12 de juliol de 2010

Un resultat del tot esperat



Ei, que la premsa hispana no us distregui de l'única cosa realment important que va passar diumenge, el cowboy de trenta-vuit anys se n'ha anat i ja no tornarà. Gràcies per res i adéu, càncer del ciclisme.

2 comentaris:

Mike ha dit...

Merda!!!
Últimament, per cada article que et llegeixo, passaria una tarda en alguna terrassa de BCN fen una birra (o les que faci falta). Per alguns articles, fins i tot més d'una tarda.
És una de les coses que em provoquen un sentiment de nostalgia considerable.

Bé, al tema: A mi tampoc m'agrada el Farmstrong... Fins i tot, el seu cotxe en el tour de l'any passat (negre i groc de Nike) llençava unes caixetes grogues que portaven al ingenu públic a pensar que es tractava de la "súper molona pulsera livestrong"... però... eren GUIXOS!!!!
(Per a escriure el seu nom)?
(Per a llençar-los-hi a la cara)?
(Cabrons!!!)
Els vaig aprofitar per escriure CONTADOR! EN GROC, i ben gran!

Ara, d'aquí a < èmfasi > publicar en el teu blog < /èmfasi > "càncer del ciclisme"... em sembla una mica lleugerament excessiu. :P

(Canvi tema) Diumenge faré 50km +2.500m ;)

SALUT!

Vier ha dit...

Aquest tio és un fill de puta que ha imposat en el ciclisme la superespecialització monotemàtica del Tour, quan els campions de sempre corrien tot l'any i guanyaven allà on anaven. Armstrong és un marica que només competia a la Dauphine i al Tour, i després a descansar. El ciclisme és molt més que això.

A banda, està el tema del seu equip de cyborgs que controlava la cursa d'una manera insuportable, posant els seus gregaris també al top 10, demostrant així que el seu druida i la seva gasolina eren molt millors que els de la resta.