Gol, paper mullat

Quan fa uns anys va començar la moda dels diaris gratuïts va ser una gran alegria descobrir que sortia a la llum un que era esportiu, el GOL; bé, esportiu és un dir, perquè en aquest país de merda es fa servir aquest adjectiu quan en realitat volen dir futboler o partidista, ja sigui del Barça, el Madrid o el València. El cas és que avui, molts anys després, ha caigut en les meves mans un exemplar d'aquesta publicació, que sembla que ara té periodicitat setmanal. El titular de portada és "T'esborrarem el somriure" sobre una foto de Mourinho, i a baix diuen que "El barcelonisme es prepara per acabar amb l'Inter i la prepotència del seu tècnic". Com es permeten parlar de prepotència amb una portada tan maleducada? La professió de periodista esportiu cada cop adquireix uns nivells de hooliganisme més preocupants.

Les dues primeres pàgines van dedicades a aquesta exagerada campanya de la #remuntada i insisteixen en les males maneres de l'entrenador portuguès, un home que sap provocar com pocs i aconsegueix sempre desviar la pressió que hauria d'anar cap als seus jugadors, un 10 per a ell. Després vénen dues planes més en què es parla de l'arbitratge del partit d'anada, de Guruceta i del Villarato, ensumant conspiracions a tort i a dret i obviant l'escàndol que ens va permetre sortir vius de Stamford Bridge.

La cosa segueix amb uns gràfics molt tendenciosos sobre la presència dels candidats a la presidència del Barça a la xarxa que són escandalosament favorables a Rosell, de qui només puc dir que té un twitter patètic i no sap res d'interacció en xarxes socials; twitteros!? Que algú li ensenyi a escriure, per favor. Tot seguit un nou atac a Laporta (pel qual no tinc cap mena d'apreci, que consti) i Txiki, al qual s'acusa de tots els fitxatges fracassats d'aquests anys. Per què ningú diu que Albertini era amic de Rijkaard i que Pep Nandrolona va fer tot el possible per fitxar Dmytro Anatoliyovych Chygrynskiy i canviar Ibrahimovic per Eto'o? I encara resten 4 pàgines més d'atac al president pels terrenys de Les Corts i el seu sequaç Jaume Ferrer. L'única pàgina de futbol que no parla del Barça titula "CR9 és el més odiat"...

L'escàndol ja és majúscul quan sortim de l'espai dedicat a l'esport "rei" per llegir el minúscul retall dedicat a la Liège–Bastogne–Liège, la prova ciclista més antiga del calendari i una de les més prestigioses; clar que en aquest país de sofà i becaina ningú no sap res de cap cursa que no sigui el Tour, cada any més avorrit. Les curses d'un dia són mil cops més entretingudes, doncs els equips corren tots per guanyar, no com en les voltes de 3 setmanes on només busquen limitar les pèrdues. El cas és que va guanyar el cyborg Vinokourov, convicte no confés per dopatge que meravellava els incrèduls guanyant etapes del Tour 2007 amb els dos genolls farcits de punt de sutura, i ho va fer per davant del rus Kolobnev i el murcià Valverde, sancionat a Itàlia per la seva sang contaminada amb productes dopants des de 2004. I quin és el titular? "Una altra clàssica sense guanyador espanyol". Hola? En 96 edicions només dues vegades un home de la península Ibèrica l'ha guanyada (Valverde 2006 i 2008), i malgrat els èxits en anys recents, fins el 2003 no s'havia guanyat cap prova d'un dia a Bèlgica (Astarloa a La Flèche Wallonne; retirat el 2009 per positiu). Així que és com a mínim excessiu escriure una cosa així.

Cada cop fa més fàstic llegir la premsa. Ah, i per acabar-ho d'adobar un petit detall; a la portada de GOL anuncien la seva web amb la URL www.diariogol.cat, però aquesta no existeix i sí que ho fa en el domini .es. I a sobra a la pàgina no els falten subnormals felicitant-los per la seva feina.