23 de febrer de 2010
19 de febrer de 2010
Un home amb criteri
Si depengués de mi dictaria pena de mort per als casos de dopatge. O com a mínim un munt de patades a les pilotes!
- Bjorn Ferry, campió olímpic (d'hivern) de biatló
Em sembla una proposta magnífica, en la qual inclouria també tot l'equip de preparadors de l'atleta en qüestió. Ara bé, si només podem aplicar la segona opció, que passa amb les esportistes femenines? Els podríem esquinçar els mugrons >:D
Temes:
altres esports,
cites
Japanese Ukelele Duo presents ダイアモンド・ヘッド
Excel·lent clip dels japonesos U900, que utilitzrn aquests dos ninotets en tots els seus videos. El so de l'ukelele és adorable :)
[Vist pel Jaume a Drawn!]
Temes:
música
15 de febrer de 2010
L'Últim Dictat
Sortint dels estudis de mediapro em vaig reunir amb els amics de la uni, amb els que m'hauria d'haver trobat hores abans per sopar. Exultant, els vaig comunicar la bona nova i poc més, que a l'endemà havia de matinar. El dissabte s'havien de gravar sis programes, i jo els volia guanyar tots. El pot me la relliscava, més que res perquè vaig assumir que era impossible guanyar-lo, però volia convertir-me en una llegenda dels concursos televisius. Volia ser el Dictador del Gran Dictat. Segurament per aquests deliris de grandesa i excessos d'ambició va ser que no vaig dormir gens ni mica, nerviós i movent-me d'una banda a l'altra sense trobar el descans.
Com ja havia anunciat, vaig arribar mitja hora tard, perquè coneixia la dinàmica del programa i sabia que fins les onze del matí no començaria l'espectacle. Els nous concursants em miraven amb un cert temor, però també es mostraven molt sorpresos de saber que amb tres programes havia fet tan poc calaix. Si algú es molestés a repassar les estadístiques del programa, segurament no trobarien cap guanyador múltiple amb pitjor benefici mitjà que jo.
El cas és que res ja no era com el dia anterior, la novetat havia passat i no em vaig fer amic dels altres perquè els veia com enemics, i de la mateixa manera ells em volien liquidar. No hi va haver gaire rialles ni tampoc discussions per veure com havíem de picar de mans i el públic no m'idolatrava. La cosa va començar i vaig fer el ridícul perquè la Mati em va dir que havia guanyat cent euros més del que pensava i el Dalmau em va haver de corregir perquè jo ja anava ben encaminat abans de rebre la desinformació.
Ara repasso el programa i penso que hauria d'haver aprofitat el seu neguit per donar un cop d'autoritat a la primera prova i anihilar la seva moral guanyant totes les paraules mal-dites. De totes maneres, la fase prèvia va ser novament un passeig, i jo pensava que ja m'anava bé que fos la Montserrat l'altra finalista, doncs sent del Segrià hauria de ser més fàcil que cometés errors ortogràfics.
Com als anteriors programes, les opcions de pot es van esfumar ben aviat, errant la segona paraula, colinap, un altre clàssic en la meva llista de cagades; els guionets ni els oloro. Els dos vam fallar però van aturar la gravació i ens van dir que s'havia de repetir de la mateixa manera que ho havíem fet. En aquest moment, jo vaig mirar la pantalla de la Montse per veure si ella també hi havia posat guions. Aquesta mirada em perseguirà fins la fi dels meus dies, doncs quan va arribar l'hora de la veritat el Dalmau es va equivocar en la pronúncia de kyrieléison i novament van cridar stop. És aquí on jo podria haver mirat què havia escrit la Montse, i sabent que anava per davant l'hauria copiat per assegurar la victòria passés el que passés. Però no va ser així, i vaig perdre contra kyrieleison, una merda de paraula religiosa que ve del grec i s'hauria d'escriure començant per qui-, ja que la ca i la i grega no pinten res a l'alfabet català.
