Un dels mals endèmics d'aquest blog ha estat la seva erràtica línia editorial, només cal donar un cop d'ull al núvol d'etiquetes dels temes per veure que aquí s'escriu de qualsevol cosa que no tingui relació amb l'anterior. Abans dedicava més temps a llegir bajanades d'internet i compartir-les per aquí acompanyades de les meves divagacions; ara això ho faig a través de twitter, que em fa perdre menys temps. Últimament, aquí només hi ha cròniques interminables de les meves ultramaratons i rajades contra la premsa i la societat, i així seguirà sent.
Ara, gràcies a la insistència del Jordi, he obert un compte de posterous on intentaré penjar fotos regularment, amb no gaire més de quatre línies d'acompanyament per no inflar gaire el cap al personal. Fa anys que m'agrada la fotografia, encara que no en tingui puta idea, i gràcies al nou blog he recuperat el costum de portar la càmera compacta sempre a sobre per captar les imatges absurdes i la gent jarta que tant abunden en aquesta ciutat. Per tant, si voleu una dosi diària del meu dubtós talent us podeu fer seguidors de patillades - imatges que reflecteixen la demència urbana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada