Un italiano se operará para ser mujer, meterse a monja y entrar en un convento
El que la notícia no acaba d'aclarir és si el que l'impulsa a prendre la decisió és el fet de poder ser monja o realment pateix un desordre sexual. Per flipar, en tot cas.
28 de febrer de 2009
El temazo del capde: Little Bit (AutoErotique Bootleg Remix)
Remescla d'AutoErotique, uns DJs de Toronto, sobre un tema original de la sueca de veueta adorable Lykke Li.
Descarrega-la per la patilla des del segell discogràfic RCRD LBL.
Descarrega-la per la patilla des del segell discogràfic RCRD LBL.
Temes:
el temazo del capde
27 de febrer de 2009
26 de febrer de 2009
Backflip
El mot que titula aquest article es tradueix al català com salt mortal enrere.
Si aquesta maniobra ja resulta difícil d'executar tal qual, ni us explico com és la cosa quan s'intenta sobre un vehicle, en aquest cas un tricicle.
El protagonista de les imatges és el gloriós Travis Pastrana, una llegenda viva dels X-Games (campionat d'esports extrems patrocinat per la cadena ESPN que es celebra dos cops l'any als EUA), certamen en què l'any 2006 va executar amb una moto el primer doble mortal enrere mai vist en una competició. Entre altres talents, aquest personatge compta amb els collons per saltar d'un avió sense paracaigudes. La meva més sincera admiració per a ell.
Salt executat fent una rotació a l'aire a l'entorn de l'eix transversal del cos.
Si aquesta maniobra ja resulta difícil d'executar tal qual, ni us explico com és la cosa quan s'intenta sobre un vehicle, en aquest cas un tricicle.
El protagonista de les imatges és el gloriós Travis Pastrana, una llegenda viva dels X-Games (campionat d'esports extrems patrocinat per la cadena ESPN que es celebra dos cops l'any als EUA), certamen en què l'any 2006 va executar amb una moto el primer doble mortal enrere mai vist en una competició. Entre altres talents, aquest personatge compta amb els collons per saltar d'un avió sense paracaigudes. La meva més sincera admiració per a ell.
Temes:
altres esports,
vídeos
25 de febrer de 2009
Amb la panxa buida
Llàstima que el suggeriment arribi tard per al Carnestoltes, però no podia deixar de publicar aquesta sensacional disfressa. El secret passa per portar una reproductor de DVD portàtil lligat a l'estómac i una càmera digital a l'esquena.
Temes:
curiositat
24 de febrer de 2009
La noia de caramel número quatre
E! E! E! El Barbas! E! E! E! El Barbas! E! E! E! El Barbas! Confiat després de mitja hora convidant-me a vi, un borratxo d'allò més amistós m'agafa per l'espatlla i posa mitja plaça a botar al ritme de l'original càntic en el meu honor. Jo li segueixo la corrent, perquè fotre bots i cridar sempre m'ha semblat una activitat d'allò més entretinguda, i el col·lega ho està passant tan bé que sens dubte està d'acord amb mi en aquest tema. Distingeixo el meu amic Juanfri uns metres més enllà i li dic que vingui, que la cosa està animada, però ell fa gestos assenyalant la mossa que té al costat i posa cares estranyes. Necessita reforços? Em desempallego del meu fan i vaig a veure què passa. Oye, que una amiga de (inserir nom at random) quiere conocer al Barbas.
La noia en qüestió és molt del meu estil. Petita. Bufona. Hola, me llamo Xavi. Hola, Carolina. Vaja, el meu nom preferit. Involuntàriament, un somriure de depredador m'eixampla el rostre. Oye, y vosotras qué día llegasteis al carnaval? En escoltar-me conjugar la segona persona del plural, entén ràpidament que vinc de molt lluny i, inclinant el cap lleugerament cap a un costat, pregunta amb una veu molt dolça; Ay, y tú de dónde eres? Responc Barcelona remarcant clarament la ce i ja està tot fet, així de fàcil és lligar en aquest país quan tens barba i véns de la Península Ibèrica. Una hora més tard piro amb el col·legues tenint gravat el seu número de telèfon, la imatge dels seus pits de mida idònia insinuant-se des del sensual escot, i el regust de la seva llengua a la boca. Sort d'això, perquè la nit que vaig passar sobre un fred i brut terra de fusta utilitzant la cortina de la finestra com a llençol va ser tan nefasta que al matí següent era gairebé impossible conservar-ne algun bon record.