No acabo d'entendre que ella digués que no l'havia vista escrita mai, perquè sent així és del tot impossible endevinar-ne l'etimologia. Realment l'estructura del programa és bastant injusta, ja que no es pot guanyar fallant l'últim mot si l'altre concursant l'encerta, i fa encara més mal si vas molt per davant i és la teva millor participació. Per acabar-ho d'arreglar, un avi del públic em va venir a dir que ell sabia com s'escrivia la paraula perquè l'havia cantada molts cops a missa. Poc em va faltar per engegar-lo a dida. De què dimoni m'ha servit l'educació jesuïta si no m'han ensenyat a dir això però encara tinc el coi de pare nostre gravat a la memòria?
Me'n vaig tornar capcot a casa, doblement molest per la derrota i haver-me llevat aviat, però sens dubte va ser una gran experiència. És divertit veure com funciona per dins el món de la tele, amb una menció especial per a l'Òscar Dalmau, a qui vaig trobar una setmana més tard a la presentació d'un llibre i va tenir el detall de venir-me a saludar i vam xerrar una estona molt animadament. La veritat, m'encantaria tornar a treure el nas per un estudi de gravació, però espero que la propera vegada siguin més diligents amb els pagaments, doncs ja fa més de dos mesos d'aquesta història i encara espero els meus calerons. A veure si és que hisenda s'ha quedat amb el cent per cent en lloc del divuit...
Com ja havia anunciat, vaig arribar mitja hora tard, perquè coneixia la dinàmica del programa i sabia que fins les onze del matí no començaria l'espectacle. Els nous concursants em miraven amb un cert temor, però també es mostraven molt sorpresos de saber que amb tres programes havia fet tan poc calaix. Si algú es molestés a repassar les estadístiques del programa, segurament no trobarien cap guanyador múltiple amb pitjor benefici mitjà que jo.
El cas és que res ja no era com el dia anterior, la novetat havia passat i no em vaig fer amic dels altres perquè els veia com enemics, i de la mateixa manera ells em volien liquidar. No hi va haver gaire rialles ni tampoc discussions per veure com havíem de picar de mans i el públic no m'idolatrava. La cosa va començar i vaig fer el ridícul perquè la Mati em va dir que havia guanyat cent euros més del que pensava i el Dalmau em va haver de corregir perquè jo ja anava ben encaminat abans de rebre la desinformació.
Ara repasso el programa i penso que hauria d'haver aprofitat el seu neguit per donar un cop d'autoritat a la primera prova i anihilar la seva moral guanyant totes les paraules mal-dites. De totes maneres, la fase prèvia va ser novament un passeig, i jo pensava que ja m'anava bé que fos la Montserrat l'altra finalista, doncs sent del Segrià hauria de ser més fàcil que cometés errors ortogràfics.
Com als anteriors programes, les opcions de pot es van esfumar ben aviat, errant la segona paraula, colinap, un altre clàssic en la meva llista de cagades; els guionets ni els oloro. Els dos vam fallar però van aturar la gravació i ens van dir que s'havia de repetir de la mateixa manera que ho havíem fet. En aquest moment, jo vaig mirar la pantalla de la Montse per veure si ella també hi havia posat guions. Aquesta mirada em perseguirà fins la fi dels meus dies, doncs quan va arribar l'hora de la veritat el Dalmau es va equivocar en la pronúncia de kyrieléison i novament van cridar stop. És aquí on jo podria haver mirat què havia escrit la Montse, i sabent que anava per davant l'hauria copiat per assegurar la victòria passés el que passés. Però no va ser així, i vaig perdre contra kyrieleison, una merda de paraula religiosa que ve del grec i s'hauria d'escriure començant per qui-, ja que la ca i la i grega no pinten res a l'alfabet català.
No acabo d'entendre que ella digués que no l'havia vista escrita mai, perquè sent així és del tot impossible endevinar-ne l'etimologia. Realment l'estructura del programa és bastant injusta, ja que no es pot guanyar fallant l'últim mot si l'altre concursant l'encerta, i fa encara més mal si vas molt per davant i és la teva millor participació. Per acabar-ho d'arreglar, un avi del públic em va venir a dir que ell sabia com s'escrivia la paraula perquè l'havia cantada molts cops a missa. Poc em va faltar per engegar-lo a dida. De què dimoni m'ha servit l'educació jesuïta si no m'han ensenyat a dir això però encara tinc el coi de pare nostre gravat a la memòria?
