma similar al que passa amb la Crónica de una muerte anunciada de García Márquez.

En el cas de Galápagos, el fantasma és un treballador que va morir decapitat en la construcció d'un veler de luxe que havia de conduir una sèrie de celebritats mundials en un creuer pel famós arxipèlag equatorià. El nostre protagonista decideix no abandonar la nau i l'acompanya a Guayaquil, punt de partida d'un viatge de plaer que ja no es durà a terme, doncs el món sencer veu com l'economia s'enfonsa sota el pes d'una greu crisi mundial (us sona?) i les nacions entren en guerra davant la dificultat que suposa aconseguir menjar ara que les seves divises no valen un rave. L'origen de tots aquests problemes és, en opinió del nostre fantasma, l'exagerat volum dels cervells humans i la seva capacitat per crear problemes del no res. Així, un milió d'anys després, la humanitat supervivent (que encara pateix seqüel•les de les bombes atòmiques llençades sobre el Japó) segueix les directrius dels principis evolutius dictats per Darwin en aquestes mateixes illes i acaba per convertir-se en una espècie submarina i pescadora que no es preocupa de res que no sigui menjar i reproduir-se. Com si alguna altra cosa tingués importància...

És una història fàcil de llegir i divertida, amb una acidesa i un humor negre poc freqüents, i que deixa en evidència les preocupacions absurdes de la societat actual i el perill que representa el fet de disposar d'un cervell amb tanta capacitat i no tenir la més remota idea de com fer-lo servir.

Títol: Galápagos
Autor: Kurt Vonnegut
Editorial: minotauro
Col·lecció: CLÁSICOS MINOTAURO
Pàgines: 320
Preu: 17.95€

Si el llegiu i us agrada, us recomano també Slaughterhouse Five (Matadero cinco), una esplèndida crítica contra la guerra escrita amb molt coneixement de causa, doncs aquest escriptor va desembarcar a Normandia, va ser capturat pels alemanys i va sobreviure al demencial bombardeig de Dresden, un dels pitjors de la història. Però com matar civils "dolents" és just, gairebé ningú ha sentit parlar mai d'aquest episodi de la II Guerra Mundial, així que val la pena saber una mica com va anar la cosa.