20 d’abril de 2010

El bueno, y el feo y malo



Tremenda la foto que posen el de l'As a cadascun dels protagonistes de la notícia en què parlen d'un avançament perillós d'Alonso al seu company d'equip Massa. El pilot espanyol (i molt), surt ben guapot, vestit com cal, amb un somriure de publicitat de dentífrics i pentinat de les juventudes del pepé; el brasiler, en canvi, apareix vestit amb el mono de competició, com si no fos més que un mecànic, i amb la gorra enfosquint-li la mirada, donant a entendre que és una persona dolenta en la qual és millor no confiar. Només faltava que el posessin amb aquella cara de mutant que tenia després de l'accident de l'any passat.

Encara que la F1 me la pela, em molesta l'àmplia cobertura mediàtica que reben un paio antipàtic i un pijo català de l'Espanyol que es fa dir Jaime, i celebro que a Alonso no li vagin bé les coses tot i que ens havien venut que només per pintar de vermell el seu cotxe tornaria a guanyar-ho tot.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs a mi em sap greu, perquè a mi m'agrada Ferrari, i ara l'única esperança és que Massa sigui el guanyador, i que li donin pel cul a l'Alonso.

Oriol ha dit...

Moltes felicitats! Això de llegir l'As i ser capaç de reflexionar i escriure sobre el tema te molt mèrit. Ja fa força temps que la classe política i molta de la premsa esportiva no puc ni veurel's.

Vier ha dit...

A mi també m'agrada Ferrari, XeXu, però l'Alonso em cau massa malament, encara que una victòria de Massa estaria molt bé, sí, però no la veig gaire factible.

Tampoc no es que reflexioni gaire, Oriol, però aquest gent diu tantes bajanades que aquest cop no m'he pogut estar de comentar-ho.