Me'n vaig tornar capcot a casa, doblement molest per la derrota i haver-me llevat aviat, però sens dubte va ser una gran experiència. És divertit veure com funciona per dins el món de la tele, amb una menció especial per a l'Òscar Dalmau, a qui vaig trobar una setmana més tard a la presentació d'un llibre i va tenir el detall de venir-me a saludar i vam xerrar una estona molt animadament. La veritat, m'encantaria tornar a treure el nas per un estudi de gravació, però espero que la propera vegada siguin més diligents amb els pagaments, doncs ja fa més de dos mesos d'aquesta història i encara espero els meus calerons. A veure si és que hisenda s'ha quedat amb el cent per cent en lloc del divuit...
Temes:
el gran dictat
10 de febrer de 2010
El fosc foc d'Horta
No sé com va anar en el seu moment el tema de l'incendia d'Horta perquè era fora del país, però està clar que és un escàndol de tres parells de collons. Sense saber absolutament res de l'assumpte, a qualsevol persona amb dos dits de seny i una mínima honradesa li caurien els ous a terra en llegir que els fills de puta del tripartit han vetat la presència de testimonis que van ser a l'escena del crim i que dissenteixen de la versió falsa oficial. És increïble, que arribin ja les eleccions i les guanyi un ionqui de la narcosala del Raval, perquè amb aquests dirigents de merda no anem enlloc; bé, sí, a la ruïna.
El tripartit veta las comparecencias críticas con su gestión del incendio de Horta
PSC, ERC e ICV-EUiA impiden que declaren el agente de Meteorología que cuestionó la hipótesis del rayo y el responsable de las Brigadas de Refuerzo
Barcelona. (Europa Press).- Los grupos parlamentarios de PSC, ERC e ICV-EUiA votaron en contra de la petición de los grupos de la oposición de que comparecieran en la Comisión de Investigación sobre el incendio de Horta de Sant Joan el responsable de las Brigadas de Refuerzo en Incendios Forestales del Ministerio de Medio Ambiente (Brif) de Aroca que participaron en la extinción y el autor del informe de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) que ponía en cuestión que la causa del fuego fuera un rayo, tal y como afirmó la Conselleria de Medio Ambiente.
En la segunda sesión de la comisión de investigación sobre el incendio de Horta de Sant Joan, los grupos votaron por unanimidad una lista ya consensuada de 42 comparecencias, y aceptaron las cuatro que propusieron los grupos que dan apoyo al Govern: el subdirector de Bosques y Gestión de la Biodiversidad, Ignasi Rodríguez; y un experto de los Bomberos de Francia, de Valencia y uno en coordinación aérea.
La lista definitiva contiene a los consellers de Interior, Joan Saura, y Medio Ambiente, Francesc Baltasar; el secretario general de Interior, Joan Boada; la directora general de Prevención, Extinción de Incendios y Salvamentos, Olga Lanau; el delegado del Govern en Terres de l'Ebre, Josep Lluís Salvador; la directora general de Medio Natural, Núria Buenaventura; el director del Servicio Meteorológico de Catalunya, David Rodríguez; el director general de Protección Civil, Josep Ramon Mora; el subdirector operativo de los Bomberos, Joan Rovira; el inspector jefe de la región de emergencias de Terres de l'Ebre, Fèlix González; el inspector jefe de los Agentes Rurales, Antoni Mur. Además, comparecerán el responsable de los medios aéreos (H0), el jefe del Grupo de Actuaciones Forestales (Graf), el responsable Graf 01, el responsable del operativo, Delta 0, el subinspector de los Bomberos y jefe de la División de los grupos operativos especiales, Sebastià Massagué; el subdirector general de operativa cuando se produjeron los incendios, Antoni Rifà; el vigía de los Graf de Lleida; pilotos, sindicatos, los alcaldes de Horta y Prat de Compte y cinco vecinos de Horta, entre otros.
