Patagònia

L'amic Lluís Parcerisa m'ha escrit recriminant que fa dies que no publico, i com té raó he cregut convenient oferir una petita explicació. Els meus pares, després de gairebé deu mesos sense veure'm el pèl, que a la barbeta ha crescut molt, han vingut a Chile de visita per aun parell de setmanes. Ara mateix ens trobem a El Calafate, territori pertanyent a la Patagònia argentina, per visitar demà el Perito Moreno, segurament la glacera més coneguda del món. Els tres últims dies els hem passat a les Torres del Paine, el millor parc natural del continent i un paratge realment meravellós, amb unes vistes espectaculars i uns camins que mai et cansaries de recórrer. A la tornada, prometo més detalls i algunes bones imatges. Mentrestant, paciència.

El temazo del capde: But I Feel Good

Poques cançons desprenen tant bon rotllo com aquesta de Groove Armada :D I les imatges, del còmic Harold Lloyd, ja són l'hòstia.

Quant durarà la tonteria?

Els maleïts japonesos ja estan venent increïblement currats ninots d'Obama per $69.99. Val la pena mirar-s'ho perquè és per flipar. Si també formeu part de la gent que es posa calenta amb el nou presi ianqui, ara el podeu tenir a la polla i tot. Personalment, n'estic fart i només vull veure'l desaparèixer del primer pla de les notícies.

Espectacular imatge del mític Temple Shaolin. Obra del fotògraf Tomasz Gudzowaty.

Babau! Babau!

Alguns passatgers van resar. Altres van llegir la targeta d'instruccions en cas d'emergència de l'avió. Endevineu què va resultar més útil?

- Titular de reddit sobre el que va passar dins del vol 1549 d'US Airways que va acabar al riu Hudson

[Vist a Microsiervos]

El preu de la llibertat

Light Lane

Una interessant idea per viatjar sempre acompanyat del teu propi carril bici gràcies a un sistema d'il·luminació per làsers. No existeix, encara.

Moments irritants del dia 190109

A la meva primera setmana a Chile em trobava patrullant una facultat veïna quan em van assaltar greus urgències estomacals, ja veus tu quina novetat. Vaig entrar a uns quants lavabos però en cap d'ells hi havia amb què netejar-se el cul. Desesperat, em vaig dirigir al primer paio amb qui em vaig creuar. Disculpa una pregunta absurda, pero dónde puedo encontrar papel higiénico? Ah, bueno, aquí no hay, respon una mica incòmode. ¡Tranquilo, que yo tengo de sobras! El crit sorgeix de darrere una porta tancada per sota de la qual es distingeixen uns pantalons baixats. Acte seguit, un rotlle surt volant per dalt i em disposo a cagar molt agraït per la solidaritat demostrada.

Nou mesos i mig han passat d'aleshores ençà sense que hagi estat capaç d'acostumar-me al fet que en aquest país és freqüent no trobar paper de vàter, popularment conegut com confort, als lavabos. Entenc que les canonades i altres instal·lacions són cosa de broma i per això es recomana omplir les papereres abans que les tasses. Imagino que per aquest mateix motiu la universitat decideix no regalar paper, ja que amb els nivells de descontent i revolució que presenta el país fàcilment acabarien els banys inundats dia sí i dia també. El que no m'explico és que ni tan sols a la casa central hi hagi uns lavabos dignes, i el propi rector de la universitat hagi de guardar un rotlle de paper higiènic al seu despatx així com jo sobrevisc amb tovallons del McDonald's i el que aconsegueixo rescatar d'entre la brossa.

Un exèrcit contra l'escalfament global

L'obsessió pels ninots de neu, un tema recurrent de les genials tires còmiques de Calvin and Hobbes.

El temazo del capde: Lovely Allen

Com la setmana passada no hi va haver cap recomanació, avui diumenge recuperem el temps perdut amb una cançoneta dels Holy Fuck, un nom molt encertat per a un grup musical.

Els agraïments són de nou per a l'expert David Garrido.

El temazo del capde: Mr. Brightside

Aquesta cançó de The Killers és més bona que les garrapinyades, i em sona tan Razz que no puc evitar pensar en les nits de Barcelona, i en els amics, i m'entren unes ganes terribles de tornar ja a casa.

The Football

Una vez en la Casa Blanca, Obama recibirá the football, un maletín negro con el sistema para desencadenar un ataque nuclear.

(...)

Pesa unos 20 kilos y en su transporte se turnan cinco militares, que deben encontrarse a menos de 30 segundos del presidente y montar en el mismo ascensor.

Que jarto. No sóc capaç d'imaginar una feina més estressant :P

[Vist a El País. Més a la Wikipedia]

Save the last bullet for yourself

Finalment, algú amb criteri ha fet saltar l'alarma sobre un perill que permanentment ens ha estat aguaitant des de l'ombres. Mai no ha estat una bona idea passar les nits sol, però si ho creieu necessari, fora bo que abans prenguéssiu nota dels savis consells que ofereix The Zombie Survival Guide, doncs no hi ha manera de saber quant més esperaran els morts per sortir de les seves tombes i venir a pels nostres cervells frescos.

