I Trail de l'Emmona

24 de juliol de 2010



En una nit de furor atlètic, vaig començar a inscriure'm a curses del calendari de la Copa, i mentre ho feia em va arribar un correu del Club Excursionista Independent que parlava d'una competició de 100 quilòmetres al Baix Ripollès a finals de juliol, i sense pensar-m'hi gaire també vaig pagar l'import corresponent. Tan animat estava, que gairebé m'apunto a dues curses en el mateix dia :P
Ja estudiant el tema amb més detall vaig veure que aquest tema era bastant seriós, amb 10000 metres de desnivell, que de nou havia de suposar el meu rècord personal. Les dates, però, eren perfectes. Tres setmanes després de la Núria-Queralt i un mes bans de l'Ultra Trail du Mont Blanc, i ja m'anava bé una preparació intensiva. El que no tenia previst és que encara estaria cansat després de la NQ, ja que en el temps entre les dues curses només vaig sortir a córrer sis dies i encara notava els esforços als quàdriceps. El que està clar que no pensava fer era alterar el meu full de ruta de cara al Mont Blanc, així que em vaig llevar aquell dissabte amb un cert temor però preparat per superar el repte. Arribar a Sant Joan va ser una petita odissea, havent de combinar metro, tren i bus, però tot va sortir bé i quaranta-cinc minuts abans de la sortida recollia el meu dorsal i aprofitava per fer una última cagadeta (la quarta del dia) i saludar companys d'equip.



Més que escriure una crònica de la cursa, la comentaré a través dels tweets que vaig anar deixant durant l'esdeveniment.

Només 99 corredors i molt nivell. Ben bé 30 o 40 han sortit per davant meu. - 17:08:39

Dels 99 inscrits només en van sortir 87, i molta gent va arrencar amb força. El meu primer km, molt normal, 5'45".

Es veu força penya sense motxilla, nomes ronyonera. Aquests son els ràpids, poc pes! - 17:09:48

Jo avui vaig amb la motxilla plena, tal com ho faré a l'Ultra Trail Mont Blanc. Entre això, el perfil i les cames, patirem. - 17:12:32

Dos frontals, manta tèrmica, jaqueta impermeable, litre i mig d'aigua, buff i uns quants gels energètics. No em va semblar acusar gaire el pes.

De moment, però, a roda d’un calb q m'està fent la primera pujadeta. - 17:12:32

Com sempre, els trams que piquen cap amunt amb calma i deixant que sigui algú altre el que es desgasta marcant ritme.

Deixo el calb i segueixo un argentí que explica batalletes d’haver anat a veure el Tour fa 2 dies. - 17:18:45

L'argentí parlava de fer la cursa relaxadament fins Gombrèn, però aviat va començar a fotre-li canya i el vaig perdre uns quants km de vista.

Ja som a Ripoll, km 13, la baixada ha estat fàcil i agradable. - 18:38:11

Fins el km 3.2 la cosa feia pujada, després era molta baixada i terreny favorable, per corriols en bon estat que permetien circular bé, amb parcials entre els 5 i els 8 minuts/km. A Ripoll, primer avituallament sòlid; unes quantes taronges i fruits secs i au, cap endavant.

Tinc molèsties al peu dret per la llengüeta i l'estomac sensible, quina novetat. - 18:53:15

En reprendre la marxa va aparèixer un dolor que em va arruïnar la part final de la Núria-Queralt. Sembla que la llengüeta de la sabatilla dreta no s'estira bé per un costat i aleshores fa un bony que es clava al dors del peu i amb el pas de les hores fa un mal de mil dimonis. A casa vaig intentar tallar la zona però no hi havia manera, així que en cursa vaig optar per obviar les molèsties. I bé, l'estómac és la mateixa història de sempre, el gran repte de tota ultramarató és per a mi creuar la meta sense haver hagut de cagar. I clar, si abans de sortir ja has anat de ventre 4 cops, la cosa no promet ser fàcil.

El meu cap sembla una batalla de DJs, dels esforços que estic fent per mantenir-ne allunyades determinades cançons. - 19:01:57

Aquest és un altre problema que va començar a la NQ, on gairebé em torno boig perquè dues cançons es van apoderar de la meva ment i es repetien sense descans. Aquí vaig tenir el cap molt més serè, potser perquè el dolor i les dificultats van arribar més endavant, potser perquè tenia una noia massa present al cap.

Tinc un company d'equip nomes 10" per darrere, però prefereixo anar obrint camí en solitari, els desnivells d'ara son molt assequibles. - 19:02:57

Vaig sortir de Ripoll amb un company del CEI que no coneixia que m'havia avançat poc abans d'entrar a la ciutat i semblava més fort que jo, però després no estava tan fort i vaig decidir tirar pel meu compte, buscant companys de marxa més ràpids.

Un minut sencer és la diferència amb l'home que em precedeix i aquest sí sembla un bon company de viatge. El de darrere ja m'ha fet perdre 1 cop. - 19:08:59

La mateixa puta historia de sempre, 3 km de persecució i quan enllaço el paio esta caminant, no hi ha manera de formar grup. - 19:27:18

Doncs sí, aprofitant les pujadetes per twittejar em vaig despistar i em limitava a seguir el paio de davant, fins que ens vam trobar en un cul de sac, així que el vaig abandonar per seguir-ne un altre que semblava més capacitat per sobreviure a la muntanya però també es va quedar enrere quan el vaig enxampar. Serà que els agrada anar sols, perquè tampoc va fer cap esforç per enganxar-se a mi.

Un quillo descamisat amb un bulldog q te una làmpara al coll, a la muntanya trobes cada cosa... - 19:34:09

De veritat, el gos portava una merda d'aquelles que els posa el veterinari, no sé si per evitar que mosseguin la penya o què, però vaig flipar molt en veure un personatge així pel mont.

El silenci d'una muntanya no té preu, km 22 #TrailEmmona - 19:53:12

El silenci en general és meravellós, però vivint a Barcelona és una cosa molt cara de trobar. No sentir res més que el vent i els teus propis batecs, envoltat d'aire pur i amb unes vistes esplèndides... m'agrada.

He fet 5 km fins el 28 amb un paio que també era als 100 km de Calella, però es pren l'avituallament amb massa calma i opto per seguir sol. - 20:50:58

Ja havia saludat aquest corredor, que respon al nom de Jordi, a la línia de sortida. Em va avançar en un tram pla abans de Ripoll i no em va molar perquè tenia clar que aquest sí era un bon company de viatge, així que quan de nou el vaig enxampar en una baixada després del control del Coll de la Botifarra em vaig alegrar molt. En els 100 km de Calella, una cursa duríssima de 20 voltes a un circuit de 5 km pel passeig marítim de la vila, ell va estar els 40 primers quilòmetres a un ritme fortíssim amb els dos primers, i encara que al final es va desinflar una mica i va acabar 12è, va obtenir un temps digníssim de 12h34'.

Seguim junts compartint anècdotes fins la Collada del Forn, on hi ha un nou avituallament amb plats de pasta i he de seguir sol perquè tot i esperar-los força segueixen menjant a l'herba i no vull aturar-me tanta estona.

Aixo d'oferir plats de pasta just abans d'una pujadota no és gaire eficient, digerir m'està costant la vida. #TrailEmmona - 20:58:22

Donant-ho tot a la baixada sense deixar de contemplar una posta de sol espaterrant mentre busco enllaçar amb l'argentí del Tour #TrailEmmona - 21:25:46

Després del quilòmetre i mig de pujada hi havia uns altres mil cinc-cents metres de descens molt pronunciat, just quan el sol s'amagava rere les muntanyes amb uns colors magnífics.

He retallat 4 min en 4 km i ja el veig en algunes corbes aquest paio m'ha de portar molt lluny, tot i q encara no ho sap. Km 32 #TrailEmmona - 21:26:50

El recorregut seguia per una pista amb lleugera inclinació positiva fins el km 35, però vaig anar molt bé amb ritmes de 7, 8 i 9 minuts/km conforme la cosa anava picant més cap amunt.

He agafat i deixat enrere l'argenti, però en tinc un parell que semblen bons de veritat. A veure si aquest grupet dura una mica, coi km 34 #TrailEmmona - 22:20:59

Havent coronat, aconsegueixo un parell de socis per al primer tram de descens, fins el km 38, al control del Coll de l'Arç.

Passat el km 45, Gombrén. Ara comença la cursa de veritat, amb 1000 m d'ascensió en 10 km, fins la cota 1900. Em trobo molt bé #TrailEmmona - 23:29:51

En el segon tram de baixada va reaparèixer el Jordi, que havia deixat el seu amic i fins i tot em va costar una mica seguir-lo, cosa que rarament em passa en un descens. Aquest paio és bo.