Los grupos del tripartito se felicitaron del consenso alcanzado para obtener una larga lista de comparecencias, que según David Pérez (PSC) es una propuesta "rotunda y solvente", que no queda "coja" -tal y como aseguró Jordi Turull (CiU)- porque no se añadan algunos testimonios. Patrícia Gomà (ERC) destacó que las comparecencias pactadas "abarcan todo el abanico" de testimonios para abordar el tema y se congratuló por el consenso, del mismo modo que Jaume Bosch (ICV-EUiA), que añadió que era un acuerdo "que quizás nadie se esperaba" y que demuestra "la voluntad de transparencia y consenso del Govern".
Los grupos de la oposición, que también elogiaron el consenso alcanzado, presentaron además otras propuestas que no se aceptaron, como la de CiU de que declarara el jefe de la unidad judicial de los Mossos d'Esquadra que investigó el incendio, y que concluyó con la detención de los dos presuntos autores del fuego, así como el responsable de la comisaría de la zona y otros mandos de Bomberos como el jefe de sala de Barcelona y el operador de sala de Tarragona.
El PP también pidió que compareciera el responsable de la Agrupación de Defensa Forestal de Horta, otros responsables de Bomberos y de Agentes Rurales, así como cargos de los Agentes Rurales como la subdirectora general, Rosa María Torre; y C's, el responsable de la Brigada de Bomberos de Aragón. Todos los grupos solicitaron la información que necesitan para preparar la comisión, especialmente los informes de las dos consellerias, el informe de Aemet, los partes de incidencias, el sumario judicial, las telecomunicaciones durante la extinción y planes de prevención, entre otros.
La comisión empezará con las comparecencias el lunes a las 10:00 h., y en principio, los primeros a ser interrogados serán los responsables de los Agentes Rurales, aunque todo dependerá de su disponibilidad, según explicaron fuentes parlamentarias. Las comparecencias seguirán con los vecinos de Horta, los cargos técnicos y mandos de los Bomberos y Mossos, alcaldes de la zona, sindicatos y responsables políticos, por orden jerárquico.
[Vist a La Vanguardia]
El tripartit veta las comparecencias críticas con su gestión del incendio de Horta
PSC, ERC e ICV-EUiA impiden que declaren el agente de Meteorología que cuestionó la hipótesis del rayo y el responsable de las Brigadas de Refuerzo
Barcelona. (Europa Press).- Los grupos parlamentarios de PSC, ERC e ICV-EUiA votaron en contra de la petición de los grupos de la oposición de que comparecieran en la Comisión de Investigación sobre el incendio de Horta de Sant Joan el responsable de las Brigadas de Refuerzo en Incendios Forestales del Ministerio de Medio Ambiente (Brif) de Aroca que participaron en la extinción y el autor del informe de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) que ponía en cuestión que la causa del fuego fuera un rayo, tal y como afirmó la Conselleria de Medio Ambiente.
En la segunda sesión de la comisión de investigación sobre el incendio de Horta de Sant Joan, los grupos votaron por unanimidad una lista ya consensuada de 42 comparecencias, y aceptaron las cuatro que propusieron los grupos que dan apoyo al Govern: el subdirector de Bosques y Gestión de la Biodiversidad, Ignasi Rodríguez; y un experto de los Bomberos de Francia, de Valencia y uno en coordinación aérea.