La guia, escrita originalment per Max Brooks l'any 2003, és un detallat manual de supervivència en cas d'un atac zombi. Els seus capítols discuteixen l'origen dels zombis i el virus que propaga aquesta mutació, les diferents armes i tècniques de combat de què disposem, com fer-nos forts a casa, la millor manera de fugir a través d'un territori infestat, les estratègies per assegurar la destrucció de l'enemic i, finalment, com sobreviure en un món on els no-morts són l'espècie dominant.

Si vosaltres també esteu preocupats davant l'amenaça, us aconsello que us sumeu a la Iniciativa de Supervivència Global contra una Epidèmia Zombi de Facebook. I si no, en tot cas, no perdeu de vista les deu lliçons més importants.

1. Organitza't abans que ells s'alcin!
2. Ells no senten por, per què hauries de fer-ho tu?
3. Utilitza el teu cap: talla el seu.
4. La fulla d'una espasa no necessita recàrregues.
5. Protecció ideal: roba ajustada i cabell curt.
6. Puja les escales, després destrueix-les.
7. Surt del cotxe, puja't a la bici.
8. Mantén-te en moviment, mantén-te silenciós, mantén-te alerta.
9. Cap lloc és segur, només més segur.
10. Els zombis poden haver desaparegut, però l'amenaça persisteix.

Aquest educatiu vídeo us ensenyarà algunes de les actituds correctes.

Tot per cortesia del genial David Garrido.

Preu: 15.2€

Afusellem-los a l'albada

Los escépticos del cambio climático deberían mudarse a otro planeta.

- Rajendra Pachauri, President del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l'ONU parlant de la seva missió impossible

Ladrones en Perú roban 600 zapatos deportivos, pero sólo de pies izquierdos

Que imbècils. Si tinguessin l'altre carregament, encara haurien pogut fer negoci amb mi, que gasto més el calçat dret que l'esquerre.

Gràcies de nou, Hugo!

Perill públic

Es una verdadera preocupación que alguien así esté en las calles.

Amb una frase així, hom espera que la perillositat urbana corri a càrrec d'un assassí en sèrie o un psicòpata compulsiu que es dedica a alimentar coloms. Però no és el cas, ni remotament, doncs el problema de la ciutat australiana de Cairns és l'existència d'un violador de nines inflables.

...

Que sí, que no és conya.

...

Va, ja hem rigut tots una mica, ara toca pensar quins obscurs motius hi ha darrere l'actitud d'aquest desconegut. Els comentaris de la notícia ofereixen algunes idees interessants.

Bueno, se ha ahorrado una pasta. En cines, flores, cenas, puticlús, combustible del coche, joyas, vestidos. Aparte no tiene el remordimiento de conciencia cuando lo deje una chica ¿que habré hecho mal?

¡Pobrecito! las mujeres no le quieren,y para colmo no tiene dinero para comprarse una muñeca inchable,ademas ¡los canguros saltan tanto que no hay manera!

¿Y no las estaría probando a ver cual le convence?

Tengo que confesar que a veces me asalta un deseo irreprimible de saltar sobre las maniquíes de ciertos escaparates. Cada día las hacen más reales y provocativas.

A mi se m'ocorre que potser el pobre home oculta una arma de calibre desmesurat entre les cames i no té on fotre-la en calent sense causar problemes. O potser és un actor que properament ha d'actuar de violador i està treballant el seu paper. En tot cas, si va tenir temps d'inflar-les i després descarregar sense ser atrapat, potser li convindria comprovar si té problemes d'ejaculació precoç.

Gràcies, Hugo!

El meu regal de Reis

Aquí a Chile no es celebra el dia de Reis, encara que és la data fixada per desmuntar els pessebres i la resta de decoració nadalenca sense sentit amb temperatures que superen els trenta graus Celsius un dia sí i l'altre també. Nadal estiuenc? Compro. El cas és que no em quedaré sense obsequi com pensava, doncs l'Anna de Coses i altres coses m'ha regalat un post formidable amb motiu del Blocaire Invisible.

La imatge que encapçala l'article correspon al viatge que ella va fer per l'Índia, país amb el qual tinc un compte pendent i tard o d'hora visitaré, i tant de bo que pugui ser per dos mesos com ella o més temps i tot. A banda de ser un excel·lent retrat, aquest paio amb ulleres em recorda que el món és ple de barbuts que em poden fer ombra en el meu camí al cobejat títol mundial i què en cap moment he de descuidar l'atenció al meu pèl facial.

Mil gràcies, Anna!

El regal

Aquella nit hi va haver una forta tempesta. Amb llamps i trons i onades tan altes que el de la càmera va pensar que sortir corrent era una idea millor que filmar l'esdeveniment. Així ho van explicar els de la tevetrès. Mirava per la finestra i no la veia. Una espessa cortina d'aigua ocupava tot el seu camp visual. Mai no s'havia vist res igual per aquelles terres i estava preocupada. Molt. I si la mar se l'havia endut? I si la força de la natura l'havia tombada? Tota trista, va pensar en els bons moments que hi havia passat, i en què ja no tindria cap mena de sentit seguir allí sense ella. Era la seva llar. Ho havia estat des de sempre. I volia que ho seguís sent.

L'albada va arribar, però només perquè així ho indicava el rellotge, doncs el sol no apareixia per enlloc. La finestra només mostrava una lletja grisor. Boira. Res a veure amb la bella imatge amb què solia despertar. No havia pogut dormir gens ni mica. Estava molt nerviosa. La mare li va dir que es quedés a casa. Però ella es va fer la sueca, encara que Suècia li quedava molt lluny i realment a aquestes senyoretes només les havia vist a les revistes i no tenia massa clar com era que havia de fer, però el cas és que va sortir al carrer desobeint una ordre directa.

Va baixar corrent a la platja, i va estar a punt de fotre's de lloros a terra més d'una vegada, perquè l'empedrat seguia moll de la nit anterior i la visibilitat era molt reduïda. Però va arribar bé, perquè coneixia el camí de memòria, perquè l'havia fet un miler de vegades. Va avançar per la sorra humida i li va semblar divisar la colossal figura allí on començava l'aigua, però no en va estar del tot segura fins que no la va tocar. La va mirar ben de prop. Sí, era del color de la sang i seguia allí. Va recordar aquell dia tan clar en què hi havia pujat. Va veure novament el cel tan blau que la va enlluernar. I es va posar molt contenta. Tal era la seva joia que va decidir dedicar-li un blog. Perquè aquella era la seva illa roja, i li havia proporcionat tanta felicitat a canvi de res que era el mínim que podia fer per ella.

Última entrega del Blocaire Invisible.

Moments incòmodes del dia 271208

Estàs visionant el quart vídeo porno dels deu que has posat a carregar quan truquen a la porta. Fastiguejat, preguntes que què coi passa. La teva companya de pis, que és francesa i està molt malament del cap, diu que et vol presentar el seu xicot i entreobre la porta. Alarmat, et poses la samarreta a corre-cuita i surts a saludar sense tenir temps d'aturar les imatges ni ocultar la tenda de campanya. El paio somriu, ofereix la mà i s'acosta per abraçar-te, perquè en aquest país són d'allò més amistosos. Bloqueges el seu acostament amb l'espatlla, perquè posar el teu membre erecte en contacte amb un home podria fer que la masturbació posterior estigués plena d'idees pertorbadores. Veus la cara que porta de tecuentomivida i el despatxes ràpid, doncs una erecció mai no s'ha de desaprofitar.

El temazo del capde: A-Punk

També ianquis, des de NY, els Vampire Weekend, que sonen d'allò més animats i tenen un nom collonut. Visca el vampirisme!

Feliç 2009

Us felicito l'any amb retard perquè des del 28 de desembre he estat a la meravellosa ciutat de Valparaíso, que entre altres coses és famosa pels focs artificials amb què rep l'any nou. L'espectacle va estar a l'alçada del que n'esperava. De fet, va ser molt emocionant veure l'exhibició pirotècnica des d'un mirador ben a prop del mar, amb dos molt bons amics i envoltat de desconeguts que desbordaven alegria, però aïllat amb l'atenció concentrada únicament en les flames voladores i amb ganes de tenir al costat la noia desitjada. Després, però, em vaig tornar a posar en la longitud d'ona de la festa i vaig gaudir fins altes hores de la matinada, com en els dies precedents i també posteriors, doncs en total van ser sis dies de celebració pel canvi de calendari.

Espero que per a tothom les coses fossin tan bé com per a mi i que el 2009 sigui formidable, perquè cada dia és el millor dia de l'any, i recomano amb fervor que si mai teniu l'oportunitat de passar el cap d'any a l'hemisferi sud no ho dubteu un sol instant, perquè celebrar-ho al carrer i amb bon temps és una cosa que no té preu. La gent. L'ambient. El cel. La música. Res a veure amb el fred hivern. Algun dia hi tornaré.

Imatges de pèssima qualitat que reflecteixen l'eufòria regnant

Cinquena pista

El meu blocaire invisible ha estat reconegut recentment per la blocosfera.

Pista "diària" per al Blocaire Invisible.

No hi puc estar més d'acord

La Lotería es un impuesto sobre la pobreza. Y sobre la estupidez.

- Sergio, el mestre de Ciclismo 2005

Quarta pista

Al meu blocaire invisible li agraden les platges. Preferentment si cauen pel Baix Empordà, a l'alçada de Begur.

Pista "diària" per al Blocaire Invisible.