Mes i mig després d'aquests esdeveniments, acabades les respectives vacances i havent intentat quedar amb ella en cinc ocasions sense èxit, la vaig aconseguir citar per a veure una pel·lícula a l'aire lliure. Los Lunes al Sol, molt indicada per a la meva vida actual. El públic estava bàsicament pendent de la pantalla, però hauria estat interessant conèixer l'opinió d'algun despistat que, mirant enrere, s'hagués fixat en la curiosa parella de la noia del cabell llarg fins la cintura i el barbut de notable pera que, distretament, no deixaven de tocar-se els respectius pèls.
Entre les copes de vi que els cambrers em van servir a costa dels meus pares durant quinze dies, l'absència d'activitats interessants en aquest avorrit Santiago estiuenc, i la falta de proeses esportives a la vista, m'he vist forçat a reprendre la meva carrera alcohòlica. Potser podria acabar-me emportant al llit a una desconeguda després de tota una nit xerrant i bevent aigua, però no sé si tinc tanta personalitat i poder de convicció. Hi ha certes normes de correcció social que cal observar, i beure alcohol amb una dona a la qual et vols follar és una d'elles. La societat també exigeix que hom begui cervesa, però per aquí no hi passo, així que la seva proposta d'anar a degustar mojitos em va semblar perfecta.
Ella és periodista, així que imagino que va saber valorar l'animat interrogatori a què la vaig sotmetre. Adoro les dones que responen tot el que els preguntes i que no tenen por de compartir anècdotes que les haurien d'avergonyir. L'únic secret és mantenir-les entretingudes i fer-les riure amb humor picant i intel·ligent. La solitària clientela del bar vam ser nosaltres durant molta estona, i quan van apagar la música i el volum del televisor que la cuinera mirava fixament va ofegar la nostra conversa vam entendre que era hora d'abandonar el local. Com qui no vol la cosa, vam anar enfilant el camí que conduïa cap a casa meva, i ella no va preguntar cap on ens dirigíem fins que vam haver abandonat la zona d'oci nocturn. En mi casa tengo cachaça. Ya, po, vamos. Carolines i caipirinhes, l'eterna associació.
Les dones estan tan acostumades a deixar que els facin la feina bruta que moltes vegades no saben jugar amb el marcador en contra perquè mai no s'hi han trobat. Set hores de cita i les nostres boques encara no han entrat en contacte. No hi ha pressa. Prefereixo seguir marejant la perdiu una estona més, és una noia entretinguda. Finalment, entenent quin és el meu joc, o potser atemorida davant la possibilitat d'un rebuig, acosta la cara fins la distància en què el meu bigoti comença a fer-li pessigolles.
Ens besem una estona i me l'emporto cap a l'habitació. Uf, yo me tendría que ir, diu tota enrojolada pels efectes del beure i la meva humil aportació a l'escalfament global. Mmmhhmm. Ni tan sols em molesto a respondre, estic massa ocupat assaborint el seu perfum de mango i trampejant amb els sostens. Es que no he avisado a mi madre. Claro, pero tampoco sería muy decoroso hacerlo en ropa interior. No, evidentment, i encara menys quan instants després ja no hi ha res que cobreixi la seva nuesa. Oficialmente, ya no te puedes ir. I un altre cop es posa vermella, quina gràcia. I quin bonic color, el mateix del meu cobrellit.
Havent arribat prudentment aviat a la cita, m'havia dedicat a arreglar les ungles, convençut que les meves mans tindrien feina en algun moment de la nit, i no precisament per treure mocs. Sempre m'ha preocupat la possibilitat de fer una ferida interna, l'entrecuix d'una dona em sembla una zona excessivament fràgil. Per això, quan després d'una professional dosi de sexe oral enretiro els dits tenyits de vermell del seu cos exhaust, m'assalten els pitjors temors. Cap noia no deixa que la treballin en la setmana fantàstica sense abans oferir una certa resistència. I, sota cap concepte, no es deixarien menjar sense haver avisat que l'estat de la mar és senyalitzat amb bandera roja. Ella encara no ha notat res. Eh... uh... tienes la regla?, pregunto sense deixar de mirar la mà per veure si puc reconèixer el tipus de sang. Mmm, eh, no, respon ella emergint de la nebulosa de l'orgasme sense entendre el motiu de la qüestió. Quina merda de resposta, col·lega. Ya, pues entonces tenemos un problema.