La lista definitiva contiene a los consellers de Interior, Joan Saura, y Medio Ambiente, Francesc Baltasar; el secretario general de Interior, Joan Boada; la directora general de Prevención, Extinción de Incendios y Salvamentos, Olga Lanau; el delegado del Govern en Terres de l'Ebre, Josep Lluís Salvador; la directora general de Medio Natural, Núria Buenaventura; el director del Servicio Meteorológico de Catalunya, David Rodríguez; el director general de Protección Civil, Josep Ramon Mora; el subdirector operativo de los Bomberos, Joan Rovira; el inspector jefe de la región de emergencias de Terres de l'Ebre, Fèlix González; el inspector jefe de los Agentes Rurales, Antoni Mur. Además, comparecerán el responsable de los medios aéreos (H0), el jefe del Grupo de Actuaciones Forestales (Graf), el responsable Graf 01, el responsable del operativo, Delta 0, el subinspector de los Bomberos y jefe de la División de los grupos operativos especiales, Sebastià Massagué; el subdirector general de operativa cuando se produjeron los incendios, Antoni Rifà; el vigía de los Graf de Lleida; pilotos, sindicatos, los alcaldes de Horta y Prat de Compte y cinco vecinos de Horta, entre otros.
Los grupos del tripartito se felicitaron del consenso alcanzado para obtener una larga lista de comparecencias, que según David Pérez (PSC) es una propuesta "rotunda y solvente", que no queda "coja" -tal y como aseguró Jordi Turull (CiU)- porque no se añadan algunos testimonios. Patrícia Gomà (ERC) destacó que las comparecencias pactadas "abarcan todo el abanico" de testimonios para abordar el tema y se congratuló por el consenso, del mismo modo que Jaume Bosch (ICV-EUiA), que añadió que era un acuerdo "que quizás nadie se esperaba" y que demuestra "la voluntad de transparencia y consenso del Govern".
Los grupos de la oposición, que también elogiaron el consenso alcanzado, presentaron además otras propuestas que no se aceptaron, como la de CiU de que declarara el jefe de la unidad judicial de los Mossos d'Esquadra que investigó el incendio, y que concluyó con la detención de los dos presuntos autores del fuego, así como el responsable de la comisaría de la zona y otros mandos de Bomberos como el jefe de sala de Barcelona y el operador de sala de Tarragona.
El PP también pidió que compareciera el responsable de la Agrupación de Defensa Forestal de Horta, otros responsables de Bomberos y de Agentes Rurales, así como cargos de los Agentes Rurales como la subdirectora general, Rosa María Torre; y C's, el responsable de la Brigada de Bomberos de Aragón. Todos los grupos solicitaron la información que necesitan para preparar la comisión, especialmente los informes de las dos consellerias, el informe de Aemet, los partes de incidencias, el sumario judicial, las telecomunicaciones durante la extinción y planes de prevención, entre otros.
La comisión empezará con las comparecencias el lunes a las 10:00 h., y en principio, los primeros a ser interrogados serán los responsables de los Agentes Rurales, aunque todo dependerá de su disponibilidad, según explicaron fuentes parlamentarias. Las comparecencias seguirán con los vecinos de Horta, los cargos técnicos y mandos de los Bomberos y Mossos, alcaldes de la zona, sindicatos y responsables políticos, por orden jerárquico.
[Vist a La Vanguardia]
Temes:
política
3 de febrer de 2010
2 de febrer de 2010
Acaba la meva nit màgica
La meva segona victòria representava un nou problema per a l'equip de vestuari, que només tenia una camisa de sobres i des de la direcció seguien encaparrats a impedir la meva aparició només amb una samarreta. Ja entenc que els programes s'han d'emetre durant l'hivern, però la calefacció existeix per a alguna cosa i habitualment la gent va més lleugera de roba a dins dels edificis. En tot cas, la solució va quedar a mig camí entre les dues postures i va ser d'allò més barroera. On s'és vist que algú porti una samarreta curta sobre una camisa de màniga llarga? Tampoc és que la cosa em preocupés gaire, ja que estava molt content per haver tornat a guanyar i m'ho estava passant molt bá amb els dos últims rivals que eren l'Alejandro, un noi molt trempat; i la Cristina, una senyora que estava molt preocupada de no ensopegar corrent pel plató perquè ja havia sortit una vegada a l'APM després de fotre's de lloros en una tertúlia de TV3. Va ser molt interessant veure com un membre de l'equip de gravació li aixecava la faldilla per posar-li el micro i la pobra dona s'enrojolia com un tomàquet ben madur.
