A l'últim minut ha arribat el gol! Noooooo!

Sóc de l'opinió que l'APM últimament havia perdut qualitat (el ring em sembla patètic), però el número 1 d'aquesta setmana és una autèntica meravella. Un entusiasta aficionat del Pla del Penedès està comentant el partit contra el Font Rubí, que està a punt d'acabar amb empat a zero, quan hi ha un gol a l'últim minut i el narrador embogeix. Aguanteu el primer minut de vídeo, que el que ve després és increïblement divertit.

492

Pronunciat "quatre-nou-dos", així és com un amic meu descriu l'"efecte ulleres de birra" que ocorre quan estàs borratxo i acabes dormint amb una noia no atractiva. Els números refereixen a les puntuacions sobre deu aplicades a una mossa en funció del seu aspecte.

Abans de beure res, la noia en qüestió rep un 4/10 pel seu atractiu (no és passable).

Quan estàs borratxo i cometent l'acció ignominiosa, ella és un 9.

El matí següent, la veus com un 2, bàsicament perquè pots recordar el seu aspecte nua.

No me la volia follar! Va ser un 492!

Urban Dictionary és una mina d'or :D

The Brief Wondrous Life of Oscar Wao

Hi ha dues característiques que tot home nascut a la República Dominicana porta de sèrie amb la seva persona, una voracitat sexual insaciable i irresistible, i el fukú, la maledicció que ha acompanyat la teva família durant generacions, amb major o menor crueltat. El protagonista de la novel·la, Oscar, respon a aquesta nacionalitat, però només pot gaudir del primer tret fins l'inici de l'adolescència, moment en què creua el llindar de l'obesitat. La pèrdua d'atractiu físic, juntament amb la seva desmesurada afició per la subcultura (anime, ciència-ficció, còmics...) el converteixen en un marginat social del qual fins i tot els seus escassos amics s'avergonyeixen. Per si això fos poc, s'enamora desesperadament de totes les noies bufones que es creuen en el seu camí, i l'únic consol que li queda és tornar una vegada i una altra a l'escriptura, intentant vanament convertir-se en el proper JRR Tolkien.

Els capítols alternen la narració de les seves desventures amb episodis passats de la història familiar. La història del fukú. El seu avi va tenir la mala sort de caure en desgràcia amb Rafael Trujillo, sanguinari dictador que va governar l'illa amb mà de ferro durant més de 30 anys, mantenint-la aïllada del món darrere The Plátano Curtain fins el punt que es va atorgar mèrits en l'acabament de la II Guerra Mundial. La tragèdia es repetiria més tard amb la mare d'Oscar, forçada a emigrar a New Jersey, i de nou amb el propi Oscar.

Junot Díaz va trigar 11 anys en tornar a publicar després de debutar amb Drown, una novel·la també ambientada en el món de l'emigració dominicana, però ho va fer amb gran èxit, doncs li va ser concedit el Pulitzer per aquesta segona obra. Jo, què sóc un malalt dels guardons literaris, fa temps que volia repetir amb aquest premi ja que La Carretera em va encantar. I de moment puc dir que el criteri del Pulitzer és esplèndid, doncs aquest és un llibre divertit, entretingut i emotiu. Díaz fa un ús formidable del llenguatge i les anotacions a peu de pàgina, i esculpeix magistralment tots i cadascun dels personatges de la novel·la, així com les nombroses belleses que desfilen per les seves pàgines. El desgraciat protagonista es converteix en un nerd entranyable, emmarcat pels crítics punts de vista del narrador (Yunior, el protagonista de Drown) que contempla amb incredulitat la seva completa ineptitud social, i la seva rebel germana, que no té cap mena de problema a l'hora de declarar la guerra oberta a la seva autoritària mare.

Oh, i una advertència, no té cap sentit llegir aquest llibre si no es fa en la seva llengua original, el spanglish, una barreja lingüística tan comú en algunes zones dels Estats Units com el catanyol ho és a Barcelona.

Títol: The Brief Wondrous Life of Oscar Wao
Autor: Junot Díaz
Editorial: Faber & Faber
Pàgines: 335
Preu: 11.75€

Zapatero: "Mis hijas están bien"

Sí, estan de puta mare. algú em pot aconseguir el seu telèfon, per favor.

Si no saps de què va el tema...

Merci, Pau!

Galápagos

L'escriptor americà (no m'agrada fer servir aquesta paraula per referir-me als ciutadans dels EUA, però alhora em desespera que no hi hagi un gentilici per a aquest país) Kurt Vonnegut no és un autor convencional en el món de la ciència-ficció. Fins el moment he llegit dues obres seves; en ambdues es dedica a jugar amb el temps com si es tractés de peces de LEGO, i no precisament perquè la temàtica dels llibres sigui de viatges temporals. Utilitzant un dels personatges com a fantasma, el fa coneixedor de tots els esdeveniments i el converteix en un narrador omniscient que es dedica a passejar amunt i avall pels fils de la història, revelant fets passats i futur desordenadament. Tot i que el lector sap ben aviat com acabarà el llibre, no sap ben bé per què ni la manera exacta en què encaixaran les peces del trencaclosques, i és això el que el manté enganxat, d'una forma similar al que passa amb la Crónica de una muerte anunciada de García Márquez.

En el cas de Galápagos, el fantasma és un treballador que va morir decapitat en la construcció d'un veler de luxe que havia de conduir una sèrie de celebritats mundials en un creuer pel famós arxipèlag equatorià. El nostre protagonista decideix no abandonar la nau i l'acompanya a Guayaquil, punt de partida d'un viatge de plaer que ja no es durà a terme, doncs el món sencer veu com l'economia s'enfonsa sota el pes d'una greu crisi mundial (us sona?) i les nacions entren en guerra davant la dificultat que suposa aconseguir menjar ara que les seves divises no valen un rave. L'origen de tots aquests problemes és, en opinió del nostre fantasma, l'exagerat volum dels cervells humans i la seva capacitat per crear problemes del no res. Així, un milió d'anys després, la humanitat supervivent (que encara pateix seqüel•les de les bombes atòmiques llençades sobre el Japó) segueix les directrius dels principis evolutius dictats per Darwin en aquestes mateixes illes i acaba per convertir-se en una espècie submarina i pescadora que no es preocupa de res que no sigui menjar i reproduir-se. Com si alguna altra cosa tingués importància...

És una història fàcil de llegir i divertida, amb una acidesa i un humor negre poc freqüents, i que deixa en evidència les preocupacions absurdes de la societat actual i el perill que representa el fet de disposar d'un cervell amb tanta capacitat i no tenir la més remota idea de com fer-lo servir.

Títol: Galápagos
Autor: Kurt Vonnegut
Editorial: minotauro
Col·lecció: CLÁSICOS MINOTAURO
Pàgines: 320
Preu: 17.95€

Si el llegiu i us agrada, us recomano també Slaughterhouse Five (Matadero cinco), una esplèndida crítica contra la guerra escrita amb molt coneixement de causa, doncs aquest escriptor va desembarcar a Normandia, va ser capturat pels alemanys i va sobreviure al demencial bombardeig de Dresden, un dels pitjors de la història. Però com matar civils "dolents" és just, gairebé ningú ha sentit parlar mai d'aquest episodi de la II Guerra Mundial, així que val la pena saber una mica com va anar la cosa.