El millor moment de la nit es va produir quan vam començar a sentir una música propera i vam passar per davant d'una casa on estaven fent una festa al jardí i sonava a tot drap el mític tema de "Oh benvinguts, passeu, passeu" i la gent ens va començar a animar. El Jordi i jo crèiem que allò era l'avituallament :P

El millor de tot es que porto un sherpa de la zona, espero no perdre'l. - 23:30:41

A Gombrén hi havia un avituallament important, amb entrepans de nocilla que vaig refusar perquè em feia por forçar l'estómac. Vaig sortir d'allí amb el Jordi enganxat a un paio de la zona que deia ser amic dels dos primers classificats i conèixer el terreny sobradament, i al principi de l'ascensió semblava anar molt fort, però aviat es va desinflar mentre explicava que havia pres no sé quines pastilles per frenar la diarrea que tenia, pobre home.

Uix, quin mal els 140 graons del Monestir de Montgrony. - 0:33:41

El Monestir estava a meitat de la pujada, que estava sent tremenda, i només vaig aturar-m'hi un parell de minuts perquè estava fent tota la pujada a roda del Jordi i vaig marxar tan aviat com ho va fer ell.

Enganxat al Jordi, dels 100 km de Calella, que puja que dóna gust. Aquí dalt fa fred. Km 51 #TrailEmmona - 0:35:04

Últimament estic veient que tinc un greu problema amb les pujades fortes que arriben molt amunt, i és que et forcen a suar un colló (molt més que no pas anant en pla) i el vent de la muntanya t'arruïna la vida amb facilitat. Segurament necessiti una samarreta que s'eixugui ràpid, però em fa mandra córrer amb una samarreta bona perquè el velcro de les corretges de la motxilla les fa malbé.

Un ramat de vaques dorm a dalt de la muntanya. Quin mal rotllo els seus ulls brillants. - 0:42:17

Mai no havia vist vaques de nit, no sabia que tenien els ulls com els gats i no em va agradar gens.

Vent de cara. Vent fred. També multitud de caques fresques amb les quals relliscar. - 0:55:29

Ja havíem coronat, a 1900 metres d'altura. En l'últim tram de pujada em vaig separar una mica del Jordi i un altre noi que havíem agafat ja ben amunt. La cosa és que m'estava costant seguir el Jordi fins que vam haver de parar perquè no trobàvem les marques. Jo vaig ser el primer a veure per on seguia el camí i ja no vaig mirar enrere. Fotia un vent glaçat que no convidava a esperar ningú.

Guai, un fil elèctric. Gracies, grangers. - 0:55:58

Doncs sí, de poc que no perdo l'escrot travessant el que semblava un filferro qualsevol. Encara en trobaria un parell més, ja podria avisar algú el coi de pagesos que en aquesta nit hi haurà gent a la muntanya perquè els apaguin, és una sensació ben desagradable que deixa amb molt mal cos.

Primera dificultat muntanyosa superada amb èxit i de nou baixant en solitari. Definitivament, les vaques nocturnes fan por. Km 58 - 1:45:04

Les maleïdes vaques no dormen mai i tenen el costum de fotre's enmig del camí, com si la muntanya fos casa seva. Et miren amb aquells ulls injectats en sang, amb les banyes amenaçadores i sense dir ni mu, i no saps com fer-ho per passar de llarg sense problemes.



Quina lluna plena, quina nit tan clara i quina merda d foto, segur que el Comte Arnau ha sortit avui a liar-la - 2:17:17

La idea de la imatge era que també es veiessin les muntanyes retallades contra un cel estrellat, però la llum de la lluna era tan intensa que amb una càmera tan dolenta com la del telèfon no es veia res més. I sent aquests els camins pels quals el Comte Arnau sembrava el terror, violant monges a l'abric de la nit, no tinc cap dubte que avui també devia sortir a fer de les seves.

Descens rapidíssim fins a Campelles, km 62 #TrailEmmona Córrer així dóna gust - 2:18:33

Au, feta la meitat del descens i seguíem trobant-nos bé, amb quilòmetres de 5'30" i 6', que a aquestes alçades està de puta mare.

M'informen q ja vaig 12è, em molaria molt fer top 10 en una cursa tan muntanyosa #TrailEmmona - 2:26:55

Ja sé que no hi havia gaire gent, però per a mi significava molt anar tan endavant en una cursa gens adequada a les meves característiques, i més després del daltabaix monumental de la Núria-Queralt. Encara quedava molt per pujar, però, i el més probable és que hagués de fer-ho sol, de manera que estava molt difícil seguir avançant posicions.

Però és que les putes vaques no dormen!? Preferiria trobar el Comte Arnau en el seu cavall de foc que un altre puto ramat enmig del camí. - 2:44:26

Un coi de vaca em va fotre un ensurt que vaig ensopegar i de ben poc que no m'obro el cap contra un arbre. Això de ser de ciutat fa que la naturalesa salvatge resulti terriblement amenaçadora.

