Sobre els Europeus d'Atletisme

Ahir van acabar els Campionats Europeus d'Atletisme, que han passat per Barcelona sense pena ni glòria. No em refereixo a dades d'assistència i seguiment mediàtic, perquè no les tinc, però cada cop que ho posava a la tele es veia l'estadi mig buit, i ja se sap que la transmissió per canals secundaris és garantia de fracàs. El que a mi m'interessa és quin impacte ha causat aquest esdeveniment sobre la gent comú. Tampoc cal portar gaire lluny les preguntes ni la cerca d'informació a internet per concloure que a la gent li importa una puta merda l'atletisme. De fet, si hem de ser justos no és una cosa de l'atletisme, perquè quan arriben els Jocs Olímpics tothom coneix les glòries del Bolt, Thorpe o Marion Jones de torn. El que realment passa és que la gent és imbècil i només segueix allò que li posen davant dels nassos i li diuen que miri.

La premsa futbolera del país, que exemplifica millor que cap altra cosa la subnormalitat peninsular, s'ha passat la setmana parlant de Cesc, Raúl, Messi, Mourinho i algun altre il·luminat. Pàgines i pàgines de presumptes fitxatges i notícies inventades. Per favor, si no hi havia ni un miserable gol a narrar! Ja podrien anar prenent exemple de L'Équipe, únic diari esportiu del qual tinc constància que és capaç de treure el futbol de la portada amb regularitat (aquí això només passa amb Nadal i Alonso). I què és el futbol? Un esport on vint-i-dos paios en calça curta corren rere una pilota i es reparteixen estopa mentre no passa res de veritat. L'esport rei, quina vergonya... Hi ha més màgia en un triple salt o una cursa de 110 metres tanques que en noranta minuts de partit.

Tornant al tema de la resposta popular, divendres vaig anar a veure la final dels 50 km marxa al costat del Parc de la Ciutadella, i de tots els participants el que rebia menys ànims era l'espanyol García Bragado, i no per qüestions polítiques sinó perquè tot el públic era estranger. Sobre la prova, que potser és la més difícil de tot l'esport, cal felicitar l'organització en el seu esforç per alleujar el patiment psicològic dels esportistes en obligar-los a donar 50 voltes a un circuit d'un km. Per descomptat, el subnormal que va tenir aquesta brillant idea no ha fet marxa en la seva puta vida; i darrere seu devia haver-hi algun estúpid tinent d'alcalde fent mans i mànigues per amagar la prova el màxim possible i que els patidors usuaris del transport privat no es queixessin gaire.

Típic rus amb pinta de rus passant-les putes a 4 km de meta

Els dos andorrans, últims a molts minuts de la resta. Imagino que en tot el Principat no hi ha 42 km plans per entrenar.

El suís Victor Röthlin (esquerra) poc abans de l'atac amb què va deixar enrere l'espanyol Chema Martínez (dreta). Atenció als músculs de les cames.

L'escàndol ja va ser majúscul ahir amb la marató masculina, que començava a les deu del matí i feia 4 voltes a un circuit de 10 km que passava per Gran Via-Passeig de Gràcia-Carrer Marina-Ciutadella-Passeig Colom-Passeig Lluís Companys-Ronda Sant Pere. D'aquests carrers l'únic que estava tallat completament era el Passeig de Gràcia, i ja es prou lamentable que els atletes hagin d'empassar els fums dels cotxes que circulen en sentit contrari, però és que a sobre ningú havia previst per on passarien els ciclistes que persegueixen el cap de cursa, cosa que succeeix a TOTES les maratons del món. la Guàrdia Urbana, cos que sempre actua brillantment en defensa del civisme, va solucionar el problema barrant-nos el pas amb les seves motos i amenaçant multar-nos amb actitud de perdonavides. Bravo, una nova derrota de l'esperit festiu en aquesta ciutat que cada dia que passa és una mica més avorrida. Per postres, el Delegat d'Esports de l'Ajuntament, Pere Alcober, es deixa anar dient que 200.000 espectadors van seguir les proves de marxa i marató. Bé, definitivament l'encarregat del recompte va patir una insolació, doncs els únics punts on es concentrava una quantitat de gent apreciable era al voltant de la meta i al Passeig de Colom. Té gràcia que aquí no surti ningú a desmentir aquestes xifres tan exagerades, com sempre fan amb les manifestacions que no els interessen. El to propagandístic que té la notícia de La Vanguardia ja és per vomitar,

Quienes no tuvieron que sufrirlos [los 29 grados de calor] y sí disfrutaron con un evento histórico fueron las decenas de miles de barceloneses y de turistas que, en pleno 1 de agosto, salieron a aplaudir y animar a los esforzados del asfalto. Eso y la promoción turística de la ciudad, a través de una cuidada realización televisiva [només es veia l'Arc de Triomf], le pagaron ayer a Barcelona una campaña publicitaria de primer orden a nivel internacional.

Després de tantes calamitats, us proposo una petita compensació amb imatges de les tres fabuloses dones que es van jugar l'or en la prova de salt d'altura, la croata Blanka Vlašić, la sueca Emma Green i l'alemanya Ariane Friedrich. Francament, qualsevol periodista que trobi més interessant parlar dels abdominals de Cristiano Ronaldo que de les interminables cames d'aquestes senyoretes és un homosexual perdut.

Les fotos les he tret de zimbio, una web que desconeixia però que està molt bé, tot el contrari que la pàgina oficial dels Campionats, un bunyol on no pots trobar vídeos, ni resultats ni imatges, i que la meitat de la setmana ha estat caiguda per problemes de servidor.