Cas d'estudi: spaghetti alla puttanesca

Coneixes una noia. És maca i té un d'aquells somriure encisadors que tant t'agraden. Sembla tímida, però no dubta a disfressar-se d'enemic d'en Batman i a estirar-se al bell mig de la ciutat amb gent que acaba de conèixer. Tres punts a favor. Aconsegueixes el seu facebook i resulta que té xicot. Vaja, una llàstima, però també una cosa menys de què preocupar-se.

Passa l'estiu, us feu amics i us acostumeu a emprendre plegats el camí de tornada a casa. Els arbres perden el seu fullam i, a les acaballes de la tardor, un dia la veus d'una altra manera. Ràpidament salten totes les alarmes, ella estima el seu xicot i tu no et pots permetre l'obertura d'un nou front emocional que fa tota la cara d'haver de derivar en una llarga i costosa guerra de desgast. Però no ets dels que atenen a raons, i aviat et trobes orbitant al seu voltant per descobrir meravellat que riu totes i cadascuna de les teves gràcies. La primera pàgina del manual diu que les has de fer riure, sembla que la cosa funciona.
I sí, en un curt espai de temps accedeix a entrar al teu llit després d'haver-li arrencat la promesa de l'entrega d'unes calces brutes. Els primers dies són de passió desenfrenada i per moments sembla que aconseguireu demostrar a una amiga comuna que és possible enamorar-se després de les primeres cent quaranta-vuit hores de coneixença. Però no, la cosa queda reduïda a una rutina de sexe i estima amistosa, periòdicament esquitxada pels tweets d'algun aspirant amb currículum de perdedor, rumors maliciosos, i llargs correus electrònics.

Ella té una gran preocupació, i és que deixis de parlar-li. Això ve motivat per la teva afició a aixecar telons d'acer imaginaris quan una relació et comença a fer mal, i perquè ella ja ha perdut a algunes persones properes a causa de malentesos. La teva resposta, sense estar especialment definida, és bàsicament que depèn de com de greu te la foti.

I entre una cosa i l'altra, us planteu a la nit de dissabte vint-i-sis de febrer. Passa el dia amb amigues i surt de nit amb una d'elles, un italià l'ha convidada a una festa. Aquest italià és amic d'un noi belga, i aquest belga és estudiant d'intercanvi i company de pis de la nostra estimada protagonista. Només s'han vist tres cops, però ell ja ha tingut temps de demanar-li el telèfon i convidar-la a aquest esdeveniment nocturn. Tot gentilesa, simpatia i amabilitat, ell.

Aquí és interessant afegir algunes dades, com que la teva amant (a falta d'una paraula que defineixi millor la relació) assegura detestar profundament tot allò que ve del país transalpí. La causa principal d'aquest odi és que l'home a qui ella va deixar ara s'entén amb una noia del país de la bota, i també que ella és molt espanyola i no li agrada que la gent sempre confongui les dues nacionalitats. Un altre detall rellevant és que rarament consumeix alcohol, perquè no li agrada.

Doncs bé, la cosa és arribar a aquesta festa i acceptar un beuratge misteriós els ingredients del qual els amfitrions es neguen a revelar. Després, beurà vi, cosa estraordinàriament excepcional; fumarà cigarretes de marihuana; i es servirà cubates de rom sense coca-cola, perquè té molta set i el refresc per excel·lència s'ha acabat.

I tu, pobre infeliç, la truques sortint d'un sopar perquè vols dormir amb ella, encara que saps que acollirà a la seva amiga i que ja t'ha dit "no tornarem a estar junts fins dilluns". Contesta amb veu pastosa, clarament èbria, i es repeteix en les poques frases comprensibles que és capaç d'articular. Et recita el que ha pres, i quan li falla la memòria un apuntador que no es separa del seu costat indica amb precisió quantes copes de tal o qual líquid ha ingerit. I no calla, per a tot té alguna cosa a dir. Ah, els italians, que simpàtics. I et diu que no sap què farà, fi de la trucada.

Molt bé, amb totes les fitxes ja disposades sobre la taula, comencem a reconstruir el puzle.

1. Un italià li demana el telèfon i la convida a una festa. Italians i espanyoles? Si algú pensa que vol parlar d'art barroc, que es desenganyi.
2. Ella ha estat molt interessada a saber què passaria si s'embolicava amb algú altre. Pensant en el futur, clar que sí, això està bé.
3. Una noia borratxa i un noi enganxat a ella, menjant-li l'orella. Ah, alcohol, l'ingredient perfecte, així ella pot posar una excusa al seu comportament i ell té la certesa que les seves defenses s'aniran afluixant.

Tornes a parlar amb ella una hora més tard, l'acompanyes telefònicament en el seu retorn sembrat de ziga-zagues. La seva amiga ha marxat a casa, però igualment prefereix dormir sense tu. Avui ha estat estranya tot el dia, distant, fugissera.

Empreneu un cop més el camí a la Vila de Gràcia, carregues la seva bicicleta nova, l'acompanyes al taller encara que tens altres coses a fer. Veient que no pensa treure el tema, comences l'interrogatori, disposat a seguir-lo fins que aconsegueixis les respostes que esperes, perquè tot està molt clar. Massa. La primera pregunta fa referència a la identitat de l'italià. Mentre escric això estic temptat d'acompanyar el mot que descriu la seva nacionalitat amb una pila d'adjectius pejoratius, però m'abstinc de fer-ho perquè aquí només hi ha una persona que ha obrat malament, i és ella. La segona pregunta és directa, "us vau besar?". Respon amb un "sí" sec i contundent, en l'últim gest de dignitat i decència de la jornada. Ha tingut trenta-sis hores per organitzar la seva defensa, però contra el meu silenci només és capaç de presentar aquesta qüestió, "penses que sóc una puta de merda?". Segueixo sense dir res, i al cap d'uns minuts afegeix, "deixaràs de parlar-me?".

El següent argument ja és de traca, "no entenc que t'enfadis així". Ah, vaja, potser hauria d'organitzar un castell de focs, llàstima que plogui i la pólvora estigui mullada. Després d'aquest brillant exercici d'egoisme, passem a la hipocresia. "Jo no esperava que passés això". No? De veritat? Hi ha gent que vol seguir fent creure que viu a Disney, i que quan un noi et demana el telèfon és perquè vol ser el teu amic, igual que quan t'envia deu missatges privats al dia, fins i tot des del Japó. A les persones de sexe femení en general, i a aquesta noia en particular, deixeu-me informar-vos que si un noi et parla, et demana el telèfon i et convida a una festa és perquè et vol follar. Punt. Seguim amb "no ha estat amb un qualsevol" (no, clar, us coneixíeu de fa anys) i més merda en la mateixa línia. El primer "perdó" no arriba fins la fase final de la discussió, que trist.

No ens estimàvem, no ens havíem de casar, però érem amics i només per això ja mereixo un mínim respecte. Puc entendre que es vulgui embolicar amb altres persones, però si vol disposar d'aquesta llibertat que s'asseguri de negociar-la per avançat. El seu ex va dir un cop que si ens besàvem cada dia ja érem parella, i a mi em sembla una definició força encertada. Si has d'enganyar algú fes-ho bé i procura que no ho sàpiga ell ni tampoc l'entorn. El proper cop que hagis de convertir un amic en protagonista de la teva farsa, concentra't en el glaçó de la copa, en lloc del líquid, i pensa en les conseqüències. Com quan tens pressa per deixar algú per xat o via telefònica, t'han perdut les maneres. No és el què, és el com.

Adéu.