New Balance Minimus Trail: Primeres impressions

Estic cansat. Estic cansat de les lesions cròniques i dels metges que no saben dir-me què tinc. Estic cansat de canviar de calçat i plantilles i tenir la mateixa sensació de pesadesa general, de no sentir fluïdesa quan corro. Estic cansat de no poder dormir perquè els genolls em fan massa mal després d'haver entrenat durant hores. Ja només sóc feliç sobre la feixuga sorra, i vull recuperar la llibertat i el plaer de baixar com una fletxa entre els arbres sense patir per haver de tornar a la nevera durant unes quantes setmanes si alguna cosa em comença a fer mal. Per això, abraçaré qualsevol proposta que em prometi una sortida del pou, i si suposa un canvi radical encara millor; així que ara he decidit llençar-me a les noves tendències minimalistes de córrer descalç que tant pregonen des dels Estats Units sota el nom de barefoot running.

Núria-Queralt 2011: Gralla forever, l'últim tren al Mont Blanc

Vaig tancar l'any 2010 físicament destrossat després d'haver culminat una marató i catorze ultres, sis d'elles entre setembre i octubre que em van deixar sobrecarregat en extrem, tendinític perdut i amb unes molèsties rere el genoll dret que m'havien estat acompanyant durant mesos però que cap a finals d'anys van començar a ser desagradablement intenses. Per això, em vaig refugiar en la sorra de la Barceloneta, no tan letal per a les articulacions, fins que el 21 de gener vaig dir prou; era el segon cop que havia de parar un entrenament a causa del dolor.