Per amenitzar l'espera, van fer sortir uns quants voluntaris del públic a contar acudits, que això de ballar estava bé per als escolars però la mitjana d'edat ja estava massa amunt com per bellugar l'esquelet. I la veritat és que la proposta va resultar ben encertada perquè hi havia un senyor gros i panxut que tenia molta gràcia amb el seu accent andalús i ens va tenir entretinguts una bona estona.
Quan la cosa va començar vaig fer el que s'ha de fer en aquest programa, liquidar la primera prova per la via ràpida encadenant quatre paraules consecutives, de manera que ja tenia assegurat sortir d'allí en una posició còmoda i era fàcil avançar a la final esperant els errors de l'altra gent. Quan et trobes amb un marcador favorable de 40-0-0 és inevitable relaxar-se una mica i permetre que els rivals sumin alguns puntets, cosa que només va fer l'Alejandro perquè la pobra Cristina no aconseguia la prioritat amb el polsador ni a la de tres, i això es reflectia desesperadament en el seu rostre. I això que jo no vaig saber respondre un parell de mots per als quals també m'havia avançat a la jugada!
A la doble pregunta ho vaig flipar una mica, perquè a metall ideal per fer cables vaig passar una mica per alt la pista i gairebé se m'escapa, i amb l'amanida del Garraf dels collons ho vaig provar tot però vaig errar l'accent. I el lletra a lletra sense problemes, cap ela geminada o dièresi que em fes la vida impossible. He notat que la gent té molts problemes perquè no dedica un breu instant de temps a pensar la paraula abans de començar a lletrejar.
Com estava escrit des del primer moment, la Cristina se'n va anar cap a casa i l'Alejandro i jo ens vam veure les cares al Gran Dictat començant amb una errada a l'escriure mallot, ja que l'afició al ciclisme ens va fer optar per la versió afrancesada amb un i. Quan el Dalmau va dir avarca no tenia gens clar per on havia de tirar i la vaig liar. No sabia com anava la cosa però no massa bé, també m'havia equivocat amb la dièresi de laïcisme i havia inventat les paraules amb doble ela geminada a polisíl·lab! El festival d'invents neologistes seguia amb ualabi, versió catalana de l'animal australià wallaby, increïble el no-criteri que s'aplica en aquestes traduccions.
La victòria me la donaria la formació matemàtica, ja que abscissa és una paraula ben impossible d'escriure si no hi estàs acostumat. Poliacrilonitril també malament per l'entusiasme envers les geminades, mentre l'Alejandro confonia les lletres d'ordre i em permetia seguir de líder. La irracionalitat del nostre diccionari es demostra en la paraula que va segellar el meu avantatge, edelweiss, per què una ve doble i dues esses si això no es troba enlloc del nostre vocabulari? Vaig mirar de donar-me ànims amb un bon parell de bufes a la cara, com fa el gran jugador de Magic Shuuhei Nakamura abans de les partides importants. Com era d'esperar, però, vaig cagar la paraula final, el diggeridoo australià que aquí s'escrivia didjeridú (per què jota?) i a la wiki didgeridoo.
El lament del públic em va fer pensar que acabava de perdre el meu avantatge i estaven plorant per la derrota del seu ídol, així de gran és el meu ego. La realitat és que l'Alejandro s'havia equivocat escrivint ge on havia d'anar una jota mentre jo optava per la solució estúpida i recurrent de la grafia anglesa, que gairebé mai no és la bona. Però per a mi l'alegria immensa d'uns quants calerons més i haver de tornar l'endemà al matí. Em vaig acomiadar del públic creient que m'estimaven molt més del que era cert i vaig agafar el camí del metro feliç com un gínjol. Eren les dotze de la nit i havia passat onze hores engabiat en un estudi televisiu.