Li ensenyo els dits, i novament el color es trasllada al seu rostre. Oh, qué vergüenza! Todavía no tenía que venir, oh, ah, uh, malditas pastillas. Es cobreix el rostre amb les mans i jo respiro alleujat mentre vaig a buscar una mica de paper. Ara sí, aquesta part de la història la conec a la perfecció, tot i que ella no pot parar de repetir que mai no s'havia sentit tan vulnerable. Petons, manyacs i carícies acompanyen les grandiloqüents i no gens exagerades històries sobre la fama del Pirata Barba-Roja, i finalment ella es torna a sentir en confiança per tal que tots dos plegats puguem acabar la nit com cal.
La noia en qüestió és molt del meu estil. Petita. Bufona. Hola, me llamo Xavi. Hola, Carolina. Vaja, el meu nom preferit. Involuntàriament, un somriure de depredador m'eixampla el rostre. Oye, y vosotras qué día llegasteis al carnaval? En escoltar-me conjugar la segona persona del plural, entén ràpidament que vinc de molt lluny i, inclinant el cap lleugerament cap a un costat, pregunta amb una veu molt dolça; Ay, y tú de dónde eres? Responc Barcelona remarcant clarament la ce i ja està tot fet, així de fàcil és lligar en aquest país quan tens barba i véns de la Península Ibèrica. Una hora més tard piro amb el col·legues tenint gravat el seu número de telèfon, la imatge dels seus pits de mida idònia insinuant-se des del sensual escot, i el regust de la seva llengua a la boca. Sort d'això, perquè la nit que vaig passar sobre un fred i brut terra de fusta utilitzant la cortina de la finestra com a llençol va ser tan nefasta que al matí següent era gairebé impossible conservar-ne algun bon record.
Mes i mig després d'aquests esdeveniments, acabades les respectives vacances i havent intentat quedar amb ella en cinc ocasions sense èxit, la vaig aconseguir citar per a veure una pel·lícula a l'aire lliure. Los Lunes al Sol, molt indicada per a la meva vida actual. El públic estava bàsicament pendent de la pantalla, però hauria estat interessant conèixer l'opinió d'algun despistat que, mirant enrere, s'hagués fixat en la curiosa parella de la noia del cabell llarg fins la cintura i el barbut de notable pera que, distretament, no deixaven de tocar-se els respectius pèls.
Entre les copes de vi que els cambrers em van servir a costa dels meus pares durant quinze dies, l'absència d'activitats interessants en aquest avorrit Santiago estiuenc, i la falta de proeses esportives a la vista, m'he vist forçat a reprendre la meva carrera alcohòlica. Potser podria acabar-me emportant al llit a una desconeguda després de tota una nit xerrant i bevent aigua, però no sé si tinc tanta personalitat i poder de convicció. Hi ha certes normes de correcció social que cal observar, i beure alcohol amb una dona a la qual et vols follar és una d'elles. La societat també exigeix que hom begui cervesa, però per aquí no hi passo, així que la seva proposta d'anar a degustar mojitos em va semblar perfecta.
Ella és periodista, així que imagino que va saber valorar l'animat interrogatori a què la vaig sotmetre. Adoro les dones que responen tot el que els preguntes i que no tenen por de compartir anècdotes que les haurien d'avergonyir. L'únic secret és mantenir-les entretingudes i fer-les riure amb humor picant i intel·ligent. La solitària clientela del bar vam ser nosaltres durant molta estona, i quan van apagar la música i el volum del televisor que la cuinera mirava fixament va ofegar la nostra conversa vam entendre que era hora d'abandonar el local. Com qui no vol la cosa, vam anar enfilant el camí que conduïa cap a casa meva, i ella no va preguntar cap on ens dirigíem fins que vam haver abandonat la zona d'oci nocturn. En mi casa tengo cachaça. Ya, po, vamos. Carolines i caipirinhes, l'eterna associació.
Les dones estan tan acostumades a deixar que els facin la feina bruta que moltes vegades no saben jugar amb el marcador en contra perquè mai no s'hi han trobat. Set hores de cita i les nostres boques encara no han entrat en contacte. No hi ha pressa. Prefereixo seguir marejant la perdiu una estona més, és una noia entretinguda. Finalment, entenent quin és el meu joc, o potser atemorida davant la possibilitat d'un rebuig, acosta la cara fins la distància en què el meu bigoti comença a fer-li pessigolles.
Ens besem una estona i me l'emporto cap a l'habitació. Uf, yo me tendría que ir, diu tota enrojolada pels efectes del beure i la meva humil aportació a l'escalfament global. Mmmhhmm. Ni tan sols em molesto a respondre, estic massa ocupat assaborint el seu perfum de mango i trampejant amb els sostens. Es que no he avisado a mi madre. Claro, pero tampoco sería muy decoroso hacerlo en ropa interior. No, evidentment, i encara menys quan instants després ja no hi ha res que cobreixi la seva nuesa. Oficialmente, ya no te puedes ir. I un altre cop es posa vermella, quina gràcia. I quin bonic color, el mateix del meu cobrellit.
Havent arribat prudentment aviat a la cita, m'havia dedicat a arreglar les ungles, convençut que les meves mans tindrien feina en algun moment de la nit, i no precisament per treure mocs. Sempre m'ha preocupat la possibilitat de fer una ferida interna, l'entrecuix d'una dona em sembla una zona excessivament fràgil. Per això, quan després d'una professional dosi de sexe oral enretiro els dits tenyits de vermell del seu cos exhaust, m'assalten els pitjors temors. Cap noia no deixa que la treballin en la setmana fantàstica sense abans oferir una certa resistència. I, sota cap concepte, no es deixarien menjar sense haver avisat que l'estat de la mar és senyalitzat amb bandera roja. Ella encara no ha notat res. Eh... uh... tienes la regla?, pregunto sense deixar de mirar la mà per veure si puc reconèixer el tipus de sang. Mmm, eh, no, respon ella emergint de la nebulosa de l'orgasme sense entendre el motiu de la qüestió. Quina merda de resposta, col·lega. Ya, pues entonces tenemos un problema.
Li ensenyo els dits, i novament el color es trasllada al seu rostre. Oh, qué vergüenza! Todavía no tenía que venir, oh, ah, uh, malditas pastillas. Es cobreix el rostre amb les mans i jo respiro alleujat mentre vaig a buscar una mica de paper. Ara sí, aquesta part de la història la conec a la perfecció, tot i que ella no pot parar de repetir que mai no s'havia sentit tan vulnerable. Petons, manyacs i carícies acompanyen les grandiloqüents i no gens exagerades històries sobre la fama del Pirata Barba-Roja, i finalment ella es torna a sentir en confiança per tal que tots dos plegats puguem acabar la nit com cal.
Temes:
Chile,
egocentrisme,
sexe
Tot el que necessites
Sembla que Google i els seus anuncis intel·ligents han decidit que tinc ganes de ser pare. M'ofereixen tots els ingredients, primer una dona calenta, després informació sobre l'embaràs, i per últim ajuda a l'hora del part i la tria del nom.
Temes:
curiositat,
sexe
21 de febrer de 2009
20 de febrer de 2009
Turista o viatger?
La recent visita dels meus pares ha suposat un xoc entre dues maneres de sortir del propi país. El continent sud-americà, a més d'estar ple de llocs meravellosos destaca per ser bastant més barat que Europa, amb l'avantatge que això comporta a l'hora de recórrer-lo. El primer pas per identificar-se amb la realitat local és oblidar els euros i pensar en la moneda estrangera que correspongui. Un menú de 10€ (8000$ xilens) és una estafa, cal buscar-los per 1500$ (menys de 2€). El preu raonable per a un alberg no són 15€ sinó 6000$. Mai no t'acostis als locals retolats en anglès, doncs estan pensats per caçar guiris i et fotran una bona clavada. Si un restaurant té un aspecte infame però és ple de gent de la zona es que s'hi menja de conya. Aquests són els principis bàsics.
Jo sóc garrepa de mena, em fa mal gastar, i arribar al final del dia sense haver tret una sola moneda de la butxaca és motiu de gran alegria. Per això, em resulta molt difícil comprendre que, a l'hora de triar on dormir, algú pugui exigir un bany compartit. Mentre hi hagi aigua calenta... I calefacció? Més mantes, si us plau. Quan has passat més de dos dies tornant en bus de Lima a Santiago, setze hores de trasllat no són res. Quina necessitat hi ha d'un cotxe de lloguer? La comoditat no forma part, ni remotament, de la meva llista de prioritats.
Per això, dinar i sopar cada dia en restaurants recomanats per la guia en lloc d'esmorzar fins rebentar i arribar a la nit a base d'entrepans i galetes és una actitud que no puc arribar a entendre. Em diuen que et fas gran i la teva manera de veure la vida canvia. Jo no vull. I vaig fer tot el possible per introduir-los als llocs on em sento ben a gust, com aquell garito marroquí en què tan bé es menjava i que ma mare va abandonar esperitada perquè l'aparell d'aire condicionat que hi havia sobre el seu cap era un niu d'escarabats. No hi ha res com el menjar que venen al carrer i als mercats, que és on s'alimenta la gent humil. Em sembla que no me'n vaig sortir, però :P
Jo sóc garrepa de mena, em fa mal gastar, i arribar al final del dia sense haver tret una sola moneda de la butxaca és motiu de gran alegria. Per això, em resulta molt difícil comprendre que, a l'hora de triar on dormir, algú pugui exigir un bany compartit. Mentre hi hagi aigua calenta... I calefacció? Més mantes, si us plau. Quan has passat més de dos dies tornant en bus de Lima a Santiago, setze hores de trasllat no són res. Quina necessitat hi ha d'un cotxe de lloguer? La comoditat no forma part, ni remotament, de la meva llista de prioritats.
Per això, dinar i sopar cada dia en restaurants recomanats per la guia en lloc d'esmorzar fins rebentar i arribar a la nit a base d'entrepans i galetes és una actitud que no puc arribar a entendre. Em diuen que et fas gran i la teva manera de veure la vida canvia. Jo no vull. I vaig fer tot el possible per introduir-los als llocs on em sento ben a gust, com aquell garito marroquí en què tan bé es menjava i que ma mare va abandonar esperitada perquè l'aparell d'aire condicionat que hi havia sobre el seu cap era un niu d'escarabats. No hi ha res com el menjar que venen al carrer i als mercats, que és on s'alimenta la gent humil. Em sembla que no me'n vaig sortir, però :P
17 de febrer de 2009
Raúl merecería el Premio Príncipe de Asturias y yo promovería esa candidatura. Es un hombre volcado con los incapacitados y los desfavorecidos.
Serà per això que els de l'As han posat una foto seva amb cara de mongòlic?
Temes:
futbol
14 de febrer de 2009
El temazo del capde: Charlotte
El musicón torna amb una cançó dels alemanys Booka Shade, guardonats l'any passat amb el premi al millor artista Tech House per la pàgina de música electrònica Beatport.
A la secció DJ MIXES de la seva pàgina oficial podreu descarregar-vos quatre interessants sessions.
A la secció DJ MIXES de la seva pàgina oficial podreu descarregar-vos quatre interessants sessions.
Temes:
el temazo del capde
13 de febrer de 2009
Focus d'atenció
Me gusta tu barba. Quiero conocerte.
- Atractiva i alcoholitzada llaminera nocturna
El poder que em dóna la barba encara em segueix sorprenent, però ja em vaig fent a la idea que tindré molts problemes per seguir lligant un cop torni del Mundial i m'afaiti. En tot cas, la noia en qüestió treballava de psiquiatra i la següent cosa que va dir és que li recordava al protagonista d'Into the Wild. No me digas, no me lo habían dicho nunca... Potser no volia polla sinó que tenia un interès professional en el meu estrafolari aspecte :)
Temes:
cites,
egocentrisme
Càpsula Hoi Poi
Una de les bajanades que més m'agraden del facebook és la possibilitat de fer-te fan de qualsevol cosa. Perfecte per seguir perdent el temps quan ja creies que no quedava res absurd a fer i t'havies de posar a currar. El descobriment d'avui ha estat l'entranyable artefacte de la imatge, una de les majors cremositats de Dragon Ball, que permetia emmagatzemar en el seu diminut interior qualsevol objecte. Si algú desconeixia aquesta informació és que la seva infantesa va ser un infern. Però com a mínim, que no se'n faci fan.
No sap què és, parla de pastilles, escriu com el puto cul, utilitza infinits signes de puntuació... Francament, es de ser inútiles.
Temes:
freak
12 de febrer de 2009
La dona d'en Ho Haveu Vist
I com l'anterior, més contingut passat de moda però d'una qualitat suprema :D
És una vergonya!
Jo imagino que a Catalunya la gent aquestes coses ja les deu haver vist, però com visc a ultramar no estic gaire al dia en qüestions televisives, així que no he descobert aquesta meravella fins avui. Espero obrir els ulls a alguna persona més, perquè la còlera d'aquest avi contra la RENFE m'ha tingut rient com boig una bona estona.
11 de febrer de 2009
Con la instrumentalización de una tragedia nacional y familiar, y los ecos oscuros de quien intenta transformar la muerte en política, empieza la fase más peligrosa de nuestra historia reciente.
Una condena a vivir sin límites es peor que una condena a muerte.
- Beppino Englaro, el sensat pare de la noia
Pepsi-Caca
Pepsi, la marca de refrescos de cola amb nom de companyia petrolífera, ha renovat el seu logo. Els ociosos d'internet, que són som molts, no estan del tot satisfets amb el canvi i s'han embarcat en una creativa campanya viral redissenyant l'escut rodó que porta els colors de la bandera ianqui.
Per cert, és interessant notar que ni Pepsi ni Coca-Cola ja no posen nou de kola en les seves begudes per la seva intensa amargor, de manera que el nom del refresc ja no té res a veure amb la seva composició, que avui en dia no és més que merda química a punta pala fatal per a la dentadura.
Per cert, és interessant notar que ni Pepsi ni Coca-Cola ja no posen nou de kola en les seves begudes per la seva intensa amargor, de manera que el nom del refresc ja no té res a veure amb la seva composició, que avui en dia no és més que merda química a punta pala fatal per a la dentadura.
Temes:
curiositat
Cascada de malta
Tota persona que no estigui morta per dins gaudeix d'un efecte dominó. La immensa majoria de la penya celebra tenir una birrota ben freda a la mà, per allò que al gust t'hi acostumes. Com pot ser que mai abans ningú no hagi pensat a unir aquests dos conceptes tan atractius? No, no em refereixo als iaios del poble fotent la partideta dels diumenges a la tarda, bàsicament perquè la cosa no va de cerveses sinó de conyacs. Millor que jutgeu per vosaltres mateixos.
L'última frase, que un traductor automàtic m'ha reconegut com danesa i noruega, significa "Després de tanta cervesa l'únic que pots fer és tombar-te". Per l'aspecte del lloc, m'atreviria a dir que es tracta de la sala comuna d'una residència estudiantil. I, encara que els escandinaus en general em semblen una gent avorrida de mena, no puc sinó treure'm el barret davant aquest desinteressat esforç.
L'última frase, que un traductor automàtic m'ha reconegut com danesa i noruega, significa "Després de tanta cervesa l'únic que pots fer és tombar-te". Per l'aspecte del lloc, m'atreviria a dir que es tracta de la sala comuna d'una residència estudiantil. I, encara que els escandinaus en general em semblen una gent avorrida de mena, no puc sinó treure'm el barret davant aquest desinteressat esforç.
Temes:
vídeos
10 de febrer de 2009
Eluana descansa, Italia se agrieta
Inventar una llei per mantenir artificialment en vida algú que porta disset anys en coma és una cosa tan estúpida com miserable. Ara cal esperar que el vaticanitzat govern italià no aprofiti l'oblit dels mitjans per seguir endavant amb el projecte. I també que algun d'aquests talibans il·lustres es trobi en estat vegetatiu perquè sàpiguen el pa que s'hi dóna.
Inventar una llei per mantenir artificialment en vida algú que porta disset anys en coma és una cosa tan estúpida com miserable. Ara cal esperar que el vaticanitzat govern italià no aprofiti l'oblit dels mitjans per seguir endavant amb el projecte. I també que algun d'aquests talibans il·lustres es trobi en estat vegetatiu perquè sàpiguen el pa que s'hi dóna.
Yo soy la Choni
Las de extraradio son las mejores para una primera felación, perdón, relación.