Km 76, 12 h en curs. Marxo 11è però m'estan venint tots els mals abans del segon port. 9 km amb 750 m positius, quan hi arribi serà de dia. - 5:07:17

Entre tweet i tweet hi va haver 13 km de baixada en solitari (més de dues hores i quart) excepte un instant en què vaig avançar l'onzè classificat, però la cosa anava perdent velocitat, les cames pesaven bastant i l'estómac anunciava un cataclisme imminent.

Finalment he hagut de parar a cagar, pero ha estat una cosa bastant rapida i neta. Km 81 #TrailEmmona seguim pujant! - 5:56:34

Vaig sortir de l'avituallament de Campdevànol de nou amb l'onzè, que va venir de darrere però no va voler parar a menjar per no refredar-se. Em va estar explicant que havia vingut a fer la cursa amb calma i que va anar tirant fins que al km 50 va descobrir que estava amb els 10 primers i que igual estava anant massa ràpid. Se'l veia força sencer, però.

Vam fer mitja pujada a relleus fins que la meva panxa va dir prou i em vaig ajupir al mig del camí (no hi havia gaire vegetació) mentre el meu company seguia cap a la dreta. Al cap d'un minut va tornar a aparèixer perquè la direcció correcta era l'esquerra i em va veure en la postura més humiliant que existeix :P



Bon dia, Catalunya! Ah, quins mars de boira. Km 82 #TrailEmmona - 6:18:52

Quan has passat tota la nit caminant en la foscor, l'arribada de l'alba sempre és un motiu de joia, fins i tot quan encara et queden 6 quilòmetres d'ascensió per arribar als 1800 metres d'alçada amb què es coronava el port. Feia hores que pensava quant de temps ha passat d'ençà l'últim cop que vaig veure el sol emergint rere les muntanyes, i que em faria molta il·lusió viure de nou aquesta experiència, però malauradament la boira no m'ho va permetre.

Coronat l'ultim port (1800m) a dures penes després de tornar a cagar. Ara ja nomes queden 15 km i em toca el sol #TrailEmmona - 7:57:36

Just després de l'anterior tweet vaig passar pel control de Sant Julià de Saltor, on encara vaig ser a temps de veure marxar l'onzè i meravellar-me amb la reaparició del Jordi de Calella, al qual no havia vist en els últims 30 km i sis hores. El paio havia sobreviscut a la nit amb la seva samarreta sense mànigues i, com abans, va marxar ràpid del control per no agafar fred. Jo ja estava massa tocat com per pensar a seguir-lo, i de fet només sortir de l'avituallament vaig haver de cagar per segon cop, novament enmig de la pista.

L'últim quilòmetre de la pujada era una tartera que presentava un desnivell demencial, tant que s'havia de pujar a quatre potes. Mentre m'arrossegava, un home que no havia vist en tot el dia em va passar al davant, i encara vaig tenir la decència de fer-li saber que estava anant pel camí erroni. Vint-i-quatre minuts després, vaig fer el cim.

D'aquí a l'últim punt amb menjar sòlid, el Coll de Jou, on el sol ja brillava amb força i em vaig poder treure la jaqueta i posar-me la gorra. Tenien donuts i xocolata, i per molt que m'encanten ambdues coses, em vaig controlar perquè no volia cagar un tercer cop. L'últim tram de cursa era tot en baixada, però passant per camps inclinats d'herbes altes que et forcen els turmells i que a sobre estan sempre molt humits, com una espècie de terreny entre pantanós i aiguamoll, de manera que et mulles els peus, que ja estan fets una merda, i t'acaba saltant la pell de tot arreu.

Vaig retrobar el Jordi i vam fer plegats els últims tretze o catorze quilòmetres. La seva ajuda em va venir molt bé, doncs tot i que jo tenia més forces que ell per marcar el ritme en el pla i les baixades, ell tenia molt més clar que havíem de seguir corrent i que no podíem defallir. Així, amb els seus ànims i amb bons relleus, vam arribar plegats a la meta amb un temps de disset hores i mitja, una meravella tenint en compte que jo esperava fer-ne vint abans de començar, i que en els millors moments del dia havia calculat que podia baixar fins les divuit.

Au, això ja està. 13è amb 17h30. Em fan mooolt mal les cames. #TrailEmmona - 10:38:44

Un altre prodigi de fer coneixences és que després et porten a casa, i és que no vaig haver de repetir el circuit bus-tren-metro perquè el Jordi i els seus amics em van baixar fins la renfe de La Llagosta. Un gran grup de gent que confio veure de nou a l'Ultra Trail du Mont Blanc!