Per amenitzar l'espera, van fer sortir uns quants voluntaris del públic a contar acudits, que això de ballar estava bé per als escolars però la mitjana d'edat ja estava massa amunt com per bellugar l'esquelet. I la veritat és que la proposta va resultar ben encertada perquè hi havia un senyor gros i panxut que tenia molta gràcia amb el seu accent andalús i ens va tenir entretinguts una bona estona.
Quan la cosa va començar vaig fer el que s'ha de fer en aquest programa, liquidar la primera prova per la via ràpida encadenant quatre paraules consecutives, de manera que ja tenia assegurat sortir d'allí en una posició còmoda i era fàcil avançar a la final esperant els errors de l'altra gent. Quan et trobes amb un marcador favorable de 40-0-0 és inevitable relaxar-se una mica i permetre que els rivals sumin alguns puntets, cosa que només va fer l'Alejandro perquè la pobra Cristina no aconseguia la prioritat amb el polsador ni a la de tres, i això es reflectia desesperadament en el seu rostre. I això que jo no vaig saber respondre un parell de mots per als quals també m'havia avançat a la jugada!
A la doble pregunta ho vaig flipar una mica, perquè a metall ideal per fer cables vaig passar una mica per alt la pista i gairebé se m'escapa, i amb l'amanida del Garraf dels collons ho vaig provar tot però vaig errar l'accent. I el lletra a lletra sense problemes, cap ela geminada o dièresi que em fes la vida impossible. He notat que la gent té molts problemes perquè no dedica un breu instant de temps a pensar la paraula abans de començar a lletrejar.
Com estava escrit des del primer moment, la Cristina se'n va anar cap a casa i l'Alejandro i jo ens vam veure les cares al Gran Dictat començant amb una errada a l'escriure mallot, ja que l'afició al ciclisme ens va fer optar per la versió afrancesada amb un i. Quan el Dalmau va dir avarca no tenia gens clar per on havia de tirar i la vaig liar. No sabia com anava la cosa però no massa bé, també m'havia equivocat amb la dièresi de laïcisme i havia inventat les paraules amb doble ela geminada a polisíl·lab! El festival d'invents neologistes seguia amb ualabi, versió catalana de l'animal australià wallaby, increïble el no-criteri que s'aplica en aquestes traduccions.
La victòria me la donaria la formació matemàtica, ja que abscissa és una paraula ben impossible d'escriure si no hi estàs acostumat. Poliacrilonitril també malament per l'entusiasme envers les geminades, mentre l'Alejandro confonia les lletres d'ordre i em permetia seguir de líder. La irracionalitat del nostre diccionari es demostra en la paraula que va segellar el meu avantatge, edelweiss, per què una ve doble i dues esses si això no es troba enlloc del nostre vocabulari? Vaig mirar de donar-me ànims amb un bon parell de bufes a la cara, com fa el gran jugador de Magic Shuuhei Nakamura abans de les partides importants. Com era d'esperar, però, vaig cagar la paraula final, el diggeridoo australià que aquí s'escrivia didjeridú (per què jota?) i a la wiki didgeridoo.
El lament del públic em va fer pensar que acabava de perdre el meu avantatge i estaven plorant per la derrota del seu ídol, així de gran és el meu ego. La realitat és que l'Alejandro s'havia equivocat escrivint ge on havia d'anar una jota mentre jo optava per la solució estúpida i recurrent de la grafia anglesa, que gairebé mai no és la bona. Però per a mi l'alegria immensa d'uns quants calerons més i haver de tornar l'endemà al matí. Em vaig acomiadar del públic creient que m'estimaven molt més del que era cert i vaig agafar el camí del metro feliç com un gínjol. Eren les dotze de la nit i havia passat onze hores engabiat en un estudi televisiu.
Temes:
el gran dictat
Rajada de Pachelbel
Un agut guitarrista es caga en la puta mare del senyor Pachelbel amb molt estil. Està subtitulat en la llengua de l'imperi, però val la pena mirar d'escoltar la veu original, és fàcil d'entendre.
Vist al Ranking de los 40 videos más frikis de l'amiga Donaire.
Vist al Ranking de los 40 videos más frikis de l'amiga Donaire.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)