- David, desinteressat poeta urbà
9 de febrer de 2009
1 de febrer de 2009
Moments inversemblants del dia 310109
Un divendres sense sortir de festa és una cosa difícil de perdonar. Passar el dissabte següent també muy tranquilito en el barrio no té raó de ser si no és que estàs follant com un animal. I no és el cas, precisament, quan viatges amb els pares. Som a Río Gallegos, territori patagònic argentí, i la ciutat es troba agitada per la presència de La Renga, una veterana banda de rock del país que la noia amb qui estic emparellat actualment m'ha donat a conèixer. Així que m'animo a anar-hi sol, no sense abans emborratxar-me ràpidament per a desesperació de ma mare, que no acaba d'entendre que dues copes m'afectin tant ni la necessitat d'una mica de combustible extra a falta d'un company de malifetes.
El palau d'esports Estadio Boxing Club ressona amb força mentre recorro els últims metres per carrers buits i mullats. Fa més d'una hora que l'espectacle ha començat. Hòstia santa, quin bé em farien ara uns combats de boxa, col·lega, seria la puta crema. Sí o no? Em fa gràcia estar alcoholitzat, em permet desvariar més del que és habitual. Afortunadament, no he de recórrer a la revenda i després d'afluixar seixanta pesos em trobo a la pista d'un poliesportiu ple de gom a gom, amb una temperatura que supera la de l'exterior en més de deu graus centígrads, i envoltat d'energúmens banyats en suor que agiten les samarretes al ritme de la música. Ecs, quin fàstic, no em toqueu, si us plau. Clar que si no em vull embrutar hauré d'anar a les grades. I allí la gent amb prou feines salta o crida. Merda. Samarreta fora, doncs.
Les cançons es succeeixen, i no en sé la lletra de cap, però em contagio del bon ambient i l'energia que transmet el grup. És increïble que hagi trigat tants anys a descobrir la màgia de la música en directe. Eixugo les gotes del meu rostre i miro al meu voltant, buscant alguna llaminera a la qual tocar el cul distretament. En canvi, veig com un paio agita amunt i avall una cama de plàstic. Una pròtesi. Amb mitjons i calçat esportiu. Bocabadat, la contemplo durant uns segons. La gatera em fa lent, i encara passa una estona fins que no em demano d'on collons ha tret l'artefacte. Baixo la vista, i aquí està la resposta. Motivat com cap altre, salta sobre la seva cama bona mentre l'altre camal del pantaló es mou fantasmagòricament per causa de la buidor. Amb uns ulls com unes taronges i la barbeta empenyent endavant amb força per desenganxar-se de la mandíbula, miro de nou el fanàtic i la gent propera. No sóc l'únic que flipa. La penya em somriu amb complicitat. És un bon concert.
El palau d'esports Estadio Boxing Club ressona amb força mentre recorro els últims metres per carrers buits i mullats. Fa més d'una hora que l'espectacle ha començat. Hòstia santa, quin bé em farien ara uns combats de boxa, col·lega, seria la puta crema. Sí o no? Em fa gràcia estar alcoholitzat, em permet desvariar més del que és habitual. Afortunadament, no he de recórrer a la revenda i després d'afluixar seixanta pesos em trobo a la pista d'un poliesportiu ple de gom a gom, amb una temperatura que supera la de l'exterior en més de deu graus centígrads, i envoltat d'energúmens banyats en suor que agiten les samarretes al ritme de la música. Ecs, quin fàstic, no em toqueu, si us plau. Clar que si no em vull embrutar hauré d'anar a les grades. I allí la gent amb prou feines salta o crida. Merda. Samarreta fora, doncs.
Les cançons es succeeixen, i no en sé la lletra de cap, però em contagio del bon ambient i l'energia que transmet el grup. És increïble que hagi trigat tants anys a descobrir la màgia de la música en directe. Eixugo les gotes del meu rostre i miro al meu voltant, buscant alguna llaminera a la qual tocar el cul distretament. En canvi, veig com un paio agita amunt i avall una cama de plàstic. Una pròtesi. Amb mitjons i calçat esportiu. Bocabadat, la contemplo durant uns segons. La gatera em fa lent, i encara passa una estona fins que no em demano d'on collons ha tret l'artefacte. Baixo la vista, i aquí està la resposta. Motivat com cap altre, salta sobre la seva cama bona mentre l'altre camal del pantaló es mou fantasmagòricament per causa de la buidor. Amb uns ulls com unes taronges i la barbeta empenyent endavant amb força per desenganxar-se de la mandíbula, miro de nou el fanàtic i la gent propera. No sóc l'únic que flipa. La penya em somriu amb complicitat. És un bon concert.
Temes:
egocentrisme
Subscriure's a:
Missatges (Atom)